INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA

EL SECTOR AGROALIMENTARI INNOVA I BUSCA NOUS MERCATS

El segon sector amb més pes en l’àmbit manufacturer del Camp de Tarragona després del químic és l’agroalimentari. En els darrers anys les empreses estan dedicant esforços importants en la innovació i la internacionalització per poder assegurar un bon futur en un món tan competitiu com l’actual

Per Jordi Salvat

Les xifres de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA demostren que el sector agroalimentari és molt important i estable al Camp de Tarragona. La indústria agroalimentària concentra al voltant del 10 % del Valor Afegit Brut (VAP) de la demarcació tarragonina, lluny del 21% de la química però amb avantatge sobre la metal·lúrgica, amb un 5%. Pel que fa a nombre de treballadors suma al voltant d’un 10% del total del sector manufacturer.
Els darrers anys, el sector agroalimentari ha centrat molts esforços en la innovació i també en la internacionalització. Les exportacions guanyen pes en les indústries tarragonines del sector en productes com els càrnics, els làctics, cereals, fruites i hortalisses i pinsos animals. Les dades són clares i del 2010 a 2017 s’ha passat de 404 a 583 milions d’euros, amb tasses de creixement anuals superiors al 5%.

LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA CONCENTRA AL VOLTANT DEL 10% DEL VALOR AFEGIT BRUT (VAP) DE LA DEMARCACIÓ

 

Si ens fixem per comarques, al Baix Camp trobem indústries molt potents del sector agroalimentari, entre les quals destaca Borges, amb un volum de negoci anual superior als 800 milions euros, però també tenen un pes important Andrés Pintaluba (168,5) Fruselva (140), Piensos Procasa (116,04), Productos del Café (79,07) i Grup Unió (76,61). Al Priorat trobem cellers amb unes xifres més modestes, però que exporten molta part de la seva producció, com el Celler Masroig (més de 6,6 milions d’euros de facturació anual, Álvaro Palacios (5,3), el Celler Capçanes (3,4) o l’Agrícola Falset Marçà (2,1). En altres comarques com el Tarragonès, les petroquímiques tenen un pes més gran .
La directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili i que treballa en l’Informe Anual de la Indústria del Departament d’Empresa de la Generalitat, Mercedes Teruel, considera que l’agroalimentari és “un sector madur, molt estable i consolidat i amb un baix nivell de capitalització i inversió en comparació al químic o l’automobilístic.” Teruel apunta que “darrerament s’estan fent esforços en la innovació en productes i processos, perquè les empreses que es dediquen a l’alimentació i les begudes són conscients que el consum no augmentarà i el que han de fer és buscar nous nínxols de mercat i un exemple són els productes bio.” Pel que fa als processos, Teruel assenyala que han augmentat molt la seguretat alimentària, la traçabilitat i la inversió en maquinària més eficient.
Per la seva banda, el president de la DO Catalunya i vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), el vallenc Xavier Pié, afirma que el sector agroalimentari ha innovat molt els darrers anys, però que encara ho pot fer més i assenyala la bioeconomia i la economia circular com a espais per fer-ho. “És un sector que s’ha espavilat molt en el tema del màrqueting. Ens sabem vendre millor, Abans el que era important per una empresa del sector vitivinícola era produir, com més producció millor. Els darrers anys hi ha hagut un canvi de xip i es busca produir amb qualitat per poder entrar en nous mercats, on tot està més globalitzar”, explica Pié, que també destaca la renovació amb la incorporació de les noves generacions a les empreses, més preparats i més conscienciats en aspectes mediambientals.

 

MÉS CONSCIÈNCIA MEDIAMBIENTAL

Teruel destaca que en el nostre territori trobem diferent tipologia d’empreses, amb l’entrada de multinacionals com Kellogs o Unicarn, però també empreses familiars com Borges o Andrés Pintaluba, molt internacionalitzades. Posa també l’exemple de l’empresari reusenc Xavier Martínez, que fa uns anys va comprar l’empresa sueca de sucs Pago i ha sabut posicionar-se molt bé en el sector dels sucs, smoothies i begudes nutricionals. I en destaca també l’aposta per l’economia circular: “En una visita recent amb els alumnes vam poder veure com les peles que queden de fer suc de taronja les aprofiten per fer pinsos per animals i redueixen l’impacte ambiental.” “El consumidor cada cop està més conscienciat en temes mediambientals i les empreses ho han de tenir en compte en elaborar productes amb més valor afegit”, afirma Teruel.

