MARÍA JOSÉ FIGUERAS (Nova Rectora de la URV)

“És evident que les dones en el món universitari, com en tots els altres, necessiten més presència en càrrecs d’alta direcció”

La nova responsable de la universitat reclama retornar els valors al món universitari i impulsar polítiques que permetin la igualtat real entre els dos sexes en aquest àmbit

Text Agnès Llorens, Fotos Pierre Grubius

“Per la meva feina, ja estava acostumada als mitjans de comunicació, així que dispara quan vulguis”, comenta Maria José Figueras, que durant les últimes setmanes ha estat escollida com a nova rectora de la Universitat Rovira i Virgili amb un 51,21% dels vots. Tot i que no exercirà el càrrec fins a la publicació oficial en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), aquests primers dies han estat molt moguts per la que és la primera dona que exerceix el càrrec en la història de la universitat de les comarques de Tarragona.

62 anys, catedràtica de l’àrea de Microbiologia, 40 anys d’experiència en el món universitari, casada i amb dos fills. Aquestes són algunes de les coordenades que defineixen les trajectòries professional i personal de la que serà, a partir d’ara, la nova cara visible de la universitat i l’encarregada de resoldre alguns dels dilemes que planen sobre un món universitari marcat per la necessitat de resultats continus en l’àrea de la recerca, l’augment constant del preu de les matrícules i la necessitat de renovar alguns dels edificis dels diferents campus. Parlem amb ella, en profunditat, de tots aquests interrogants.

En primer lloc, caldrà preguntar-li com han anat els primers dies en el nou càrrec… Els primers dies ja han estat de feina, sobretot de començar a consultar tots els fronts oberts que s’obren a partir d’ara. Hi ha hagut molta feina en l’àmbit d’atendre als mitjans de comunicació i també en organitzar les trobades i reunions del mateix equip que vam constituir, per a prendre consicencia de la situació real i revisar les competències per adaptar-les a la nova proposta que vam presentar. Durant aquestes primeres sessions, cada vicerector ha estat negociat amb els seus homòlegs i hem fet trobades tant amb alumnes com amb membres de diversos col·lectius. Han estat, en definitiva, jornades força mogudes.

Tot i que fa pocs dies que lidera aquesta nova responsabilitat, ha tingut temps ja de posar en marxa algun dels punts del seu programa electoral? Doncs sí, hem pogut tancar la que serà una nova figura dins de l’equip directiu de la universitat, que serà el vicerector dedicat a l’àrea de gestió de pressupostos d’Economia, que serà la figura que vetllarà pel compliment dels balanços i de mirar que les partides pressupostàries de la universitat que tinguin a veure d’alguna manera amb les pròpies inversions de futur, els equipaments docents i d’investigació, el manteniment d’edificis, etc. El Dr. Jordi Sardà, de la Facultat d’Economia i Empresa, serà qui assumeixi aquesta responsabilitat.

Què la va empènyer a presentar-se en el càrrec? Com passa en molts casos, la iniciativa de presentar candidatura va sorgir d’un grup de companys, que abans del curs acadèmic anterior ja em van animar a presentar-me a les eleccions en el càrrec. Al principi no ho vaig veure un projecte que encaixés amb la meva trajectòria, però a principis d’aquest any dos dels grans projectes d’investigació i recerca d’àmbit europeu en els que treballava fan finalitzar i vaig començar a pensar seriosament en aquesta fita. I vam començar a treballar per a perfilar el programa.

«A l’Estat espanyol, només un 21% dels catedràtics són dones… …En el cas de la URV aquest percentatge és major, sobre el 34%»

El fet que vosté sigui una dona, la primera rectora de la història de la URV, va influir per a postular-se en el càrrec? Va ser un dels factors que ha estat important en la meva elecció com a candidata, tot i que no és el definitiu i cal destacar la tasca de tot l’equip de vicerectors, que són homes i dones amb capacitat per assumir les seves tasques. Però és evident que les dones en el món universitari, com en tots els altres, necessiten més presència en càrrecs d’alta direcció.

En l’àmbit universitar existeix també el conegut sostre de vidre que marca diferències invisibles entre homes i dones? A l’Estat espanyol, només un 21% dels catedràtics són dones, el que suposa una desigualtat a l’hora de competir per càrrecs com el de rectora. En el cas de la URV aquest percentatge és major, sobre el 34%, i som la tercera universitat de l’Estat amb un nombre més elevat de catedràtiques. A més, si parlem de sous entre professionals, no hi ha diferències salarials, ja que es compatibilitzen per un sistema exclusiu de mèrits que elimina les possibles diferències de gènere.

