SANTA TECLA

CARTELLS DE SANTA TECLA: 150 ANYS D’HISTÒRIA DE FESTA MAJOR

Els cartells de Santa Tecla son un dels testimonis més eloqüents dels grans canvis que han operat en la societat tarragonina en l’últim segle i mig llarg

Marc Pons

Des que el 1864 es va editar el primer programa de festes -si més no es el document més antic que es conserva- els cartells de Santa Tecla no tan sols dibuixen l’evolució de les preferències artístiques dels tarragonins i tarragonines de cada època, sinó que també son un reflex dels diferents poders que han transitat per la ciutat des de fa 154 anys. Repúbliques federalistes, democràcies d’alternança, dictadures militars i monarquies constitucionals han deixat l’empremta dels seus respectius règims sobre cadascun dels cartells de la Festa Major. Documents gràfics que contribueixen a explicar la història de la Festa Major de Santa Tecla, i la de la ciutat de Tarragona.

ELS CARTELLS DEL SEGLE XIX

Els cartells de les últimes dècades del segle XIX ens mostren una Tarragona que estava entusiasmada per l’enllumenat elèctric dels carrers. Per a tenir una idea del que això significa, direm que la xarxa viària tarragonina de la centúria del 1800 tenia un enllumenat precari, que alternava els fanals que cremaven amb els materials tradicionals amb els escassos llums de gas que s’havien instal·lat en alguns dels trams més elitistes de la ciutat. L’enllumenat urbà elèctric no es generalitzaria fins a principis del segle XX.

Amb aquests elements s’entén que l’enllumenat elèctric efímer que es col·locava als carrers de la ciutat, ocupés un lloc destacat en aquells programes de festes. Com l’ocupaven, també, les “Corridas de Toros”. El futbol ja havia estat inventat, però encara no s’havia difós àmpliament, i malgrat que ens costi imaginar-ho, a Catalunya, en aquells anys, l’espectacle de masses predilecte eren els bous. La modernitat, representada per l’electricitat, i l’atavisme, representat pels bous, es donaven la mà.

Els cartells, impresos en rigorós castellà malgrat que aquella societat era en la seva pràctica totalitat catalanoparlant (la llengua catalana estava proscrita de la vida pública i, fins a cert punt, perseguida en l’àmbit privat) ens revelen un altre detall curiós: la presència de “Globos aerostáticos” com una de les atraccions destacades d’aquelles festes. L’ambició humana per la conquesta de l’aire tenia, també, la seva quota de protagonisme, que compartia amb les històrica i tradicional “Procesión General”.

ELS CARTELLS AL TOMBANT DEL SEGLE XX

La Tarragona de les tres primeres dècades del segle XX era una petita ciutat de 25.000 habitants (Barcelona s’aproximava al milió de residents); que, encara, vivia a l’ombra de Reus, la gran capital del sud de Catalunya durant els dos segles anteriors. Però apuntava maneres del que seria, o en el que es convertiria, posteriorment. Els cartells abandonen la pobresa cromàtica de les dos tintes i el fons sèpia i es llancen a una varietat de colors, de formes i de tècniques que contrasten clarament amb els anteriors.

El cartell de 1894 incorpora, per primer cop, una representació pictòrica serigrafiada del perfil marítim de Tarragona que s’acabaria convertint en un motiu constant i recurrent durant més d’una dècada. Són els anys que, amb la independència de Cuba, Puerto Rico i Filipines, l’imperi espanyol d’ultramar resta definitivament liquidat. Però aquest detall no devia resultar massa transcendent a Tarragona, per què els cartells (intensa varietat cromàtica al marge) son una al·legoria al mar i a la condició marinera de Tarragona.

En canvi, el que no va patir massa alteració -respecte a les dècades anteriors- serien les preferències artístiques dels tarragonins i tarragonines. El Nàstic ja havia començat a funcionar -però no a fer rodar la pilota-; i les “Corridas de Toros” continuaven ocupant un lloc destacat en el programa de festes. Com el continuaven mantenint els “Globos Aerostàticos” i la “Procesión General”. Comencen a aparèixer certs elements genuïns: com els castells (en aquella època de Valls) o les recuperades danses tradicionals.

