ADDICCIONS

Què fa Catalunya per abordar les diferents addiccions?

La visió de diferents experts sobre la situació actual en matèria de drogues i l’addicció a les noves tecnologies en joves

Text Alícia Fàbregas | Fotos Pierre Grubius i Alícia Fàbregas

Durant els anys 70 i 80 l’heroïna es va convertir en un problema molt greu a tota Espanya, causant moltíssimes morts -sobretot de joves- i obligant a les institucions a trobar la manera de resoldre-ho. Poc a poc es van anar fent passes en la bona direcció i ara, per sort, allò ja és un record, l’altra cara de la Transició que li diuen. A l’actualitat la situació és molt diferent, però continua havent-hi problemes d’addicció que cal abordar, tant en la població adulta com en els joves.

Michael Collins, director adjunt de l’Oficina d’Afers Nacionals de l’Aliança per a les Polítiques sobre Drogues (Drug Policy Alliance’s Office of National Affairs) a Washington DC, on treballa amb el Congrés i la Casa Blanca, explicava el passat mes d’abril a l’Ateneu de Tarragona la seva experiència als EUA: el retrocés que el país ha viscut en l’àmbit de drogues amb l’era Trump i les iniciatives interessants que hi ha a Catalunya i que ajudarien a molta gent si es poguessin exportar. Vam conversar amb ell per aprofundir en la seva visió.

També durant el mes d’abril, a Tarragona, tenia lloc el segon workshop de Planet Youth, un programa comunitari per a la prevenció de drogues i la promoció de la salut en els joves que va néixer a Islàndia però que ja s’aplica a moltes altres parts del món, entre elles, a la capital del Tarragonès.

 

Iniciatives catalanes en matèria de drogues interessen a experts internacionals

Michael Collins, expert en polítiques sobre drogues, explicava a l’Ateneu de Tarragona com és la guerra contra les drogues als EUA i les idees catalanes que podrien servir de model per a millorar la situació

El passat dijous 12 d’abril, a l’Ateneu de Tarragona tenia lloc una xerrada sobre la guerra contra les drogues als EUA, organitzada per la Causa Internacional Cooppel per la Pau. El conferenciant era Michael Collins, director adjunt de l’Oficina d’Afers Nacionals de l’Aliança per a les Polítiques sobre Drogues (Drug Policy Alliance’s Office of National Affairs) a Washington DC, on treballa amb el Congrés i la Casa Blanca en reformes relacionades amb la marihuana, d’altres penals, i en polítiques internacionals sobre drogues.

Va deixar la seva Escòcia natal per viure un temps a Mèxic i allà va conèixer de primera mà i per primera vegada el que era la guerra contra les drogues, una guerra dura i salvatge. D’allà va marxar cap als EUA a estudiar un Màster en Relacions Internacionals i s’hi va quedar. Però fa prop d’un any que viu -només de manera temporal- a Tarragona i que col·labora amb ICEERS, una fundació que, com descriu Collins, “treballa en política de drogues intentant posar fi a la prohibició del cànnabis”. A més, durant aquest temps a Espanya l’expert escocès ha estat en contacte amb polítics de diferents partits, com Podemos i el PSOE, i ha “visitat gent de la Generalitat per a parlar del cànnabis terapèutic”, explica Collins.

A la conferència a l’Ateneu de Tarragona va descriure com la situació de les drogues als EUA ha canviat des de que el president Donald Trump està al poder. Com s’ha revertit part del camí recorregut pel seu antecessor, Barack Obama, i com s’ha tornat a optar per la guerra en comptes d’abordar la problemàtica des de l’àmbit de la sanitat i el tractament. Com explicava Collins, la guerra contra les drogues té sobretot a veure amb el desig de controlar la població i d’arraconar als llatinoamericans i afroamericans, amb mesures com les altes penes de presó per la tinença i el consum d’estupefaents.

L’expert en polítiques de drogues assegura que a Catalunya es porten a terme algunes iniciatives molt interessants que serien molt beneficioses si s’exportessin als EUA

D’altra banda, en els últims anys s’ha vist un augment desbocat del consum d’opiacis als EUA a través de tractaments amb medicaments molt forts per a pal·liar el dolor. Aquests fàrmacs amb recepta provoquen una addicció molt gran que fa que quan s’acaba el tractament continuï la necessitat de seguir-los consumint i que el següent pas sigui buscar-los al carrer, fins arribar a l’heroïna. Això ha portat a unes conseqüències letals molt alarmants: actualment als EUA hi ha més morts per sobredosi que per accidents de cotxe.

