SANT MAGÍ

MAGINET PELACANYES

UNA CELEBRITY TARRAGONINA DEL SEGLE XX

El Magí més conegut de Tarragona, amb permís del Magí de les Timbales, és en Maginet Pelacanyes: un popularíssim personatge radiofònic que es va fer famós arreu, des de les ones de Ràdio Tarragona

 

Per Marc Pascual

Caricatura de Josep Maria Tarrasa i Maginet Pelacanyes vers els anys 40 del segle passat

En Maginet Pelacanyes va néixer el 1934. No en sabem gaire de la seva mare, però el seu pare va ser Josep Maria Tarrasa, un aficionat al teatre nascut a Tarragona el 1913. El 1933, amb vint anys, debutà davant dels micròfons de Ràdio Tarragona en guanyar la plaça de locutor de la nova emissora en un concurs. L’any següent va crear la figura de Maginet Pelacanyes, un entremaliat col·legial tarragoní que feia les delícies dels oients amb les seves pensades i disbarats. El personatge sorgí durant una campanya nadalenca de beneficència que organitzava l’emissora (“Nadal del Pobre”) quan un nen de set anys que havia de dirigir unes paraules al micròfon s’acovardí i fugí, i a Tarrasa no li va quedar més remei que simular la veu de l’infant. Malgrat que es notava de llarg que era un ganàpia imitant un nen, al director de l’emissora li va fer tanta gràcia que li demanà a Tarrasa que, de la veu accidental, en fes un personatge. I així ho va fer.

Pàgina del Diari de Tarragona del 1935 (llavors tot en català) on, en la programació de Ràdio Tarragona, ja apareix Maginet

En català un ‘pelacanyes’ és una persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida, que no compta per a res, que no és ningú; però la paraula té una segona accepció típicament tarragonina. I és que ‘pelacanyes’ és el malnom, emprat especialment pels reusencs, per a referir-se a als tarragonins. El malnom dels reusencs era ‘ganxets’; i d’aquí la famosa expressió «A Tarragona manxen i a Reus enganxen». Per tant el nom que Tarrasa va triar per al seu personatge el fa doblement tarragoní: Magí, pel sant patró de la ciutat i Pelacanyes pel malnom dels seus habitants.

EL NOM QUE TARRASA VA TRIAR PER AL SEU PERSONATGE EL FA DOBLEMENT TARRAGONÍ: MAGÍ, PEL SANT PATRÓ DE LA CIUTAT I PELACANYES PEL MALNOM DELS SEUS HABITANTS

 

INVISIBLE LOCUTOR

Figura de guix pintat de Maginet pelacanyes

Passats els horrors la Guerra Civil van venir els horrors de la postguerra: la fam, la misèria i la repressió. Va ser llavors quan Josep Maria Tarrasa va utilitzar la figura d’en Maginet per exercir la beneficència: des de Tarragona però emetent ja per a Ràdio Espanya de Barcelona (l’antiga Ràdio Associació de Catalunya -EAJ 15- confiscada pel règim franquista) va protagonitzar diverses campanyes en favor de l’Institut Nuestra Señora del Carmen de Barcelona, dedicat a l’atenció infantil. També a través de la mateixa emissora endegà diversos actes en favor de la leproseria de Sant Llàtzer.

‘Soy Maginet el travieso / invisible locutor / de los niños quiero ser / alivio en su dolor’ aquesta cantarella amb que s’iniciaven els programes de Maginet Pelacanyes, ja són tota una declaració de principis. Amb un inconfusible accent català en Maginet cercava -amb fingida innocència- dobles sentits a les preguntes que li feia el locutor de torn, provocant les rialles de grans i petits. És curiós que una figura nascuda en plena República, catalanoparlant i de nom i cognom català, no aixequés el recel de la censura franquista. És cert que després de la guerra en Maginet se l’obligà a parlar la lengua del Imperio, però ho feia amb un gens dissimulat accent català i sovint deixant anar ‘catalanades’. Devien trobar-lo massa innocent…

 

El primer Maginet que dibuixà Valentí Castanys el 1941

L’1 de gener de 1941 apareix per primer cop la revista Aventuras de Maginet, i apareix la imatge del personatge creada pel famós dibuixant Valentí Castanys. Aquesta revista, amb un Maginet totalment alineat amb els postulats del règim, la repartien pels pobles de la província els Delegats de Propaganda locals… “Las aventuras respiran optimismo y variedad y, sobre todo, un espíritu recto, instructivo y cristiano, como corresponde a la simpática figura de este personaje legendario que el camarada Tarrasa maneja desde el micrófono de nuestra emisora”. I és que Tarrasa, després de ser detingut amb l’entrada de les tropes franquistes, no li queda més remei que afiliar-se a Falange per a poder seguir treballant. El 1944 es renova la imatge de Maginet per part del dibuixant Salvador Mestres, que -amb petites variacions- és la que ens ha arribat fins avui dia