La diferència també es nota en el nombre de professores? Pel que fa al nombre de professors, de titulars d’universitat, ara mateix la URV compta amb l’entorn del 45% de dones, també per damunt de la mitjana espanyola. La conclusió és el que ja sabem, que les dones també tenim, en l’àmbit universitari, més cotes i responsabilitats que els homes per accedir als càrrecs de direcció estratègica que absorbeixen molt i que, tradicionalment, la dona ha assumit un paper de cuidadora de l’àmbit familiar que a vegades és difícil de comptabilitzar.

Amb 62 anys, el càrrec li arriba, potser, en un moment dolç? D’alguna manera sí. Fa 40 anys que treballo a la URV, ja que vaig començar quan encara era un centre adscrit de la UB, i compto amb experiència tant en el món de la docència, com de la investigació i de la transferència, el que és una bona base per a poder reflexionar sobre aquestes tres branques bàsiques de la universitat, amb una visió que crec que combina il·lusió i experiència.

En aquest context, quin creu què ha de ser el paper que ha de jugar la universitat en la societat actual? Ha de tenir un rol molt actiu, ja que la nostra missió és la formació dels professionals del futur i del relleu professional que ha de liderar la societat, el que és una responsabilitat molt gran. També creiem, juntament amb el meu equip, que és molt important recuperar els valors de la universitat, perquè els professionals del futur han de respirar conceptes bàsics com són la igualtat, el respecte a les persones, a les institucions, a les instal·lacions… Cal trobar l’equilibri entre el segell de qualitat de la formació i la capacitat per a formar persones que s’impliquin realment amb els temes que més preocupen a la societat.

La seva candidatura ha rebut un suport elevat dels alumnes. Ja s’ha reunit amb membres d’aquest col·lectiu? Quines han estat les seves demandes? Hem tingut recentment una trobada amb representants del consell d’estudiants, que ens han transmès alguns dels temes que els preocupen a curt termini, aspectes com la pròrroga de les hores d’obertura dels diferents CRAI en època d’exàmens, una demanda que no hem pogut complir perquè encara el càrrec no és en ferm, però que treballarem, juntament amb altres sol·licituds de tipus més pràctic, com són descomptes efectius en el transport públic, especialment en una universitat que compta amb campus disgregats en el conjunt d’un territori que constantment reclama millores en el transport.

«La nostra missió és la formació dels professionals del futur i del relleu professional que ha de liderar la societat, el que és una responsabilitat molt gran»

Hi ha un desarrelament real entre els estudiants i la comunitat de direcció de la universitat? Intentarem que no sigui així. Ja hem notat que, per exemple, la informació que la universitat envia directament als estudiants via correu electrònic molt sovint no és tan efectiva com voldríem i que, per tant, haurem potser de trobar noves vies per accedir a les seves necessitats. Caldrà escoltar-nos mútuament. Hem de ser aliats i, en aquest sentit, estem disposats a escoltar i atendre a les seves demandes i iniciatives sempre que sigui possible.

El preu de la matrícula universitària per a estudis de Grau o superiors gairebé s’ha triplicat en els darrers deu anys. Aquest deu ser, sens dubte, un tema que els preocupa… A nosaltres i a tota la comunitat universitària. Precisament, aquest va ser un dels temes que s’ha tractat en la darrera trobada de l’Associació Catalana Universitats Públiques (ACUP), en la que ja he estat present, en la que s’ha determinat que els rectors de les diferents universitats catalanes ens unim per a tenir més força per a reclamar que es compleixi l’acord d’augmentar en un 30% la partida destinada a la nostra activitat. Si durant tres anys, a raó d’un 10% cada curs, podem accedir a més recursos, es podran revertir en una rebaixa en les taxes de matrícula dels estudiants.

Com a URV es pot fer res per revertir aquesta realitat? És un tema global. Els estudiants són conscients que aquest problema no depèn exclusivament de nosaltres com a URV, però hem de seguir lluitant per a revertir aquesta situació, perquè cada cop són més els estudiants que, per exemple, decideixen anar a València o a Castelló perquè el preu dels estudis és més baix. Això ens perjudica molt.