Inspirar-se en el model català

Davant d’aquesta situació, l’expert en polítiques de drogues assegura que a Catalunya es porten a terme algunes iniciatives molt interessants que serien molt beneficioses si s’exportessin als EUA. En alguns sentits, ja hi ha similituds. Per exemple, “als EUA hi ha alguns estats que estan experimentant amb les seves lleis amb el tema del cànnabis i aquí és semblant, a Catalunya estan els clubs de cànnabis”, explica. Però aquí tenim una cosa que no existeix als EUA: les sales de consum supervisat o narcosales. On es pot anar i consumir “heroïna amb la supervisió del personal mèdic”, continua Collins. És a dir, aquí predomina el concepte de la reducció de danys, que pretén evitar el consum, però si aquest es dóna, s’intenta que almenys es dugui a terme de forma segura. En paraules de Collins: “Els que usen heroïna, que ho facin amb xeringues netes i sota supervisió mèdica, per reduir la taxa de sobredosi. La mentalitat dels EUA és totalment en contra d’això. Perquè allà les drogues són un problema moral, no de salut”.

Aquesta manera que tenim aquí d’abordar la problemàtica ell la relaciona amb el nostre passat recent: “Crec que a Catalunya han après bé les lliçons de la crisi d’heroïna dels 80. Posar l’èmfasi en la salut pública en comptes de criminalitzar les drogues i apostar pel costat penal. Ara teniu a Catalunya un nivell de sobredosi molt baix”.

 

Com prevenir l’ús de drogues entre els joves

El passat mes d’abril se celebrava el segon Workshop Planet Youth Tarragona, on es donaven cita experts de tot el món per a parlar d’un programa de prevenció

Tot va començar a finals dels 90 en un país del nord d’Europa: Islàndia. En aquella època els adolescents d’allà consumien massa habitualment alcohol i en grans quantitats. En concret, al 1998 un 42% dels adolescents islandesos s’havien emborratxat alguna vegada durant l’últim mes. Per a lluitar contra aquesta problemàtica va néixer el que ara es coneix com a Planet Youth. Després de portar a terme durant anys aquest programa comunitari per a la prevenció de drogues i la promoció de la salut en els adolescents, les xifres han caigut en picat. Al 2016, només un 7% dels adolescents islandesos declaraven haver estat ebris durant l’últim mes. També es reduïa dràsticament el consum de cànnabis i de tabac.

Observant aquests bon resultats, altres ciutats del món van decidir unir-se a la iniciativa i aplicar aquest mateix programa. Tarragona ho feia al 2015 i era l’única ciutat de l’Estat espanyol en unir-s’hi. Els resultats d’aquesta aplicació local i els continguts d’aquest model s’exposaven a fons el passat 17 i 18 d’abril a l’Aula Magna del Campus Catalunya, durant el segon Workshop Planet Youth Tarragona, on assistien experts de tot el món.

Com es fa això?

Inga Dóra Sigfúsdóttir, Directora d’investigació i fundadora de l’Islandic Center for Social Research and Analysis (ICSRA) –el centre que porta a terme les investigacions del programa Planet Youth-, començava la seva ponència amb una afirmació rotunda: “Estimats companys, tinc bones notícies, podem evitar que passin coses dolentes”. Es referia –de manera simplificada- als resultats de la investigació que fa més de quinze anys que porta a terme i a l’eix que vertebra Planet Youth: centrar-se en la prevenció primària, és a dir, que els joves comencin a beure, fumar o consumir altres drogues més tard i en menor mesura –o que directament no ho facin.

El punt d’inici que va portar a aquestes bones notícies per part de la directora de l’ICSRA va ser adonar-se que “hem d’entendre als joves”, explicava ella. Per això van començar a realitzar unes enquestes dirigides a aquest segment de la població islandesa. Van veure que hi havia una relació directa entre beure més alcohol i passar menys temps amb els pares, o fumar i fer poc esport. Per això es van “enfocar en canviar el seu entorn i, a través d’això, canviar el seu comportament”, descriu Dóra. Una de les mesures per a materialitzar aquesta idea va ser posar una hora límit d’arribada a les nits. Els adolescents havien d’estar a casa a les 22h. I, també, fer que quan es reunissin ho fessin sota la supervisió d’un adult. Al mateix temps, es promouen els esports i altres activitats perquè els joves no s’avorreixin, ja que aquesta també és una de les causes del consum de drogues.

