TARRAGONÈS

Un recorregut per La Canonja

Els beneficis econòmics d’esdevenir municipi i el seu patrimoni cultural

Text Alícia Fàbregas. Fotos Pierre Grubius

Va ser al 2010, concretament el 15 d’abril, quan La Canonja va tornar a convertir-se en un municipi independent, després de 45 anys formant part de la ciutat de Tarragona –annexionada durant el franquisme. Tot i que aquest procés es va començar a gestar al maig del 2004 i la segregació no es va fer del tot efectiva fins a l’octubre del 2010.

Un any després, al 2011, se celebraven eleccions i el Roc Muñoz, membre del PSC, es convertia en el primer alcalde d’aquesta nova etapa. Un càrrec que revalidava a les eleccions del 2015.

Des de llavors han passat gairebé 10 anys i en aquest temps el balanç és àmpliament positiu. Com assegura la Luciana Coronado, la cinquena presidenta del Col·lectiu de Dones de La Canonja, des del 2010 tot “ha anat a millor. Hi ha més ingressos al poble, poden ajudar a més entitats, perquè actualment a La Canonja hi ha moltes entitats sense ànim de lucre que estan funcionant”.

El 85% de les empreses del Polígon Sud estan situades en aquest municipi i, per tant, tributen aquí

També ho demostren les dades econòmiques de l’Ajuntament, que ha passat de tenir un deute d’una mica més de 3 milions d’euros el 2012, a no tenir-ne al 2016.

Aquesta bonança té un motiu clar: les petroquímiques. Perquè el 85% de les empreses del Polígon Sud estan situades en aquest municipi i, per tant, tributen aquí. Segons les dades públiques de l’Ajuntament, durant l’exercici econòmic del 2018 aquestes empreses li aportaran a La Canonja al voltant de 6,5 milions d’euros. Això beneficia enormement als seus 5.880 habitants, que han vist com les inversions per part del consistori han augmentat significativament en comparació amb el que succeïa quan formaven part de Tarragona i s’havien de conformar amb una petita part del pressupost de la capital de província.

Activitat social femenina

El col·lectiu de Dones de La Canonja ha viscut les dues etapes, com a barri i com a municipi, ja que compta amb gairebé 30 anys d’història. Es va crear gràcies a un grup de “dones amb ànim de reunir-se i començar a fer activitats”, explica la Luciana. Ara ja són 120 les que pertanyen al col·lectiu, d’edats entre els 40 i els 80 anys, però tenen ganes de continuar creixent. “Tant de bo es poguessin apuntar més sòcies i poguéssim fer més activitats, abastar més”, diu la presidenta del col·lectiu.

La seva tasca sempre la han desenvolupat al Centre Cívic de La Canonja. Allà fan classes de manualitats, gimnàstica, o ioga, entre d’altres. “Fem també sortides culturals. Dos a l’any per a dones solament i unes altres que estan obertes a tothom. La sortida que fem el 8 de març és de dones solament, oberta a sòcies i no sòcies”, descriu la Luciana.

El patrimoni

L’escriptora tarragonina Olga Xirinacs escrivia el 1997: “El Castell de Masricart és als orígens de la població, com un nucli diferenciat. Potser havia estat una vil·la romana, però el segle XII s’hi manà construir un castell amb torre de defensa. Documentada al segle XIV, La Canonja deu el seu nom al mas, propietat de la catedral de Tarragona, que servia d’estança de repòs i alhora d’explotació agrícola. El segle XVII, la parròquia de Masricart s’establí a La Canonja, fins que a mitjan XIX es van fusionar tots dos municipis per raons administratives. Gairebé en ruïnes, el castell de Masricart va ser fa pocs anys recuperat pel poble després de negociacions llargues i tenaces, i ara és un centre cultural, que compta amb una bona biblioteca i sales d’actes i exposicions. El poble manté, així, els seus senyals d’identitat”. Els continua mantenint i ara al castell s’hi fan tot tipus d’activitats, especialment musicals, des de música clàssica fins a concerts de bandes més actuals, algunes catalanes, i tant a l’estiu com a la tardor.

El castell de Masricart és als orígens de la població com un nucli diferenciat

Però el patrimoni de La Canonja té un altre actiu important: el jaciment del barranc de la Boella, que es va descobrir a principis del s.XX però que fins el 1970 no va ser excavat, i que s’emmarca dins d’un període de la prehistòria força desconegut al nostre territori. Com descriuen des del consistori: “Les excavacions realitzades entre els anys 2007 i 2008, van confirmar la importància del jaciment ja que es van localitzar noves restes de mamut (molars i defenses), així com restes d’hipopòtam, rinoceront, cérvol, cavall i diversos carnívors. Juntament amb aquesta fauna també es van trobar eines de sílex […]amb les futures excavacions, conèixer encara més les primeres poblacions humanes del Camp de Tarragona i el medi natural on vivien”.