SANT MAGÍ

SANT MAGÍ DEL BRUFAGANYA

FETS I MIRACLES DEL SANT TARRAGONÍ

La festa major de Sant Magí arriba com cada any carregada de devoció, de diversió i d’història

Per Roser Pros.

Tarragona és una ciutat amb una profunda tradició religiosa. Molts són els sants i santes que nodreixen el panteó urbà, però Sant Magí, copatró de la ciutat al costat de Santa Tecla, té una significació molt especial més enllà de l’estricta devoció. Això s’explica pels fets històrics en els que es creu que va intervenir.

SANT MAGÍ, UN HOME DE DÉU
Sant Magí va ser un ermità nascut a Tarragona al segle III. Voluntàriament i per a servir millor a Déu es va retirar a una cova de la Brufaganya (al terme de Pontils), on va practicar durant trenta anys, una vida dedicada a l’oració i la contemplació. En aquells temps l’emperador romà Dioclecià (s. IV dC) va iniciar la persecució dels cristians d’acord amb l’edicte signat per Maximià. Dioclecià, amb tota la malícia, va veure que les prèdiques de Magí convertien molta gent al cristianisme i per tant, el feu detenir amb la idea de fer-lo renegar de la seva fe, però com que Magí es va mantenir en els seus tretze, l’emperador el va fer tancar a la presó. La tradició explica que uns àngels li van obrir la porta de la cel·la i el deslliuraren de les cadenes. Magí s’escapà de Tarragona sortint pel Portal del Carro i tornà cuita corrent a la seva cova de la Brufaganya. Quan l’emperador ho va saber, ordenà als soldats que l’empaitessin i tan bon punt el trobessin el degollessin a l’instant; però els soldats que sortien pel mateix portal que el sant, o bé es tornaven cecs o morien. Només els que sortiren de la ciutat per algun altre portal de la muralla van poder arribar a la Brufaganya on, efectivament, trobaren a l’eremita. Sense cap pietat l’apallissaren i ho feren amb tanta força que acabaren cansats i assedegats, de manera que li digueren a Magí que si els donava aigua el deixarien anar. Llavors, ell donà tres cops amb el seu gaiato sobre la roca viva i en féu sortir tres fonts de les que rajava aigua fresca i bona fins a convertir-se en tot un riu: el Gaià, el nom del qual prové del gaiato del sant miraculós. Els soldats van tenir aigua per a beure, per a donar i regalar, però tot i així, després d’haver sadollat la seva set, el van matar allà mateix. La mort del sant es situa el 25 d’agost del 306.

LLAVORS, ELL DONÀ TRES COPS AMB EL SEU GAIATO SOBRE LA ROCA VIVA I EN FÉU SORTIR TRES FONTS DE LES QUE RAJAVA AIGUA FRESCA I BONA FINS A CONVERTIR-SE EN TOT UN RIU: EL GAIÀ

 

Fonts de Sant Magí de la Brufaganya

Es diu que l’aigua d’aquella Font no ha deixat de rajar, que és miraculosa i que qui en beu es guareix de malalties, sobretot si demana la protecció del màrtir de la Brufaganya. Antigament era costum que les parelles visitessin la cova i l’ermita que hi ha al costat, per tal de saber si es casarien aviat. De forma alterna havien de llençar unes monedes en una safata als peus del sant. Si les dues monedes queien dins la safata el casament era imminent i si una de les dues fallava, volia dir que el casament anava per llarg.

La mateixa aigua que Sant Magí va fer brollar és la que els portants de Tarragona duen a la ciutat i que la gent compra per costum i devoció, envasada dins uns cantirets de fang cuit, deliciosament decorats amb la imatge del Sant, que es col·leccionen perquè cada any són diferents. D’aquesta manera la festivitat de Sant Magí es converteix en la de l’aigua i de fet, molts dels actes de celebració de la festa major petita la tenen per protagonista.