«Fa falta un poble sencer per a criar un nen»

Davant d’aquesta premissa, una de les dones del públic preguntava: què passa si els pares no poden estar presents perquè es troben en una situació econòmica difícil i han de treballar moltes hores per sobreviure? Dóra responia que quan parla d’activitats supervisades i de passar més temps en família, no necessàriament fa referència als pares, de vegades poden ser els professors o altres membres de la comunitat. Es tracta d’enfortir la xarxa d’adults del lloc on viuen aquests adolescents. Com va repetir més d’una vegada: “Fa falta un poble sencer per a criar un nen”.

D’altra banda, a Planet Youth també és molt important la col·laboració entre sectors abans desconnectats, com son: els investigadors, els polítics i els practicants, és a dir, els membres de les comunitats locals on s’aplica aquesta iniciativa.

L’aplicació a Tarragona

El 2015, a Tarragona es va repartir una enquesta a més de 2.500 adolescents d’entre 15 i 16 anys. Aquest era un primer pas, igual que va succeir a Islàndia a finals dels 90 –i que ara es repeteix cada any. A més d’avaluar les tendències de consum de tabac, alcohol i diferents drogues, l’enquesta també preguntava temes com l’atenció dels pares, la influència dels amics, els professors o l’esport. Així s’obté una radiografia de la situació actual als diferents centres escolars i barris.

El segon pas és analitzar els resultats i començar a actuar. Com explicava la consellera de Serveis a la Persona de l’Ajuntament de Tarragona, Ana Santos, ara “el Servei de Prevenció de les Addiccions de l’Ajuntament està tirant endavant el Planet Youth, amb una experiència pilot coordinada amb els diferents departaments municipals, per fer fòrums consultius als centres cívics dels barris sobre aquesta temàtica. A més, enguany, el desplegament comunitari de Planet Youth es fa al barri de Sant Salvador amb un treball comunitari”.

«Enguany, el desplegament comunitari de Planet Youth es fa al barri de Sant Salvador»

Per desenvolupar el programa es compta amb la col·laboració dels centres escolars, les AMPAs i altres entitats com el Col·legi de Farmacèutics, el Col·legi de Metges, el de Psicòlegs. Com deia durant el workshop Patricia Ros, responsable del Servei de Prevenció de les Addiccions de l’Ajuntament de Tarragona, s’han d’implicar “tots els departaments que són agents clau per a promocionar la salut dels nostres adolescents”. També hi participa la Fundació Smart City, la Fundació Jocs Mediterranis 2018, Assesora’tgna o Komando Nits Q. Aquest últim s’ocupa de realitzar els focus group i transmetre el missatge a altres joves com ells.

L’adicció a les noves tecnologies

L’última part d’aquestes jornades estava dedicada a una temàtica bastant més recent: les noves tecnologies i com fer-ne un bon ús, especialment entre els més joves.

Claustre Dasca, educadora social del Servei Municipal de Prevenció de les Addiccions, llençava unes quantes dades només començar la seva intervenció: d’entre més de 2000 joves enquestats a Tarragona, el 95% utilitzen el mòbil, un 88% fan servir Internet per a comunicar-se amb els amics, un 75% per estudiar i un 45% per jugar online. Queda clar que les noves tecnologies ho impregnen casi tot i “estem obligats a conviure amb elles i conviure bé”, afirmava Dasca, però “el problema no són les tecnologies sinó com les utilitzem”. Per això ella, juntament amb el seu equip, fan intervencions a centres educatius amb joves per ensenya’ls-hi com fer-ne un bon ús. Saber com protegir el nostre dispositiu i com protegir-nos nosaltres mateixos a Internet, per exemple. Però no només formen a joves, també a pares, mares i professionals, perquè és important que tots coneguin bé aquest entorn.

Segons els experts, es diu que la conducta comença a ser perillosa quan algú es passa més de 4h al dia enganxat a la pantalla i quan, a més, això li roba hores de son. També es diu que fer un ús actiu de les xarxes socials és positiu, en canvi, fer un ús passiu –només mirar el que pengen els altres i comparar-se- és negatiu.

Una manera d’evitar aquesta situació és que l’entorn del nen o adolescent mostri més interès per les seves aficions, encara que siguin jugar a l’ordinador. Si un nen o nena fa un esport, és habitual que els pares vagin a veure’l als partits. Per què si juga amb les noves tecnologies no s’han d’interessar de la mateixa manera? D’altra banda, Dasca també era clara en una mesura: que a l’edat d’entre 0 i 3 anys no utilitzin dispositius i que més endavant tampoc se’ls hi donin perquè el nen o la nena no molesti als pares i puguin estar tranquils.

Com resumia aquesta educadora social: “Més que preocupar-nos, hem d’ocupar-nos” de la situación.