SALT A LA FAMA

A dalt, el primer Maginet que dibuixà Valentí Castanys el 1941. Sobre aquestes línies, fotomuntatge del Maginet de Salvador Mestres amb el seu creador

Des d’EAJ 33 – La voz del Mediterráneo, és a dir Ràdio Tarragona, Maginet va fer primer el salt a diverses emissores del principat: Barcelona, Lleida, Girona i Manresa). Ja cap als anys 50 va començar a emetre’s -sempre des de Tarragona, d’on Tarrasa no va moure’s fins a la seva mort- per a tot l’Estat. Sota el lema “Pedir sin molestar, para dar sin ofender” omplia un buit de benestar social que l’Estat era incapaç de proporcionar.

SOTA EL LEMA “PEDIR SIN MOLESTAR, PARA DAR SIN OFENDER” OMPLIA UN BUIT DE BENESTAR SOCIAL QUE L’ESTAT ERA INCAPAÇ DE PROPORCIONAR

 

En agraïment, el 1959 les penyes benèfiques del ‘Club Maginet’ van dedicar-li una estàtua erigida per subscripció popular, obra de Lluís M. Saumell, instal·lada inicialment al Parc del Miracle. Representava el personatge de Maginet amb la típica cartera escolar de l’epoca, de cartró dur, a lloms d’una tortuga. A la mà oberta un pardal a punt d’alliberar. L’any 1989 l’alcalde Recasens decidí traslladar l’escultura a la Plaça Imperial Tàrraco per a donar-li més rellevància, ja que era un indret més visitat. El 2010, però, per salvar-lo del vandalisme de que era objecte, Maginet va tornar al Miracle, al Parc de les Granotes.

Estàtua del Maginet al Parc del Miracle. Font: Tarragona Cultura, @laiapics

Com a personatge popular, de Maginet se’n va fer tota mena de merchandising: discos, còmics, cromos… fins i tot va fer un ‘cameo’ al cinema: va ser el 1949 a la pel·lícula ‘El obstáculo’, d’Ignacio F. Iquino on fins i tot feia de ganxo comercial apareixent al cartell. Existeixen almenys dues sardanes dedicades a Maginet: A la font de Maginet i La Sardana de Maginet. També són força recordats els ninots de guix que es venien, entre d’altres llocs, als magatzems SEPU, de la Rambla de Barcelona.

 

LA FI DE MAGINET

Còmic de Maginet Pelacanyes elaborat pel ninotaire Salvador Mestres

La implantació de l’assegurança mèdica obligatòria, el desarrollismo dels anys 60, l’aparició de la televisió com a mitjà de masses, i -sobretot- la jubilació de Tarrasa, van fer que Maginet desaparégues de les ones de Ràdio Tarragona el 1979, esdevenint així un dels personatges radiofònics de vida més longeva. La marioneta de Maginet, que aparegué en la pel·lícula ‘El obstáculo’ es troba avui al Museu del Joguet de Figueres. Tarrasa, durant la seva dilatada trajectòria radiofònica, rebé diversos guardons; entre d’altres el premi Ondas (1955) i el Permio Nacional de Radio com a millor programa infantil (1971). El 1990 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi. Josep Maria Tarrasa i Alvira morí a la ciutat que el va veure néixer, l’any 1996.

 

TORESKY I EL ‘MILIU’

Toresky als estudis de Ràdio Barcelona – EAJ1 amb en Miliu.

Un precedent de Maginet és el que creà Josep Torres, Toresky, a Ràdio Barcelona el 1926. Toresky, transformista i home de teatre, donà vida a través de la ràdio a un nen de 8 anys de nom Miliu (d’Emili). En Miliu era innocent però despert i podia formular qualsevol pregunta o donar una opinió que els grans mai no s’atrevirien a fer pública. La malícia de Toresky, passada pel sedàs de la innocència de Miliu, va tenir un èxit abassegador. Miliu, com Maginet, també va tenir el seu merchandising i encara avui compta amb una estàtua d’Àngel Tarrac que podem trobar al parc de la Sagrada Família, a Barcelona.
Però en Maginet i en Miliu no van estar sols en la seva aventura radiofònica i és que un altre ninot més va secundar la seva carrera: així Enric Casademont creà el personatge de Pau Pi el 1949 a Ràdio Barcelona. En canviar d’emissora, a Radio España de Barcelona com en Maginet, el personatge va ser rebatejat com a Paulinet (que acabaria sent interpretat per l’actor nan Martí Galindo, cèlebre anys després per sortir al programa de TeleCinco ‘Crónicas Marcianas’). Es dona el cas que Ràdio Barcelona va seguir explotant el personatge de Pau Pi, ara amb la veu d’Àngel Cos, per la qual cosa van coexistir els dos personatges amb diferents veus però amb una sola ànima.