SALUT

RADIOGRAFIEM L’ESTAT DE LA SALUT A TARRAGONA

El sistema de Salut pública del Camp de Tarragona afronta una propera dècada de canvis, tant en les infraestructures com en el personal, quan encara no s’ha recuperat –ni molt menys- de les severes retallades patides des de l’any 2010

Text Jordi Salvat, fotos Pierre Grubius

Aquest any 2019 es preveu intens, amb redacció del projecte de la primera fase del nou Hospital Universitari Joan XXIII i la concreció de la nova gestió de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Si obrim la visió a llarg termini, durant aquests propers anys es calcula que es jubilaran un 30% dels professionals de la salut actualment en exercici. Tot això coincideix en un continu canvi tecnològic, al qual s’hi han d’adaptar els professionals, i una societat que s’està envellint de forma cada cop més accelerada.

El 2018 ha estat un any molt mogut en la regió sanitària del Camp de Tarragona, afectada per problemes que pateix tot el país, el més visible, la vaga dels metges de primària però també per als particulars del territori. També hi ha hagut relleu en la gerència de la Regió Sanitària, on Ramon Descarrega ha substituït Roger Pla, i al capdavant de l’Hospital Sant Joan de Reus. La Regió Sanitària del Camp de Tarragona supera les 600.000 persones en sis comarques i esrtà estructurada en 33 àrees bàsiques de Salut (ABS) i cinc hospitals (Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, Hospital Sant Joan de Reus, Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Hospital del Vendrell i Hospital Pius de Valls), que realitzen el 91,8% del total de l’activitat sol·licitada pels residents, segons dades del Departament de Salut.

MÉS COL·LABORACIÓ ENTRE PROVEÏDORS SANITARIS

El gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Ramon Descarrega, aposta per una col·laboració més gran entre els diferents proveïdors del territori els propers anys. Posa com exemple la segona sala de la Unitat d’Hemodinàmica que fa uns mesos ha entrat en servei a l’Hospital Joan XXIII, amb la participació de professionals de diferents centres per donar resposta a les necessitats. “En les intervencions d’alta complexitat els professionals dels diferents centres han de col·laborar i un exemple és el cas de metges del Joan XXIII d’especialitats quirúrgiques que realitzen intervencions al Pius Hospital de Valls i, d’aquesta manera, evitem trasllats”, explica Descarrega, que defensa que no està previst tancar serveis sinó treballar de forma coordinada i comptar amb tots els proveïdors per donar resposta a les diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques.

LA REGIÓ SANITÀRIA DEL CAMP DE TARRAGONA SUPERA LES 600.000 PERSONES EN SIS COMARQUES

El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Fernando Vizcarro, afirma que el sistema de salut del Camp de Tarragona viu una situació delicada per diversos motius: “Patim una manca de recursos humans important, fet que dificulta en gran mesura la feina dels nostres professionals. Si parlem d’infraestructures, moltes s’han quedat desfasades i els aparells que fem servir s’estan quedant també obsolets. Les comparatives mai són bones però a Tarragona patim un greuge comparatiu important respecte a l’àrea metropolitana. I si parlem de Catalunya, la situació en comparació amb altres comunitats tampoc no és massa bona.”

Descarrega, per la seva banda, defensa que des de l’any 2015, el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha invertit uns 9,5 milions d’euros a l’Hospital Joan XXIII. Aquesta inversió ha anat destinada a la creació d’una Unitat de Cures Intensives Pediàtrica que des del 2017 atén uns 400 infants l’any. També s’ha realitzat la segona fase de la reforma del servei d’urgències, així com la reforma de la unitat de cirurgia major ambulatòria i l’adequació del servei de rehabilitació. També s’han invertit gairebé dos milions d’euros en la construcció de la nova sala d’Hemodinàmica que ha de permetre realitzar entre 300 i 400 cateterismes més per any; l’adequació de l’àrea de farmàcia i de diàlisi, entre d’altres actuacions.

 

EL GRAN REPTE: LA MANCA DE METGES

Des de la Regió Sanitària, el seu gerent, Ramon Descarrega, assenyala com a gran repte del sector de la salut els propers anys la reposició dels professionals que es jubilaran i que es calcula que seran un 30% dels actuals en la pròxima dècada. El Fòrum de diàleg professional abordarà questa problemàtica durant aquest any, com també el fenomen de la progressiva feminització del sector. “Hi volem aportar una visió del territori i buscar solucions a aquestes problemàtiques. Els professionals busquen projectes atractius amb bones retribucions i en algunes regions sanitàries, com la nostra, algunes places que es convoquen queden desertes”, explica Descarrega, que aposta per visitar els centre de salut per conèixer les inquietuds dels professionals i també, d’aquesta manera, formar els professionals del territori amb les competències necessàries.

