Transfagarasan

Una carretera cap al cel a Romania

Amb més de 90km de recorregut i un desnivell que arriba als 2.000m d’alçada, la Transfagarasan és una de les carreteres més espectaculars del món

Alícia Fàbregas

P1280137 como objeto inteligente-1Al novembre de 1971 sortia a la llum el quart àlbum de Led Zeppelin, el que els catapultaria definitivament a la fama i els inclouria en els anals de la història de la música per sempre. Fins al moment és un dels discos més venuts a tot el món, més de 30 milions de còpies. En ell es poden escoltar molts temes brillants, però hi ha un que destaca: ‘Stairway to heaven’ (Escala cap al cel). La guitarra de Jimmy Page i la veu de Robert Plant com a estrelles principals, secundades pels altres dos membres del grup, John Paul Jones i John Bonham, en aquesta obra magistral de vuit minuts.

A milers de quilòmetres de distància però a principis dels 70 també, ja s’havia començat a construir una escala cap al cel, tangible i real, obra del dictador comunista Nicolae Ceaucescu: la Transfagarasan, en el que molts anomenen col·loquialment els ‘Alps de Transilvania’. És molt possible que Led Zeppelin no tingués ni idea en aquell moment de la construcció que estava prenent forma a Romania, però hi ha coincidències màgiques, dos electrons que giren en una mateixa òrbita encara que cap sàpiga de l’existència de l’altre.

És fins i tot possible que mentre la guitarra de Page tocava els primers acords de la cançó a l’estudi de gravació, els treballadors de Ceaucescu estiguessin omplint de dinamita -milers de tones- les muntanyes Fagaras, les que divideixen el centre de Romania del sud, Transilvania de Valaquia.

Però els paral·lelismes no són només temporals, també són lírics. La lletra de ‘Stairway to heaven’ sembla narrar el que estava succeint en aquell racó d’Europa de l’Est: “Hi ha una dona que està segura que tot el que brilla és or/ i està comprant una escala cap al cel” comença cantant Plant, líder de Led Zeppelin. Ceaucescu, el dictador romanès, era un home –encara que diuen que la seva dona exercia una gran influència sobre ell-, però també estava comprant una escala cap al cel: aquella carretera de més de 90km de recorregut, que s’alçaria més de 2.000m cap als núvols. I com la dona de la cançó, ell també estava segur que tot el que brillava era or, no en va, una dècada més tard, començaria a construir el que encara és l’edifici administratiu d’ús civil més gran del món, el Parlament de Bucarest, que ocupa un àrea de més de 360.000 m2.

S’havia començat a construir una escala cap al cel, tangible i real, obra del dictador comunista Nicolae Ceaucescu

P1280150 como objeto inteligente-1“Hi ha un sentiment que tinc quan miro a l’oest […] en els meus pensaments he vist cercles de fum a través dels arbres/ i les veus d’aquells que estan dempeus mirant”, segueix cantant Plant. I mentre, es podria veure a Ceaucescu donant l’ordre de fer esclatar els milers de tones de dinamita, part de la muntanya saltant pels aires i omplint-ho tot de fum. Prop de 40 militars van morir en aquella construcció.

I tot aquest monumental projecte, per què? Diu la llegenda urbana que després de la invasió el 1968 de Txecoslovàquia per part dels Soviètics, el dictador romanès Ceaucescu tenia por. Volia assegurar-se el lliure moviment de les seves tropes dins del seu propi país si l’Exèrcit Roig decidia envair-los també a ells, i que cap muntanya li barrés el camí. Per això va crear la Transfagarasan. Volia poder fugir cap a l’oest amb facilitat. Però resulta com a mínim estrany construir un salconduit que només està obert durant els mesos que fa calor, quan arriba el fred –uns nou mesos a l’any- aquesta carretera es tanca, per la seva perillositat i perquè la boira i la neu obstrueixen el pas.

“I mentre baixem per la carretera/ Les nostres ombres majors que la nostra ànima/ Allà camina la dona que tots coneixem / Que brilla amb llum blanca i vol demostrar / Com tot es torna or encara”. Efectivament, l’ombra de Ceaucescu el precedia i era molt més gran que la seva ànima, encara que és possible que brillés més aviat amb llum negra, tenint en compte el seu historial. Però tal vegada aquí radica una explicació més plausible de per què el dictador va decidir construir la Transfagarasan. Potser el que el va moure va ser el desig de demostrar del que era capaç el seu govern, del poder que podia ostentar Romania sota el lideratge del Conducator.

P1280109 como objeto inteligente-1Sigui quina sigui la història real, el que és innegable és que aquest recorregut té una bellesa increïble i genera emocions. Perquè impressiona. Les corbes tan tancades, el desnivell tan gran en tan poc temps, les vaques creuant-se de tant en tant, les ovelles pasturant i les muntanyes enormes miris on miris. A més d’acollir llocs com el llac Balea, en el punt més alt de la carretera, carregat d’aigües glacials, on es va construir el 2006 un dels primers hotels de gel d’Europa de l’Est; o la cascada Balea. I tot allò impressiona, com impressiona l’obra magistral de Led Zeppelin, com aquests vuit minuts de música que sacsegen els teus sentiments.

El 2012, un periodista li va preguntar a Robert Plant sobre el significat de la lletra de ‘Stairway to heaven’. El cantant va contestar: “Tinc problemes amb alguna part de la lletra durant períodes de temps concrets. Potser estic encara intentant endevinar què és el que vaig voler dir…”. Convertir-se en banda sonora de la construcció de la Transfagarasan podria ser la resposta a aquesta incògnita, encara que no sigui probable, encara que no sigui real.