ENTREVISTA

LAURA CENDRÓS

“ELS CATALANS NO ACONSEGUIREM RES FINS QUE NO HI ANEM TOTS JUNTS”

Per Marc Pons

Laura Cendrós a la seva biblioteca

Laura Cendrós i Jorba és la filla petita i una de les persones que millor coneix la figura de l’empresari, activista cultural i mecenes Joan Baptista Cendrós i Carbonell (1916-1986), clau per a entendre el perquè la llengua i la cultura catalana no van desaparèixer durant el franquisme (1939-1975). Joan Baptista Cendrós, fill d’un barber de Valls emigrat a Barcelona i fundador de la mítica marca d’after-shave Floïd, destacaria com una de les figures cabdals de la resistència cultural catalana durant el tenebrós túnel de la dictadura. Continuador de l’empresa paterna, internacionalitzaria la marca Floïd fins a convertir-la en un referent mundial. Empresari “rara avis”, compromès amb una idea de país, destinaria bona part dels beneficis del seu negoci a la reconstrucció del teixit cultural del país. Cofundaria Òmnium Cultural, rescataria Edicions Proa -exiliada a Perpinyà i la primera que editaria exclusivament en català durant el franquisme-, i internacionalitzaria la figura de Raimon, entre moltes altres coses.

Laura, què era Cendrós, principalment: un empresari, un activista cultural o un mecenes? Bé, era les tres coses a la vegada i en el mateix ordre d’importància. Precisament aquesta és la particularitat que explica la dimensió de la figura de Cendrós.

Però, cronològicament, quin seria l’ordre? Cendrós va començar com a empresari. El seu pare -que havia estat el fundador de la nissaga empresarial Cendrós- va morir l’any 1937, en plena Guerra Civil, d’un atac de cor. Cendrós va haver d’assumir la direcció del negoci amb tant sols vint anys d’edat i en una ciutat bombardejada constantment.

Això era a Barcelona, però els Cendrós procedien de Valls, oi? Sí. El meu avi treballava en una petita barberia situada a Valls, al carrer de la Carnisseria. Però tenia moltes ganes de prosperar i la Barcelona de principis del segle XX ja era un bullidor d’activitat i un mercat d’oportunitats. Un dia va decidir marxar cap a Barcelona a fer fortuna amb la seva dona i el seu cunyat Lluís.

Valls. Plaça del Pati. Començaments del segle XX. Font Ajuntament de Valls

I allí neix l’after-shave Floïd? Sí. Però la fórmula els hi arriba a través d’uns frares de Valls.

Com va ser això? L’avi els tallava els cabells de franc. I quan va decidir marxar de Valls cap a Barcelona, els frares, com a agraïment i com a comiat, li van regalar la fórmula, que era molt casolana. Ells, a Barcelona, la millorarien i la començarien a comercialitzar.

…i després, “roda el món i torna al Born”. Efectivament. Però això ja va ser cosa del meu pare. Ell va internacionalitzar Floïd, fins a convertir-lo en un fenomen mundial. A partir del fet es quan la figura de Cendrós adquireix la dimensió d’empresari, activista cultural i mecenes; tot a la vegada i no sempre per aquest ordre.

Cartell publicitari Floïd. 1955. Font Blog Cultural Studies

Ho pots explicar? Cendrós va viatjar moltíssim. Arreu del món. I va tenir l’oportunitat de conèixer sistemes polítics i econòmics, radicalment oposats a la dictadura franquista, que funcionaven molt bé. Deia que Catalunya hauria de ser com un cantó suís. A l’hora d’imaginar el seu ideal es va inspirar moltíssim en el model social, polític i econòmic suís.

Vols dir que el fet de viatjar no tan sols el va influir en l’ideari econòmic, sinó que també en el cultural, el social i el polític? I tant. I no tan sols viatjava sinó que, a diferència de la majoria de les persones obligades a viure en aquella gran masmorra que era l’Espanya franquista, Cendrós es comunicava moltíssim. Era políglota; parlava català, castellà, francès i anglès. Mantenia contacte amb molta gent de l’exterior i adquiria molts llibres que aquí era impossible trobar.

Aquest seria el principi del seu perfil cultural? Sí. S’envolta d’un grup d’intel·lectuals que, com ell mateix, veuen que si no actuen, les lleis persecutòries que havia dictat el règim franquista, podien posar la llengua catalana en risc de desaparició. I reconstrueixen el teixit cultural del país convençuts que una llengua i una nació no poden sobreviure sense una cultura.

I del seu perfil social? Cendrós, conjuntament amb Òmnium Cultural, van ser els impulsors de les classes de català. I qui li ho va demanar van ser el pares de les famílies de la immigració andalusa i extremenya, que volien que els seus fills, nascuts a Catalunya, aprenguessin el català, perseguit i proscrit a l’escola franquista, per a tenir les mateixes oportunitats que els nens de famílies catalanoparlants.

TARRADELLAS LI VA DEMANAR QUE TANQUESSIN LA DELEGACIÓ D’ÒMNIUM QUE ACABAVEN D’OBRIR A PARÍS, I EL MEU PARE LI VA CONTESTAR: “LA TANCAREM QUAN EM SURTI DELS COLLONS”

I del seu perfil polític? Cendrós era republicà i independentista en plena dictadura franquista. En aquella terminologia tan característica del règim franquista se’l considerava un “separatista”.

Cendrós amb el seu gos Genko. 1983. Font Arxiu familiar

Quin paper juga Cendrós dins d’aquests grups de resistència? Era un dels financers. Un dels més destacats. A ell el què el preocupava era poder fer diners per a destinar-los a la recuperació de l’entramat cultural català destruït pel franquisme. No tan sols va cofundar Òmnium i va rescatar de l’oblit Proa. Va ajudar moltíssim escriptors, musics, professors i artistes en general.

En algun lloc s’ha dit que era un home dur, sec i malcarat. Què hi ha de cert? El meu pare era un home molt exigent amb si mateix i amb els seus col·laboradors. El que sí és cert és que va tenir enfrontaments molt durs amb els “jerifaltes” del règim franquista, que equival a dir enfrontaments molt seriosos amb l’Estat espanyol. I sobretot amb el ministre franquista Fraga Iribarne, que més tard seria un dels fundadors del PP.

Quina repercussió va tenir això en la seva vida familiar? Era molt conscient que en qualsevol moment li podia costar la presó o l’exili. Però era un home molt valent. Sempre deia “no ens rendirem mai, no claudicarem mai”. I la seva frase preferida era: ”he estat feliç al meu país perquè poder lluitar pel país propi, és un plaer dels déus”.

Biografia de Joan Baptista Cendrós

Cendrós va conèixer a Tarradellas, llavors exiliat a França. Quina opinió es va formar? Cendrós i Tarradellas van tenir una relació freda, perquè el President temia que Òmnium Cultural acabés suplantant la Generalitat, llavors a l’exili i molt debilitada. Tarradellas li va demanar que tanquessin la delegació d’Òmnium que acabaven d’obrir a París, i el meu pare li va contestar: “la tancarem quan em surti dels collons”.

I de Pujol, el primer president de la Generalitat restaurada? El meu pare va conèixer Pujol molt abans que arribés a ser president. Va ser quan formaven part de l’equip fundacional de Banca Catalana. I, com en el cas de Tarradellas, va quedar molt decebut. El meu pare sempre deia que “els catalans no aconseguirem res mentre no hi anem tots junts”.