Des de la Xarxa Santa Tecla, el principal proveïdor privat de la regió sanitària, el seu director general, Joan Maria Adserà, considera que és necessari que les universitats ofereixin més places per a la formació de metges per resoldre aquesta manca de professionals i que ha de ser una mesura immediata, perquè un metge tarda entre 10 i 12 anys a completar la seva formació. Però Adserà també aposta per altres mesures, com que les infermeres assumeixin rols que actualment desenvolupen metges i metgesses: “Els infermers i infermeres es formen avui en dia un grau universitari i estan preparades per assumir algunes funcions dels metges. Ens hem de plantejar aquesta redistribució de rols, com també la presència de metges en les ambulàncies medicalitzades. En països com França o els Estats Units no hi van i el personal sanitari està permanentment connectat a un metge, que atén al pacient quan arriba a l’hospital.” També es mostra partidari d’acabar amb la jubilació obligatòria dels metges: “Si un professional es troba en plenes facultats i amb ganes de continuar la seva activitat perquè no pot continuar actiu. Sempre de forma voluntària.”

Fernando Vizcarro, President del Col·legi de Metges de Tarragona

Des del Col·legi de Metges, Fernando Vizcarro afirma que les infermeres ja desenvolupen actualment molt importants en el sistema de salut i s’oposa a que assumeixin nous rols, com la prescripció de medicaments, més enllà dels de venda lliure i productes sanitaris, ja que considera que no compten amb els coneixements necessaris per fer-ho i caldria que acreditessin formació en aquesta matèria i es remet a la Llei d’ordenació de les professions sanitàries. Per altra banda, Vizcarro adverteix que són molts els professionals extracomunitaris que, un cop formats i acabada la seva residència retornen al seu país d’origen. “En els darrers anys s’ha produït un descens de metges que vénen de la resta de l’Estat a Tarragona. Els qui ho fan, estan durant un temps, i com succeeix amb els extracomunitaris, acaben tornant a casa. Per intentar acabar amb aquesta tendència seria bo incentivar-los amb projectes de vida tant personals com professionals”, adverteix.

 

“A TARRAGONA HI HA MANCA DE METGES, JA QUE PREFEREIXEN DESTINS MÉS PROPERS A BARCELONA, AMB OFERTES ECONÒMIQUES MILLORS”

 

“A Tarragona hi ha manca de metges, ja que prefereixen destins més propers a Barcelona, amb ofertes econòmiques millors. Als metges ens ha afectat molt la crisi i just ara estem recuperant el sou que teníem el 2007. N’hi ha que al matí treballen a la xarxa pública i a la tarda, a la privada. I això no hauria de ser així”, comenta Porras, que també adverteix de la manca de planificació er part del ministeri amb les places del MIR.
L’envelliment de la població també és un altre repte del sistema públic de salut i el seu màxim responsable al Camp de Tarragona es mostra partidari a buscar alternatives a l’hospitalització convencional: “Hem d’abordar pacients complexos com els crònics des de la vessant social i on trobem millor resposta, a l’hospital o al domicili o models mixtes. Hem d’adaptar-nos a aquestes noves realitats.”

 

NOVA ETAPA EN LA GESTIÓ DE L’HOSPITAL SANT JOAN DE REUS

L’Hospital Sant Joan de Reus va estrenar fa gairebé unes noves instal·lacions al Tecnoparc que el van convertir en un dels equipaments sanitaris més moderns del país, però durant aquests anys el centre, gestionat per l’Ajuntament de Reus a través de SAGESSA, ha acumulat un deute milionari. “El 2015 vam detectar un dèficit en la societat que gestiona l’hospital i aquest era un deute estructural, no d’uns exercicis en concret. En els darrers anys hi hagut canvis en el sistema sanitari, ja que les persones vivim més anys i moltes malalties han passat de ser mortals a cronificades. Això ha fet que la despesa farmacèutica i tecnològica augmenti considerablement i ha fet que la societat creada per l’Ajuntament de Reus fa trenta anys sigui insostenible”, explica la presidenta de l’Hospital de Reus, Noemí Llauradó.

