COMERÇOS AMB HISTÒRIA

ESPORTS CATEDRAL, 33 ANYS AL CARRER MAJOR

La botiga degana de material esportiu a Tarragona

Text Marc Pons. Fotos Pierre Grubius

Esther Pérez Quílez (Tarragona, 1970) i Sònia Pérez Quílez (Tarragona, 1981), son les actuals gestores del comerç de venda al detall de material esportiu Esports Catedral. Fa 33 anys -l’any 1985- que la Pilar Quilez Gil (Alcaine -Aragó-, 1948), mare de l’Esther i de la Sònia, i actualment jubilada, i la pròpia Esther van obrir el negoci. Més endavant, s’hi incorporaria la Sònia. Des del carrer Major, 44 -el vial ininterrompudament transitat més antic de Catalunya-, la Pilar, l’Esther i la Sònia han vist passar dues generacions, dues crisis econòmiques i dos canvis generalitzats d’hàbits de consum que han posat a prova la salut i la viabilitat del seu negoci. No tan sols han plantat cara a les adversitats, sinó que també han aconseguit consolidar-se com un dels comerços de referència de la Part Alta i convertir-se en la botiga degana de material esportiu de la ciutat.

Esther, perquè la seva mare decideix obrir una botiga de material esportiu a la Part Alta? La meva mare ja era una comerciant del barri. Es pot dir que es va criar al bar dels seus pares -el Bar “Los Maños”- que estava al carrer de la Merceria. Era un bar que el van obrir l’any 1961, quan els avis i la mare van arribar a Tarragona. Ella tenia tretze anys. Quan els avis es van jubilar, ella i el meu pare van seguir l’activitat fins el 1994, que el van tancar. Durant nou anys la meva mare es va repartir entre el bar i la botiga.

…però perquè d’esports? Perquè no una carnisseria, o una peixateria, per exemple? És una història molt curiosa que quan l’explico la gent somriu. Jo tenia quinze anys, i estava federada com a jugadora de handbol del Nàstic. I la meva mare, en aquell moment, veient que no hi havia feina per a la gent jove i que m’agradava l’esport, va decidir crear una botiga d’esports. Ha estat sempre una dona molt emprenedora i va fer per mi, i després per la Sònia, això que ara en diuen “creació d’auto-empleo”.

Esther, quina va ser la primera clientela de la botiga? La gent de la Part Alta, i els col·legis de la zona. Més o menys un terç de la nostra facturació ens l’aportava la gent del barri, i els dos terços restants les escoles. Durant anys vam subministrar tot el material esportiu a les escoles, no tan sols de la Part Alta, sinó també de fora muralles. Vam ser els proveïdors de fins a set escoles. Ara ja no. Actualment son les AMPA’s de les escoles les que fan aquesta activitat.

Sònia, com han recuperat aquest segment de mercat perdut? El vam perdre progressivament i, progressivament, també, el vam compensar amb el turisme. Es mantenen les proporcions que esmenta l’Esther. Un terç, la gent del barri; i dos terços, els forasters. Són, bàsicament, famílies que visiten el patrimoni monumental de la ciutat; i, la localització de la botiga ens ajuda molt en aquest sentit. Tenim marques de qualitat, treballem a preus competitius i donem una atenció personalitzada.

VAM SER ELS PROVEÏDORS DE FINS A SET ESCOLES. ARA JA NO. ACTUALMENT SON LES AMPA’S DE LES ESCOLES LES QUE FAN AQUESTA ACTIVITAT

Sònia, d’on ve el turisme que compra a Esports Catedral? És un turisme familiar, de perfil cultural i de poder adquisitiu mig. És el turista “Marca Tàrraco”. Més o menys, la meitat ve de l’Estat espanyol, sobretot d’Aragó, de Navarra i d’Euskadi; i l’altra meitat ve de la resta d’Europa, principalment de França, d’Itàlia i de Rússia. Sí que és cert que estan de passada, però també és cert que compren aquí i no en un altre lloc, i això confirma que la nostra atenció i la nostra relació qualitat-preu es bona.

D’esquerra a dreta Esther Pérez Quilez, els reis d’Espanya i el president de la Generalitat;
contemplant les escales romanes al soterrani de la botiga (1996)

Esther, al nostre lector o lectora, probablement, li encuriosirà saber què va passar al principi dels inicis. Ho pot explicar? Vam tenir el problema que sota la botiga hi havia una part de les escales que, fa dos mil anys, connectaven el Fòrum Provincial amb el Temple d’August. Es va haver de construir un trèmol de vidre, prou resistent i segur per a que la gent hi transités pel damunt, i a la vegada, per a que aquest element patrimonial quedés relativament a la vista. Es pot dir que treballem damunt d’unes escales que, si parlessin, podrien explicar moltes coses.

HI HA UN SEGMENT DE LA CLIENTELA QUE VOL… … QUE LI DIGUIN, SI CONVÉ, “AIXÒ NO HO AGAFIS, QUE NO ET QUEDA BÉ”

Sònia, què ha canviat en els hàbits de compra dels clients d’Esports Catedral d’ençà que va esclatar la crisi econòmica del 2008? Curiosament l’atenció personalitzada. Es creu que, amb la crisi la clientela discrimina únicament per raó de preu. Això només és una part de la veritat. Hi ha un segment de la clientela que, més que mai, busca la confiança, la seguretat i la tranquil·litat de comprar en una botiga on l’assessorin… que li diguin, si convé, “això no ho agafis, que no et queda bé”, o “aquesta talla et va petita, encara que et resisteixis a acceptar-ho”.

Això es un actiu, Sònia? Aquí les grans superfícies no podran mai competir amb nosaltres. En qualitat d’atenció i en experiència professional sempre tindran les de perdre. La gent que ve aquí es per què sap que en aquestes grans superfícies a ningú li preocupa si allò que compres és el que realment necessites, el que et queda bé o el que no, el que et pot fer una llaga o el que no, o el que et pot provocar una al·lèrgia o el que no. Cada cos, cada peu, cada mà és diferent.

Pilar Quilez Gil, asseguda a les escales romanes, quan va adquirir el local on més endavant s’hi ubicaria Esports Catedral (1985)

Sònia, en els últims anys ¿quins productes han caigut per a deixar pas a d’altres? En el nostre cas, hem detectat una progressiva caiguda de material relacionat amb el futbol que s’ha compensat amb un increment, també progressiu, de material relacionat amb les activitats de muntanya: trekking, alpinisme, esquí …i també hem detectat un increment important en la venda de sabatilles esportives infantils i juvenils. Aquest últim detall es molt important, per que resumeix en una frase tot el que comentava anteriorment.