PONT DEL DIABLE

Sebastiano Alba: “Tarragona és la perla de la Mediterrània, només cal obrir la clasca de l’ostra”

Sebastiano Alba: (Catània -Sicilia-; 1970). Co-gestor del Parc Eco-històric Pont del Diable de Tarragona. Llicenciat en Dret per la Universitat de Siena (Itàlia). Ha cursat estudis de Gestió Cultural a la Universitat Oberta de Catalunya. Poliglota. Parla sicilià, italià, català, castellà, francès i anglès. Ha treballat, dirigint projectes de recuperació i divulgació del patrimoni històric i cultural a Edimburg (Escòcia), a Amsterdam (Paisos Baixos), a Sachen (Alemanya) i a Poblet (Catalunya). Ha estat assessor del ministre italià d’Ensenyament Tullio de Mauro -de la coalició socialdemòcrata L’Ulivo- a Roma (Itàlia), implementant els estandarts de cultura europea en el món acadèmic italià. Casat amb una catalana, la Sílvia; i pare de tres fills; la Giulia, en Giovanni i en Leonardo. Viu a El Catllar. I co-dirigeix l’empresa de gestió cultural i ambiental Limonium, que gestiona amb criteris moderns l’espai històric i natural de l’aqüeducte romà de Tarragona

Text: Marc Pons | Fotos: Pierre Grubius

Pregunta obligada; …què ho fa que un sicilià arribi a Tarragona? (Riu). Jo no he fet més que seguir un camí que fa més de 2.000 anys que es transita. Es té la idea -a causa de l’influencia del cinema- que Sicília es terra d’emigració, i que els sicilians han fet sempre el camí cap a Milà, cap a Nova York o cap a Buenos Aires. I això ha estat així durant l’últim segle. Però amb anterioritat, no.

No ha estat sempre així? No. Sicília, fins a la Revolució Industrial era un dels països més rics d’Europa. Fa dos mil anys, en temps de la dominació romana, els sicilians de l’època van tenir una participació molt activa en la formació i el desenvolupament de Tàrraco. Molts funcionaris i legionaris romans que es van establir a Tàrraco eren d’origen sicilià. I després, durant els segles que van del XIII al XVIII, Sicília va formar part dels països de la corona catalano-aragonesa. Durant segles, el trànsit de persones, de cultura i de mercaderies entre Catalunya i Sicília; i el mestissatge que això comportava, va ser intensíssim. Les quatre barres catalanes son presents, també, a l’escut de Sicília.

Tarragona s’assembla a Catània? Bastant més del que la gent es pot imaginar. Es una ciutat bimil·lenària, portuària i molt mediterrània. És seu arxidiocesana i universitària. Com Tarragona. Els seus carrers i les seves places de la part històrica tenen molta semblança amb els de la zona baixa de Tarragona.

Tarragona, perla de la Mediterrània? Si, sense dubte. Tarragona és l’espai de concentració de patrimoni històric més gran de la península ibèrica. I el segon més gran de la Mediterrània occidental, després de Roma.

Que vol dir “obrir la closca de l’ostra”? Vol dir visualitzar tots els elements del patrimoni històric. Vol dir posar en valor tots els recursos del patrimoni històric. Convertir el patrimoni històric en el gran actiu cultural i econòmic de la ciutat i del territori. En un element d’atracció d’un segment importantíssim del sector turístic, el turisme cultural, que està en alça. És segons l’Organització Mundial del Turisme, el segment del sector turístic que ha crescut més en els darrers vint anys. I el que té més perspectives de creixement en el futur immediat.

«Tarragona és l’espai de concentració de patrimoni històric més gran de la península ibèrica»

Actualment es treballa en la direcció correcta? En part. La tendència natural és responsabilitzar l’Ajuntament. Es diu que, des de la declaració de la Unesco de l’any 2000, l’Ajuntament ha fet ben poc al respecte. Només publicitat i poca cosa més. Però, …i la societat? Aquesta és la gran qüestió: ¿la ciutadania de Tarragona és conscient que ha d’adoptar una postura militant en relació a la riquesa patrimonial històrica de la ciutat? ¿Que no tot ha de dependre de l’Ajuntament?

L’Ajuntament hauria de liderar aquest moviment? Econòmicament l’Ajuntament té poc marge de maniobra. No té capacitat econòmica per fer front a una inversió de la dimensió que és necessita. Però sí que, en canvi, hauria de prendre consciència que s’han d’optimitzar els recursos. És difícil d’entendre que aquesta qüestió tan important estigui gestionada per diversos departaments. Es perden oportunitats. Cal que es centralitzin els recursos i les polítiques.

Qui té la clau econòmica? És un tema que necessita de la implicació de totes les administracions. A Itàlia, a Alemanya o a la Gran Bretanya, els governs centrals, fa anys, van aprovar unes lleis que permeten al contribuent decidir la destinació d’un tram dels impostos que tributa. Entre un 10% i un 15%. Una part important d’aquests recursos tributaris van a parar a la recuperació del patrimoni històric i cultural. Es a dir, a la creació de riquesa a traves de la industria cultural.

I aquí per que no s’ha fet? La Generalitat va legislar aquesta llei, però el govern central espanyol la va tombar.

És una qüestió política? No. És una qüestió de capacitat intel·lectual. Els governants espanyols sembla que no son capaços d’entendre que la cultura genera benefici. No tan sols a nivell de la pròpia societat; sinó com un motor econòmic de generació de riquesa.

