MERCAT IMMOBILIARI

La construcció torna a respirar

Les dades comencen a ser més positives davant d’uns anys de crisi profunda però sorgeixen alguns interrogants de cara al futur

Text Jordi Salvat. Fotos Pierre Grubius

El sector de la construcció al Camp de Tarragona es reactiva. Ho fa a poc a poc, a anys llum de la bogeria de la dècada passada, però les xifres demostren que en els darrers mesos ha augmentat la construcció d’habitatges, tot i que es concentren bàsicament en la zona de costa de les comarques del Tarragonès i el Baix Camp. Les dades de consum de Ciment Català -la patronal del sector- també mostren una lleugera del consum d’aquest material bàsic en la construcció, que des del mínim del 2013 està augmentant lleugerament cada any i el 2016 es va a situar a 1,6 milions de tones. Cal tenir en compte que és un nivell de consum semblant al de la primera meitat de la dècada dels seixanta del segle passat. El màxim de consum de ciment va ser el 2007, superant els 8 milions de tones consumides a Catalunya.

Des de la junta del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Tarragona (COAC), el vocal responsable de visats, Jordi Romera apunta que “el creixement en el sector de la construcció que va començar a Barcelona està costant que es noti, però que és una taca d’oli que ja ha arribat a Tarragona” i xifres com els visats de projectes, que es fan des del Col·legi, ho demostra. “L’obra nova s’està incrementant en ciutats com Tarragona, Salou o Cambrils. A Reus està costant més, però hem tingut força consultes i en els propers mesos tiraran endavant més projectes”, comenta Romera, que considera que no es va camí d’una bombolla com fa uns anys.

A l’Ajuntament de Tarragona s’han demanat 796 llicències per habitatges nous el darrer any

El regidor de Territori de Tarragona, Josep Maria Milà, explica que entre l’estiu de 2017 i l’inici de l’actual s’han demanat a l’Ajuntament tarragoní un total de 796 llicències per habitatges nous. I moltes d’aquestes llicències les han cursat grans empreses que venen de fora de Tarragona, que han identificat la ciutat com un mercat interessant per invertir. Són noms com Kronos, Metrovacesa o Inmoglaciar. Però empreses tarragonines, com Rapejun, també estan construint nous habitatges a la ciutat. “Des de fa uns mesos detectem que a Tarragona s’ha despertat el mercat i no només empreses locals. I això es positiu perquè les grans promotores que venen principalment de Madrid estan fent inversions en màrqueting molt importants de les quals ens en beneficiem tots. Primer s’interessen per les seves promocions i després venen a la nostra oficina”, explica el gerent de Rapejun, Martín Vidal-Quadras, que indica que des des d’inici d’any han notat un augment molt important de les visites a les seves oficines: “El mes de gener en vam tenir tantes com el darrer trimestre de l’any passat.”

Preus ajustats

El president del Gremi de Constructors de la Província de Tarragona, Gregori Salvat, confirma que en els darrers mesos han notat una revifalla en el sector i que arriba més tard que a Barcelona i Girona. El principal problema que tenen actualment les empreses constructores és que han de treballar amb preus molt ajustats: “Mentre els darrers anys hem hagut d’augmentar els sous un 1,9% tal com marca el conveni del sector, no podem pujar els preus i això ens dificulta molt la nostra activitat. I això passa en l’obra privada i en la pública, que admeten ofertes que abans eren baixes temeràries.” Salvat assenyala que els fets polítics ocorreguts l’octubre a Catalunya va afectar molt el sector immobiliari: “Tot es va aturar, perquè la gent que vol invertir uns diners demana tranquil·litat.” L’esperança del sector, segons Salvat, és la construcció del complex BCN World a Salou i Vila-seca els propers anys i que podria donar feina a unes 4.000 o 5.000 persones segons càlculs que han fet.

Les empreses constructores es queixen que han de treballar amb preus molt ajustats

Des de la promotora immobiliària Rapejun, Martín Vidal-Quadras, afirma que els preus de contractació de les obres han pujat un 20% els dos darrers anys i el preu del sòl també està augmentant: “Fins ara ho hem absorbit nosaltres reduint els marges, però més endavant podria pujar el preu de venda.” La quarta fase de la seva promoció Nou Centre -a la zona de la Tabacalera, tocant al Serrallo- està tenint un bon ritme de venda i ja només queden 3 dels 25 pisos disponibles. De cara al 2020 posaran a la venda 52 nous habitatges de les fases 5 i 6.

S’ha de construir més?

El director de la Càtedra de l’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, Sergio Nasarre, es pregunta sobre qui compra vivendes noves actualment. Nasarre recorda que l’atur continua sent alt al nostre país, al voltant del 17% i puja fins el 37% entre els joves i aquest fet se li suma que l’assequibilitat de l’habitatge no està resolta. “A l’Estat espanyol tenim la taxa més baixa de fills per parella al món, només superada per Portugal: 1,3. I ara començaran a tenir fills la generació Y, que són els que venen després del baby boom i són molts menys.

Davant d’aquest panorama, s’han de construir més habitatges nous?”, es pregunta Nasarre, que apunta que l’únic argument que hi podria trobar a favor és l’alt índex de divorcis a l’Estat, que arriba a als 100.000 anuals, que obliga a la creació de noves llars, quan un dels membres de la parella ha de deixar la llar familiar.

