ECONOMIA

ELS REPTES DE LA INDÚSTRIA AL CAMP DE TARRAGONA

La indústria és un sector bàsic en l’economia del Camp de Tarragona. Tot i que en les darreres dècades ha perdut pes en favor del sector serveis, la indústria continua tenint un pes molt important i amb la crisi de la construcció ha recuperat terreny

Per Jordi Salvat amb fotos de Pierre Grubius

Segons l’IDESCAT, la indústria significava el 2014 un 24% del total de Valor afegit brut (VAB) a la província de Tarragona. Aquesta xifra, a més de les manufactureres, inclou la producció d’energia. El 2007 la xifra era un 19,6%. La construcció, en canvi, ha baixat en aquests set anys del 16,3% al 6,1% i els serveis han pujat del 61% al 68,3%. L’agricultura ha passat del 1,6% a l’2,3 del VAB.

La petroquímica és l’àmbit més potent dins de la indústria tarragonina, però també ocupen moltes persones empreses dedicades als components de l’automòbil, l’agroalimentari i un sector poc visibilitzat, com és el del manteniment de maquinària per a les empreses.
La indústria està experimentant molts canvis els darrers anys i es poden accelerar en els propers i el Camp de Tarragona té una sèrie de reptes perquè les seves empreses continuïn sent competitives en un món cada cop més globalitzat i el sector industrial no perdi pes. En aquest especial analitzem aquests reptes de futur en el sector industrial amb agents econòmics i experts.

Obres que s’eternitzen. A la dreta, treballs aturats de l’A27 entre Valls i Fontscaldes. 

LES COMUNICACIONS
“Portem trenta anys encallats, parlant de les mateixes infraestructures: el desdoblament complet de l’autovia A-7, l’autovia A-27, el tercer fil o el corredor del Mediterrani… Hem perdut massa temps amb polítiques de campanar. Ha faltat lideratge per buscar les necessitats d’un entorn de sis comarques i anem endarrerits”, afirma el secretari general de la UGT de Tarragona, Joan Llort. El dirigent sindical considera que la mobilitat interior també ha de millorar molt: “Hem perdut mobilitat amb el tren. No pot ser que de la Conca de Barberà a Cambrils, que són quaranta quilòmetres es tardi més d’una hora i mitja a anar d’un lloc a l’altre en transport públic. No està ben enllaçat.” Llort avisa que les infraestructures ferroviàries que s’estan fent no són adequades pel transport de mercaderies: “A Europa van amb trens de 750 metres de llargada i aquí anem amb trens curts. Amb trens més llargs redueixes costos de logística, però les nostres estacions no estan preparades per aquests trens llargs i això és un problema que vindrà afegit.”

La directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, Mercedes Teruel, considera “cabdal” la millora de les comunicacions i dels canals de distribució per obrir nous mercats. Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Reus, Isaac Sanromà, assenyala les comunicacions com “la gran assignatura pendent del territori, determinants per millorar la competitivitat de les nostres empreses.” “No es correspon la dimensió econòmica de les nostres comarques i l’aportació que fem a la riquesa del país, amb les inversions que les administracions competents realitzen en àmbits tan determinants. I això sense oblidar d’altres comunicacions que també afecten a les empreses, com és la xarxa ferroviària de rodalies, determinant per afavorir el desplaçament dels professionals de les empreses”, afegeix Sanromà.

LES COMUNICACIONS SÓN LA GRAN ASSIGNATURA PENDENT DEL TERRITORI, DETERMINANTS PER LA COMPETITIVITAT DE LES NOSTRES EMPRESES

Obres de desdoblament del corredor mediterrani a Reus, iniciades el 1998.

Rafael Muñoz, del Gabinet d’Estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), assenyala que les administracions del territori es conformen amb anuncis i promeses des de Madrid i que cal un control més intens de les mesures concretes i posa l’exemple de l’autovia A-27: “Quins problemes exactes hi ha amb les argiles? Quin serà el gàlib del túnel? Hi podran passar mercaderies perilloses?”

Muñoz denuncia també els “nyaps” que s’han fet els darrers anys amb algunes infraestructures i posa l’exemple del tram de l’autovia A-7 entre La Mora i Torredembarra o l’Estació central de l’AVE del Camp de Tarragona : “Com pot ser que es fes només d’un carril per sentit? Uns anys després s’ha de tornar a fer una gran inversió per convertir-la de dos carrils. Aquí ningú no planifica res i els plans estratègics han quedat desats en un calaix. S’havia planificat una estació central de l’AVE al costat de l’aeroport, intermodal, i ara sembla que continuarà sent-ho la de la Secuita Perafort. ” Muñoz també lamenta que s’han desaprofitat fons europeus per millorar infraestructures, cosa que si han fet altres territoris de l’Estat.

