LES CARRERES DE COLOMS

Tot un món esportiu i econòmic

Mr. Fantastic, un colom capaç de viatjar a tota velocitat durant més de 664km, es venia l’estiu del 2017 per un preu rècord de 500.000€ a un comprador xinès

Text i fotos: Alícia Fàbregas

P1300981-1Segons els experts columbòfils, els millors coloms missatgers, els més ràpids, han estat tradicionalment els belgues. Però no només són atletes de primera, també mouen xifres astronòmiques de diners.

El passat mes d’agost del 2017, Daniel Bucaciuc, un romanès que porta prop de 20 anys vivint a Bèlgica, venia el seu campió Mr. Fantastic -guanyador del segon premi en una cursa de 664,9 km- per mig milió d’euros a un comprador xinès. També era un xinès qui adquiria el segon colom més car de la història, Nadine, d’origen flamenc, per 400.000€. Des del punt de vista purament econòmic, no sembla una mala inversió: les cries d’aquestes aus atletes també es podran vendre per una bona suma, i així els guanys es multipliquen.

Més a prop

A Catalunya, també es conserva encara aquesta tradició d’entrenar coloms missatgers, tot i que no al mateix nivell que a Bèlgica ni amb una motivació econòmica tan suculenta. Al 2012 un dels millors colomars d’aquesta comunitat autònoma i fins i tot d’Espanya va ser el d’un tarragoní, Andrés Cintas. A les competicions del 2010 al 2012 va guanyar fins a 16 premis nacionals, que no eren monetaris. Per aconseguir-ho havia de portar a terme un entrenament rigorós i tenir molta cura de la salut dels animals. “El colom, quan està en competició, per mi és molt semblant als futbolistes. Avui entrenament, demà descans, avui entrenament, demà descans i diumenge partit. Si és molt dur el partit doncs ha de descansar més”, explica Cintas. Primer se’ls deixa volar al voltant del colomar perquè reconeguin on és “casa seva” i després se’ls comença a portar cada cop més lluny i es fa la solta, s’avien, és a dir, es deixen anar perquè tornin volant al seu colomar i vagin enfortint cada cop més els músculs. “Els portava a 80 o 60 km i els aviava, dia sí, dia no. Normalment anava a l’Ampolla o a l’Ametlla”, diu Cintas.

Primer se’ls deixa volar al voltant del colomar perquè reconeguin on és “casa seva” i després se’ls comença a portar cada cop més lluny i es fa la solta

P1310096-1Ara aquest tarragoní ja no competeix amb el Club de Coloms Missatgers de Reus, una associació que va néixer a començaments de la Guerra Civil amb el nom de “Grup de Coloms Missatgers al servei de l´Exèrcit, Transmissions i Senyals”. Però qui encara ho fa és l’Ernest Vives, que en va ser president durant més de 6 anys. “El meu pare tenia coloms, els feia volar sense concursar. Jo vaig enganxar-ho i em vaig preocupar de portar coloms com més bons millor”. Així és com va començar l’afició de Vives, que ha arribat a convertir-se en guanyador del campionat “de Lisboa, el més important de Catalunya”, assegura. Es refereix al més important pels competidors catalans, ja que la cursa s’inicia a la capital portuguesa i les aus volen fins als seus respectius colomars repartits per diferents indrets de Catalunya. “El que es mesura és la velocitat. Des del lloc on els aviïs es calcula la distància fins al colomar. Porten un xip a la pota que mesura quan han arribat i es fa la mitjana des del lloc de solta”, explica aquest reusenc.

Aquesta temporada, “el primer concurs és a Alfajarín”, afirma el Ricard Gallego, un altre dels membres del Club de Reus. Tindrà lloc a principis de març.

Gallego té el seu colomar a Torredembarra, on també cria oques i gallines. Ell separa els coloms mascles de les femelles, perquè així “tenen més motivació a l’hora de tornar a casa. Quan arriben es troben a la femella o al mascle”, diu aquest columbòfil.

Al poc temps de néixer, en una pota se’ls hi col·loca una anella, cada any d’un color diferent, per saber l’edat i la procedència, com una mena d’identificador. “Un colom viatjant dura 4 o 5 anys”, per les dures condicions dels trajectes, “però un colom pot viure 15 o 20. Amb un any ja poden fer concursos. Intentem que el primer any facin només fins a 700km, perquè la musculatura encara no la tenen del tot desenvolupada”, explica Gallego. Els que ja estan en plena forma, poden agafar velocitats de més de 140km/h si tenen el vent a favor.

Els derbis, un altre tipus de carreres

P1310024-1“Tant a les Canàries com a Balears, hi ha molta afició. En el cas de les Canàries, hi ha molta promoció per part del govern”, assegura Vives, expresident del Club de Coloms Missatgers de Reus. De fet, allà se celebra un dels derbis més importants de tot l’Estat, el d’Arona. Aquesta modalitat, diferent a les competicions nacionals i de les comunitats autònomes, sí que ofereix premis econòmics. A la present edició del Derbi d’Arona el guanyador s’emporta 120.000€ i la suma va baixant fins als 50€ pels que quedin entre la posició 51 i la 100. Una quantitat petita en comparació amb un dels derbis més importants a nivell internacional, el del Milió de Dòlars de Sudàfrica, anomenat així pel premi que atorga.

A la present edició del Derbi d’Arona el guanyador s’emporta 120.000€ i la suma va baixant fins als 50€

En aquesta modalitat de competicions, els participants, que poden ser de qualsevol racó del món, deixen els colomins en un colomar, que en passa a ser el propietari, i allà els entrenen tots junts, previ pagament d’una entrada per participar-hi -en el cas d’Arona són 220€. Després d’uns mesos d’entrenaments es fa la solta definitiva i qui havia estat l’inicial propietari del campió s’emporta una part del premi i el colomar una altra. Finalment, el colomar posa totes les aus a la venda amb preus que varien en funció de quines han estat les seves posicions a la carrera.

P1310018-1“Dins dels factors que afecten les carreres de coloms, un d’ells és la ubicació. Els vents, les línies de vol…En aquest cas, com que els coloms surten i tornen al mateix lloc, l’únic que influeix és la sort i la raça del colom. Llavors, normalment els guanyadors dels derbis tenen molt de mèrit i es paguen bé”, afirma el Sergio Pena, actual president del Club de Coloms Missatgers de Reus.

A Catalunya, però, són poc més d’un parell de centenars els que encara contribueixen a la supervivència d’aquesta tradició, que es diu que compta amb més de 3.000 anys d’història. A Grècia ja es feien servir coloms missatgers per anunciar els guanyadors de les Olimpíades; el gran conqueridor Genghis Khan també els utilitzava; i a les guerres han estat un factor decisiu a l’hora de guanyar o perdre algunes batalles. Ara, ja sigui per afició o per negoci, encara continuen ocupant un lloc al costat de l’home.