CENTRE DE LECTURA

La gènesi del Centre de Lectura

El projecte de convertir Reus en una gran capital cultural

Text Marc Pons. Fotos Pierre Grubius

DSC_6435El Centre de Lectura de Reus es alguna cosa més que una entitat destinada al foment i a la difusió de la cultura. Es la institució degana, i es pot dir que senyera, de la cultura a les comarques del sud de Catalunya. El Centre de Lectura de Reus, fundat l’any 1859, fa més d’un segle i mig, es també un dels grans testimonis de la història contemporània de la ciutat de Reus i del seu territori. La seva Biblioteca (en majúscules) i les seves sales d’estudi, de reunions i d’exposicions; han vist néixer les grans iniciatives que, en el decurs d’aquest segle i mig, van transportar la ciutat i la societat de Reus cap a la modernitat. Des d’un escenari gremial cap a un altre industrial.

Els orígens

Per a entendre els orígens, la iniciativa que va conduir a la seva fundació, cal introduir-nos en el context social i polític de l’època. Reus, l’any 1859, era una petita ciutat de 33.000 habitants, pràcticament cenyida dins el perímetre dels ravals. Però era la segona ciutat del Principat. Per volum de població i per volum de producció. Reus era, l’any 1859, la segona ciutat del Principat i la capital indiscutible de les comarques del sud de Catalunya. El Centre de Lectura de Reus va ser fundat per un grup de joves de les classes mitjanes locals que, fins llavors, es reunien al Cafè de la Música -al Raval de Santa Anna- per a debatre sobre qüestions polítiques, culturals o posar sobre la taula iniciatives locals.

El Centre de Lectura es va convertir en una cuina d’idees que es transformaven en iniciatives transformadores

El propòsit

Però, en canvi, la llista dels primers presidents revela que el Centre de Lectura es va convertir d’immediat en el bullidor de Reus. Al propòsit inicial -que era disposar d’un espai propi per a portar a terme allò que ja feien al Cafè de la Música, i, també, el d’ensenyar a llegir i a escriure als treballadors (als pares i als fills) més desfavorits- ràpidament s’hi va sumar un corrent de promotors d’iniciatives locals de tot tipus: industrials, infrastructurals i culturals. El Centre de Lectura es va convertir en una cuina d’idees que es transformaven en iniciatives transformadores. I una cosa va portar l’altra. La formidable Biblioteca creixeria a l’empara d’aquest potent moviment civil.

Els fundadors

L’arquitecte reusenc Anton Pàmias Martorell, en un article publicat recentment a la Revista del Centre de Lectura, explica que els fundadors van ser un grup de quaranta persones entre les quals destacaven Salvador Ferré, Josep Güell, Salvador Ortiga, Gabriel Bofarull, Joan Grau, Ciril Freixa, Salvador Balada, Pere Busquets i Eduard Tost. Explica també que l’acta fundacional, malgrat el propòsit de la institució, es va llegir i rubricar públicament en una “casa de disbauxes”. Anècdotes a banda, entre aquell grup d’impulsors més endavant hi trobem els fundadors del Banc de Reus, que seria la segona institució bancària de Catalunya; o els introductors del gas i de l’electricitat a Reus.

El camí fins a la seu definitiva

La primera seu, però, no seria allà on la coneixem actualment. Primer va ser al carrer Vallroquetes. Però a finals del primer any d’existència ja reunia cent setanta set socis, i un any després superava els quatre-cents. Calia buscar un lloc més espaiós. L’any 1862 el Centre de Lectura es desplaçava al carrer de la Presó i l’any 1863 es traslladava a l’edifici de l’Hospital vell, a la plaça de la Sang. Després de passar per la plaça de les Monges, de nou pel carrer Vallroquetes, i pel carrer de la Font, finalment es va assolir la seu definitiva al carrer Major. Era l’any 1897, a l’alba del segle XX, i reunia més de mil socis i més de tres-cents alumnes matriculats en les diverses escoles de la institució.

Mai no sabrem que hauria passat si Fàbregas hagués pogut concloure el seu projecte

Fàbregas, el prohom del Centre de Lectura

Durant el segle i mig llarg d’història del Centre de Lectura, han estat moltes les personalitats que han contribuït a dimensionar la institució. Però si n’hi ha una que destaca per damunt, pel seu compromís personal amb la institució i per que la seva trajectòria personal resumeix el vincle entre el Centre de Lectura i la societat civil de Reus es Evarist Fàbregas i Pàmies. Fill d’una família humil de Reus, es va formar -durant la seva joventut i, fins i tot durant la seva maduresa- al Centre de Lectura. Fàbregas, negociant que va fer una gran fortuna durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), fundaria el Banc de Catalunya, paraigües dels bancs de Barcelona, de Reus, de Tarragona i de Tortosa.

DSC_6402Fàbregas i el projecte Centre de Lectura

Fàbregas es va convertir en una de les persones més influents de la Catalunya dels anys 20 del segle XX. Tenia una excel·lent relació amb Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista de Catalunya -el partit hegemònic al Principat que va instituir la Mancomunitat, organisme preautonòmic-; amb qui compartia l’ideal polític i econòmic. Fàbregas, catalanista convençut, va dir en diverses ocasions que el Centre de Lectura l’havia format intel·lectualment com a persona, i que ho devia tot a la institució. Durant la década 1910-1920 va esmerçar importants esforços personals i importants quantitats del seu patrimoni per a materialitzar el projecte del Centre de Lectura.

L’ensorrament de Fàbregas i l’aturada del Centre de Lectura

La maniobra conspirativa ordida pel govern espanyol i per la banca basca (1931) -que expliquem en l’edició de gener- va provocar l’ensorrament del sistema financer català, que liderava Evarist Fàbregas: del Banc de Reus -com a part del Banc de Catalunya- i la ruïna del gran mecenes del Centre de Lectura: Evarist Fàbregas. Els grans projectes expansius, que havien previst convertir el Centre de Lectura de Reus en el principal ateneu cultural de Catalunya, quedarien aturades sobtadament. Actualment el Centre de Lectura es el gran referent culturals del sud de Catalunya. Si més no, un dels grans. Però mai no sabrem que hauria passat si Fàbregas hagués pogut concloure el seu projecte.