ONCLE ANTONIO

“El poble gitano és part indissociable de la historia i de la cultura catalanes”

Text Marc Pons | Fotos Pierre Grubius

Antonio Gabarri Giménez (Manresa, 1950). Català. Gitano. Casat. 6 fills (3 nois i 3 noies). Jubilat. Havia estat comerciant ambulant. Va passar la infantesa a Saragossa, i viu a Reus des del 1970. Es l’Home de Respecte i el President del Consell d’Ancians de les comunitats gitanes de les comarques de Tarragona. Es la màxima representació davant el conjunt de la societat d’un col·lectiu format per més de 3.000 persones.

Oncle Antonio; quina és la missió de l’Home de Respecte? La de mitjancer en els conflictes entre els membres de la comunitat gitana. L’Home de Respecte fa les funcions de mediació, amb l’objectiu inicial d’evitar que aquell conflicte es sobredimensioni. I també fa la funció, quan es necessari, d’aplicar el codi moral.

Em pot posar algun exemple? Si, és clar. Imaginem un conflicte com un altre entre dues persones de la comunitat gitana; com podria ser en qualsevol col·lectiu de la societat. L’Home de Respecte, si és requerit, farà de mitjancer entre les dues parts per a posar pau. I si el mal que ha causat una de les dues parts exigeix una reparació a la víctima, serà l’encarregat de dictar l’aplicació del nostre codi.

Llavors, podríem dir que l’Home de Respecte es com un jutge? No ben bé. És un “home de pau”. Un “pàceris”. Aquesta figura jurídica ja existia al dret romà. És un mediador i és qui te el coneixement del nostre codi moral i, per tant, des d’una posició de seny qui ha de dictar l’aplicació de la nostra norma.

«És un mediador i és qui te el coneixement del nostre codi moral i, per tant, des d’una posició de seny qui ha de dictar l’aplicació de la nostra norma»

Com s’ha transmès el Codi Moral del poble gitano? Per tradició oral. No hi ha un corpus documentat. Però beu de la font del seny i és una manera molt natural i molt humana d’entendre i de resoldre els conflictes.

Li demanen que faci de mitjancer quan una de les dues parts en conflicte no es de la comunitat gitana? Sí. De fet és habitual. Els Mossos d’Esquadra, per exemple, em demanen en ocasions que miri de posar pau en un conflicte on només una de les dues parts és de la comunitat gitana.

Com arriba vostè a la dignitat d’Home de Respecte? Qui el nomena? No em nomena ningú. L’Home de Respecte assoleix aquesta dignitat perquè reuneix una sèrie de condicions: ha de ser un home gran que en el decurs de la seva vida ha tingut una conducta irreprotxable tant en l’àmbit privat com en el públic. I, naturalment, ha de tenir una experiència prèvia en la mediació de conflictes. S’assoleix de forma natural.

Llavors, al costat de l’Home de Respecte hi ha una esposa que ha estat part fonamental en aquest reconeixement? Evidentment. Una esposa i uns fills. La dona, contra el mite falsament estès en el conjunt de la societat, té molta importància dins de la comunitat gitana. Es el motor de la família.

El tractament “oncle” està relacionat amb la dignitat d’Home de Respecte? S,i. “Oncle” es el tractament que rep l’Home de Respecte. Tant pels membres de la comunitat gitana com pel conjunt de la societat.

Oncle Antonio; parlem de cultura, d’història i d’identitat. Quan van arribar els gitanos a Catalunya? Les fonts documentals confirmen que les primers comunitats gitanes de Catalunya daten de finals de la centúria del 1400 i principis de la centúria del 1500. Fa sis segles que som catalans; que formem part de la societat catalana. El poble gitano és part indissociable de la història i de la cultura catalanes.

Què queda de la llengua romaní? A les comarques de Tarragona; res. La generació dels meus pares es la última que té el romaní com a llengua familiar. Els meus pares, que eren del Priorat, parlaven en romaní, però en canvi als fills, ens parlaven en català. Es pot dir, d’una forma bastant generalitzada, que el romaní desapareix després de la Guerra Civil espanyola.

I això perquè va passar? Per diverses raons. Una perquè els gitanos històricament hem patit una intensa persecució. I el romaní ens delatava. I una altra és que, contra el fals mite àmpliament estès, el poble gitano ha fet un gran esforç per a adaptar-se a la societat. I aquesta voluntat es manifesta quan els gitanos catalans adopten el català com a llengua pròpia.

