VIRGILI IMPRESSORS

L’impremta degana de Tarragona

La casa que fa cantonada entre el carrer dels Ferrers i la Baixada del Roser, a la Part Alta de Tarragona, alberga l’Impremta Virgili. És l’establiment d’arts gràfiques degà de Tarragona regentat, des del 1922 per tres generacions d’una mateixa família

Text: Marc Pons | Fotos Pierre Grubius

Estàtua del “iaio Virgili” a la segona coca de la Rambla Nova de Tarragona

Fundada per Josep Pau Virgili Sanromà, “el iaio Virgili”; la seva història ha estat escrita, també, pel fill i per la neta del fundador; Josep Maria Virgili i Sastre i Montserrat Virgili i Robert, respectivament. Cadascun al seu moment recollirien el testimoni d’un projecte iniciat fa 96 anys, que acabaria convertit en una de les impremtes -i també en un dels negocis- de referència de la ciutat de Tarragona.

El iaio Virgili

El fundador de la nissaga impressora Virgili te un lloc destacat en la història popular de la ciutat de Tarragona. I tant es així que “el iaio Virgili” és, amb Roger de Llúria, una de les dues úniques persones, que a títol individual, tenen una estàtua a la Rambla. La del “iaio Virgili” no es tan cridanera com la de l’almirall medieval. Està situada sobre un banc de pedra a la segona coca. En una posició tranquil·la i discreta que revela els valors que el van acompanyar en el decurs de la seva vida. El “iaio Virgili” va ser, també, una persona compromesa amb els moviments culturals i socials de la ciutat; i la societat tarragonina li va brindar un encertat testimoni d’agraïment i de record.

El “iaio Virgili” va ser, també, una persona compromesa amb els moviments culturals i socials de la ciutat

Els orígens de la impremta

Josep Pau Virgili (fundador de l’empresa) amb la “Bibliografia Tarraconense”

Ara que ja podem situar el protagonista d’aquesta història, direm que Josep Pau Virgili i Sanromà va néixer a Tarragona l’any 1895. Als catorze anys es va iniciar en la professió de les arts gràfiques a l’Impremta Pàmies, al carrer de la Unió. Als setze ja era un aprenent avançat de la Impremta Aris. En aquella primera dècada del segle passat eren dues de les principals impremtes de la ciutat. I amb vint-i-set iniciava, amb tres socis més, la seva pròpia singladura empresarial. L’any 1922 fundaven l’Impremta Torres, Virgili, Bonet i Carbó, al carrer Sant Francesc. Posteriorment Bonet i Carbó abandonarien la societat, i Torres i Virgili quedarien com a continuadors del negoci.

Els anys de creixement

La Tarragona de 1922 era una ciutat molt diferent de com la coneixem actualment. Comptava amb 30.000 habitants amb una activitat econòmica dominada pels esquemes tradicionals de les petites capitals de província. En aquell paisatge, seria la professionalitat d’aquells emprenedors la que consolidaria el projecte inicial. Es van convertir en els impressors de l’Arquebisbat i del Diari de Tarragona. El Full Parroquial i la premsa del territori eren els principals clients en aquells anys iniciàtics. Poc desprès es convertirien, també, en els impressors de les associacions de la Setmana Santa tarragonina; i de l’Ajuntament, en l’edició dels opuscles de les festes majors.

Els anys de la dictadura

Josep Pau Virgili Sanromà al seu despatx, amb la seva obra Diccionari Tarragoní

La impremta Torres i Virgili viuria amb especial intensitat la repressió i persecució que el regim dictatorial franquista va perpetrar contra la llengua i la cultura catalanes. Ja no seria únicament la desaparició del català com a llengua d’ús públic, sinó la brutal censura que el regim franquista va imposar, també, a les impremtes. Pau Virgili recordava que en plena postguerra (any 1949) l’Ajuntament els va encarregar els opuscles informatius de la festa major de Sant Magí. I que aquell programa -que era de festa major- estava farcit de referències a la ideologia del regim franquista: el “yugo y las flechas” o la famosíssima -per macabra- cita “XI Años de Paz”.