Durant aquest darrers anys s’havia especulat amb diferents solucions per eixugar el deute i fer viable l’hospital. Semblava que un consorci entre el consistori reusenc i el govern seria la solució escollida, però a inicis del mes de desembre es va anunciar que el Sant Joan serà gestionat en la seva totalitat pel CatSalut. “S’ha vist que jurídicament i tècnicament hi havia moltes dificultats per aquest model de consorci i hem apostat finalment per una entitat pública amb un 100% del CatSalut. L’Ajuntament i el territori mantindran presència al consell d’administració de la societat, perquè som qui coneix millor les necessitats de la població de l’àrea d’influència de l’hospital”, comenta Llauradó.

A INICIS DE DESEMBRE ES VA ANUNCIAR QUE EL SANT JOAN SERÀ GESTIONAT EN LA SEVA TOTALITAT PER LA GENERALITAT

 

L’Ajuntament mantindrà la titularitat de l’edifici. Segons els plans del CatSalut, una societat de dret públic es farà càrrec del centre abans del 31 de desembre de 2019. L’exercici 2018 s’ha tancat amb un dèficit al voltant d’uns 2,5 milions, quantitat que assumirà el CatSalut a través d’una subvenció. Fa uns dies el Diari Oficial de la Generalitat de Cataluna (DOGC) publicava una disposició, a través del Departament de Presidència, decretant la creació d’una empresa pública que podria assumir el deute de l’Ajuntament fins un màxim de 62,7 milions d’euros, que es deriva de l’assumpció de passius financers derivats de la construcció de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Aquest és el primer pas en ferm després de les paraules del director del CATSalut, Adrià Comella, anunciant el desembre passat que la Generalitat assumiria la gestió íntegra de l’hospital reusenc.

Per al president del COMT, Fernando Vizcarro, el canvi de gestió en l’hospital reusenc és una bona notícia: “L’Hospital de Sant Joan ja va néixer sent una infraestructura sobredimensionada pel servei que havia d’aportar. La gestió ha estat molt complicada des dels inicis i calia una revisió important centrada en dos punts; una dotació econòmica adequada i una reestructuració dels recursos humans així com de les tasques. Esperem que amb l’entrada del CatSalut millori una situació que en nombroses vegades s’ha catalogat de caòtica.”

“ARA FUNCIONEM AMB UNS MÍNIMS I HI HA DEU QUIRÒFANS QUE NO ESTAN OBERTS”

 

Els treballadors del centre reusenc estan a l’expectativa de com es concretarà el canvi de gestió. “Els resultats de la gestió de l’hospital per part de l’Ajuntament de Reus han estat molt dolents i esperem que siguin més positius amb els canvis. No sabrem que passarà però creiem que la gestió directa per part del CatSalut en millorarà l’eficiència”, afirma Isabel Méndez, delegada de Metges de Catalunya a Hospital de Sant Joan. Méndez assegura que l’hospital no està sobredimensionat per la població de la seva àrea d’influència, sinó que cal invertir-hi més recursos perquè estigui del tot operatiu: “Ara funcionem amb uns mínims i hi ha deu quiròfans que no estan oberts.”

Llauradó, per la seva banda, afirma que actualment el nou Hospital de Sant Joan està ocupat gairebé al 100% després de l’obertura de l’ala de salut mental, gestionada pel Grup Pere Mata. “Un hospital com el nostre té característiques molt valorades pels pacients, com que totes les habitacions són individuals, amb la millora de la intimitat dels ingressats”, apunta la presidenta, que també destaca la tecnologia avançada que disposa el centre i que atrau professionals d’arreu per realitzar la seva carrera professional a Reus.

 

L’HOSPITAL DEL VENDRELL NECESSITA UNA AMPLIACIÓ

L’Hospital del Vendrell, gestionat per la Xarxa Santa Tecla, va iniciar la seva activitat l’any 2004 per cobrir les necessitats d’una de les comarques que més creixia de Catalunya, el Baix Penedès i que no tenia un centre hospitalari de referència. La població resident a la comarca supera els 100.000 habitants i a l’estiu arriba als 350.000.

“A l’Hospital del Vendrell hi ha una plena ocupació i hi hem arribat abans del previst, però les llistes d’espera són correctes. A Urgències hi ha més pressió. Ens hem de plantejar una ampliació, que ja està projectada amb nou mòdul annex per doblar serveis. Seria ideal que pogués estar operatiu d’aquí a tres o cinc anys”, explica el gerent de la Xarxa Santa Tecla, Joan Maria Adserà, que recorda que “el Departament de Salut prioritza els recursos en la recuperació del poder adquisitiu dels professionals, però aquests també necessiten espais per poder desenvolupar la seva activitat en condicions.”

