TORREFORTA

Una zona d’acollida que requereix més atenció de l’Ajuntament

Reptes i reivindicacions del barri més antic de la ciutat

Alícia Fàbregas

Refugi és segurament la paraula més adequada per Torreforta. És el concepte que va fer néixer aquest barri, fins i tot si ens remuntem a la primera construcció, molt abans de que s’urbanitzés. Refugi i defensa, més aviat. Perquè allà es va alçar –i d’aquí el nom del barri- la Torre Forta, al s. XVII, que com s’explica a Les dones als orígens de Torreforta, de la Coral Cuadrada i l’Esther Gutiérrez, “es va construir en clau estratègica i logística (un pou connectat a diversos passadissos i a una galeria permetien arribar directament al mar)”. En aquella època allà només hi havia conreus i alguns pagesos.

Represaliats i obrers

Molts anys més tard, tornaria a exercir aquesta funció de refugi. Principalment per aquelles persones que fugien de la Guerra Civil, de la barbàrie o bé eren represaliats republicans, que buscaven aixopluc a la llera del Francolí i als voltants de la Torre Forta i allà anaven aixecant les seves humils barraques. “El perill dels bombardejos i la necessitat d’evitar possibles malalties contagioses […] van fer que es decidís, al gener del 37, l’evacuació obligatòria de la capital de l’Estat. Aquestes persones evacuades arribaven a Tarragona […] Així, la Torre Forta serví en aquesta etapa de refugi per als evacuats”, descriu el llibre Les dones als orígens de Torreforta.

Aquella va ser la primera onada d’habitants. “La majoria van ser dones: esposes, filles de represaliats del franquisme”

Aquella va ser la primera onada d’habitants. “La majoria van ser dones: esposes, filles de represaliats del franquisme, que els homes estaven a les presons, o a camps de concentració o van ser afusellats. Això a mi com a historiadora em va sorprendre moltíssim, perquè trenca completament el tòpic” de que són els homes els que emigren, diu l’Esther Gutiérrez, una de les autores de Les dones als orígens de Torreforta.

Però alguns d’aquells nouvinguts arribaven, també, del centre de Tarragona, de la Part Alta, com es el cas de la Mari Carmen Pelecero. Ella va ser una d’aquelles primeres veïnes de Torreforta –el barri més antic de Tarragona fora del casc antic. Hi va posar els peus al 1953: “El meu pare va comprar aquí un terreny i, poc a poc, vam fer una casa. A trossets. Jo llavors tenia 10 anys i era la manobra i ell el paleta. Recordo que quan el meu pare va aixecar la casa, les finestres eren tendals dels camions, que trobava. A l’hivern feia un fred… Així va anar fent i va arribar a construir sis pisos”.

És un fet que es recull a Les dones als orígens de Torreforta i que va portar, a més, una conseqüència: “És precisament a principis dels anys cinquanta quan sorgí un barraquisme a Torreforta que, juntament amb la pràctica d’autoconstrucció d’habitatges de tipus unifamiliar, va forjar la imatge d’una Torreforta anàrquica […] cosa que donà lloc a la coneguda frase estigmatitzadora: “Torreforta, Ciudad sin ley””. Era, en el fons, un barri que els mateixos veïns havien hagut de crear amb les seves pròpies mans.

Les Cases Baixes, les primeres edificacions que va construir l’Ajuntament de Tarragona
a Torreforta

Al 1953 és també quan s’enllesteixen els primers habitatges –socials, projectats per l’Ajuntament- a Torreforta, popularment anomenats les Cases Baixes, i que encara estan en peu, destinats a allotjar principalment la gent de les barraques de la llera del riu. S’alcen entre el carrer Montblanc i el carrer Tortosa. Una filera de 75 cases blanques, de planta baixa i d’uns 50m2. Però a l’època en que se li van donar les claus als primers inquilins, no hi havia encara ni enllumenat, ni clavegueram, ni aigua corrent i va ser gràcies a les lluites veïnals que un parell d’anys més tard s’hi va posar solució. En aquell moment vivien a Torreforta només unes 400 persones i van haver de lluitar també per altres coses que ara ens semblen bàsiques. “Foren moltes les iniciatives que la comunitat veïnal inicià, entre d’altres, reivindicar la necessitat de cabines telefòniques, bústies de correus i la millora de les línies d’autobús”, es recorda a Les dones als orígens de Torreforta.