 

Goigs de Sant Magí que, de forma gràfica, en mostren vida i miracles

SANT MAGÍ EN LA HISTÒRIA DE TARRAGONA
Sant Magí i la seva diada tenen un vincle directe amb la història recent de Tarragona. El dia 19 d’agost de l’any 1813, les tropes napoleòniques es retiraren de la ciutat, a la qual havien presentat setge des del 3 de maig de 1811, convençuts que les seves (a simple vista) poderoses muralles, feien de Tarragona una ciutat inexpugnable. A l’hora de la veritat, es va demostrar que la robusta muralla no era tan invencible perquè les defenses de Tarragona es van limitar a un insuficient conjunt de baluards i fortins, incapaços de contenir el gruix de les tropes franceses, els efectius de les quals van penetrar i fer-se forts a la ciutat el 28 de juny de 1811. El setge, pràcticament de manual, va durar de 56 dies.
Durant més de dos anys els francesos van mantenir Tarragona sota el seu poder i finalment, amb una ciutat retuda i desfigurada i una població exhausta i delmada, van abandonar-la a la seva dissort el 19 d’agost de l’any 1813, no sense abans…

 

ENTRE LA HISTÒRIA I LA LLEGENDA
La coincidència va fer que els francesos es retiressin de Tarragona la matinada del 19 d’agost, justament el dia de Sant Magí. Abans de marxar van col·locar 23 mines en distints edificis de la ciutat, de les quals en van explotar 22. La que feia 23 estava situada al fortí de Sant Magí, contigu a la capella dedicada al sant. Si aquesta hagués esclatat, hauria esborrat del mapa urbà la capella, igual com va passar amb altres edificis, com el Castell del Patriarca, el Castell de Pilats i molts baluards. La catedral es va salvar gràcies a un acord entre el capità francès i el canonge Huyà, qui va deixar descrites les característiques de la mina en un document: “En el primer ordre o línia contigua a les parets de la muralla i la paret de Sant Magí hi havia de divuit a vint barrils de pólvora de mitja càrrega cadascun. En la segona línia hi havia vuit barrils de pólvora amb vuit granades de mà, una en cadascun i en el buit d’una a altra hi havia saquets plens de pólvora. Un altre saquet d’uns quinze pams de llarg per tres d’ample formava la tercera línia i en un dels extrems hi havia ficat el cap de la metxa”.

ELS FRANCESOS VAN ABANDONAR LA CIUTAT A LA SEVA DISSORT EL 19 D’AGOST DE L’ANY 1813

 

Aquesta mina, però, no va arribar a esclatar mai, tot i que els francesos la van encendre fins a tres cops. La devoció tarragonina ho considera un miracle que atribueix a la intervenció de Sant Magí, que d’altra manera s’hauria quedat sense ermita i sense devots.

 

MÉS DE 200 ANYS DESPRÉS
A l’interior de l’ermita de Sant Magí, just al damunt de l’altar i arran de sostre, hi ha un quadre d’autor anònim i de dimensions considerables, que explica de forma gràfica aquesta barreja entre la història i la llegenda, coincidint plenament amb la narració que fa dels fets el canonge Huyà, en l’escrit datat el 1817. Això fa pensar que ambdós, el pintor i el canonge, van ser testimonis oculars dels fets.

El gran quadre obra de Joan Bonet “calces consagrades” pintat l’any 1815. En aquesta pintura, de gran format ens plasma de forma visual tot el relat del Canonge Huyà sobre el setge i retirada francesa de Tarragona

En aquest quadre es pot veure la marxa dels francesos, el retorn dels tarragonins que havien fugit després del setge i com un d’aquests tarragonins té a la mà la famosa metxa que no va arribar a prendre, mentre des del cel, Sant Magí envia aigua dins les muralles per evitar l’explosió de la mina número 23. La metxa es conserva emmarcada dins la capella com un relicari. De fet, amb la pólvora francesa que no va arribar a petar, la ciutat va celebrar amb una sèrie de focs artificials la retirada dels invasors.

Per cert, al cap de poc temps, el consistori tarragoní va encarregar al dibuixant Vicenç Roig “Vicentó” una sèrie de dibuixos l’objectiu dels quals i a falta de fotografies, era ensenyar al govern de Madrid l’estat en el que havia quedat Tarragona i demanar ajuda per tal que la ciutat pogués recuperar-se dels desperfectes materials que patia. L’inventari va concloure que la destrossa passava dels 36 milions de lliures catalanes, o sigui 18 milions i escaig de reales de vellón, que era la moneda oficial de Castella. Tot i que els tarragonins van demanar ajuda econòmica en dues ocasions, de Madrid no va arribar ni un cèntim i com a favor, només es va eximir la ciutat de pagar impostos al rei espanyol durant els següents 10 anys. Per tant, la ciutat es va haver de reconstruir amb l’esforç dels propis, com sempre.

 

SANT MAGÍ 2019
La Festa Major de Sant Magí 2019 arriba ben carregada d’actes de tot tipus i per a tots els públics. No deixeu de consultar el programa, assistiu a tants com pugueu… i bona festa!!.