Des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), s’afirma que “les comunicacions han estat i lamentablement continuen sent una reivindicació llargament plantejada pel nostre sector, perquè constitueixen un factor decisiu que perjudica la nostra competitivitat”. “Que hi hagi una connexió ferroviària d’ample europeu entre el Port de Tarragona i Castellbisbal per l’interior és una urgència històrica que no ens podem permetre ajornar. El mateix que la finalització de l’A-27. Té un enorme mèrit que, malgrat totes aquestes reivindicacions que segueixen sense atendre’s, el sector continua demostrant la seva fortalesa i la seva estabilitat”, s’assenyala des de la patronal química, que avisa de cara al futur: “Si volem que aquesta prosperitat es perllongui en el futur i en particular consolidar-nos com a territori atractiu per al creixement industrial i l’arribada de noves inversions, és imprescindible competir en igualtat de condicions amb altres territoris i països.”

 

Parc eòlic a Solivella (Conca de Barberà).

EL COST DE L’ELECTRICITAT
L’electricitat a l’Estat espanyol i també a Catalunya és al voltant un 20% més cara que en altres països europeus i aquest fet causa un augment de costos que encareixen els productes produïts en les indústries del Camp de Tarragona i resta competitivitat en l’exportació . Des de la UGT, Joan Llort, confia que la reforma energètica impulsada pel govern socialista redueixi aquests costos i s’impulsi també altres elements com la cogeneració, que poden abaratir el preu de l’energia. Muñoz desconfia de la reforma socialista i veu molt difícil la seva reducció de preu. Teruel (URV) també adverteix que l’elevat cost de l’electricitat és un perill per les empreses manufactures i que cal que s’impulsin alternatives, com l’emmagatzematge de l’energia, i millorar l’eficiència de processos de producció.

“Els costos de l’energia elèctrica constitueixen lamentablement una vella reivindicació que segueix sense ser satisfeta. D’una banda, la transposició de la legislació europea en matèria de xarxes tancades és, com s’ha reiterat des del sector, una necessitat per mantenir la nostra competitivitat. A mig i llarg termini no és viable, a més d’incomprensible, que el preu que haguem de pagar aquí per l’energia elèctrica sigui considerablement més car que el d’altres competidors que estan dins de la mateixa Unió Europea”, s’afirma des de l’AEQT, que afegeixen: “ El més complicat d’assumir és que es tracta d’una anomalia que les autoritats públiques tenen capacitat de resoldre, però continuen sense fer-ho. Val a dir que algunes trobades recents com la que vam poder compartir amb la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, aquest estiu, obren certa esperança respecte de la possibilitat que aquest assumpte s’acceleri properament.”

L’ELECTRICITAT A L’ESTAT ESPANYOL I TAMBÉ A CATALUNYA ÉS AL VOLTANT D’UN 20% MÉS CARA QUE EN ALTRES PAÏSOS EUROPEUS

 

Estació elèctrica de Reus.

Des de l’AEQT, s’apunta que hi ha, però, altres factors que estan incrementant el cost de l’energia per les empreses, com ara els anomenats peatges d’accés: “Són múltiples els conceptes que s’integren en la factura elèctrica de les empreses -els anomenats costos socials- que no estan relacionats ni amb la generació de l’energia ni amb la seva distribució i transport.” Aquests costos, que suposen actualment més del 60% dels costos d’accés, consideren han de traslladar-se progressivament, segons la patronal química, als pressupostos generals de l’Estat per evitar que perjudiquin l’economia productiva i afavorir el creixement industrial del país.

Per a Sanromà (Cambra de Reus), el cost de l’electricitat és un debat crònic i crític, que s’accentua fins i tot en comparatives internes entre petites, mitjanes i grans empreses. “A Espanya les pimes paguen el rebut de la llum més car d’Europa. Si a tot plegat hi afegim la singularitat del nostre territori, on hi ha la concentració més alta de centrals generadores d’energia de l’Estat Espanyol, només per les servituds que comporta aquesta realitat les empreses haurien de tenir algun tipus de compensació. Però com deia al principi, el debat fa tant de temps que es genera sense resposta positiva a les nostres demandes, que seguim en un autèntic cul de sac”, lamenta Sanromà.

