CERVESA

ELS EXPERTS EN CERVESA A PROVA

La Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili acull per segona vegada un examen internacional per acreditar avaluadors de cerveza

Per Cristina Valls

El ‘boom’ de la cervesa artesana és una tendència que ha vingut per quedar-se. Tot i ser una beguda molt present a les nostres vides, en qüestió d’uns anys s’ha convertit en un beuratge idoni amb el qual innovar. L’art del craft beer ha arribat amb lentitud a la Península, però creix com l’escuma i es consolida. Cada cop més productors s’animen a crear la seva pròpia marca amb un ventall de referències, un fenomen que també ha propiciat l’obertura de milers de franquícies.

En aquesta línia, val a dir que els experts en cervesa tenen una gran oportunitat per especialitzar-se sense sortir de casa. I és que per segon cop, la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va acollir el passat juny un examen internacional per acreditar avaluadors de cervesa. Es tracta d’una prova que s’emmarca dins el reconegut programa Beer Judge Certification Program (BJCP), un segell amb història que es remunta a l’any 1985 amb més de 7.000 jutges en actiu. Aquesta avaluació es du a terme arreu del món durant l’any.

La prova realitzada a la demarcació de Tarragona, de fet, va estar coordinada pel professor del màster de Begudes Fermentades de la URV i membre acreditat del BJCP, Albert Barrachina, i suposa tot un privilegi per al centre acollir-ne una altra convocatòria. “Tot i que no poden presentar-se més de vint persones per examen, sembla que la prova està més que consolidada. Veiem encara molta gent interessada a fer-la i la majoria s’ho prepara abans a casa o assisteix a cursets. Finalment, s’examinen”, diu Barrachina, també professor d’Anàlisi Sensorial a la URV.

L’ART DEL ‘CRAFT BEER’ HA ARRIBAT AMB LENTITUD A LA PENÍNSULA, PERÒ CREIX COM L’ESCUMA I ES CONSOLIDA

Ha passat força temps perquè arribés aquest tipus de prova al territori. “Primer calia que sorgís el moviment de la cervesa artesana, que es desenvolupés la necessitat d’avaluar-la i, per últim, que arribessin els criteris d’avaluació de la cervesa. Tot això ha requerit el pas d’un cert temps. A més, per fer aquest tipus de proves havíem de ser encara més gent. Fa 20 anys fer unes avaluacions d’aquesta naturalesa no hagués tingut cap sentit perquè érem molt pocs els especialitzats”.

Les coses han canviat i la gent ha acollit molt positivament el fenomen de la cervesa artesana. Ha esdevingut “una tendència que ha vingut per quedar-se”, assegura Barrachina. El fet que aquest examen arribés a desenvolupar-se a la URV té història. “De fet, tot va començar arran la iniciativa d’uns professors privats a Barcelona que vam muntar un curs sobre el tema. Quan vam voler fer un examen ens va costar molt trobar un lloc per dur-lo a terme. Amb el temps, la URV em va convidar a fer aquests cursos sobre cervesa i al cap de dos anys vaig demanar si podíem fer servir la sala de tast de la universitat per fer-lo i van dir que sí”, continua Barrachina. Amb proves anteriors, però, van patir perquè “no sabíem on fer-les i vam haver d’improvisar molt. La URV ens ho va facilitar tot molt”.

Segons Barrachina, el fet d’acollir aquest examen internacional al centre educatiu suposa un prestigi, però alhora també “significa donar empenta al creixement del món de la cervesa i sobretot donar un valor afegit als estudiants que cursen el màster de Begudes Fermentades, ja que surten amb una certificació oficial”. I és que l’art del ‘craft beer’ no suposa només elaborar cervesa, sinó saber fer un tast i una valoració correctes. “Les proves responem una finalitat educativa molt important, perquè hem de crear un teixit fort de jutges i avaluadors que creïn pautes”, puntualitza per la seva banda l’encarregat de l’organització de l’examen, Ariel Caballero.

LES PARTS DE LA PROVA

Enguany per fer la prova s’hi van presentar persones de tot l’Estat, entre les quals també hi va haver gent de Portugal i, fins i tot, de Turquia. Inicialment hi ha una prova teòrica en la qual els alumnes han de respondre 200 preguntes en una hora, és a dir, “és convenient que estiguin preparats”, acota Barrachina. En superar-la, tenen dret a presentar-se a l’examen pràctic, que consisteix a tastar a cegues sis cerveses. Fins que no conclou la prova, cap dels participants pot conèixer cap detall de la cervesa, només el seu estil. A continuació han de fer una descripció acurada i valorar aspectes sensorials i visuals, entre molts altres factors. “Per elaborar l’examen, l’equip del BJCP han determinat els tipus de cervesa i el perfil sensorial que ha de tenir cada estil, la pregunta principal que es fa als alumnes és si aquesta cervesa que tasten pertany a l’estil que els han dit que pertany o no”, detalla Barrachina. La prova compta també amb tres jutges certificats catalans per tal d’examinar els assistents.

