HISTÒRIA

BALLESTER, el tarragoní que va ser el primer alcalde americà

Per Marc Pons

Plànol de Santo Domingo (1586). Font Biblioteca de la Stanford University. Califòrnia (USA)

Santo Domingo (illa de la Hispaniola), 31 d’agost de 1498. Cristòfol Colom nomenava el tarragoní Miquel Ballester i Taranau alcalde de Santo Domingo, la primera ciutat colonial creada pels europeus al nou continent. Tot i que la ciutat havia estat fundada dos anys abans amb el nom de La Isabela (15 d’agost de 1496), no seria fins que van acabar les obres de construcció dels principals edificis de la colònia que Colom, nomenaria la primera autoritat municipal. Miquel de Ballester, armador i comerciant, i persona de confiança del governador i almirall Cristòfol Colom i del governador en funcions Bartomeu Colom, es convertia en el primer alcalde de la història americana.

D’on venia Miquel Ballester?

Miquel Ballester i Taranau havia nascut a Tarragona l’any 1459. Segons la investigació genealògica era fill de Joan Ballester, un alt funcionari mallorquí de la cort del rei Joan II que assoliria la condició de secretari reial; i de Francina Taranau (o Taravau), hereva d’una nissaga de comerciants de la comunitat jueva tarragonina, que en aquella època (després dels progroms de 1391) ja s’havien convertit al cristianisme. No es conserva cap document que reveli l’indret exacte de naixement de Miquel Ballester, però per les dades disponibles tot apunta a que ho hauria fet en alguna casa de l’actual plaça del Rei, rovell de l’ou de l’antic call jueu.

Què era Miquel Ballester?

Ballester era un armador que tenia un estol naval en propietat, i es dedicava al comerç marítim. Les bases de la seva activitat eren els ports de Tarragona i de Palma, però les seves naus solcaven les aigües de la pràctica totalitat de la Mediterrània occidental. Algunes fonts documentals apunten que, també, era un propietari rural a l’illa de Mallorca (hauria heretat les terres de la seva família paterna) i es dedicava al conreu de la canya de sucre i a la seva comercialització. Això l’hauria posat en contacte amb el pontífex valencià Alexandre VI (el Papa Borja) que era el gran productor de canya de sucre a la comarca de Gandia (País Valencià) des de molt abans d’ocupar el setial de Sant Pere.

EL PRIMER VIATGE DE COLOM NO ES VA PAGAR AMB LES JOIES DE LA REINA ISABEL DE CASTELLA. AIXÒ ES UN FALS MITE

Quina era la relació que unia Ballester i Colom?

El primer viatge de Colom no es va pagar amb les joies de la reina Isabel de Castella. Això és un fals mite, com ho és també que la reina Isabel hauria promès no treure’s la camisa de dormir fins que les armes hispàniques conquerissin Granada, el darrer bastió islàmic a la península ibèrica. El primer viatge va ser finançat, íntegrament, pel banquer valencià Lluís de Santàngel, d’origen jueu convers. Santàngel va esmerçar en aquella empresa l’equivalent al valor de 20 cases a València cap-i-casal. I ho va fer perquè aquella empresa no tan sols comptava amb l’aval personal de Ferran el Catòlic (fill de Joan II i patró del pare de Ballester), sinó també del Papa Borja.

Quan es va embarcar Ballester cap a les Amèriques?

Ballester es va embarcar en el segon viatge, que va sortir del port de Barcelona l’estiu de 1493 i que havia estat preparat i finançat pels banquers barcelonins Galceran Carles, Joan Coloma, Pere Coromines, Jaume Ferrer, Joan Girona, Joan Serra i Pere Soler; personatges molt propers a la cancelleries de Ferran el Catòlic i de Alexandre VI. Hi van esmerçar l’equivalent al valor de 30 cases a Barcelona. Miquel Ballester s’hi va embarcar convençut de la descripció que havia fet Colom al retornar del primer viatge. Aquella exposició l’havia fet al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona), davant dels Reis Catòlics i d’una selecta representació del poder mercantil català i valencià.

BALLESTER ES VA EMBARCAR EN EL SEGON VIATGE, QUE VA SORTIR DEL PORT DE BARCELONA L’ESTIU DE 1493

Trepig a l’illa de la Hispaniola. Font Viquipèdia

Què va fer Ballester a les Amèriques?

Quan Colom va emprendre el tercer viatge (maig de 1498), els colons castellans dirigits per Francisco Roldán, es van rebel·lar i van enviar cartes a la cancelleria d’Isabel la Catòlica difamant i calumniant el govern colonial, format bàsicament per catalans i valencians. Ballester, que era alcaid de la Fortalesa de la Concepció, es va convertir en el principal suport dels Colom, i va pacificar la rebel·lió de Roldán. Però Ballester no era tan sols un element important en l’administració colonial sinó que, també, era el principal productor de canya de sucre: havia estat l’introductor d’aquest conreu a Amèrica i de la tècnica del trepig, emprada únicament a les plantacions dels Borja de Gandia.

Ballester, alcalde

Seria la primera autoritat de Santo Domingo durant dos anys (1498-1500), fins que el jutge castellà Fernandez de la Bobadilla (enviat per Isabel la Catòlica amb les cartes de Roldan sota el braç) va arrestar, encadenar, deportar a Castella i empresonar en una masmorra de Burgos els germans Colom (agost de 1500). Llavors seria cessat i substituït pel mateix Bobadilla, que s’autoproclamaria alcalde i governador de la colònia.