 

LA FORMACIÓ
Ja fa unes dècades que ha quedat enrere el model de formació d’uns primers anys i després una vida laboral sense cap mena d’actualització formativa. Ara la formació dels treballadors és contínua i el cicle cada cop s’accelera més. Des de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, Mercedes Teruel, avisa que cal prestigiar la Formació Professional, un repte que considera pendent des de fa anys: “La formació és molt important per a la industria i cal lligar-la amb les empreses. I tenir uns plans d’estudi actualitzats.” Muñoz (CEPTA) també reclama potenciar l’FP dual per poder augmentar la productivitat de les empreses i aturar un problema molt greu que és el despoblament de les comarques de l’interior del Camp de Tarragona: “Tenim un excés de graduats universitaris i ens manca una FP de qualitat.”

Sanromà també aposta per la formació: “Els països que avancen són els que destinen més recursos a la formació dels seus administrats. I en el cas de les empreses, la formació mai és una despesa, sinó una inversió. Professionals més ben preparats i en reciclatge continu són un valor afegit per l’empresa que vol avançar en nous mercats.”

POTENCIAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL CONTINUA SENT LA GRAN ASSIGNATURA PENDENT, VINCULANT-LA AMB LES NECESSITATS DE LES EMPRESES

L’AEQT i el sector químic en general es defineix com a “ferms impulsors dels programes d’FP Dual”, ja que “constitueixen una de les principals fonts d’impuls del talent que posteriorment s’incorpora a les nostres empreses.” En aquest sentit, el sector té la convicció que en el futur aquesta formació cada vegada haurà de ser necessàriament més especialitzada i que és imprescindible potenciar-la per tal d’equilibrar les necessitats del mercat amb les capacitats dels nous titulats que s’incorporen a les empreses un cop acabats els cicles formatius. En l’actualitat existeix a la indústria química un considerable marge de creixement pel que fa a la incorporació de personal procedent de la FP. Aquest creixement passa possiblement per prestigiar socialment encara més la FP, per tal que sigui entesa com el que realment és: una opció de formació per a personal altament qualificat i especialitzat, i que ofereix molt bones oportunitats professionals.

Des de la UGT, Joan Llort, considera que la formació ha de ser contínua perquè cada quatre o cinc anys canvien els sistemes de treball a la indústria i això s’ha de fer tan des de les pròpies empreses com les administracions, amb la universitat i sobretot la formació professional , que segons el dirigent sindical s’ha d’actualitzar i lligar-la a la demanda de les empreses: “Ens hem de creure l’FP dual, amb formació adaptada a les empreses”. Llort avisa que s’ha reduït el professorat universitari i hi ha una part important a punt de jubilar-se i és necessari la seva reposició amb personal qualificat. El líder sindical també avisa que en els propers anys vindran mes tongades d’immigració, sobretot de l’Àfrica Subsahariana, i el repte serà disposar dels recursos per formar aquests nouvinguts, ja que amb l’envelliment de la població, es necessitarà gent jove a la indústria.

LA ROBOTITZACIÓ
La robotització en la indústria és un procés que s’ha accelerat i són molts els experts que avisen que en els propers anys es destruiran molts llocs de treball, ja que tasques que fan persones passaran a ser realitzades per robots. Mercedes Teruel (URV) afirma que amb la robotització estan desapareixent les feines més rutinàries i cal reorientar els treballadors cap a tasques més analítiques, creatives i enfocades al tracte personal per evitar que l’atur es cronifiqui en treballadors que siguin substituïts per robots, tant en els de tratge blau com administratius dedicats a temes de comptabilitat, que ara ja estan fent programes informàtics. Teruel apunta que el que no està clar és la rapidesa amb què es produiran aquests processos i els sectors que més afectarà però queden els propers anys apareixeran professions ara inexistents: “Caldrà adaptar-nos.”

Muñoz (CEPTA) assenyala que aquest procés de robotització no serà tan ràpid com alguns apunten i que caldrà una inversió important en maquinària. “Caldrà una adaptació perquè les empreses no quedin endarrerides”, apunta. Un exemple d’aquest procés és la indústria química, que porta anys, fins i tot dècades, en un continu procés d’actualització i millora de la tecnologia, que ha inclòs també un procés d’automatització en els seus processos i mecanismes de control. És un sector fortament automatitzat des de fa molt de temps, gràcies a un procés que s’ha anat implementant de manera progressiva i que, en conseqüència, segons fonts de l’AEQT, no ha tingut afectació directa sobre els llocs de treball.