Fa molts anys que l’Ajuntament i els usuaris demanen l’ampliació del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Torredembarra, que dona servei a la vila i els municipis del voltant. La Xarxa Santa Tecla estudia la possibilitat d’ampliar els serveis del CAP en una zona que no sigui adjacent al centre mèdic actual, la opció fins ara es plantejava. El projecte es troba en una fase molt embrionària, però un dels nous serveis del CAP torrenc podria ser la radiologia.

 

L’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA, AL LÍMIT

La mitjana recomanada de pacients per a un metge de família és de 1.300, però Manuel Carasol, delegat sindical de Metges de Catalunya, a la Xarxa Hospitalària de Sant Pau i Santa Tecla, que gestiona sis àrees bàsiques de salut (ABS) del Tarragones i el Baix Penedès, amb 28 CAP i consultoris, denuncia que la mitjana de pacients per metge arriba en alguns d’aquests centres als 2.300. “No reclamem més diners, sinó la millora de les condicions de treball, que actualment no ens permeten exercir la nostra feina amb prou garanties pels pacients. El temps de visita hauria de ser de dotze minuts i en fem set. Els metges de primària hem de dedicar el 70% del nostre horari laboral a visites i urgències i el 30% restant a formació i investigació. Ara pràcticament no podem dedicar temps a actualitzar-nos, que és una necessitat constant. També tenim problemes de conciliació familiar, perquè no es cobreixen vacances, baixes i jubilacions i sovint hem de treballar matí i tarda. I en època de Nadal i vacances hi ha consultes que s’han de tancar i els pacients o s’esperen setmanes o van a urgències”, afirma Carasol. Per això, des d’abans de l’estiu, es poden veure pancartes reivindicatives en aquests CAP i cada divendres a les dotze del migdia aturen la seva activitat i es concentren davant dels centres per demanar millores en les seves condicions de treball.

El sindicat Metges de Catalunya va convocar el novembre passat una vaga de facultatius de cinc dies que va afectar l’atenció primària, tant de la xarxa pública com la concertada, per reclamar millores assistencials i laborals. Mentre el Departament de Salut va arribar a un acord amb els metges de la xarxa pública el darrer dia de vaga, a la concertada això no va passar i, del 18 al 22 de febrer, aniran novament a la vaga. Denuncien la negativa del CATSalut i les patronals a negociar les millores que han reclamat en els últims mesos. L’aturada afectarà tant la primària com la xarxa hospitalària i sòciosanitària concertades.

LA XARXA SANTA TECLA I ELS AJUNTAMENTS RECLAMEN MÉS RECURSOS PER L’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA DEL BAIX PENEDÈS I EL TARRAGONÈS

 

Reunió d’aquet gener del Pacte de Berà analitzar la situació de la Salut al Baix Penedès i Tarragonès

El director general de la Xarxa Santa Tecla, Joan Maria Adserà, reconeix que en les Àrees Bàsiques de Salut que gestionen calen més recursos, perquè en els darrers anys s’han combinat les retallades amb l’augment de població i l’envelliment d’aquesta, que fa que acudeixin més als serveis de salut. “Es nota molt en el Baix Penedès i el Tarragonès Nord. En l’índex que ha elaborat l’Agència Catalana de Qualitat per al Departament de Salut i que té en compte diferents variables socioecònomiques, les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) del Vendrell, Torredembarra i Calafell estan en els primers llocs a nivell de Catalunya pel que fa a necessitat de recursos. Segons l’estudi del Departament de Salut, en aquestes sis ABS del Baix Penedès i el Tarragonès calen gairebé dos milions d’euros addicionals en el període 2017-2021, del total de quatre milions previstos per a la regió sanitària”, explica Adserà.

Els alcaldes del Baix Penedès i el Tarragonès, aplegats al voltant de l’anomenat Pacte de Berà, ja fa mesos que han alçat a veu sobre l’infrafinançament de la salut al seu territori. El passat 8 de gener van fer un nou pas i van signar un acord conjunt amb el Consorci de Serveis Bàsics de Salut i el Consorci per a l’atenció social i la dependència a les comarques del Baix Penedès i el Tarragonès “per reclamar la millora en l’assignació del recursos econòmics basada en la població actual i el seu nivell socioeconòmic, que comporti l’homologació de les prestacions sanitàries amb el promig dels altres territoris de Catalunya, per tal de no discriminar les ciutadanes i els ciutadans, en funció del seu lloc de residència.” En el document es detallen les necessitats d’aquest territori pel que fa a inversions, tant en l’atenció bàsica com l’hospitalària.

