REUS DEPORTIU

El futur roig-i-negre és lluny del Municipal?

L’afició espera que el CF Reus Deportiu i el consistori arribin a una entesa que aclareixi el futur de l’entitat

Marc Busquets

Els jugadors, en un entrenament a l’Estadi. Foto: CF Reus

Va ser a principis del passat mes d’abril quan la directiva del CF Reus, amb el president Xavier Llastarri al capdavant, va anunciar que el club roig-i-negre té previst deixar l’Estadi Municipal per anar-se’n, amb tota probabilitat, a Riudoms. De fet, es va avançar que ja s’han iniciat els contactes pertinents per poder adquirir-hi uns terrenys on construir-hi un camp nou. La notícia va generar un gran impacte entre els aficionats, tot generant la ràpida reacció del consistori, titular de l’equipament, obrint la porta a la negociació. L’administració local havia tret abans a concurs la licitació de les instal·lacions, a la qual l’entitat esportiva va haver de renunciar. Dies després, l’expresident del CF Reus Salvador Batlle es va oferir com a mitjancer entre ambdues parts per segellar un acord que tothom necessita.

Al·legacions de la CUP

El conflicte pel ‘Muni’ es va iniciar un cop el club reusenc va ascendir per primer cop en la seva centenària història al futbol d’elit. D’aquesta manera, i per complir amb les exigències de la Liga profesional de fútbol (LFP), s’han plantejat una sèrie de millores per adaptar al recinte a la nova realitat esportiva de l’entitat. Amb la celebració dels Jocs del Mediterrani a l’horitzó, a banda, es van dur a terme tot un seguit d’obres que es van tancar cap al març de 2017. Aquell mateix mes, el plenari municipal va validar la concessió per a l’ús privatiu del complex, fet que anteriorment va provocar que el Rugbi Reus hagués de deixar el camp annex a l’Estadi per anar-se’n a jugar al camp de la Pastoreta. Ja al maig, i com a principal força a l’oposició, la CUP va presentar diverses al·legacions a la licitació, una de les quals va establir que Reus pels Jocs del Mediterrani “no poden tenir un ús privatiu abans de l’any 2021 per llei”.

Al febrer d’enguany quan el club va deixar entreveure per primer cop que la sortida de la ciutat era una possibilitat

Van passar uns mesos i va ser al febrer d’enguany quan el club va deixar entreveure per primer cop que la sortida de la ciutat era una possibilitat que s’estava contemplant. És més, el president de la LFP, Javier Tebas, va apuntar en una conferència pronunciada a El Círcol que l’ens “no hi veuria cap problema” si finalment el CF Reus optés per aquesta via. Encara amb la concessió aturada per les al·legacions cupaires, el màxim accionista roig-i-negre, Joan Oliver, va lamentar que se’ls estava acabant “el marge d’acció” amb La Liga si les obres per adaptar l’equipament a la categoria no es començaven a l’estiu. Els termes econòmics de la licitació, finalment, van preveure un cànon en efectiu per part del concessionari de 6 milions d’euros, a pagar durant el període inicial de 25 anys; i que havien de repartir-se en 220.000 euros els primers cinc anys, 230.000 euros del cinquè al desè any, 240.000 euros de l’onzè al quinzè any, 250.000 euros del setzè al vintè any i 260.000 euros del vintè al vint-i-cinquè any. El cànon podria compensar-se amb un màxim de fins al 95% a través de les inversions que el concessionari hagués fet a les instal·lacions.

Va ser al plenari municipal del passat mes de març quan la situació es va desencallar, en part, tot i les desavinences entre les diverses forces polítiques representades al consistori. Cs i PP van anunciar el seu suport a la concessió plantejada pel govern (PdeCAT, Ara Reus i Esquerra), si bé el grup taronja era partidari de la venda “al seu preu de mercat” tot i donar suport a l’equip del batlle Carles Pellicer “per evitar un mal major”, en paraules del portaveu Juan Carlos Sánchez. La CUP, per part seva, va proposar també la venda de l’Estadi al club per la quantia fixada pels tècnics municipals, uns 4,8 milions d’euros, per invertir-los en altres instal·lacions esportives obertes a l’ús de la ciutadania. Els cupaires es van abstenir quan va dur-se a terme la votació al saló de plens, mentre que el PSC va abstenir-se.

Voluntat de ‘diàleg’

L’afició espera que el futur del club es desencalli. Foto: CF Reus

En conseqüència, tot feia pensar que el CF Reus podria veure la llum al final del túnel. En plena lluita per la permanència un any més a la competició (el tercer, el que suposa el major èxit esportiu en la història de l’entitat), Oliver i Llastarri van anunciar la marxa el passat 9 d’abril, en una compareixença en què el primer va carregar amb certa duresa contra l’Ajuntament. El màxim accionista va exposar que les reformes a l’Estadi tenien un cost de 2,5 milions d’euros, sense possibilitat de poder-se hipotecar, mentre que la construcció d’un nou emplaçament en valdria uns 9, amb la possibilitat de “finançar-los”. A més, aquest va afegir que “no se’ns deixava fer res”, fent a referència a patrocinar el camp o la realització d’activitats diverses, entre d’altres, quan va argumentar les seves raons per renunciar a la concessió. La millor alternativa per al club, va assegurar, era “la compra” del recinte. Per això, però, calia “un canvi de posició” del consistori.

El regidor d’Esports, Jordi Cervera, va assenyalar setmanes enrere que espera que el club segueixi al ‘Muni’ com fins ara

El regidor d’Esports de l’Ajuntament, Jordi Cervera, va assenyalar setmanes enrere que espera que el club segueixi al ‘Muni’ com fins ara, tot recordant la seva voluntat de “diàleg” amb el club. En aquesta mateixa línia, Batlle va avisar que l’Estadi pot suportar l’ampliació de l’aforament (hauria de ser de 6.000 localitats, per les 4.500 actuals) per complir les exigències de la LFP. “”Ho tenim tot de cara, seria un error no aprofitar-ho”, va expressar. L’expresident, precisament l’artífex de la construcció de l’Estadi fa 40 anys, considera que “seria una autèntica bogeria marxar”. D’aquesta manera, tot fa pensar que les dues parts d’aquest conflicte estan destinades a entendre’s, sigui abans (millor, per a la calma dels aficionats) o més endavant. La ciutat no pot renunciar a l’impacte mediàtic que suposa aparèixer setmanalment als resums esportius dels mitjans estatals, ni al caramel que els seguidors del Rayo Vallecano, el Real Zaragoza o altres històrics en hores baixin arribin a la capital del Baix Camp i hi mengin, tombin, comprin i pernoctin. Un estudi presentat per la Cambra de Comerç de Reus arran de l’ascens a la Segona A, de fet, va establir que l’impacte econòmic de militar a l’elit del futbol podria ascendir als 5 milions d’euros. El CF Reus, per part seva, no hauria de renunciar al seu ADN ganxet. Una part gens menyspreable dels seguidors reusencs no voldria haver de desplaçar-se fins a Riudoms, per més a prop que pugui ser el nou camp. El futbol és un negoci, ja se sap, però els sentiments també hi tenen un gran pes. I l’ascens i les tardes i nits felices que s’han viscut al ‘Muni’ pesen molt en la memòria recent dels roig-i-negres.