HISTÒRIES

L’estanc de la senyora lola, el degà dels estancs de tabac a Tarragona

Text Marc Pons. Fotos Pierre Grubius

DSC_6265El número 5 del carrer de la Merceria, a la Part Alta de Tarragona, alberga l’Expendiduria de Tabacs núm. 10. Aquest petit estanc, d’escassament trenta metres quadrats, es conegut popularment com “l’estanc de la senyora Lola”; i és el comerç de tabac obert al públic més antic de Tarragona. La seva història ha estat escrita per quatre generacions de dones de la mateixa família. Des de la seva fundadora, Dolors Olivé i Garrigosa, la senyora Lola, fins a l’actual propietària, la seva besnéta Montse Magriñà i Juncosa. L’estanc de la senyora Lola es també un testimoni de la història popular del segle XX tarragoní. Especialment la de la Part Alta de Tarragona.

Els orígens

L’estanc de la senyora Lola, va obrir les seves portes durant la dècada dels 20 del segle XX. Fa quasi cent anys. Montse Magriñà, l’actual propietària, no conserva cap document que certifiqui l’any d’obertura, però tant la memòria popular del barri com la història oral de la família situen el seu origen al voltant de l’any 1928, vuit anys abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Fa 90 anys, Dolors Olivé i Garrigosa -la senyora Lola, veïna de la Part Alta- obria l’estanc al carrer de la Merceria, 13 -quatre portes més enllà, direcció a la plaça del Fòrum-, i iniciava una singladura comercial -íntimament lligada a la família- que s’ha projectat fins a l’actualitat.

De la primera a l’actual ubicació

Això seria així durant una dècada aproximadament. L’actual propietària, Montse Magriñà, relata que en la història oral familiar s’explica que, durant la Guerra Civil espanyola, la casa del carrer de la Merceria, 13 va ser abastada per un projectil de l’aviació franquista que la va pràcticament ensorrar. Les fonts historiogràfiques ens confirmen que entre l’abril de 1937 i el gener de 1939, l’aviació franquista va bombardejar Tarragona en cent quaranta-quatre ocasions; causant la mort de 230 persones, ferides greus 350 persones més i la destrucció parcial o total de 522 edificis. Aquest fet explica el trasllat de l’estanc a la seva actual ubicació. Fa 80 anys.

Tarragona, anys 30

Tarragona, durant la dècada dels anys 30 del segle passat, era una petita ciutat de 30.000 habitants amb una trama urbana bastant més reduïda que l’actual. Tot i que la Part Alta ja no era el centre comercial de la ciutat, que des de finals del segle XIX s’havia desplaçat progressivament cap a la Plaça de la Font i els carrers entre les dues Rambles, encara conservava part del dinamisme que havia conegut en la seva etapa comercial daurada: la centúria del 1700. L’estanc de la senyora Lola va viure una època inicial, fins a l’esclat de la Guerra Civil (1936), en que els carrers Major i de la Merceria eren, encara, el referent comercial principal de la població de la Part Alta.

Un estanc matriarcal

La senyora Lola i la seva família

La senyora Lola i la seva família

La senyora Lola, nascuda a Tarragona l’any 1894, va regentar l’estanc fins pràcticament la seva mort, e1 15 de gener de 1976. 48 anys dedicats a l’estanc. La va succeir Francesca Galofré i Olivé que regentaria l’estanc amb Francesca Juncosa i Galofré. Francesca Galofré i Francesca Juncosa eren mare i filla; i eren filla i neta, respectivament, de la senyora Lola. I eren també, àvia i mare, respectivament de la Montse Magriñà, l’actual propietària. No deixa de ser una curiosa dada que, un negoci tradicionalment orientat a un públic exclusivament masculí, hagi estat regentat per quatre generacions de dones d’una mateixa família. L’estanc de la senyora Lola es, també, una expressió de matriarcat.

L’estanc de “la Catedral”

La progressiva deslocalització del teixit comercial de la Part Alta, que es fa especialment visible durant la dècada dels 60 i 70 del segle passat, no va afectar especialment l’estanc de la senyora Lola. El fet que la llei de concessió de venda de tabac ha evitat sempre la concentració d’estancs, li va permetre conservar la seva clientela tradicional. La Montse Magriñà, l’actual propietària, explica que l’estanc de la senyora Lola va ser, i és, l’estanc de la Catedral; és a dir dels fumadors i fumadores que viuen o que treballen al voltant del temple catedralici tarragoní. I va ser, també, durant molts anys, l’administració de les travesses futbolístiques; quan les butlletes encara es segellaven amb paper timbrat.

Comerç tradicional, patrimoni de la ciutat

DSC_6269La Montse Magriñà podria ser l’exemple de la persona atrapada pel destí. Un destí misteriós que l’ha vinculada al carrer Merceria, a la seva història i a la seva tradició. Fa quasi vint anys, molt abans de recollir el testimoni de la besàvia Lola, va emprendre un projecte professional amb en Xavier Pagès: recuperar l’activitat ancestral de l’Antiga Casa Corderet -també al carrer Merceria- la cereria més antiga de Catalunya i la segona botiga més antiga d’Europa oberta ininterrompudament. Més tard, quan va prendre el relleu a l’estanc, en Xavier continuaria el projecte Corderet en solitari. Però la Montse continuaria vinculada a un destí: la projecció de comerços tradicionals patrimoni de la ciutat que en ocasions ni l’administració ni la societat sap valorar en la seva justa mesura.