Al 1953 és també quan s’enllesteixen els primers habitatges –socials, projectats per l’Ajuntament- a Torreforta, popularment anomenats les Cases Baixes

La Mari Carmen va coincidir també amb la segona onada d’immigració, que va acabar de consolidar Torreforta com a barri, cada cop més gran. En aquella segona onada, als anys 60, van arribar riuades de persones atretes principalment per la industrialització: el sector petroquímic, la Tabacalera o fàbriques de teixits. Aquella efervescència laboral va fer que s’arribés, al 1965, als 4.312 habitants. De fet, la mateixa Mari Carmen abans de casar-se va treballar, com moltes altres dones de la seva generació, a la Seidensticker, una fàbrica alemanya de camises.

Llavors no hi havia encara ni enllumenat, ni clavegueram, ni aigua corrent i va ser gràcies a les lluites veïnals que un parell d’anys més tard s’hi va posar solució

Inseguretat

Lluís Maria Seriol,
propietari de l’estanc
Roser a Torreforta

Ara continua sent un lloc de refugi, o potser seria més adient dir d’acollida. És el barri que té el percentatge d’habitants de fora d’Espanya més elevat de la ciutat, un 28% segons les dades de l’Ajuntament de Tarragona, i aproximadament la meitat d’ells procedeixen del Marroc. “Torreforta té inclús zones on els que hi viuen són majoritàriament immigrants”, descriu l’Úrsula Marín, la presidenta de l’Associació de Veïns Progressista de Torreforta. “La convivència és bona”, continua, “el que passa és que –és igual que siguis immigrant o no- hi ha gent que és incívica i hem tingut problemes en els últims anys. Uns grups de nens que es dediquen a fer vandalisme. Són molt petits, tenen menys de 12 anys, i es dediquen a fer coses com córrer per la carretera, saltar cotxes, agafar els extintors del centre cívic, pugen al terrat del centre cívic o del mercat…”

La presidenta de l’associació afegeix una reclamació: “També hi ha hagut bastants robatoris per la zona. Hauria d’haver-hi més presència policial, més patrulles passejant”. Una percepció que coincideix amb la de la Mari Carmen: “No hi ha seguretat, molt de gamberrisme. Abans deixàvem les portes obertes”.

«La sensació que jo tinc i altres comerços i veïns, és que Torreforta sempre ha sigut un barri deixat una mica en segon pla»

Això, el Lluís Maria Seriol, propietari de l’estanc Roser, al barri, ho atribueix a una idea clara: “La sensació que jo tinc, i altres comerços i veïns, és que Torreforta sempre ha sigut un barri deixat una mica en segon pla”.

De fet, molts dels habitants del barri es refereixen al centre de la ciutat com a “Tarragona”, com si ells no en formessin part, com si fossin un altre municipi. “No perquè odiem Tarragona, tot el contrari”, assegura el Lluís, però “ens hem trobat sempre desplaçats”, argumenta. Com si fossin un satèl·lit aïllat del cor de la ciutat.

Oblidats pels Jocs

Això també s’ha notat durant els Jocs Mediterranis. “S’han vist moltes banderetes per la Rambla de Tarragona, però als barris…aquí no hi hagut ni interès de que la gent visqués unes jornades de Jocs Mediterranis, ni s’han decorat els carrers, ni tan sols han netejat perquè els visitants veiessin un barri net”, es queixa el propietari de l’estanc Roser. Està segur de que se’ls podia haver involucrat en aquest esdeveniment i que, en particular els comerciants, podrien haver ajudat a estalviar-se tribunes buides: “Simplement que haguessin donat entrades a meitat de preu a tots els comerciants de Torreforta. Nosaltres les haguéssim gestionat. Per mi era una forma de distribuir molt fàcil. I la prova és que les han hagut de regalar, perquè no pot ser que a la tele surtin les grades buides”, reivindica el Lluís.

«Tenim, culturalment, moltíssimes coses, però no les valorem, ni les defensem»

Una opinió totalment oposada a la de la presidenta de l’Associació de Veïns Progressista, que és també col·laboradora de l’Associació de Comerciants de Camp Clar. Ella s’erigeix com una clara defensora d’aquest certamen internacional: “Jo he cregut i confiat en els Jocs. Sé que no ha estat una etapa fàcil, però jo crec que, més que mirar la part negativa, hem d’estar orgullosos de que la nostra ciutat, petita com és, estigui a tots els mitjans de comunicació. Hem de fer ciutat. Tenim, culturalment, moltíssimes coses, però no les valorem, ni les defensem. Hem de seguir creixent, però per créixer ens ho hem de creure”.

Una biblioteca per revifar el mercat?