L’augment de matrícula potser ha afectat alguns graus, com ara les Filologies, que registren menys demanda any rere any. Eliminar-los es una posibilitat? No, no ho és. De fet, en l’àmbit de l’estudi de les llengües i filologies estem estudiant estratègies que permetin augmentar la demanda i fer els que els estudis siguin el més sostenibles possible sense perdre qualitat i, a més, també hem de tenir en compte que ja es comença a notar l’augment de demanda d’especialistes en Filologia Catalana, per exemple. En tot cas, una universitat d’àmbit català com és la URV no pot prescindir d’uns estudis clau per la conservació de la llengua com és la Filologia Catalana.

La seva candidatura com a rectora també ha comptat amb el suport del personal d’administració. ¿Quines novetats estan pensant a introduir per aquest sector? Actualment, prop de 700 professionals treballen en el conjunt URV en aquest sector, el que suposa una part important del nostre personal i potser l’àmbit dels treballadors que més han patit la crisi. Tant el personal d’administració com el professorat no titular han patit molt durant aquests darrers anys i, per exemple, s’ha acabat donant molt de pes a la figura del professor associat, que té una retribució de 5,6 euros a l’hora. Aquesta figura va ser creada per a donar un suport amb professionals de reconegut prestigi laboral i aquesta hauria de tornar a ser la seva tasca.

Com ja ha comentat anteriorment, una de les característiques pròpies de la URV són els diferents campus que hi ha disgregats del territori, cadascun amb les seves característiques pròpies. Un dels que es troba en pitjor estat és el de Psicologia i Ciències de l’Educació, i les obres del seu trasllat al Campus Catalunya ja s’han iniciat. Com avançarà aquest nou edifici? L’actuació està embastada d’acord amb el compromís de 7 milions d’euros provinents de recursos propis que havia previst l’equip anterior. Les tasques es van adjudicant per parts i, de moment, està adjudicada la primera fase de les obres, que seria el moviment de terres de la zona del Campus Catalunya i la cimentació per acollir el nou edifici, i pròximament es posarà en fase la segona part, que correspon a les cobertes, amb una previsió d’entre 2 i 3 milions d’euros. Les fases que estan ja pactades es duran a terme. La URV ha d’oferir una alta qualitat docent i no podem arriscar-nos a obres que poden quedar incompletes.

«Cada cop són més els estudiants que, per exemple, decideixen anar a València o a Castelló perquè el preu dels estudis és més baix. Això ens perjudica molt»

Amb els 7 milions d’euros dels quals disposen serà possible fer tota l’obra? Particularment, al nou equip de govern, ens sembla que aquestes obres van començar de manera molt precipitada, pel que tenim pensat de seguir amb les fases que estan planificades, però que abans de completar l’actuació volem crear un debat a fons amb tota la comunitat. Volem penjar els planells, obrir el projecte a consulta per obrir un debat sobre quin ha de ser el futur d’aquest projecte. Això ens servirà de catarsi per tal de determinar quines actuacions exactament es poden aconseguir amb els recursos què tenim disponibles actualment i què cal fer de cara al futur. Personalment, segueixo pensant que la facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia mereixeria una operació de rentada de cara.

Vol dir mantenir el mateix edifici arranjat? Encara que les obres al Campus Catalunya finalitzin, hi ha una part d’alumnes que seguiran estant en l’edifici de Secel·lades, pel que cal planificar com es faran les tasques que fan falta d’adequació de les aules i instal·lacions d’aquest edifici, que són realment molt antigues. Abans d’executar projectes de gran inversió com aquest, creiem que és molt important remodelar les actuals estructures docents i en invertir a les persones, per exemple, augmentar el nombre d’hores d’obertura dels centres d’investigacó com els CRAI, que són la base del nostre servei a la societat.

Per últim, parlem de la recerca, que és un dels principals eixos de l’activitat universitària. La recera és un dels eixos bàsics i, fins ara, l’accés a aquesta activitat no sempre ha estat fàcil, perquè no hi ha hagut un sistema d’acompanyament realment eficaç en algunes branques, com és l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. Nosaltres intentarem revertir aquesta situació i volem impulsar un petit contracte amb cada grup, que s’adapti a les seves necessitats i que permeti augmentar les publicacions, especialment en aquelles àrees que fins ara no hi han sobresortit. Cal seguir investigant per a fer un salt qualitatiu en tots els àmbits on oferim coneixement.