TERUEL (URV): “DARRERAMENT S’ESTAN FENT ESFORÇOS EN LA INNOVACIÓ EN PRODUCTES I PROCESSOS”

 

Precisament l’Eurecat-Centre Tecnològic de Catalunya assenyala els sector agroalimentari, junt amb el químic, de la salut i el turisme, com el més ben situat entre els més rellevants en relació al potencial que ofereixen des del punt de vista de l’economia circular, que té com a objectiu preservar, durant el major temps possible dins de l’economia, el valor dels productes, dels components i dels materials, mitjançant sistemes de producció i de consum més eficients. “El sector agroalimentari i la indústria química i de la salut amb clares opcions de millora en diferents àmbits, com l’ecodisseny dels productes, l’energia tant pel que fa al seu ús eficient com a la possibilitat d’emprar fonts renovables, a la gestió dels residus vistos com a nous recursos, sense oblidar l’ús òptim de l’aigua incloent la seva reutilització quan sigui possible”, assenyala el director de la Unitat Tecnològica de Sostenibilitat del centre tecnològic Eurecat, Miquel Rovira.
La professora de la URV considera clau la internacionalització per al futur del sector i és necessària l’obertura de nous mercats, fora de la Unió Europea, on el consum està estancat. Posa l’exemple de l’oli, un sector que està guanyant capacitat de producció i augmentarà les seves exportacions fora de la Unió Europea, igual que el vi i els vins escumosos, on cada cop tenen més importància les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) i les Denominacions d’Origen (DO). La carn també cerca nous mercats, com la Xina.

 

EL PORT DE TARRAGONA, REFERENT EUROPEU EN SECTOR

En aquest procés d’internacionalització del sector hi té un paper molt destacat el port de Tarragona, que és un referent en el tràfic de productes agroalimentaris en el Mediterrani. Tarragona és el primer port de la Mediterrània en moviment de productes agroalimentaris a granel, amb un volum proper als 5 milions de tones anuals, i lidera el moviment de cereals, farines i pinsos a escala estatal. En el total d’exportacions a la demarcació, els productes agroalimentaris representaven el 2017 un 6,26% del total i Teruel (URV) considera al port tarragoní una infraestructura estratègica, porta d’entrada i sortida d’aquest tipus de productes.
Els tràfics de productes agroalimentaris segueixen a l’alça, tant a nivell trimestral com mensual. I és que durant els primers tres mesos de l’any, l’augment de moviment en aquest camp ha estat un 11,4% respecte el mateix període de l’any passat, amb més d’1,6 milions de tones mogudes. Cal destacar els cereals i les seves farines, que amb 1,08 milions de tones (+1,9%) han viscut el millor primer trimestre, tot superant els 1,06 milions de tones de 2018 i més concretament durant el mes de març amb un increment de 9,1%, amb 327.000 tones mogudes. I els pinsos i farratges, amb 479.137 tones, han registrat també el seu millor trimestre superant les dades registrades des de el 2005.

TARRAGONA ÉS EL PRIMER PORT DE LA MEDITERRÀNIA EN MOVIMENT DE PRODUCTES AGROALIMENTARIS A GRANEL

 

Per continuar sent un referent en el tràfic de productes agroalimentaris, el port de Tarragona ha incorporat les noves tecnologies per millorar la logística, però l’Autoritat Portuària ha pres altres decisions, com l’entrada en el capital de la Terminal Intermodal de Monzón (TIM). Aquesta terminal és la primera experiència de port sec agroalimentari a l’Estat i que amb una capacitat de 200.000 tones permet al Port alliberar espais d’emmagatzematge i apropar el producte als mercats a través del ferrocarril. El desembre de 2017 va sortir el primer tren regular de la instal·lació portuària tarragonina a la localitat aragonesa. Cada comboi transporta 700 tones carregades des del Moll d’Aragó. Es tracta de la primera experiència de posada en servei d’un port sec agroalimentari, la qual cosa millorarà la nostra capacitat d’emmagatzematge en llocs estratègics, facilitant la fluïdesa de la cadena logística.
El Port de Tarragona disposa de gairebé 230.000 metres quadrats de superfície coberta per a l’emmagatzematge de producte a granel i maquinària molt especialitzada, com grues d’alta capacitat, cintes de càrrega o apiladores. El port tarragoní treballa amb una àmplia varietat de més de 70 productes o subproductes agroalimentaris. Rep productes agroalimentaris dels principals països productors como Ucraïna, Romania, Argentina i els Estats Units i els distribueix en un hinterland que abasta Catalunya, l’Aragó, gran part de Navarra i l’est de Castella, on es fa fabrica el 40% del total de producció de pinsos de l’Estat espanyol. Pel port de Tarragona passen el 60% de les matèries primes per elaborar pinsos per a la ramaderia catalana.
Un altre objectiu del Port de Tarragona és liderar el debat sobre el sector agroalimentari amb l’organització casa dos anys de l’Agrifood International Congress, conjuntament amb Puertos del Estado. En només dues edicions (2016 i 2018) aquest certamen s’ha posicionat com un referent del sector amb la participació de les principals empreses estibadores, consignatàries, importadores, fabricants de pinsos i operadors del sector. La darrera edició, el maig de 2018, va comptar amb lla participació de més de 200 professionals i 100 empreses, de països com els Estats Units, Gran Bretanya, Ucraïna, Bèlgica, Irlanda o Portugal. El Port de Tarragona està buscant posicionar-se com a referent en un mercat nou i en alça, com és el del cereal ecològic. Són importacions que estan anant a l’alça any rere any.