Marisol Bonet, presidenta de l’Associació del Mercat de Torreforta

“Possiblement la reivindicació més recordada del moviment veïnal a Torreforta va ser la que es va iniciar l’any 1978 per reclamar la construcció d’un mercat municipal”, expliquen les investigadores a Les dones als orígens de Torreforta. I concreten: “Però no solament van exercir pressió, es van mobilitzar i van encapçalar la protesta al carrer, sinó que la reivindicació de caràcter escrit dirigida a l’Ajuntament, en forma de carta de queixa, fou redactada i signada únicament per dones”.

Ara també és una dona –recolzada per homes que comparteixen les mateixes reivindicacions- la que lluita per salvar aquest equipament municipal. És la Marisol Bonet, presidenta de l’Associació del Mercat de Torreforta. Fa 24 anys que porta el bar del mercat i ha sigut testimoni de com aquest equipament municipal està patint un deteriorament accelerat. “És una llàstima”, diu entristida, “jo estic aguantant gràcies a la clientela que tinc fixe, perquè són molts anys”. Ara, per arribar al seu bar s’ha de travessar un passadís ple de parades tancades, amb la persiana baixada i només el cartell il·luminat.

Fa 15 anys, l’Ajuntament va dividir l’espai en dues parts per un nou projecte. “Se suposava que amb la reforma estaríem tots [les parades] agrupats i a l’altra banda es faria un súper. Haurien de passar pel mercat per anar al súper i això li donaria una mica de vida. Al final no es va fer”, es queixa la Marisol. I fa 15 anys que una part del mercat està completament buida. “A principis d’aquest any la van començar a demolir perquè va sortir al butlletí oficial que hi anava una biblioteca”, explica la presidenta de l’Associació del Mercat. Es tracta d’un projecte recent que inclou una biblioteca allà on s’havia projectat fa tants anys un supermercat. “Jo penso que la biblioteca al mercat no li farà cap benefici”, assegura la Marisol, perquè no veu probable que la gent que va a la biblioteca tingui interès en comprar, com sí que és el cas dels que van al supermercat.

Part de l’entrada del Mercat Municipal de Torreforta

La Consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona i presidenta de l’empresa municipal ESPIMSA –que gestiona els mercats de la ciutat-, Elvira Ferrando, assegura que “la biblioteca pot donar vida al mercat i el que jo he de fer com a consellera és la dinamització d’aquestes parades que queden”. Però preguntada per quan obrirà les portes la biblioteca, afirma que “no és una àrea meva, això depèn de la Consellera Begoña Floría”.

Més enllà de les problemàtiques d’infraestructures, està el tancament progressiu de les parades. De les 15 que hi havia fa 15 anys, ja només en queden 6. La Marisol diu que és culpa de que els tenen com “el germà dolent, l’ombra” del Mercat Central de Tarragona i que al de Torreforta no arriben inversions ni se’n fa propaganda. Apunta sobretot a la falta de varietat en l’oferta com a principal motiu de la poca afluència de gent que hi va a comprar: “Peixateria només hi ha una, n’hi havia tres. I de vegades obre i de vegades no, perquè la dona té edat ja de jubilar-se. Ella està aquí per no deixar-nos sense peix”. I la verduleria la van tancar fa dos mesos, segons afirma la presidenta de l’Associació del Mercat, que també explica que a les reunions amb Espimsa i amb l’Ajuntament han deixat clar que ells estan “disposats a fer el que es pugui per a millorar. Però idees no ens en donen cap”. Per la seva part, la Consellera de Comerç i presidenta d’Espimsa afirma que sí que tenen noves propostes: “Havíem decidit fer una espècie de mural, a la paret principal, que fos atractiu per la gent. És a dir, un punt de visita obligada, per fer una foto o per visitar, i que t’obligués a entrar dins a prendre un cafè, a fer una compra…”. No es coneix quin impacte tindrà això per la millora del mercat.

«Fa 15 anys que una part del mercat està completament buida»

El que sí que se sap és que hi ha gent interessada en llogar les parades del mercat. A la Marisol ja li han preguntat varies persones: “Nosaltres els enviem a ESPIMSA, ESPIMSA els envia a l’Ajuntament i allà no sabem què és el que passa però la gent no torna”. El procés per adquirir una parada funciona a través de concessions administratives i perquè s’atorguin han de sortir a concurs públic, segons informa la Consellera de Comerç.

Per això, després de tant despropòsit, la Marisol diu que alguns es pregunten si el l’Ajuntament el que vol és tancar el mercat. Ella pensa que no, perquè això és el que li han dit a les reunions. Ferrando assegura que “per res del món ESPIMSA s’ha plantejat tancar el mercat de Torreforta, perquè creiem que fa un servei”. Tot i així, l’espai continua morint a poc a poc.