LGTBI

TARRAGONA, UNA CIUTAT SENSIBLE ENVERS EL COL·LECTIU LGTBI?

El nivell de l’LGTBI-fòbia i les eines que existeixen per denunciar i assessorar-se

Per Alícia Fàbregas amb fotos de Pierre Grubius i Alícia Fàbregas

Dues assistents a la manifestació de l’orgull LGBTIQ contra la repressió / Alicia Fàbregas

El 28 de juny al migdia, tres joves amb samarretes grogues es congregaven davant de l’Ajuntament de Tarragona per llegir un manifest. Eren membres del col·lectiu Panteres Grogues, una associació que lluita perquè gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals puguin desenvolupar una activitat esportiva de forma lliure i distesa. I llegien el manifest per celebrar el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, que coincidia amb la celebració dels Jocs Mediterranis. “Seguim vivint en un món binarista que encara es resisteix a acceptar la diversitat de gèneres i orientacions sexuals i és incapaç d’entendre com una riquesa allò que se surt de la norma patriarcal i unificadora”, pronunciaven. I continuaven: “Creiem que la lluita contra la transfòbia i l’homofòbia no pot de ser patrimoni del col·lectiu LGTBI, sinó de tota la societat en conjunt”.

Uns dies abans, el 18 de juny, l’Organització Mundial de la Salut havia exclòs la transsexualitat de la seva llista de malalties mentals, tot i que encara la considera com un desordre de la identitat de gènere.

Durant la lectura del manifest també penjava de l’Ajuntament la bandera LGTBI. És el primer any que això passa. “Em va sorprendre moltíssim que en una ciutat com Tarragona, capital de província, estiguéssim parlant de que era la primera vegada a la història que es posava la bandera a l’Ajuntament. Ho vaig parlar amb l’alcalde i em va dir que s’havia posat per quedar-se, és a dir que a partir d’ara això seria la costum”, explicava Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’homofòbia.

“SEGUIM VIVINT EN UN MÓN BINARISTA QUE ENCARA ES RESISTEIX A ACCEPTAR LA DIVERSITAT DE GÈNERES I ORIENTACIONS SEXUALS”

“Hipocresia per part de l’Ajuntament”, es queixava Cyan Polo, del col·lectiu Gènere Lliure, “perquè, sí, volien llegir un manifest per la població LGBT, però no fan res per la població LGBT”. Per això Gènere Lliure convocava una manifestació aquell dia a les 19h fora dels actes institucionals. Hi assistien unes quantes desenes de persones, que avançaven per la Rambla Nova cap a la plaça Imperial Tàrraco, amb crits de “No som amigues ens mengem les figues” i “La nostra roba, no diu com som”, entre d’altres, i empunyaven pancartes amb lemes com “Orgull i visibilitat contra la repressió” o “El PPSC de Tarragona diu que les LGBTI no som compatibles amb els Jocs. Ells són més de militars, reis i capellans”, en referència a una polèmica que hi havia hagut per la celebració del concert que havia programat Gènere Lliure després de la manifestació. Havien demanat que el concert tingués lloc al passeig de les Palmeres, però l’Ajuntament ho va denegar al·legant que “l’activitat sol·licitada coincideix amb els Jocs del Mediterrani” i “(…) el conjunt i tipologia de les activitats sol·licitades (…) resulta desproporcionat i contradictori amb els usos i interessos generals del referit espai, ja que el passeig de les Palmeres, juntament amb la Rambla Nova, és un espai públic amb una elevada intensitat d’ús general com a passeig i lloc d’interès turístic”. Després de varis estira-i-arronses, el concert es va poder celebrar al Parc de Saavedra.

LES DADES DE L’LGTBI-FÒBIA

Clàudia Viñals, membre d’H2O, al SAI de Tarragona / Pierre Grubius

Segons l’últim informe de l’Observatori de l’homofòbia a Catalunya, durant el 2017 Tarragona va ser la segona província on es van registrar més incidències -un 34,3% en xifres ajustades a la població d’aquesta província. “Creiem que a Tarragona ha d’aflorar tota una homofòbia i transfòbia, que no es coneix. Creiem que hi ha una part fosca en el sentit de manca de dades. Hem de fer un esforç per conèixer més a fons la realitat dels diferents pobles de Tarragona. A partir d’ara serà diferent, perquè s’han establert mecanismes importants: a Tarragona ciutat hi ha un SAI [Servei d’Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gèneres], a diferents pobles estan implementant regidories que estan abordant el tema LGTBI… i això possibilitarà tenir un coneixement més a fons del que realment són les discriminacions i les violències”, afirma el president d’aquest organisme català amb seu a Barcelona.

La Clàudia Viñals, del SAI de Tarragona i membre del col·lectiu H20 –que gestiona el SAI-, té una opinió força semblant. Pensa que a la capital de província l’LGTBI-fòbia “està molt camuflada”. Que en general, ” el tema de les sexualitats segueix sent tabú. No parlem del plaer de la mateixa manera que parlem de la violència. No tenim rodatge cultural”. I intentant donar-li alguna explicació, fa referència, entre d’altres, al caràcter religiós de la ciutat: “Hi ha un arquebisbat que té molt de pes, i potser això tampoc facilita, a nivell cúpules de poder”. A peu de carrer, en canvi, aquest fet no li sembla que sigui tan palpable.