Impremta i focus de cultura

Una de les característiques més rellevants del “iaio Virgili” va ser el seu compromís amb la cultura catalana en els difícils anys de la dictadura franquista. Pau Virgili havia nascut en una família humil que no li va poder pagar els estudis. Però la seva curiositat innata i el seu destí vital -associat al món de la cultura que s’ha respirat sempre en les impremtes- el convertirien en un gran documentalista. Va publicar diversos treballs de gran valor acadèmic, però la seva obra cimera seria la monumental Bibliografia tarraconense a través de les impremtes de Tarragona, des del segle XV fins el 1936. Malgrat l’escenari repressiu contra la llengua catalana, l’obra de Pau Virgili seria en català.

La Bibliografia Tarraconense a través de les impremtes

Es un dels treballs de documentació més importants que s’han portat a terme a Tarragona. Cinc-cents anys d’història a través de la recopilació i recuperació de la premsa local. I aquell projecte no va néixer a la impremta Torres, Virgili, Bonet i Carbó. Però si que va néixer de la mà de Pau Virgili. Quan tenia 18 anys (1913) treballava com a aprenent avançat a la impremta Arís, en aquells dies editora del Diari de Tarragona. I això explicaria la passió que va néixer en el jove Pau que l’acompanyaria la resta de la seva vida. També a la impremta dels Virgili. Només ho abandonaria el poc temps que, durant la postguerra, va estar empresonat acusat d’haver imprès fulletons antifranquistes.

Només ho abandonaria [la Bibliografia Tarraconense]el poc temps que, durant la postguerra, va estar empresonat acusat d’haver imprès fulletons antifranquistes

Successors Torres & Virgili

Les tres generacions de l’empresa (d’esquerra a dreta, Montse Virgili, Josep Maria Virgili i Josep Pau Virgili)

Amb aquest nom la impremta Virgili -la del carrer Sant Francesc- seria especialment coneguda durant les dècades dels 60, 70 i 80. Pau Virgili gestionaria el negoci fins a la jubilació, a principis de la dècada dels 60 del segle passat. Llavors es produiria el primer relleu generacional, que arribaria amb l’aire fresc que aporta una experiència externa. Josep Maria Virgili, fill del fundador, s’havia format en el negoci familiar. Però amb la categoria de mestre impressor havia iniciat una aventura empresarial en solitari que anomenaria Impremta Catalunya. En el moment del relleu, Josep Maria Virgili no tan sols va aportar la tradició familiar, sinó que també l’experiència d’una iniciativa pròpia.

De la linotípia a la fotocomposició passant per la rotativa

Si hi ha una altra cosa que, al marge de la història familiar, explica la impremta dels Virgili es l’evolució tecnològica del món de les arts gràfiques durant els últims cent anys. Quan Pau Virgili es va incorporar al món de la impremta com a aprenent de la Pàmies (1909), o posteriorment com a aprenent avançat de l’Arís (1911), el protagonista del taller era el linotip, una gran màquina inventada trenta anys abans a Alemanya que suplia el treball de sis “caixistes” ràpids. Després, durant els 60, arribaria la rotativa, un cilindre revestit per una placa fabricada amb material tou, que ha estat la imatge més característica dels tallers de premsa contemporanis. I finalment la coneguda fotocomposició.

Virgili Impressors

Montserrat Virgili Robert, amb el llibre “Jujol en Barcelona” maquetat i imprès a la Impremta Virgili amb edició conjunta del “Arxiu Jujol” i “Drudis i Virgili Editors”, any 2017

El segon relleu generacional es produiria a mitjans de la dècada dels 90 del segle passat. Josep Maria Virgili, que havia traslladat la seu del negoci a la seva actual ubicació, va cedir el testimoni a la seva filla, Montserrat; que es convertia en la tercera generació. El fundador, que havia mort el 1993, no va poder veure aquell segon relleu. Però l’esperit professional de Pau Virgili; bibliòfil, documentalista, premiat per l’Ajuntament de Tarragona pel seu treball professional i acadèmic; i per la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi; continua present en la figura de la seva neta Montserrat Virgili i Robert, que ha conduït el negoci cap a la modernitat amb l’ús de les tecnologies més actuals, i que ha ampliat el ventall de serveis amb la creació del segell editorial Drudis i Virgili Editors.