“EL GOVERN JA TÉ COMPROMESOS 48 MILIONS D’EUROS QUE PERMETRAN COMENÇAR LES OBRES DEL NOU JOAN XXIII”

 

Vizcarro (COMT) afirma que “el gran problema de l’atenció primària és la manca de personal, que ha portat a no substituir als companys i a una sobrecàrrega assistencial i que fa que coses com el temps de visita al pacient, sigui insuficient.” “La falta de temps no permet una conciliació familiar plena i no ens deixa temps per poder-nos formar. Estem en un sector on els avenços són constants, necessitem estar al dia de les últimes novetats”, assenyala Vizcarro, que denuncia que “les retallades que hem patit en els darrers anys han fet que no tinguin unes condicions salarials justes.” “A vegades hem arribat a perdre fins al 28% del nostre poder adquisitiu”, adverteix.

“Els problemes en l’atenció primària són el reflex de la situació que viuen els nostres professionals. Els metges som la cara visible d’un problema. Ens veiem exposats a les frustracions de pacients descontents amb el sistema sanitari però això mai justifica una agressió. En aquest cas sempre tindrem tolerància zero cap a les agressions que poden patir les metgesses i els metges”, denuncia Vizcarro.

 

EL NOU HOSPITAL JOAN XXIII, UN PROJECTE EN TRES FASES

La consellera de Salut, Alba Vergés, atenent els mitjans fa uns mesos després d’assegurar la inversió de 48 milions per iniciar les obres del nou Hospital Joan XXIII

El nou complex sanitari de l’Hospital Joan XXIII, previst en el Pla Estratègic Sanitari (2016-2020) de la Regió Sanitària de Tarragona, s’articularà en tres fases. Inicialment, només se n’habilitaran 25.000 metres on s’hi traslladarà tota l’activitat que s’ofereix actualment als vells edificis, el B1 i el B2, que quedaran buits. La segona fase preveu l’enderroc de l’emblemàtica façana, formada pel B1 i B2; diversos trasllats i la construcció d’un nou immoble de 10.000 metres per a usos ambulatoris i de consultes, que fins ara estaven disperses per tot el recinte. La tercera base preveu dos nous blocs amb 10.000 metres quadrats més, un a l’espai que deixarà l’edifici d’Infermeria i, l’altre, a la zona alliberada a l’actual façana. El projecte té com a objectiu reforçar el seu paper d’hospital de referència en alta complexitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Està previst que l’hospital del futur disposi d’un total de 80.000 metres quadrats de superfície, un 25% més que l’actual.

 

 

 

I QUÈ HI DIUEN ELS USUARIS?

 

Manifestació del Grup de Treball de la Sanitat Pública a Tarragona

Un altre objectiu que es marca la gerència Regió Sanitària és “comptar més amb la participació ciutadana” i per això es potenciaran les trobades amb plataformes ciutadanes i associacions de veïns i de malalts. Precisament un d’aquests grups la Plataforma per una sanitat pública de qualitat, sorgida aquest mes d’agost de la comissió de salut de part de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, que ja fa vuit anys que funciona. L’objectiu, segons el seu president, Ángel Juárez, és lluitar per millorar l’àmbit sanitari de la regió. S’hi ha sumat 50 entitats, més el centenar que ja formen i, també, han rebut el suport de tots els sindicats i partits polítics, excepte la CUP. I es mostren oberts a la incorporació de més entitats. Ja han mantingut una reunió amb els representants de l’ICS i aquest gener està prevista una segona trobada en forma de comissió, formada per dotze persones. També han demanat una reunió amb la direcció de la Xarxa Santa Tecla.

LES PLATAFORMES CIUTADANES RECLAMEN MÉS INVERSIÓ A LA SANITAT PÚBLICA I DENUNCIEN LES ELEVADES LLISTES D’ESPERA

 

Juárez es mostra molt satisfet amb la confirmació per part del Departament de Salut que el Joan XXIII continuarà sent centre sanitari de referència de la regió i el projecte de nou hospital, i també pel reforç de les urgències del CAP Tàrraco de Tarragona aquesta temporada d’hivern, una proposta que va fer la plataforma en la primera reunió. “És una mesura d’urgència, un pedaç, perquè el que cal realment és destinar més persones i serveis a la salut pública, sobretot per rebaixar les llistes d’espera, que és el més preocupant. No pot ser que un usuari hagi d’esperar set o vuit mesos per a una prova, perquè pot significar la mort d’aquesta persona en els casos més extrems”, afirma el president de la plataforma.

