112

JORDI CASTELLVÍ SOTSINSPECTOR DEL COS DE BOMBERS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“EN L’INCENDI DE LA RIBERA S’HAN CREMAT MÉS HECTÀREES QUE EN ELS 5 ANYS ANTERIORS EN TOT EL PAÍS”

Per Jordi Salvat. Fotos Pierre Grubius

Montblanquí, va començar als divuit anys com a bomber voluntari i ja fa uns quants anys que és bomber funcionari. Des de fa dos anys és sotsinspector de la unitat tècnica del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) i dona suport estratègic i tàctic al cap d’intevenció. Aquesta tasca la va realitzar al recent incendi de la Ribera d’Ebre, coordinant les unitats GRAF del territori

Us esperaveu un incendi de les dimensions que ha patit la Ribera d’Ebre? Sí. A la Ribera d’Ebre no plovia des de novembre i a nivell meteorològic aquell dia era molt dolent. Teníem garbinades sobre els 90 km/h i el territori podia permetre un incendi d’aquestes característiques i no ens va sorpredre el seu comportament. Van cremar 5.000 hectàrees sobre un potencial de 20.000.

Què va fer que d’aquest potencial de 20.000 hectàrees al final en cremessin només 5.000? Nosaltres treballàvem sobre uns eixos de confinament, marcant una estratègia molt clara des del començament: que l’incendi no saltés la carretera C-12, perquè llavors el potencial podia arribar a les 20.000 hectàrees, i que no se’ns obrís pel flanc dret, cap a la zona del Priorat i poder reduir el potencial a la meitat i confinar-lo a la zona més plana, més fàcil d’atacar.

Com han canviat els incendis els darrers vint anys? Ho relacionem molt a les diferents generacions d’incendis. El bosc ha anat evolucionant amb l’abandonament rural i ha augmentat la seva càrrega de massa forestal. Paral·lelament, com a cos d’extincions, hem anat readaptant i millorant el nostre atac a aquests incendis. Actualment ens trobem amb un bosc no gestionat. La massa forestal és tal que, un dia, quan les condicions meteorològiques ho permeten, tenim incendis de gran magnitud. En l’incendi de la Ribera d’Ebre s’han cremat més hectàrees que en els cinc anys anteriors. Des de 2012 no teníem un indenci d’aquestes característiques.

“EL BOSC HA ANAT EVOLUCIONANT AMB L’ABANDONAMENT RURAL I HA AUGMENTAT LA SEVA CÀRREGA DE MASSA FORESTAL”

 

A nivell numèric, hi ha més incedis ara que fa uns anys? Aquelles ignicions que es produeixen en un dia dolent a nivell metereològic i amb unes condicions prèvies de sequera fan que aquest incendi ens cremi molt territori, però segur que el nombre d’ignicions és molt menor, perquè s’ha fet una gran tasca a nivell de prevenció. Per exemple, s’ha portat a terme una política de prohibir els treballs de sega en les hores de més insolació i humitats més baixes i això fa que el nombre d’ignicions es redueixi. A més s’obliga els pagesos a portar extintors i unes mesures de prevenció i, en cas d’incendi, ells mateixos poden fer la primera actuació.

Quines serien actuals les causes principals d’incendis? El cas d’ignicions de llamp han estat un règim natural i el seguirem tenint. Les ignicions de forma accidental, com un cotxe que es crema o qualsevol negligència, sempre les tindrem, però s’ha reduït moltíssim. Ara les causes són més accidentals, per treballs prop de boscos. La societat està molt conscienciada i sap a quin territori viu i que fer quan hi ha un nivell de risc alt d’incendi. Han ajudat molt els mitjans de comunicació en la divulgació.

Com han evolucionat els darrers anys les tècniques que useu els bombers per combatre els incendis? Els incendis de fa trenta anys no eren capaços de saltar els tallafocs i crear focus secundaris. Un tallafoc era suficient i actualment al Pirineu ens pot servir, però amb la càrrega actual de la majoria de boscos del nostre país no és suficient, perquè els incendis no avancen linialment sinó que salten. Poden saltar autopistes de quatre carrils. Ho vam veure el 2007 en l’incendi de Miami Platja, que el foc va saltar l’autovia, l’autopista, el tren i l’AVE.

