JEAN-MARC SEGARRA

“CREC QUE ÉS UN GREU ERROR PROHIBIR EL TELÈFON MÒBIL A LES AULES”

Fa poques setmanes que ha començat el curs escolar 2018-2019, el primer que afronta Jean-Marc Segarra al capdavant dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Tarragona. Amb ell parlem en aquesta entrevista dels principals temes que afecten la comunitat educativa

Per Jordi Salvat amb fotos de Pierre Grubius

Com ha començat el curs 2018-2019 al Camp de Tarragona? Hem tingut problemes amb les obres. Pot semblar reiteratiu, però l’article 155 ens ha afectat moltíssim. No hi havia ningú per poder signar les obres de manteniment o arranjament que s’havien de licitar i, des de Madrid, no ho feien, i ha una sèrie d’obres que s’han de fer quan no hi són els nens. Hem anat molt apurats aquest estiu, però exceptuant en algun mòdul prefabricat, ha pogut entrar tothom a classe, màxim amb un dia de retard. Han quedat més endarrerides dos o tres obres que es poden fer amb els nens dins les aules, però intentem fer-ho els caps de setmana i abans no arribi el fred. Les obres de l’escola Arrabassada de Tarragona avancen al ritme previst, amb l’objectiu que estigui en marxa el curs 2020-2021.

I les xifres? Tenim més 153.000 alumnes matriculats i la taxa a ESO és del 88%. Hi ha hagut un increment de matrícules d’ESO, Batxillerat i Cicle Formatius i un decrement a Primària. El baby boom de 2006 arriba aquest curs a Secundària. Tenim una punta a Tarragona ciutat i al Camp de Tarragona.

Aquest descens a Primària es tradueix en reducció de línies? No volem parlar encara de reducció de línies. En aquesta nova legislatura tenim tres objectius que els sindicats ens demanen. Per una banda, queda per reduir una de les dues hores lectives que es va augmentar al professorat amb les retallades. El curs passat ja en vam rebaixar una. L’altra gran demanda és baixar ràtios per classe. Estem fent un estudi ràpid a tot Catalunya analitzant molt bé el territori sobre seguretat a les escoles, escolarització i arreglar escoles antigues. Hem d’analitzar que fem amb l’increment de professorat, si va a reduir l’hora o a rebaixar ràtios. I aquest estudi el fem a set anys vista, dues legislatures. En un mes tindrem la mapificació de tot el Camp de Tarragona. Es pot reduir alguna línia, però dependrà de l’oferta i la demanda.

L’ARTICLE 155 ENS HA AFECTAT MOLTÍSSIM I HEM ANAT MOLT APURATS AQUEST ESTIU AMB LES OBRES A CENTRES ESCOLARS

Un dels grans problemes de l’ensenyament és la segregació escolar. És un tema prioritari aquesta legislatura i per això es treu el decret d’inclusió. Volem evitar la segregació i això vindrà traduït en un petit canvi en el decret de matriculació. Fins ara, tots els centres de Catalunya havien de reservar dues places per grup i nivell per a alumnes amb necessitats educatives especial, però mai s’havia parlat de necessitats socials. Ara ho estem contemplant per evitar la getthització. Encara no tenim xifres, però el que volem és repartir aquesta alumnes per centre i evitar aquesta desigualtat que hi ha. Per altra banda, amb la inclusió, parlem de tota mena d’alumnes i integrar dins dels centres ordinaris la majoria d’aquests alumnes amb necessitats educatives especials.

I la segregació per sexes? Aquesta és una línia vermella. No anem en contra de ningú, però som partidaris d’una igualtat en l’educació. No veiem motius perquè al segle XXI es segregui per sexes a les aules i nois i noies han de compartir espais educatius. I si es fa, no ha de ser amb diners públics. Hem de veure si aquests centres s’adaptaran o no. Se’ls avisarà i se’ls ajudarà, però si continuen segregant per sexe es quedaran sense concert.

ESTEM ANALITZANT QUE FEM AMB L’INCREMENT DE PROFESSORAT, SI VA A REDUIR L’HORA O A REBAIXAR RÀTIOS A LES AULES

Un dels temes importants és lligar l’escola amb la comunitat educativa. Parlem molt -i m’encanta que es faci- del projecte del Pla Educatiu Entorn. Entenem que se l’hi ha de donar més valor. N’hi ha d’haver de poble, de comarca, de ciutats, d’àrea metropolitana i de país. Si volem cohesionar la comunitat educativa, ho hem de fer al matí amb l’educació reglada, però també amb extraescolars, amb ensenyaments d’idiomes, musicals o esportius. Hem d’implicar-hi les famílies. Hem d’aconseguir que les escoles de primària estiguin obertes als barris, però no només per fer quatre repassos. Això comporta un canvi de mentalitat en les empreses. No podem acabar a les nou de la nit de treballar.

Arribem a la reforma horària i la conciliació. És clar. Evidentment no podem pretendre tenir segons quins períodes les vacances com els alemanys o els suecs, però si que podem racionalitzar la durada de les vacances d’estiu. Però això ha d’anar lligat amb les empreses. Sinó passarà com la setmana blanca de Pasqual Maragall amb l’anomenada Setmana Blanca, que encara va generar més estrès a les famílies. Però hem de fer un canvi de xip. Els menjadors han de ser un espai educatiu i els patis també ho han de ser i que quan els alumnes acabin l’horari reglat puguin fer altres coses. I a una hora prudent les famílies s’han de reagrupar. Si l’avancéssim un parell d’hores, el rendiment escolar augmentarà.