 

Trobada de la consellera de Salut, Alba Vergés, amb membres de la Plataforma per una sanitat pública de qualitat.

També és molt crític Juárez amb l’opacitat de la Xarxa Santa Tecla, “una entitat privada que gestiona diners públics.” “Hauríem de saber les nòmines dels seus directius. Caldrien clàusules en els contractes entre la Generalitat i la Xarxa Santa Tecla”, afirma Juárez, que mostra la preocupació per les llistes d’espera i els problemes a l’assistència primària. Adserà (Xarxa Santa Tecla) respon que com a fundació que són, els seus comptes estan sotmesos a diversos controls, com els dels departaments de Salut i Justícia de la Generalitat i dels seus òrgans de govern, amb la presència d’alcaldes del territori: “El control econòmic i jurídic que tenim són més potents que en la mateixa sanitat pública.”

El Grup de Treball de la Sanitat Pública el van formar el 2013 els sindicats CGT i Cobas, la CUP a més de persones a títol individual, que, des del 2011 amb les primeres retallades, ja havien organitzat manifestacions i accions de protesta . Des de llavors han impulsat diverses campanyes amb l’objectiu d’aconseguir un model de sanitat pública al 100% i de qualitat. “Aquesta és la nostra línia vermella: no volem empreses privades gestionant diners públics en la sanitat. El cas més clar és la Xarxa Santa Tecla. I això vol dir també serveis com la neteja o la cuina, que s’han externalitzat. Defensem un únic conveni per a tots els treballadors de la salut pública”, afirma Maribel Setién, un dels seus membres.

Setién apunta les llistes d’espera com el gran problema de la salut al Camp de Tarragona i explica que, des del Grup de Treball de la Sanitat Pública, donen suport als pacients en la reclamació dels seus drets, sobretot en les llistes d’espera: “Informem i fem un acompanyament a persones que s’han trobat en situacions complicades, com visites programades en mesos i que en casos extrems poden portar greus problemes de salut i fins i tot la mort. Calen més recursos a la sanitat pública.”

 

EL NOU HOSPITAL JOAN XXIII COMENÇA A CAMINAR

A finals d’aquest mes de gener està prevista l’adjudicació de la idea guanyadora del nou centre hospitalari tarragoní entre les sis finalistes

Inicialment es presentaren catorze idees en el concurs de projectes que quedaren en sis el passat desembre. El termini de redacció de l’avantprojecte global per part de l’empresa guanyadora s’allargarà fins el proper mes de juny. Durant el segon semestre de 2019 es redactarà el projecte bàsic i executiu de la fase I, que contempla aproximadament 40.000 metres quadrats, a l’espai que actualment ocupa l’heliport i el pàrquing del personal.

La consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar el setembre durant una visita a l’Hospital Joan XXIII que el Govern ja té compromesos els 48 milions d’euros necessaris que permetran començar les obres tan aviat com sigui possible. “L’edifici B de Joan XXIII té data de caducitat. Ja fa un parell d’anys van dir que és un edifici malalt amb un màxim de vida de deu anys. Els professionals continuem sent escèptics tot els anuncis de la Generalitat i quan veiem moviments per la construcció del nou hospital tindrem una injecció de moral” explica José Antonio Porras, el delegat sindical de Metges de Catalunya a l’Hospital Joan XXIII. Mentrestant, els professionals segueixen treballant en un hospital construït fa més de mig segle que ha quedat obsolet.

DURANT EL SEGON SEMESTRE DE 2019 ES REDACTARÀ EL PROJECTE DE LA FASE I, QUE CONTEMPLA UNS 40.000 M2

 

“Joan XXIII és l’hospital de referència en el territori i ja en els anys vuitanta del segle passat es plantejava un Pla Especial de renovació perquè es veia que s’estava quedant obsolet. Han passat gairebé 40 anys, s’han fet moltes promeses pels diversos governs que han passat pel poder però mai s’han arribat a materialitzar. Som conscients de l’endarreriment dels diversos plans funcionals de realització del projecte i esperem que ben aviat s’actualitzin”, assenyala el president dels metges tarragonins, Fernando Vizcarro.