I quines són ara aquestes mesures? Les mesures de prevenció van ara a buscar el punt dèbil de l’incendi en un territori, perquè no tots es belluguen igual. Identifiquem quins són els punts més crítics d’un incendi en un massís i allí fem gestió. Gestionant un 10% del territori ens ajuda que, quan hi hagi un incendi, poder fer-hi front. Ens ajuden molt els plans de prevenció en massissos, on sumem esforços Bombers i el Departament d’Agricultura. La ramaderia extensiva és clau per mantenir aquests punts estratègics. Molts cops és important recuperar antics camps de cultius, que acostumen a estar a la part baixa de barrancs. Tenir una zona cultivada ens ajuda a controlar aquest incendi.

“LA SOCIETAT ESTÀ MOLT CONSCIENCIADA I SAP A QUIN TERRITORI VIU I QUÈ FER QUAN HI HA UN NIVELL DE RISC ALT D’INCENDI”

 

El canvi climàtic farà els focs més difícils de controlar que ara? El grau més de temperatura que estem tenint provoca que els nostres boscos estiguin més estressats. Tarragona i les Terres de l’Ebre és una zona recurrent d’incendis i estem veient que aquests boscos no regeneren iqual que fa 15 anys. Per tant, s’estan readaptatant a les noves condicions. Pot ser a partir d’una perturbació natural, com incendis, plagues o qualsevol ventada. Els boscos on ha pujat l’estrès hídric són els més vulnerables, com és la zona del Pre-Pirineu. El dia que les condicions de sequera ho permetin segur que hi haurà un gran incendi en aquesta zona, perquè la càrrega forestal és molt alta. El canvi climàtic fa que on abans no hi havia incendis, ara els poguem tenir. És el cas de Noruega o Suècia, països on els Bombers de la Generalitat hi hem fet intercanvis. Abans no tenien incendis forestals i ara en comencen a tenir.

Com és la vostra coordinació amb bombers voluntaris i Agrupacions de Defensa Forestal (ADF)? Els bombers voluntaris formen part dels Cos de Bombers de la Generalitat. Tenim 2.500 funcionaris i 2.500 voluntaris. Els bombers voluntaris els activem quan hi ha una situació de risc, per vent, aigua, pluja o incendis o quan tenen un servei al seu municipi o en un altre proper. Pel que fa als ADF, van néixer a partir dels incendis de la Catalunya Central. Fan tasques de prevenció i, en cas d’incendi a la seva zona, s’activen i entren a dins el sistema d’extinció, però donant suport a les tasques de Bombers. No poden funcionar independentment. Tenir gent del territori ens ajuda a identificar punts, camins per atacar l’incendi.

Quines recomanacions feu a la gent en cas d’incendi? Sovint costa molt desallotjar veïns quan hi ha evacuacions per focs forestals. Ho entenc. Qualsevol ciutadà que es veu amenaçat per un incendi està clar que el que vol és quedar-se a casa. Ens ajuda molt que si veuen una columna de fum o tenen algun problema, truquin al 112 i aquest ja deriva el servei a qui toqui. Ens ajuda molt que, en cas d’haver de desallotjar, deixin les portes i finestres de casa tancades i agafin les seves pertinences primordials.

DESCOBREIX LES CONSEQÜÈNCIES DEL GRAN INCENDI DE LA RIBERA D’EBRE:

http://viuafons.cat/2019/08/03/incendis-ribera_…gents_rurals_112/

 

MIRA L’ENTREVISTA AL PAGÈS I RAMADER RIBERENC, PAU CIURANETA:

 

VISUALITZA LA NOSTRA GALERIA DE FOTOS COMPLETA :

Galeria Incendi Ribera d’Ebre Juny 2019