Què seria Tarragona si “obríssim la clasca”? No tan sols un gran centre de turisme cultural, sinó també una gran fàbrica de productes culturals que anirien associats amb la marca “Tarragona”. La gent no s’imagina l’eclosió d’activitat econòmica i comercial… i la riquesa que això comportaria.

Com a Roma? Seria el camí a seguir. A Roma, les administracions públiques estan implicadíssimes en la recuperació i divulgació del patrimoni. Allò que els professionals del sector en diem “posar en valor”. A Roma són conscients que el turisme cultural i la industria cultural son la primera activitat econòmica i el primer generador de riquesa i de treball de la ciutat; i s’ha obert la gestió del patrimoni històric a la iniciativa privada.

«Els governants espanyols sembla que no son capaços d’entendre que la cultura genera benefici»

Són compatibles la indústria cultural i la indústria petroquímica? Ho dic per l’impacte estètic i mediambiental que genera la petroquímica. Sí, sempre i quan la industria petroquímica compleixi amb la legislació mediambiental. Això es molt important. Perquè el client potencial del sector turístic valora moltíssim aspectes com la qualitat del medi ambient.

Limonium, l’empresa que vostè cogestiona, s’inspira en el model de gestió empresarial que han posat en pràctica a Roma? Sí. Però no tan sols a nivell de recuperació i divulgació del patrimoni històric, sinó també del patrimoni mediambiental. Va ser la nostra aposta, amb el meu soci el biòleg Eduardo Garcia de Oteiza, quan vàrem emprendre aquest projecte empresarial.

Com es gestiona el patrimoni històric amb criteris empresarials? Des que vam signar el contracte de concessió del Pont del Diable, hem posat en marxa una cadena de valors educacionals que són el nervi del nostre projecte. S’han retirat totes les deixalles i la brossa que envaïen la finca i s’han instal·lat papereres; s’ha esponjat el bosc; s’han netejat i condicionat els camins; s’han recuperat antics marges i bancals que son testimonis de quan Pont del Diable havia estat una explotació agrària; s’ha instal·lat enllumenat; i s’han col·locat plafons informatius que expliquen, no tan sols la història del monument, sinó també la riquesa natural de l’espai, … la seva biodiversitat.

I com rendibilitzen aquesta inversió? A través de dues fonts d’ingressos. Vàrem recuperar la “Casa del Guarda” i la vam convertir en un restaurant que ofereix una excel·lent carta de productes del país a un preu molt competitiu. I per una altra banda, vam crear un programa molt innovador de visites guiades; que nosaltres ho presentem com una experiència pel visitant.

En que consisteix aquesta experiència? Nosaltres fugim del concepte tradicional de visita guiada on només es sent la veu del guia. I fugim, també, del concepte tradicional de la museïtzació entesa com un espai inert, una caixa de pedra. En el nostre programa, l’usuari interactua amb la història i amb la natura, a través d’activitats que el converteixen en el protagonista d’aquella experiència.

A quin públic va adreçada la seva oferta? A tots els públics. El que succeeix es que hem segmentat l’oferta en funció del perfil de l’usuari. Tenim diversos programes: l’experiència en família o l’experiència escolar. En els dos casos ho presentem com un tema educatiu; però ho adaptem al context en que ens arriba el visitant; si ho fa amb la seva família o si ho fa amb la seva escola.

Tenen una oferta singular més enllà del concepte innovador del que parlava? També tenim un programa que anomenem “Nits de lluna plena”; que consisteix en una immersió en l’espai històric i natural aprofitant la incerta llum natural de la lluna plena que permet apreciar matisos imperceptibles durant el dia i que ajuden a entendre la màgia de l’entorn.

Natura, història, màgia, gastronomia, …ens falta el vi!!! També ho tenim. És un programa d’enoturisme que posa en valor els vins del nostre entorn immediat, els de la Denominació d’Origen Tarragona. I ho presentem, com la resta d’activitats, com una experiència educativa. No tan sols formem paladars, sinó que també expliquem tota la història d’aquells vins.

«S’han retirat totes les deixalles i la brossa que envaïen la finca i s’han instal·lat papereres; s’ha esponjat el bosc; s’han netejat i condicionat els camins; s’han recuperat antics marges i bancals…»

Han tingut una resposta positiva del públic? Sí. Durant l’any 2017 vàrem portar a terme més de 2.000 visites guiades. I hem tingut més de 1.000 comentaris a Trip Advisor. Això ens revela que estem en el bon camí. Que hem aconseguit allò que ens proposàvem: que l’usuari ho senti com una experiència que li aporta oci i coneixement a la vegada.

D’on venen els usuaris del Parc Eco històric Pont del Diable? Bàsicament son catalans. Del territori immediat i de l’àrea de Barcelona. També tenim una afluència important de visitants de l’Estat espanyol i dels països europeus que, tradicionalment, han estat els clients del sector turístic català. I, que arribin de més lluny, hem observat un increment substancial d’usuaris russos i japonesos.

Què cal fer per gaudir l’experiència que vostès proposen? És molt fàcil. Tenir ganes de passar-ho be i de conèixer d’una manera divertida la història i la natura de l’espai “Pont del Diable”. Tant senzill com visitar la nostra web www.pontdeldiabletarragona.com i començar una aventura.