I com a llengua de resistència, per què el català també era perseguit. Ben cert. Els gitanos han estat el principal col·lectiu de resistència de la llengua catalana a la Catalunya francesa. Ara, allà, el català es recupera; però durant generacions vam mantenir viva la llengua a Perpinyà, fins el punt que a França molts gitanos pensaven que el català era la nostra llengua històrica. A la llengua catalana li’n deien “parlar gitano”.

La comunitat gitana de Lleida, una de les més nombroses i més antigues de Catalunya, ha engegat un programa de recuperació de la llengua romaní. I vostès? És una de les prioritats de la nostra agenda cultural. Pensem que la llengua romaní es un patrimoni cultural que ens connectarà, de nou, amb la nostra història. Però ens calen professors. A Lleida ho tenen més fàcil per que les comunitats gitanes aragoneses, que les tenen a tocar, han mantingut més o menys viu el romaní. Però ho tenim en projecte.

PAQUITU FERRERES

“Per que la meva filla estigui casada amb un gitano que li doni mala vida, prefereixo un no gitano que l’estimi i la respecti”

Paquitu Ferreres Ximenis. (Tarragona, 1963). Català. Gitano. Casat. 2 fills (1 noi i 1 noia). És el President de la Comunitat local Gitana de Tarragona; que reuneix un col·lectiu de 300 famílies. Es membre de les nissagues dels Ximenis i dels Batista, que fa segles que viuen a Tarragona. No apareix a les il·lustracions a petició pròpia: està de dol per la mort recent del seu pare.

Paquitu, quan van arribar els gitanos a Tarragona? La documentació històrica confirma que fa més de cinc segles. Durant la centúria del 1500 es van produir dos corrents d’entrada a la península Ibèrica: un pel sud (a través del nord d’Àfrica) i un altre pel nord (a través dels Pirineus). Els primers gitanos tarragonins eren del corrent del nord que havia entrat a la península a través de Navarra.

Això vol dir cinc segles formant part de la història de Tarragona. La comunitat gitana de Tarragona ha viscut i ha patit tots els grans esdeveniments històrics de la ciutat: la Revolució dels Segadors de 1640, la Guerra de Successió i setge de 1705, la Guerra del Francès i destrucció de la ciutat de 1811; i la Guerra Civil i els bombardeigs de 1936. Els gitanos tarragonins som part de l’ànima de Tarragona.

Quina manifestació cultural recull aquesta relació històrica? Els Gegants de Tarragona, per exemple. Històricament els Gegants de Tarragona han estat portats per membres de la comunitat gitana local. Fins i tot la fesomia del Gegant està inspirada en una persona real de la comunitat gitana de Tarragona: l’oncle Balutxo. També hem tingut i tenim un protagonisme destacat en el món dels castells.

«Al segle XVIII el rei Ferran VI d’Espanya va ordenar la “Gran Redada”… … Va morir la quarta part de la població gitana espanyola; més de 12.000 persones. Mai ningú ha reparat aquell genocidi»

Quin era el carrer on històricament havia viscut la comunitat gitana local? Quan els gitanos van arribar a Tarragona, la ciutat era només la Part Alta. Els gitanos es van instal·lar a la zona baixa del clos murallat, que era la més humil, i que correspon al carrer Trinquet Vell i el seu entorn directe. Més tard, cap al segle XVIII, amb la urbanització de la Plaça de la Font, aquella zona es convertiria en el centre de la ciutat.

A que es dedicaven, històricament, els gitanos tarragonins? No hi havia oficis específicament gitanos. Els gitanos tarragonins es guanyaven la vida com qualsevol altre col·lectiu: botiguers, hostalers… Però, en canvi, si que es cert que hi havia una sèrie d’activitats que desenvolupaven quasi exclusivament les famílies de la comunitat gitana local: tractants de cavalls, venedors ambulants d’antiguitats o de roba.

Les coses han canviat molt, però sembla que persisteixen falsos mites. Com el de la endogàmia. Es cert que els gitanos només es casen entre ells? És un fals mite. El gitano s’adapta molt a l’entorn on viu, tant si és a Catalunya com a Andalusia com en qualsevol altre lloc del món. En una altra època hi havia certa conducta endogàmica que es justificava com un mecanisme de defensa. Penseu que els gitanos han estat, històricament, molt perseguits. A tot arreu.

