Deus i Rodri

El retorn als orígens

Del futbol professional al futbol formatiu

Text Marc Pons | Fotos Pierre Grubius

José Luis Deus Rodríguez (Lausana -Suïssa-, 1977). Ex-futbolista professional. Casat amb la Mai. Dos fills: Alejandro i Mateo. Va néixer a Suïssa, fill d´immigrants gallecs. Però es va criar a Coruña. Va donar els primers passos futbolístics al club del seu barri. I es va formar a les categories inferiors del Deportivo. Va jugar al primer equip d´aquell “Super-Depor” quan els jugadors de la casa ho tenien molt difícil. I després va començar la vida nòmada del futbolista professional. En catorze anys va conèixer nou ciutats: Alacant, Ferrol, Braga, Tarragona, Salamanca, Terrassa, Carballo i Sanlúcar; i dues llengües noves: el portuguès i el català. Va jugar al Nàstic una temporada a Segona A. Apassionat de la formació esportiva és, de fa cinc anys, el coordinador del futbol base del Nàstic. Dirigeix la formació futbolística de més de 500 nens.

Òscar Ruiz Balbuena “Rodri” (Reus, 1974). Ex-futbolista professional. Magatzemer a l’Institut Pere Mata de Reus. Casat amb la Belén. Dos fills: Julen i Daniela. Fill d’un porter de futbol professional i pare d’un porter de futbol que apunta cap al món professional. Conegut futbolísticament com Rodri -com el seu pare-; va donar els seus primers passos a les escoles de futbol del Santes Creus i de La Salle, de Reus. Va ser seleccionat com un dels millors porters juvenils de Catalunya, i això el va portar a l’Espanyol, on va estar al primer equip amb Camacho a la banqueta; i estaria en el punt de mira de l’Atlético de Madrid. Una inoportuna lesió el portaria a la vida nòmada del futbolista: Tortosa, Tarragona, Girona, Sant Andreu, Calasparra i Blanes. Va defensar la porteria del Nàstic durant cinc temporades a Segona B. Apassionat de la formació esportiva és, de fa tres anys, director de l’Escola de Porters O. Rodri, de Reus.

Pregunta obligada. Quan acaben la seva carrera esportiva, que és el que els porta de nou al futbol formatiu? Deus: Jo sempre vaig tenir una inclinació cap al futbol formatiu. Quan era professional col·laborava amb les escoles de futbol dels clubs on jugava. Després, a l´acabar la carrera esportiva, el futbol formatiu va arribar com una prolongació natural de la meva activitat. Rodri: Jo sempre vaig col·laborar amb el futbol formatiu dels clubs on estava. Quan fitxava ho posava sobre la taula com a condició sinequanon. En el meu cas, a tot arreu on he jugat, he entrenat els porters del futbol base.

… així sense més? Deus: No. Darrera la responsabilitat que adquiria hi havia una experiència prèvia com a jugador que havia crescut, que s´havia format i que havia jugat professionalment. Es a dir, com a mínim aportava l´experiència de tot el camí que ha fet un futbolista professional.

Sempre s’ha dit que el porter es algú molt especial. Però quina diferència hi ha, al marge de la posició sobre el camp, entre un porter i la resta de jugadors de camp? Rodri: La figura del porter respon a la màxima “el porter està per a aturar”. Això sol ja explica moltes diferències. Llavors el porter es el que mana dins el camp, per la simple raó que és el que té la màxima visió del terreny. Es el mariscal de camp en una batalla.

Llavors, quan ens referim al porter… parlem d’un perfil psicològic diferenciat? Rodri: Radicalment. El porter és el que es menja els gols que li marquen. Fixi’s que sempre diuen “el davanter ha fallat un gol cantat” i en canvi mai, quasi mai, diuen “el porter ha aturat un gol cantat”. El porter ha de ser una persona amb una gran capacitat de resiliència. I nosaltres treballem molt aquest aspecte psicològic.