LA ROBOTITZACIÓ A LES EMPRESES REQUERIRÀ REORIENTAR ELS TREBALLADORS CAP A FEINES MÉS ANALÍTIQUES I CREATIVES PER EVITAR L’AUGMENT DE L’ATUR

“Desapareixeran moltes feines, però n’apareixeran d’altres. Caldrà una adaptació i molta formació. Però això no és un procés nou, ja que al llarg de la història de la indústria hi ha hagut molts canvis, com el tren, l’arribada de noves energies. És una oportunitat i ens hi hem d’adaptar amb persones molt ben formades. Això ens portarà a nous canvis de feina”, apunta el secretari general de la UGT de Tarragona, Joan Llort. Des de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, afirma que “la robotització és un actiu que pot permetre progressar en àmbits estratègics per les nostres empreses.” “Ara bé, van tan ràpida la tecnologia a l’hora d’innovar, que no hem de perdre de vista la necessitat de regular adequadament la presència de robots i sistemes avançats. Cal buscar un equilibri per no deshumanitzar en excés les empreses i el que això pot comportar en àmbits sensibles com les cotitzacions a la seguretat social”, adverteix.

 

LA INTERNACIONALITZACIÓ
En un context d’economia globalitzada i en el qual les nostres empreses s’enfronten a una doble competència, la dels seus competidors i també la d’altres divisions estatals dins de les seves pròpies companyies, és evident que els fronts oberts en l’àmbit d’internacionalització són múltiples.

 

El Port de Tarragona, una sortida natural per les exportacions.

L’AEQT adverteix que la primera de les solucions per evitar problemes de deslocalització és òbviament dotar les empreses i en general al territori de les eines que el facin més competitiu. I aquí tornem a qüestions llargament reivindicades com la millora de les infraestructures viàries (acabar l’A-27, per exemple) i sobretot ferroviàries, amb el Corredor Mediterrani com a principal urgència, que necessiten d’una resposta immediata, i l’elevat cost de l’energia. “Això és un evident llast a la nostra competitivitat i òbviament no ajuda en el moment de plantejar Tarragona com a possible destí de noves inversions, tant siguin d’empreses que ja estan implantades aquí i es plantegen ampliacions, com de noves companyies que podrien estar interessades a instal·lar-s’hi”, assenyala la patronal química.

“Les empreses mateixes han estat les primeres a fer els deures per tal de combatre aquesta manca de competitivitat i porten temps redefinint les seves estratègies, apostant cada vegada més per les especialitats d’alt valor afegit, en lloc de les anomenades commodities. Les nostres empreses han apostat per la diferenciació i el valor afegit en els seus productes per continuar tenint potencial de creixement futur. Però cal que també les Administracions compleixin amb la seva part per tal que aquesta prosperitat i creixement actuals estiguin garantits a llarg termini”, s’afirma des de l’AEQT.

LA CRISI ECONÒMICA HA OBLIGAT A LES EMPRESES TARRAGONINES A OBRIR-SE ELS DARRERS ANYS A MERCATS EXTERIORS

Llort (UGT) assenyala que una bona base de gent formada i preparada professionalment i un bon enllaç amb les empreses pot portar un valor afegit molt important, combinat amb la Universitat, fa que els treballadors es puguin moure per tot el món i col·laborar amb projectes amb altres països.

Des de la URV, la directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, Mercedes Teruel, assenyala que la darrera crisi econòmica i el replegament del mercat domèstic va provocar que les empreses s’hagin obert més al mercat exterior i posa com exemple la Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona, que ha esdevingut una referència estatal a l’hora d’obrir mercats a l’Àfrica subsahariana i moltes empreses tarragonines hi estan treballant, sobretot del sector paperer. Hi concideix, Isaac Sanromà, president de la cambra reusenca: “Les empreses catalanes sempre han estat a l’avantguarda de la internacionalització. I durant l’última crisi econòmica va ser aquesta disposició a sortir a l’estranger la que va permetre evitar la mortalitat de moltes empreses. En aquest sentit la indústria del país ha estat sempre un exemple que molts han volgut imitar. I la feina de les Cambres incideix especialment en aquest àmbit a l’hora de fer pedagogia sobre el valor de convertir el món en el nostre mercat.”