Perquè se’ls perseguia? Es perseguia la diferència en un món on els poders volien imposar la uniformitat. Al segle XVIII el rei Ferran VI d’Espanya va ordenar la “Gran Redada”: la detenció, reclusió i extermini de totes les comunitats gitanes hispàniques. Va morir la quarta part de la població gitana espanyola; més de 12.000 persones. Mai ningú ha reparat aquell genocidi.

I actualment… encara funciona aquest mecanisme de defensa? No. Jo no ho veig així. Es més, per a que la meva filla estigui casada amb un gitano que li doni mala vida, prefereixo un no gitano que l’estimi i la respecti.

ENRIC BALCELLS

“Ens valem de les ensenyances de la Bíblia per a ajudar el poble gitano”

Enric Balcells Serviole (Barcelona, 1975). Català. Gitano. Casat. 4 fills (1 noia i 3 nois). Criat al barri d’Hostafrancs -amb el Raval i Gràcia, un dels centres històrics de la comunitat gitana barcelonina-. Viu a Tarragona des del 1982. És el Pastor de l’Església Evangèlica de Filadèlfia, una confessió amb molts fidels entre la comunitat gitana local.

Enric, com arriba vostè a ser Pastor de l’Església Evangèlica de Filadèlfia? A casa dels meus pares hi havia un ambient molt seriós d’estudi de la Bíblia. I una inquietud per interpretar-la de forma fidel. Això em va portar a l’Església Evangèlica i, d’allà, a fer missió pastoral.

Enric; que és l’Església Evangèlica de Filadèlfia? És una Església que fa una interpretació fidel de la Bíblia. Que vol donar respostes a les grans qüestions que ens planteja l’actualitat. Ens valem de les ensenyances de la Bíblia per a ajudar el poble gitano.

Ajudar en què, Enric? La religió, de per si, és un sistema comunitari que embolcalla els codis morals, els valors i les tradicions. El poble gitano, que no te una tradició escrita, necessita de la religió per transmetre aquests codis morals i aquests valors que ens son propis.

Vol dir que la litúrgia de l’Església Evangèlica és la que s’ajusta més a la tradició gitana? No, el que vull dir es que l’Església Evangèlica és la que pot aportar més respostes a les grans qüestions que planteja la tradició gitana. Sobretot per a aportar respostes als grans reptes que ens planteja el món actual.

Quin són els grans reptes que els planteja el món actual? L’empoderament de la comunitat. Creem programes formatius que impulsin els membres de la comunitat gitana cap a la modernitat. Això no esta en contradicció amb la tradició. Per exemple fem programes per empoderar la dona en la societat.

Llavors, l’Església Evangèlica, és exclusivament pel poble gitano? En absolut. Es una Església per a tothom. Per a gitanos i per a no gitanos. De fet, el nostre espai de culte està obert a persones de totes les cultures i de totes les condicions. A totes aquelles persones que vulguin fer una interpretació fidel de la Bíblia.

Però la seva feligresia es majoritàriament gitana. En aquest moment, sí. Pel que deia anteriorment. Però això no representa cap impedient per a què persones no gitanes no puguin sentir una aproximació al nostre culte. De fet una part de la nostra feligresia és no gitana.

«La violència de gènere és present en tots els col·lectius de la societat»

Com concilien els programes formatius amb la tradició ancestral? D’una forma molt natural.

Em posa un exemple? L’educació dels nostres fills. Els pares hem de ser els responsables de l’educació dels nostres fills. Però aquesta educació no tan sols ha de ser la transmissió de la tradició, sinó que ha de ser el motor que transporti les noves generacions cap a la modernitat.

Vostè que té una filla adolescent, comparteix l’afirmació d’en Paquitu Ferreres que prefereix un no gitano que l’estimi i la respecti abans que un gitano que li doni mala vida? A veure; primer deixem clar que pel fet de ser gitano no vol dir que li doni mala vida. La violència de gènere es present en tots els col·lectius de la societat, i no es patrimoni ni de la tradició ni de la cultura gitana. És més que un fals mite. Es un estigma pervers.

D’acord. Aclarit això… Sí, la comparteixo plenament.