Cyan, de Gènere Lliure, aporta una visió més intensa: “No és precisament una ciutat puntera en ser progre. Crec que hi ha molta LGTBI-fòbia. Queda molt per fer, per això va néixer Gènere Lliure. Clar que hi ha actituds que estan canviant, però hi ha molta gent que té molts estereotips, hi ha molts estigmes, i s’ha de treballar, perquè hem d’aconseguir un tracte igualitari”. Elli mateixi -és trans i prefereix que s’utilitzi el pronom neutre- va patir les conseqüències d’aquesta LGTBI-fòbia. Una de les agressions que recorda és d’un dia caminant per la Rambla Nova amb una amiga, “justament era una amiga meva, no érem ni tan sols novies”, detalla, “anàvem pel carrer agafades de la mà i ens van començar a dir “putes bolleras!” i ens van començar a insultar”.

“ESTEM ASSISTINT A UN ANY EN EL QUAL LA MAJOR VISIBILITZACIÓ DEL COL·LECTIU LGTBI TAMBÉ CONDUIRÀ, MALAURADAMENT, A UNA MAJOR VISIBILITZACIÓ DE LA VIOLÈNCIA QUE PATIM”

Manifestació organitzada per Gènere Lliure el Dia de l’Orgull LGBTIQ / Alicia Fàbregas

De fet, les agressions verbals -i també les físiques- són les incidències més habituals: “Això és una constant a tot Catalunya”, sentencia el president de l’Observatori contra l’homofòbia.

I això a Tarragona podria anar a més, perquè segons preveu l’Eugeni Rodríguez, “Tarragona està en un moment d’esclat del món LGTBI i jo crec que això és molt important i que estem assistint a un any en el qual la major visibilització del col·lectiu LGTBI també conduirà, malauradament, a una major visibilització de la violència que patim”.

EINES D’ASSESSORAMENT I DENÚNCIA

Per visibilitzar aquesta violència la ciutat compta amb una eina que va néixer fa poc més d’un any: el Servei d’Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gèneres (SAI), que durant el 2017 va atendre a 56 persones.

El naixement d’aquest servei no va ser un acte merament voluntari, també responia a una nova obligació arrel de la llei catalana 11/2014, que té la missió de desenvolupar i garantir els drets de les persones LGBTI i lluitar contra les situacions de discriminació i violència. Com descriu la Clàudia Viñals, aquesta llei estableix que “els municipis de més de 20.000 habitants han de tenir un Servei d’Atenció Integral per cobrir les necessitats, i més enllà de cobrir les necessitats, seria com un punt de recollida de denúncies i de malestars”.

Per a poder dur a terme una atenció transversal, l’Ajuntament va crear tres convenis per a realitzar aquest servei: amb el col·lectiu H2O, que són els que reben totes les incidències, els primers que tracten amb els afectats i els que fan les derivacions; amb el Col·legi de Psicologia de Tarragona, per poder atendre la part que té a veure amb els malestars; i amb el Col·legi d’Advocats de Tarragona, per tot el tema d’assessorament legal i jurídic. “A nivell català és l’únic SAI que té les tres conveniades, té un servei molt més integral que la resta de SAIs”, assegura la Clàudia.

ÉS L’HORA DE LES PERSONES TRANS

La Clàudia és una de les persones que rep les incidències i assessora les persones LGTBI que arriben al SAI / Pierre Grubius

Com explica la Clàudia, el gran gruix de consultes rebudes feien referència al col·lectiu trans: “Tot el tema d’inici d’hormonacions, etc. Encara queda molt per reivindicar però sí que és el moment de les persones trans ara, perquè a nivell legal el col·lectiu gay i lesbià té un cert equilibri. No vol dir que estigui tot aconseguit, però tot el que té a veure amb temes jurídics i registres i demés ja està aconseguit. Una altra cosa és que a nivell cultural encara hi hagi homofòbia. Però a nivell de drets és el col·lectiu trans el que encara està en desigualtat. Tot el tema de famílies trans, de cirurgies si es desitja, de crear una família amb cossos no normatius, per exemple que un home es quedi embarassat…

“ENCARA QUEDA MOLT PER REIVINDICAR PERÒ SÍ QUE ÉS EL MOMENT DE LES PERSONES TRANS ARA”

Penso que si tot va bé parlarem de molta riquesa cultural”. I aquesta previsió no té per què ser una utopia. De fet, Espanya és un país punter pel que fa al col·lectiu LGBT. Un estudi publicat al 2014 pel Pew Research Center el definia com el més favorable del món envers als drets dels LGBT. “Serem un país d’acollida”, vaticina la Clàudia. I en concret Catalunya “té unes lleis molt pioneres, però que potser no són compatibles amb les lleis estatals”, puntualitza. Perquè encara falta avançar molt pels camins que es van obrint. A Tarragona l’activisme encara ha d’agafar més embranzida, per a trepitjar fort i crear les onades reivindicatives necessàries per a sacsejar la ciutat i fer-la despertar del tot.