Un altre repte important són les noves tecnologies. Com s’han d’integrar a l’aula? Va ser un canvi espectacular l’1×1 -un ordinador, un alumne- de l’època d’Ernest Maragall coma conseller d’Educació. Però ens vam tornar talibans: ja no calen llibres. El resultat va ser que al 99% dels llocs no funciona això només amb ordinadors. Vam veure que faltava escriure. Com a conclusió hem vist que l’1×1 va anar bé per transformar la pissarra de guix en digital i canó. Poc a poc els mestres hem anat preparant moodles, powepoints, pretzis… Hem arribat a un punt d’equilibri, amb una pissarra digital i una pissarra de retoladors al costat. I hem après que les aules on treballes informàtica han de ser perimetrals, no frontals..

El gran debat és ara el telèfon mòbil a les aules. A França l’han eliminat a l’Estat espanyol parlen d’eliminar-lo. Personalment crec que és un greu error prohibir el mòbil a les aules. Creiem que hi ha prou marge de maniobra perquè cada centre, a través de les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC), gestioni l’ús del mòbil i les tauletes. Evidentment que hi ha qui en fa un mal ús, però no ens podem posar d’esquena a la realitat social. . Coincideixo amb el conseller Bargalló. No sóc gens partidari de prohibir. Hem de buscar l’equilibri. El telèfon mòbil es fa servir quan cal, com cal i quan el professor ho diu i hem de garantir que tots els alumnes puguin seguir la classe, amb mòbil o tauletes que posen els centres. Hem d’evitar la discriminació. En resum, educar, educar i educar.

ALS CENTRES QUE SEGREGUEN PER SEXE SE’LS AVISARÀ I SE’LS AJUDARÀ, PERÒ SI HO CONTINUEN FENT ES QUEDARAN SENSE CONCERT

Però a vegades se’n fa un mal ús del mòbil. Hem vist casos de bullying. Estem registrant més casos de bullying al primer cicle d’ESO que en cursos posteriors. Quan comencen l’institut, molts pares compren un mòbil als seus fills i no som conscients del mal que pots arribar a fer amb un dit a cop calent. I no se n’adonen del mal que poden fer i que poden cometre un delicte. Aquí hem de fer molt d’èmfasi a les escoles en l’educació.

Creu que funcionen els protocols contra el bulllying als centres escolars? Sí. Es fa millor que abans perquè tenim diverses eines, com B-Resol, elaborat per persones que havien patit bullying a la seva vida i han desenvolupat una aplicació. L’any passat van fer un pla pilot en cent centres de Catalunya, amb alumnes formats amb mediació. Hi ha una bústia de queixes les 24 hores i es detecten els casos ràpids. Hem tingut bons resultats. La punició ha de ser l’extrem després d’haver fet mediació. No crec que hi hagi més casos que abans, però llavors no hi havia el concepte de bullying. Ha estat un gran avanç i hem de seguir lluitant-hi.

Tot el que va passar l’1 d’octubre de l’any passat i les setmanes posteriors, com està afectant els professors a les aules? Hi ha més autocensura? Jo no diria autocensura. Però no ens hem d’enganyar i després de l’1 d’octubre hi ha un abans i un després. S’ha perdut espontaneïtat i frescor em dir les coses perquè els professors van més amb compte amb què diuen i què fan. A vegades s’autojustifiquen, perquè pots ferir més fàcilment. La sensibilitat està a flor de pell, perquè s’estan manipulant una sèrie de dades falses al voltat de la llengua i hi ha qui està buscant una confrontació.

DESPRÉS DE L’1 D’OCTUBRE ELS MESTRES HAN PERDUT ESPONTANEÏTAT I FRESCOR PERQUÈ VAN MÉS AMB COMPTE AMB QUÈ DIUEN I FAN

 

UN MESTRE QUE VOL CONTINUAR FENT DE MESTRE

Jean-Marc Segarra es va resistir força acceptar l’oferta del conseller Josep Bargalló per ser el nou director dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Tarragona. Era feliç fent el que li agradava: de mestre. Compaginava la direcció de l’Institut Marti i Franquès amb les classes a la Universitat Rovira i Virgili. Però va acceptar finalment l’oferta, sobretot pensant en els presos polítics i exiliats. Precisament , Jean-Marc Segarra i Mauri és nét d’exiliat després de la Guerra Civil. Va néixer a Berchem St. Agathe (Brussel·les) a Bèlgica l’any 1965. Fins als onze anys nova va tornar a Catalunya, concretament a Santa Bàrbara, al Montsià. Part dels estudis de primària els va fer a l’escola flamenca de Knokke-Heist i va acabar els estudis de primària, BUP i COU a Catalunya.

Després va marxar a Tarragona a estudiar a la universitat. Es va llicenciar en Filologia Anglogermànica per la Universitat de Barcelona i es va doctorar en Literatura Comparada moderna i contemporània. És també traductor freelance i auxiliar de Transport Sanitari. Funcionari del Departament d’Educació des de l’any 1990, on desenvolupa la seva tasca professional com a professor d’anglès i d’alemany a la URV. Fins el seu nomenament com a director dels Serveis Territorials d’Ensenyament, era director de l’Institut Martí i Franquès de Tarragona. Va estar en el càrrec tres anys. Abans ja havia tingut altres responsabilitats en aquest centre emblemàtic de Tarragona.

No es la primera experiència de Segarra en el Govern de Catalunya, ja que va ser Coordinador Territorial de Joventut de la Generalitat a Tarragona entre els anys 2007 i 2011. És militant d’Esquerra Republicana des l’any 2005. Viu entre Tarragona i Siurana, d’on és la seva dona i té un fill. Té molt clar que compaginarà el seu nou càrrec amb les classes a la universitat perquè vol mantenir contacte amb la docència. Ho considera positiu i fins i tot necessari per exercir millor les responsabilitats que té des del juliol passat.