Grans empreses de fora de Tarragona han identificat la ciutat com un mercat interessant per invertir

El regidor de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Milà, ho té clar: “En tres anys la ciutat pot tenir un problema de manca d’habitatge que pot produir un augment de preus a causa de l’especulació.” Milà que un estudi sobre desenvolupament encarregat el 2016 xifra en 465 els habitatges que anualment necessita Tarragona si es manté el ritme de creixement vegetatiu actual. En aquests moments només hi ha sòl disponible per nous habitatges a la zona de Joan XXIII -un miler-, a Pla Parcial 10, a la zona de l’IKEA -uns 1.300 pisos, dels quals 350 de protecció pública- i 500 més repartits per diferents solars de la ciutat. “Hi ha parelles joves que volen comprar un pis però també parelles més grans que es separen o es divorcien i necessiten un altre habitatges. Actualment a Tarragona en un 25% dels habitatges només hi viu una persona i en un 30%, dues. La societat ha canviat molt en poques dècades”, explica el regidor tarragoní.

Milà adverteix que en tres anys Tarragona es pot quedar sense sòl per edificar i això pot provocar especulació

A Reus la situació el sector de la construcció també s’anima. El regidor d’Urbanisme, Marc Arza, afirma que en pocs mesos es podran veure grues a la ciutat per primer cop en gairebé una dècada. En els darrers anys només s’han construït unes desenes d’habitatges unifamiliars aïllats, però no blocs de pisos: “En dos o tres anys les coses han canviat molt i a l’Ajuntament hem rebut molts promotors interessant-se per solars i tramitant després llicències. Per primer cop des de la crisi estan venent sobre plànol això fa que alguns promotors s’atreveixin a tirar endavant projectes, alguns amb 20 o 30 habitatges.” Arza apunta que l’estoc d’habitatges buits de la ciutat ha baixat i qui busca pisos grans amb bons acabats ja li costa de trobar perquè la majoria de disponibles són d’una franja mitja-baixa.

I els pisos buits?

Nasarre (URV) apunta que en les properes dècades augmentarà entre la tercera edat els habitatges comunitaris i amb serveis compartits: “Encara ens podem trobar més pisos buits.” Precisament Nasarre considera necessari tenir censos de pisos buits a les ciutats i assenyala casos com el del carrer Unió de Tarragona, on hi ha blocs sencers buits: “La gent busca pisos amb ascensors i pàrquings i això està desertitzant els centres d’algunes ciutats.” Apunta a més que aquests habitatges estan en la seva major part en mal estat i als propietaris no els surten els números per rehabilitar-los i posar-los a la venda: “Calen ajudes públiques per la rehabilitació, però al mateix temps criteris per impedir l’especulació amb la vivenda.”

Des de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Milà, apunta que a la ciutat hi ha com a molt un miler de pisos buits i es basa en estudis recents a Barcelona i Girona, que han reduït dràsticament les estimacions inicials d’habitatges deshabitats. En el cas de Barcelona ha baixa de 80.000 a 13.000 i a Girona no són més de 800 o 900. D’aquests pisos buits a la ciutat, calcula que entre 700 i 800 pertanyen a bancs i grups inversors. Milà indica que hi ha ajudes a la rehabilitació a través del darrer decret per l’habitatge impulsat pel Govern de l’Estat.

Renovació urbana

Jordi Romera (COAC) assenyala que la gran assignatura de ciutats com Tarragona o Reus és la renovació urbana, com ho demostra que s’està a anys llum dels índex europeus. Romera defensa el treball del Col·legi i l’administració en l’elaboració del Pla Nacional de Renovació Urbana, però que falta molt per desenvolupar-ho i avisa que el principal handicap és la poca cultura que tenen els propietaris d’habitatges de les seves obligacions en el manteniment dels mateixos. Romera explica que l’índex de renovació urbana a Catalunya és del 0,25%, per sota del 2 o 3 % d’altres països europeus i molt lluny del desitjable per la Unió Europea, que és del 5%.

La renovació urbana no és només rehabilitar pisos i edificis en mal estat, sinó prendre decisions com tirar a terra un edifici i construir-ne un de nou, però Romera indica que llavors calen solucions, com els habitatges pont mentre dura aquest procés. O adaptar-se als canvis tecnològics, que provoquen que els baixos d’edificis destinats a locals comercials quedin buits. “Per què no els convertim en habitatges? Cal més flexibilitat per part de les administracions”, apunta Romera.

Romera (COAC) afirma que la gran assignatura de ciutats com Tarragona o Reus és la renovació urbana

Des de l’Ajuntament de Reus, Marc Arza, explica que hi ha mitja dotzena d’edificis en carrers comercials del centre de la ciutat que havien quedat abandonats pel seu mal estat i només estaven ocupats els baixos per establiments que aniran a terra i els propietaris construiran habitatges nous: “És el model que ens agrada: combinar que la gent visqui al centre de la ciutat i al mateix temps pugui gaudir de l’oci. Volem ordenar la ciutat al màxim, que sigui el més compacta possible.” El regidor d’urbanisme reusenc afirma que estan estudiant la possibilitat d’aixecar la prohibició de construir habitatges en els baixos d’edificis de les zones més comercials del municipi i s’han fixat en models com els de Sant Cugat, ciutat que aposta per habitatges en planta baixa i que han visitat darrerament per conèixer la seva experiència.

Milà, per la seva banda, considera que no s’han de posar impediments a qui vulgui habilitar vivendes en baixos però considera que la demanda és gairebé nul·la a Tarragona i aposta per instal·lar-hi oficines i despatxos que ara estan en plantes superiors. El regidor tarragoní denuncia que alguns propietaris estan demanant molts diners pels lloguers de baixos i al final molts espais s’estan quedant buits.