Pel que fa a la qüestió organitzativa, Ariel Caballero explica que per fer un examen del BJCP has de sol·licitar-ho a través d’una proposta formal i amb molta antelació. “Hem observat que cada cop hi ha més gent interessada en el fenomen cerveser i un dels principis del BJCP és que creixi aquesta qualitat d’avaluadors de cervesa i que es faci difusió de la seva cultura. Això com s’aconsegueix? Amb una millora continua de la pròpia cervesa, és a dir, no ens hem de centrar només a crear múltiples referències, sinó que hem d’aprofundir en la millora d’una sola primer, tot valorant si s’han de canviar aromes i potenciar-la”.

“LES PROVES RESPONEM UNA FINALITAT EDUCATIVA MOLT IMPORTANT, PERQUÈ HEM DE CREAR UN TEIXIT FORT DE JUTGES I AVALUADORS QUE CREÏN PAUTES”

“Haver fet aquestes proves suposa cobrir una espai d’especialització que abans no existia i ho estem aconseguint a poc a poc. Aquest fenomen es va instaurar fa prop d’una dècada i tres o quatre empreses van començar a treballar. Ara potser arriben al centenar”, diu el professor del màster de Begudes Fermentades de la URV Albert Barrachina. Quant al creixement d’aquesta pràctica, Barrachina el descriu com a “necessari”. “L’important és que hi hagi molta varietat, perquè cada tipus de clientela trobi el tipus de cervesa que més casa amb els seus gustos. És com el vi, hi ha gent que busca quelcom més simple i d’altra el contrari. La cervesa també té els seus moments i el ventall ha de ser variat perquè es pugui triar”.

ELS OBJECTIUS DE LA CERTIFICACIÓ

Tant Caballero com Barrachina descarten una bombolla i comparen la situació de creixement al territori amb la viscuda pels volts del 1978 als Estats Units. “Avui a Amèrica prop d’un 17% del mercat són cerveses artesanes. No sé si hi arribarem a aquest tant per cent aquí, però crec que és un corrent gastronòmic que quedava coix i que ara està agafant embranzida. De la mateixa manera, ens podríem preguntar si els tastos de vins i olis han vingut per quedar-s’hi, jo crec que sí”, valora Albert Barrachina. Per la seva banda, Caballero també cita el continent americà: “Fa molt de temps que els Estats Units elaboren cervesa artesana i la influència de l’American Homebrewers Association (l’associació americana de cervesers casolanes), va propiciar també la creació del BJCP amb l’objectiu de continuar millorant la qualitat de la cervesa. Aquest programa està orientat sobretot a cervesers casolans, però el nivell de definició d’estil és tan bo i la gent que supera les proves està tan ben considerada, que hi ha moltes fàbriques de cervesa al món que adapten els seus estils perquè encaixin amb la guia del BJCP”.

“AVUI A AMÈRICA PROP D’UN 17% DEL MERCAT SÓN CERVESES ARTESANES”

El BJCP pretén estendre la comprensió dels diversos tipus de cervesa que hi ha en l’actualitat per tal de desenvolupar eines estandarditzades, mètodes i procediments per poder arribar a elaborar una avaluació estructurada i una classificació.

L’APUNT

En el marc formatiu de la URV, Albert Barrachina ha dut a terme xerrades sobre aquesta popular beguda a diferents llocs com ara Salou i Amposta. Recentment, a través d’un centre privat, també n’ha fet un parell de cursos a la Selva del Camp sobre la introducció a la cultura de la cervesa. “Tot i que desconeixem encara la data, en volem fer un altre sobre les cerveses de la demarcació de Tarragona i ja n’hem escollit sis referències: un parell de les Terres de l’Ebre i unes altres de la zona de Tarragona. Aprofitarem a fer un tast i ensenyar uns quants conceptes sobre la cervesa”, amplia Barrachina. El professor del màster de Begudes Fermentades de la URV també té un bloc digital anomenat ‘Cervesa en català’ (cervesaencatala.blogspot.com). El va crear quan no hi havia informació sobre aquesta beguda en català (i tampoc en castellà, certament) i el fa servir com a canal de difusió per tal d’oferir informació variada sobre com es pot fer cervesa, com es tasta, avalua, donar a conèixer la seva procedència i altres apunts històrics.