ENTREVISTA

DÍDAC NADAL | ALCALDABLE DE JUNTSXTARRAGONA

“ÉS INSOSTENIBLE COM TENIM TOTS ELS CARRERS I ELS ESPAIS PÚBLICS”

Dídac Nadal (Tarragona, 1977) va entrar com a regidor fa poc més d’un any després de substituir Albert Abelló com a portaveu del PDECat al ple tarragoní després de la seva tràgica desaparició. En aquestes eleccions, Nadal es presenta com a cap de llista de JuntsxTarragona

Per Jordi Salvat. Fotos Pierre Grubius

Com definiria aquests dotze anys de govern de Ballesteros? Com un gran despropòsit. Hi ha una certa sensació que el govern se li ha anat de les mans de les mans al senyor Ballesteros. El ciutadans de Tarragona tenen un alt grau d’insatisfacció amb com està la ciutat, de com estan les voreres, l’asfaltat, el clavegueram o l’enllumenat. En tots aquests elements la ciutat està molt descuidada, amb una manca de manteniment profunda, que costarà molt de revertir. En un grau superior, si fem un llistat dels equipaments que han nascut en els mandats de Ballesteros, veurem que en dotze anys no ha passat res més enllà d’uns Jocs Mediterranis molt descafeïnats, per ser suaus. I si parles amb col·lectius i associacions no en trobes cap de satisfet, ni en el fons ni en la forma. Ha arribat el moment d’apartar Ballesteros del govern.

Quina és la seva recepta per revertir aquesta situació? Ha de ser la combinació de molts factors, que el despertar de tots ells donarà lloc a reactivar Tarragona. L’autoestima de la gent per la ciutat no la recuperarem fins que aquesta no estigui a l’alçada de la gent. I això vol dir actuar en el microurbanisme. És insostenible com tenim tots els carrers i els espais públics. No s’han cuidat. Ho deia fa uns dies l’OCU en un informe: som la cinquena ciutat més bruta de l’Estat. Hi ha molts actes incívics i hi hem de lluitar frontalment. Cal millorar el contracte de la neteja i tenir uns inspectors que siguin capaços de controlar i de sancionar si és necessari. I necessitem policies de barri, caminant pels carrers.
Quin model de ciutat defensen? Com ha de ser la Tarragona d’aquí deu o vint anys? Una ciutat oberta, moderna, que il·lusioni. Amb el clima i el potencial de ciutat que tenim hauríem de ser capaços d’ocupar les platges, els carrers, els espais públics, amb exposicions, música, art… En altres països com la Gran Bretanya i França, amb un clima pitjor, ho fan i amb molt d’èxit. D’aquesta manera també serem capaços de posar en marxa el comerç. Amb tots aquestes elements i tot el que comentava abans podríem arribar a despertar Tarragona.

Fer-ho sols serà molt complicat en un ple tan fragmentat com es preveu el 28-M. Té línies vermelles a l’hora de pactar? Nosaltres no hem vingut a pactar amb algú, sinó substituir algú. Hi ha uns pactes que serien més naturals i altres contra-natura. Un pacte amb el PP, Ciutadans i VOX, amb el context nacional, és totalment impossible, i amb el PSC, si és el de Ballesteros, tampoc serà. Sóc l’únic dels candidats que no tinc cap compromís ni pressa per entrar en cap govern del qual no em senti orgullós.

Què l’impulsa a presentar-se a l’alcaldia de Tarragona? Tinc l’edat perfecta per provar-ho: 42 anys. Portava vint anys d’advocat i tenia la vida molt ben muntada, però de vida en tenim només una i vaig decidir donar-li una bona sacsejada. Quan em van demanar d’entrar a l’Ajuntament vaig dir que sí i quan em van preguntar si volia presentar-me d’alcalde, no m’hagués perdonat no haver-ho provat. He entrat aquí pel neguit que tinc amb Tarragona. És un projecte personal molt encoratjador. És la ciutat dels meus pares, la meva ciutat i és la que entregaré als meus fills. I cal donar-li un tomb.

La política l’ha viscut a casa quan era adolescent i jove. Això l’ha condicionat a l’hora de prendre aquesta decisió? És evident. Però els meus pares ens van provocar als fills molta distància respecte la seva vida política. Jo no havia entrat a la sala de plens de Tarragona fins fa un any. Això és una virtut que els reconec als meus pares. Però malgrat aquesta distància, he tingut un ambient molt polític a casa, perquè el meu pare, el meu avi, el meu tiet-avi han estat en política. I amb diferents colors. I això et provoca una mena d’ADN o de genètica.