«El porter es el que mana dins el camp, per la simple raó que és el que té la màxima visió del terreny»

Vol dir que el paper del porter està infravalorat per la importància que te dins el terreny de joc? Rodri: Diguem que el gol està supravalorat. Que és la culminació extasiant d’una jugada d’atac. Però els davanters fan o no fan gols en funció del porter que hi ha. No es fan gols a una porteria buida. Els gols es fan o no a un porter.

Una qüestió que formulo als dos a la vegada. Quina és la diferencia entre el futbol formatiu dels anys 80, quan vostès eren benjamins o alevins -per exemple- i l´actual? Deus: El futbol, en les darreres dues dècades, ha conegut una evolució en tots els sentits. També en la qüestió formativa. Actualment, a diferència d’un passat no massa llunyà, es treballa una formació integral que abasta tots els aspectes; tant els esportius com els personals. Als entrenadors, actualment, se’ls exigeix una titulació que acrediti la seva capacitació. I, sobretot, se’ls exigeix que tinguin una vocació formativa marcada. El futbol base, al Nàstic i en molts altres clubs, es un complement de la labor educativa que imparteixen escola i família. Es un complement del triangle “escola-família-nen”. Rodri:Coincideixo plenament amb Deus. I pel que fa als porters en concret, que és la figura que nosaltres formem específicament, també hi ha diferències importants de tipus tàctic. La figura del porter tradicional -Arconada, Zubizarreta- està del tot superada. Ara un porter ha de tenir habilitat als peus. Ha de ser quasi un porter i un defensa central a la vegada. I això, es el que actualment implementem en el futbol formatiu.

Qui decideix si un jugador te unes habilitats destacades? Deus: Després de veure’l entrenar i competir; els coordinadors, els entrenadors i els scoutings.

I ningú més? Deus: Els pares, no. Per la senzilla raó que es molt difícil que siguin objectius.

«Jo penso que els pares, com més al marge es mantinguin de la part esportiva, millor pel nen. Per això ja hi són els tècnics»

Com es veu si un nen te unes qualitats destacades per a ser un bon porter? Rodri: Un nen no revela més enllà que habilitats. Les qualitats aniran apareixen a mesura que creixi. Si el nen no està pressionat i té un desenvolupament físic i psicològic privilegiat, apareixeran, amb el decurs del temps, aquelles qualitats que el faran un bon porter.

Una altra qüestió que formulo als dos a la vegada. Els pares son un suport o són un problema? Deus: (Riu). Hi ha de tot. N´hi ha que tenen molt clar quin és el paper del futbol formatiu. No pressionen al nen i això te una manifestació molt positiva en el rendiment i en la progressió del nen; i que es revela en la pròpia competició. I n´hi ha que es pensen que tenen un Messi a casa. I això, inevitablement, acaba tenint unes conseqüències molt negatives pel nen. Jo penso que els pares, com més al marge es mantinguin de la part esportiva, millor pel nen. Per això ja hi són els tècnics. Rodri: A la nostra escola fins ara ho hem pogut gestionar relativament bé. Es tracta de conscienciar els pares que el nen és prioritari. Que del que es tracta és de que el nen s’ho passi be. Que es diverteixi. I deixar que el temps digui la seva.

Com ho gestionen? Deus: Jo poso sempre l´exemple del meu fill. Jo li he dit que quan ja no es diverteixi, que ho deixi. El futbol es una passió. I pels nens ha de ser, també, una diversió. La pressió només condueix a la destrucció de la passió i de la diversió. Són les categories i la competició les que marquen les exigències. A més edat i més categoria, més competitivitat. El jove jugador ha de jugar sempre en una categoria d’acord amb el seu nivell, sinó ho passarà malament i no gaudirà. I llavors correm el risc que abandoni la pràctica del futbol.

Una última pregunta, també, pels dos: quin és l’objectiu del futbol base del Nàstic i de l’Escola de Porters O. Rodri? Deus: Prioritàriament formar persones, en l’àmbit dels valors additius a la pràctica esportiva. I, després, formar jugadors de futbol. Rodri: Primer formar persones; educades futbolísticament i amb uns valors. I després, porters. De tal forma que els nens aprenguin tot divertint-se.