 

DESLOCALITZACIONS
Rafael Muñoz, del Gabinet d’Estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), adverteix que en els propers anys poden haver descolalitzacions d’empreses al nostre territori perquè les grans multinacionals es mouen per criteris només econòmics, ja que no estan arrelades al territori: “Aquestes empreses fan números de si els surt més a compte traslladar una planta o mantenir-la en un territori i si els queda un bon marge, fan el canvi.”
Mercerdes Teruel (URV) avisa que les grans multinacionals que han instal·lat plantes de producció a les nostres comarques es mouen per apostes mundials i que en un moment donat poden decidir canviar-les d’ubicació cap a països amb costos de mà d’obra més barats. Teruel assenyala que hi ha una altra cara de la moneda, com és la relocalització: el retorn de plantes a països amb costos de mà d’obra més elevats gràcies als processos de robotització, en què la mà d’obra perd pes a favor de la tecnologia.

Isaac Sanromà, de la Cambra de Reus, reclama als governants un paper decidit per evitar deslocalitzacions: “Les empreses sempre busquen millorar els seus processos productius i fer-ho en les millors condicions possibles. En el mercat globalitzat en el que ens trobem les deslocalitzacions són sovint inevitables quan les empreses posen a la balança factors determinants. I aquest és el principal repte dels governants, el de garantir un àmbit de treball que permeti desenvolupar l’activitat en el propi territori. Una deslocalització sempre és una pèrdua, també per l’empresa que l’executa que en el trajecte perd vinculació, arrelament i capital humà.”

 

LA LOGÍSTICA

Parc logístic CIM. La Canonja.

La logística és un sector cada cop més potent al Camp de Tarragona i encara ho podria ser les properes dècades si es desenvolupen el Logis Penedès -que podria ser finalment una realitat en la seva primera fase el 2020- i l’àrea logística de Montblanc, 100 hectàrees, ampliables a 200, lligades a què l’autovia A-27 sigui una realitat. Tornem doncs, a la necessitat de la millora de les infraestructures. La connexió ferroviària d’ample europeu per poder comptar amb una estació intermodal, i la finalització d’altres vies com l’A-27, encara potenciarien més Tarragona com a pol logístic, segons l’AEQT. A més, és clar que Tarragona progressarà en aquest àmbit quan entrin en funcionament noves iniciatives com ara la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port, o el nou port sec de Guadalajara, iniciatives totes dues de l’Autoritat Portuària de Tarragona que des del sector químic acullen amb optimisme, no tant perquè els seus efectes positius els hagi de notar directament la indústria química, perquè en general no és previsible que sigui així llevat de casos concrets, sinó sobretot perquè són projectes que faran créixer el Port de Tarragona, que és el seu principal aliat i el màxim exponent de la logística al nostre territori.

LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS ÉS VITAL PER AL DESENVOLUPAMENT LOGÍSTIC DEL CAMP DE TARRAGONA

Des de la UGT, Joan Llort, avisa del potencial logístic desaprofitat de l’aeroport de Reus: “Fa uns anys s’hi transportaven mercaderies, però actualment, no. L’aeroport està molt ben situat. Al costat hi ha un polígon, com és el de Constantí, amb moltes empreses dedicades a la logística, com Amazon o OHL.” Teruel admet que el transport de mercaderies per l’aire és una possibilitat per alguns sectors, però que té uns costos més elevats que fer-ho pel mar i cal estudiar molt bé els marges.

 

Un dels trams construïts de l’A-27.

Sobre el Logis Penedès, Llort i Teruel coincideixen que serà positiu per a una comarca que té l’índex d’atur més alt de Catalunya i una població molt important que s’hi ha traslladat des de l’àrea metropolitana de Barcelona, però que s’ha d’aconseguir que les empreses que s’hi instal·lin creïn llocs de treball qualificats.
Per la seva banda, Muñoz (CEPTA) assenyala que l’arribada de l’autovia A-27 a Montblanc en pot afavorir al seu desenvolupament perquè la seva connexió al port de Tarragona serà molt ràpida, però caldrà la seva continuïtat fins a Lleida per fer el mateix amb la Vall de l’Ebre i l’eix Aragó-Navarra-Euskadi. Sanromà també lliga la logística a les comunicacions: “La logística ha esdevingut l’eix principal per afavorir l’activitat de les empreses. Si la logística no és òptima, l’empresa pot arribar a no ser competitiva. I per això la reivindicació d’infraestructures adequades a la dimensió econòmica del país és tan important.”

MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

Complex petroquímic a La Canonja.

Les indústries han impulsat moltes mesures els darrers anys encarades a millorar la sostenibilitat i augmentar el respecte al medi ambient. Teruel (URV) considera que les empreses estan conscienciades amb el respecte al medi ambient i la sostenibilitat, però que també hi ha unes normatives cada cop més estrictes impulsades per les administracions que cal complir, aplicant les mesures adequades per minimitzar l’impacte en l’entorn en què desenvolupen la seva activitat.
Però hi ha un altre aspecte i és que aquestes mesures respectuoses amb el medi ambient permeten a les empreses reduir costos afegits,amb sistemes de reciclatge d’ aigua i d’estalvi energètic. Llort (UGT) va més enllà: “Hem de creure en polítiques de no generar residus en origen i que la gent no hagi de reciclar perquè al supermercat compra productes amb molts envasos de plàstic.”

Sanromà assenyala que cada vegada hi ha més consciència, entre les empreses, de procurar pel medi ambient i la sostenibilitat. “Fa anys vam viure alguns episodis preocupants en aquest sentit. Però actualment existeix un alt grau de responsabilitat en aquesta qüestió atenent que les empreses que són sensibles en aquest tema sempre tenen un innegable valor afegit que la societat sap reconèixer”, afegeix.

EL SECTOR QUÍMIC ÉS UN DELS QUE ESTÀ LIDERANT LA TRANSICIÓ CAP A UNA ECONOMIA CIRCULAR

El sector químic és un dels que està liderant la transició cap a una economia circular. D’una banda, intentant cada vegada més dissenyar i desenvolupar productes que siguin respectuosos amb aquests principis, ja sigui perquè es fabriquen a partir de materials reciclats o reutilitzats, o bé perquè el producte fabricat és reutilitzable o reciclable en si mateix, i també optimitzant els seus processos per ajustar-los a aquests principis. L’ús creixent d’aigua regenerada per la planta de Aitasa per part del sector és el millor exemple, a nivell de Tarragona, de com la indústria s’esforça per implementar criteris d’economia circular no només en els seus productes, sinó també en els seus processos.

Des de l’AEQT recorden que “pel que fa a les emissions, l’Administració compta amb diversos punts de control repartits per tot el territori en què la indústria està present, tant dins dels polígons com en les poblacions veïnes.” “Per les empreses, però, aquest autocontrol i el compliment d’aquestes mesures de seguretat i de convivència amb l’entorn són un principi bàsic, i en molts casos són elles mateixes les que s’autoimposen estàndards fins i tot més exigents que els que fixa la llei”, afegeixen des de la patronal química.

 

LA SITUACIÓ POLÍTICA
La situació política excepcional que ha viscut Catalunya els darrers mesos també afecta d’una manera o altra la indústria del Camp de Tarragona. El secretari general de la UGT, Joan Llort, afirma que hi ha inversions aturades i que això pot provocar problemes de competitivitat d’aquí cinc o sis anys i reclama als polítics que solucionin aquesta situació. Teruel, des de la URV, recorda que “els diners són temerosos” i la inestabilitat atura les noves inversions. “Ara ens trobem en un moment d’stand-by en què les empreses esperen què succeïrà”, apunta Teruel, que indica que no hi ha estudis que analitzin exactament l’impacte dels fets polítics del darrer any en l’economia del Camp de Tarragona.

Per a Isaac Sanromà (Cambra de Reus), “les empreses sempre demanen una cosa als seus governants: estabilitat per desenvolupar la seva activitat econòmica.” “I la situació política dels últims mesos no ha estat la més favorable per afavorir aquest àmbit d’actuació. Tot i així les empreses, demostrant la seva capacitat d’adaptació, també han tingut cintura per superar aquesta situació política seguint amb la seva activitat”, comenta.

LES EMPRESES HAN SABUT CONVIURE AMB UNA SITUACIÓ POLÍTICA INESTABLE, PERÒ ELS EFECTES ES PODRIEN NOTAR ELS PROPERS ANYS

Des de l’AEQT no es volen valorar qüestions polítiques i es limiten a les administracions que disposin les condicions necessàries i compleixin amb els compromisos adquirits que facilitin que el teixit productiu pugui ser competitiu. I s’insisteix en qüestions com les infraestructures o aspectes regulatoris que afecten directament la competitivitat, com la necessària transposició de la normativa europea relativa a xarxes tancades.