Com defineix la candidatura que presenteu JuntsxTarragona? Estic especialment satisfet de tres línies que hem aconseguit. Una és anar més enllà de la paritat, l’altra la joventut, i també que hàgim estat capaços de tenir persones de moltes diferents sensibilitats. Amb aquests tres pilars ha sortit una llista amb persones que venen de diferents partits i d’àmbits diversos. Hi ha molt de professional liberal, dones, gent de la cultura. I hi ha molt de tarragonisme, que és el més important.

“SÓC L’ÚNIC DELS CANDIDATS QUE NO TINC CAP COMPROMÍS NI PRESSA PER ENTRAR EN CAP GOVERN DEL QUAL NO EM SENTI ORGULLÓS”

 

A nivell social, quines són les seves propostes més destacades? Cal un increment de la dotació econòmica i més recursos humans per als serveis socials. Actualment hi ha unes llistes de dos mesos per a les persones que esperen la primera resposta dels serveis socials municipals i és massa temps. Hem d’aconseguir reduir aquest període. Durant aquests anys hem vist com el teixit associatiu privat sense ànim de lucre ha substituït el públic. Se’ls ha de donar les gràcies, però també cooperar amb ells, donar-los recursos. I davant la xacra de la violència domèstica, que és dramàtica, des de Serveis Socials s’hauria d’haver incrementat el dret d’adquisició preferent d’habitatges en aquesta època que hi ha hagut habitatges molt barats, per poder-hi situar la víctima amb els seus fills.

Com s’ha de millorar la cohesió entre el centre de la ciutat i els barris? Cohesionar no vol dir arribar d’un lloc a un altre en cotxe, sinó que tothom ha de poder moure’s per la seva ciutat caminant, en bicicleta o en qualsevol transport eficient. A l’Avinguda Roma i el carrer Ramon y Cajal tenim dos ponts sobre el Francolí on s’hi hauria d’implantar unes plataformes, que facin que l’entrada i sortida a la ciutat caminant o amb aquests vehicles siguin plàcides i còmodes. Les carreteres que han estat traspassades a l’Ajuntament, com la T-11, s’han de convertir en veritables avingudes d’entrada a la ciutat,amb voreres i carril bici . Tot això s’hauria de reproduir cap a Sant Pere i Sant Pau i Sant Ramon i finalment, cap a Llevant, la N-340 s’hauria de convertir en una extensió de la Via Augusta.

Parlem de Llevant doncs. Tarragona ha de créixer per la Budallera? Tarragona ha de créixer i ho ha de fer sostingudament. La qüestió és si un es creu que després dotze anys de tramitació d’un POUM és un instrument vàlid o no. Si es pregunta per la Budallera, no hi ha una resposta de sí o no, sinó que existeixen uns pros i uns contres. Hi ha aquella visió a Tarragona que Llevant es cohesiona amb zones verdes i Ponent, amb pisos. Això no hauria d’estar a la ment dels tarragonins. El POUM que vam aprovar fa anys està sobre la taula de la Generalitat i estem pendents de com l’acaba de definir. Sóc el regidor que més hores es passa a la zona verda amb diferència i no m’agrada la Budallera, però no és tan fàcil. De tot això se n’ha de reforçar la idea que Llevant no té equipaments i n’hauria de tenir més, d’esportius, educatius, sanitaris… Ballesteros no ha fet res per Llevant els darrers anys.

Com s’ha d’abordar l’obertura de Tarragona al mar, amb el tercer fil? Hem de mirar al mar, amb tot el que implica: les activitats a la platja, nàutiques, convenis amb els clubs, facilitar que les escoles portin els nens a les platges i aprenguin a nedar, navegar o remar. És un punt molt important del nostre programa. El tercer fil està produint moltes molèsties al nostre litoral i tot el sector econòmic n’està pendent. La meva lluita és que es garanteixi que el tercer fil és provisional i que les mercaderies surtin del port per l’interior i tenim molta preocupació per la connexió by-pass pel Gaià, que trinxaria aquet territori. Si es fa, la provisionalitat passaria a ser perpètua. Per sis trens d’alta velocitat que arribin a l’estació Tarragona més val millorar la connexió amb l’estació de Perafort.