ELS CARTELLS DELS “FELIÇOS 20’S” I DELS ESPERANÇADORS 30’S

Tarragona era una petita ciutat, però no estava desconnectada del món. Els “feliços 20’s”, que tanta literatura i cinematografia han inspirat, també van tenir el seu reflex en aquella societat tarragonina en ple procés de transformació. Apareixen els primers cartells editats en català (impulsats per l’obra política i cultural que la Mancomunitat i la Generalitat republicana imprimien al país); i amb ells les primeres Revetlles. Els Balls Populars es mantenen, però les “Bandas de Música Militares” deixen pas a les Orquestres.

Un altre canvi significatiu es la progressiva desaparició de les “Corridas de Toros”. I si bé és cert que durant la dècada dels 20, el bous encara son presents en alguns programes de festes, en la dècada dels 30 s’observa que serien pràcticament arraconats i substituïts per actes de caràcter esportiu. Són els anys en que es sublima la pràctica esportiva popular com una forma de cultura; i són els anys, també, en que el futbol desbanca, definitivament, els bous com a espectacle de masses preferit per la societat.

Les curses pedestres (el precedent més remot de l’actual atletisme), les curses ciclistes i els concursos de natació, copen els programes de festes; acompanyats dels, cada cop més presents, actes culturals; tant els de caire popular (representacions teatrals, audicions corals), com els que es presenten dins d’una categoria més elitista (recitals de poesia, festes literàries). Tot plegat amb la presència, cada cop més visible dels elements tradicionals del Seguici i, cada cop més discreta, de la històrica Processó.

LA FOSCA DICTADURA

1939

La dictadura franquista va representar un gran pas enrere en tots els camps de la cultura i del civisme. I la Festa Major de Tarragona no seria una excepció. Els primers cartells de l’època dictatorial son convertits en un instrument més de la propaganda del regim franquista. El primer cartell de festes que s’edita posteriorment a la finalització de la Guerra Civil, publica en caràcters destacats la reveladora cita “Año de la Victòria”. Tornen les dues tintes i el fons sèpia. Torna la llengua castellana.

1942

El cartell de 1942 (el de la tercera Festa Major de la postguerra) és el darrer que detalla el programa. Després de 1942 cap altre cartell -ni en l’etapa dictatorial ni en la constitucional- detallarà el programa. Però aquell darrer testimoni és molt ric en detalls, i revela un canvi brutal -una reculada monumental- que, cal dir-ho, no tenia cap relació amb les preferències artístiques de la societat tarragonina. Era un programa de festes fet a mida per a satisfer, estrictament, la difusió de la propaganda ideològica del règim.

Les “Solemnes Fiestas Religiosas”, presentades com la manifestació escènica més eloqüent de la ideologia nacional-catolicista del règim franquista, passaven a ocupar el lloc més destacat en el cartell de festes. I els elements històrics i tradicionals eren rebaixats a la categoria de folklore regional. No hi ha més cartells detallats, però els programes de mà revelen que, passat el temps, el règim no variaria la seva posició i únicament autoritzaria la incorporació de nous actors, prèvia valoració de la censura governativa.

EL RETORN DE SANTA TECLA.

1979

L’art és l’expressió del pensament d’una societat. I aquesta cita és, com no podia ser d’una altra manera, aplicable al disseny dels cartells i a la composició del programa de festes. El 3 d’abril de 1979 Tarragona votava el seu primer consistori elegit democràticament des de la II República. El cartell de la Festa Major del primer Ajuntament democràtic de la contemporaneïtat reflecteix aquell canvi. Es recupera la paleta cromàtica. S’actualitza el disseny. S’incorporen nous actors. I torna la llengua catalana. Santa Tecla, la festa, torna a la ciutat, a la seva societat.