JORDI ARENCÓN

“Estem vivint una espècie d’inquisició cap a l’humor”

Text Marc Pons. Fotos Pierre Grubius

Perfil

Jordi Arencón (Reus, 1975) és guionista, realitzador i director audiovisual. És conegut per guionitzar sèries de televisió com ‘Un paso adelante’ i ‘Periodistas’. A més, va codirigir ‘La liga del arte criminal’. En l’actualitat, acaba de rodar el seu primer llargmetratge per cinema, ‘Bellezonismo’, el qual també ha fet per primer cop a la província. Protagonitzada per Armando Del Río, Elvira Herrería, Raúl Herrera i Miguel Cazorla, entre molts altres, la producció de Maskeline i Apocalipsis Producciones veurà la llum un cop transcorregut aquest estiu.

DSC_6232_1Com se sap si una pel·lícula serà bona o no? No hi ha cap secret sobre com fer pel·lícules. És subjectiu, ha de despertar sentiments. A més, s’ha de distingir entre la qualitat del film i que una pel·lícula sigui bona o no.

Per què va decidir treballar en la indústria audiovisual? Va ser una elecció natural. Tot i ser de Reus, sabia que havia de marxar a estudiar cap a Barcelona i havia de ser Comunicació Audiovisual. No sóc ni cosí d’Almodóvar ni cunyat de ningú influent. Començar a tenir contactes no va ser gens fàcil. Malgrat tot, sempre he estat realista. Quan vaig acabar els estudis i va transcórrer un mes i mig, una companya em va dir que coneixia una productora de dibuixos animats que buscava guionista i a mi m’agradava escriure. Hi vaig contactar i em van demanar dues seqüències. Vaig acabar escrivint un capítol sencer, va agradar i vaig treballar per a ells dos anys.

Va tenir sort, doncs. És una professió en la qual no et pots adormir. Després d’això vaig contactar amb Globomedia, quan llavors produïa ‘Médico de familia’. Vaig treballar en el guió d’una altra sèrie i hi vaig estar tres anys aproximadament. Llavors van venir les sèries ‘Periodistas’ i ‘Un paso adelante’. Un cop vaig marxar d’allà, vaig seguir treballant per a altres productores. Els inicis van ser complexos, però consistia a estar sempre produint bon material i viure amb el mínim. Al principi malvivia, amb el temps vaig trobar el meu racó.

Com s’ho van prendre els pares? Encantats que em pogués dedicar al que m’agradava. Em van donar suport i sempre van confiar en mi. I és que era força jove. Encara recordo una reunió amb un dels directius de Globomedia, criticant unes seqüències meves. I jo, sense cap por, li vaig dir que no patís, que m’adaptaria a la seva idea. Tothom es va sorprendre de la fortalesa amb la qual afrontava les crítiques.

És millor ser positiu? És una barreja de tenir les coses clares i ser realista. Has de saber detectar la realitat, si saps que hi ha indicis de què tens marge de millora, endavant.

Actualment viu només de l’audiovisual? Sí, i així porto 15 anys. Des que vaig acabar els estudis no he parat. No miro enrere. Fa poc vaig acabar el rodatge de l’última pel·lícula, ‘Bellezonismo’, i ja penso en projectes de futur. Ara toca centrar-se a promocionar la pel·lícula i seguir planificant reptes. Tinc al cap fer una altra producció i potser estrenar-la el 2019. Ja veurem.

Com va sorgir Bellezonismo i el factor de l’esponsorització? Tot es remet a un fracàs. La idea era dur a terme un altre film, ‘Predeterminados’, però per una sèrie de circumstàncies no va veure la llum. Arran d’això, va sorgir una idea molt pràctica: elaborar el meu primer llargmetratge per cinema amb elements que ja tenia i vaig començar a fer un guió. Com estic associat a una empresa de models, vaig pensar a fer una pel·lícula on les figurants fossin noies guapes per parlar del culte a la bellesa i el món del rally, on part del finançament s’assumiria a través de patrocinis. Vaig adaptar totes les meves obsessions al món de les aparences.

Critica la bellesa? En part sí. Parlo de com som i com creiem que som, d’expectatives i realitats. Ironitzo una mica tot plegat. Faig servir el que anomenen humor relatiu, proper a l’humor absurd. La clau és interpretar des de la veritat. Per això, allunyo els personatges dels prototips dotant-los de personalitat. N’hi ha de més excèntrics i altres més naturalistes. A Bellezonismo riem de tot i de tothom. L’objectiu és que l’espectador cregui en els personatges, s’identifiqui amb ells i s’interessi per la història. De fet, entre equip i figurants han cooperat prop de 150 persones en el projecte.

És fàcil riure de tot? Considero que estem vivint una espècie d’inquisició cap a l’humor, on el políticament correcte aplana tot tipus d’acudits i l’humor blanc està a l’ordre del dia. No es pot parlar gairebé de res. En aquest cas, m’he sentit molt alliberat de fer la pel·lícula, riure és terapèutic.

És la primera pel·lícula que fa a la província. Com ha anat l’experiència? Bona. La diferència de treballar a Barcelona o Madrid és que he trobat més facilitats pel fet de ser d’aquí. Hem triat localitzacions com La Pineda i Salou. La idea és estrenar-la als cinemes un cop hagi passat aquest estiu. Hi ha possibilitats de poder-la estrenar a diverses plataformes audiovisuals. Estem teixint relacions amb Netflix i altres, però el cert és que no descartem res. Com més gent la vegi millor. Estem vivint una època en la qual hi ha molta demanda i els continguts són la nostra especialitat.