JAVIER VILLAMAYOR

“Els Jocs de la Mediterrània són l’espai de trobada de tres civilitzacions”

Text Marc Pons | Fotos Pierre Grubius

Javier Villamayor Caamaño (Tarragona, 1978). Tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona. Llicenciat en Dret per la Universitat Rovira i Virgili. Ex-Erasmus a la Università degli Studi di Trento (Itàlia). Màster en Polítiques Públiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra. Màster en Economia, Gestió i Política Sanitària per la London School of Economics (Anglaterra). Poliglota: parla català, castellà, anglès i italià. Professor Associat de la URV; de les assignatures d’anàlisi polítiques públiques, avaluació i gestió pública. Es, des de fa quatre anys, el Conseller Comissionat dels Jocs de la Mediterrània 2018. I és, probablement, qui més sap de la història de la candidatura de Tarragona, i qui millor pot interpretar l’impacte d’aquest esdeveniment.

Conseller; que són, exactament, els Jocs de la Mediterrània? Són un esdeveniment que forma part del moviment olímpic. Van néixer l’any 1948, d’una idea de l’egipci Mohammed Taher Pasha que proposava crear un jocs d’abast mediterrani per a transportar l’esperit olímpic i els valors de l’esport a un espai territorial del planeta on conflueixen tres civilitzacions. Jo crec que va ser la primera iniciativa moderna d’apropar tres civilitzacions.

Llavors, podríem dir que els Jocs, al marge de la seva pròpia naturalesa esportiva, són un espai de trobada? Sens dubte. Els Jocs són l’espai de trobada de tres civilitzacions: l’europea, de la riba nord; la nord-africana, de la riba sud; i la de l’Orient Mitjà, de la riba oriental. Tres grans civilitzacions que es banyen a la mateixa mar. Els Jocs son el pretext perfecte i Tarragona serà el punt de trobada.

«És una ambició legítima que vol projectar Tarragona no tan sols a nivell de Catalunya sinó, també, en el conjunt de la Mediterrània»

Conseller, perquè un Jocs d’aquestes característiques a Tarragona? És una ambició legítima que vol projectar Tarragona no tan sols a nivell de Catalunya sinó, també, en el conjunt de la Mediterrània. Tarragona és la ciutat més petita que mai no ha organitzat aquests jocs; però té un gran potencial econòmic, cultural, esportiu i artístic que, de ben segur, pot emergir com a resultat d’aquests jocs.

Al marge la projecció de la ciutat, quins són els objectius de Tarragona per a aquests Jocs? Crear unes infraestructures esportives que quedin per a la ciutat, per a la seva societat. Nosaltres, des de l’Ajuntament, hem treballat en la línia del Comitè Olímpic Internacional, que no vol que quedin “elefants blancs”; és a dir instal·lacions que un cop celebrats els Jocs no tinguin cap utilitat per a la ciutat que els ha organitzat.

… la ciutat i el territori? Sí, exactament. Perquè en el cas dels Jocs de Tarragona, s’han habilitat setze subseus, que són beneficiàries de les inversions que permetran recuperar, reformar o, fins i tot, crear de bell nou, instal·lacions esportives que en alguns casos havien quedat obsoletes i en d’altres, malgrat la demanda de la societat, ni tan sols existien.

Conseller… parlem d’inversions. A l’opinió pública li ha resultat, com a mínim estrany, que a l’Estat espanyol li hagi costat tant de fer efectiva la seva aportació. Quin ha estat el paper de les administracions en aquest punt? Nosaltres només tenim paraules d’agraïment amb totes les administracions. Pensi que als dotze milions que hem invertit des de l’Ajuntament s’han de sumar els divuit de la Generalitat, els onze de les Diputacions de Tarragona i Barcelona, i els sis que, de forma directa aporta l’Estat Espanyol.

«La nostra missió era tirar endavant un projecte que ja estava compromès»

L’Estat Espanyol ha estat qui menys ha aportat? No, perquè també ha aportat a més prop de vuit milions i mig d’euros per al pressupost operatiu (que permet el desenvolupament de les competicions esportives). I a banda, ha creat una llei que concedeix beneficis fiscals a les aportacions privades. Per aquesta via, ens arriben uns catorze milions més.

Però la demora en l’aportació directa va ser la que va provocar, entre d’altres, l’ajornament dels Jocs. Sí; però per una qüestió purament circumstancial. Durant el segon semestre de 2016, no hi havia govern. No obstant, nosaltres no vam parar de moure’ns. L’alcalde i jo mateix ens vam reunir i vam obtenir el suport de tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, en previsió a que quan es formés govern es fes efectiva aquesta partida.

Quan es va decidir ajornar els Jocs, va emergir certa contestació social a l’esdeveniment. Hauria estat oportú consultar a la ciutadania si calia seguir endavant amb el projecte? No, per dos motius. El primer perquè la nostra missió era tirar endavant un projecte que ja estava compromès. El segon perquè estàvem, i estem, convençuts que el rendiment social posterior; no tan sols els equipaments esportius que quedaran a Tarragona i per Tarragona, justifica tots els esforços per arribar a la meta. I mai més ben dit.

… no tan sols? A que es refereix? Jo la pregunta que em faig és: ¿després dels Jocs quina serà la propera meta de Tarragona? Els Jocs seran un punt d’inflexió en la cultura social de Tarragona. Després s’hauran de plantejar uns reptes superiors, que estimularan les generacions que venen, i que poden catapultar Tarragona cap a un protagonisme que, sense els Jocs, no seria possible.

Una darrera pregunta, Conseller. Uns Jocs d’aquestes característiques són un gran aparador, no tan sols per Tarragona, sinó també per a Catalunya i per l’Estat Espanyol. La qüestió és: ¿els Jocs de Tarragona seran catalans o seran espanyols? Nosaltres no ens plategem aquesta dicotomia. Per exemple, en matèria lingüística s’aplicarà exactament el mateix reglament que als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què el català i el castellà van compartir cooficialitat amb l’anglès i el francès. Pensem que els Jocs són com un gran cistell on tota la societat està cridada a fer les seves aportacions, com s’ha demostrat en el Programa Cultural. Nosaltres agraïm totes aquelles iniciatives, públiques o privades, destinades a promoure els Jocs i Tarragona.