Comerç tradicional

Una botiga plena de records

Un establiment antic de la ciutat abaixarà la persiana de forma imminent. És el cas de la botiga de la Casa Navàs, la qual ha esdevingut des de l’any 1905 tot un referent en el sector textil

Text Cristina Valls. Fotos Pierre Grubius

DSC_5530El panorama de negocis històrics suma un tancament més. En aquest cas, el del negoci de roba de la llar Sucesores de Joaquín Navàs, que mantenia la seva activitat des de l’any 1905. Després d’un segle de feina, engega la liquidació dels seus productes. Un cop exhaurit, es preveu que tanqui les seves portes. Suposa una notícia inversemblant per a molts ciutadans que han crescut al seu costat. Aquest fet, a més, ha coincidit amb el canvi de control de la pròpia Casa Navàs, que ha passat a mans de l’empresari reusenc Xavier Martínez i Serra, alt directiu a TQ Tecnol i Go Fruselva.

“Les raons per les quals tanquem estan relacionades amb el canvi del model de consum a la ciutat. A més, també s’ha venut una part de la casa, i nosaltres estem aquí de lloguer. Tot suma. Ens sap greu el tancament, perquè fa molt de temps que el negoci està obert. Ens ha vingut molta gent recordant haver vingut a comprar aquí tota una vida i altres casos sobre com ara que l’avi de la família hi havia treballat i que dormia sobre els taulells, un fet molt comú abans. Són moltes les generacions que recorden la botiga. M’he trobat amb treballadors que s’hi han estat al local des de sempre. N’és un exemple recent un home que es va jubilar fa prop d’un any i escaig, que portava des dels 14 anys treballant a la botiga”, explica la propietària del negoci, Conxa Packard. Ella és néta de la darrera inquilina de la Casa Navàs, Maria Font de Rubinat i pertany a la quarta generació de la família que va encarregar a l’arquitecte Domènech i Montaner la construcció de l’edifici.

«Les raons per les quals tanquem estan relacionades amb el canvi del model de consum a la ciutat»

També recorda els primers cops rere el taulell. “Vaig entrar en una època molt actual i hem hagut de lluitar per dur el negoci cap endavant. Malgrat tot, és enriquidor treballar en un lloc com aquest, perquè coneixes moltes persones que aprecien l’espai, aprens molt i a l’estiu reps molts turistes que volen veure l’establiment per dins. Això sempre ens sorprèn”, detalla. Val a dir que la família ha deixat tot lligat per tal de preservar el llegat històric de l’establiment, el qual està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). “La família hem intentat assegurar que tot el local quedi protegit. Està tot inclòs dins un inventari i no es pot canviar, ni destruir res”, afegeix Packard a tall de conclusió.

Un emblema de la ciutat

Conxa Packard, a l'interior de la botiga de la Casa Navàs

Conxa Packard, a l’interior de la botiga de la Casa Navàs

La botiga de la Casa Navàs suposa, doncs, tot un emblema per a la ciutat. “És un dels més estimats. Amb el seu tancament, s’hi guarden moltes anècdotes. I és que en molts casos, els negocis antics formen part de la nostra vida. La botiga de la Casa Navàs, és una de les que millor conserva el seu mobiliari i el seu llegat és extraordinari. Les taules, el terra, les claraboies i les baranes són gairebé obres d’art”, puntualitza la guia turística i llicenciada en Història de l’Art, Mª del Carme Granados. A través de ‘La Teva Ruta’, Granados organitza recorreguts per donar a conèixer els establiments històrics de la ciutat, entre altres temàtiques per conèixer a fons la capital del Baix Camp. De fet, el terreny del tèxtil, segons confirma l’experta, és un dels territoris on la gent s’hi sent més atreta. “Un exemple recorrent és l’establiment d’El Barato, que sembla formar un laberint de teles i disfresses entre altes objectes i els treballadors saben trobar el que li demani el client. És qüestió d’experiència”, apunta Granados. L’atractiu modernista de la botiga, projectada per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner rep el seu nom a una forma de fer de l’època, quan els treballadors, gairebé familiars, esdevenien successors. En l’actualitat més recent, l’històric espai, té el seu focus fixat en la venda de roba de la llar i peces de roba de la marca Kukuxumusu. Tot i que temps enrere, la botiga era líder indiscutible en matèria de teles, amb el pas del temps ha anat actualitzant-se sense aturador.

La botiga de la Casa Navàs, d’altra banda, no ha passat gens desapercebuda. L’any 2015 va rebre també un dels Premis Nacionals als Establiments Centenaris que dóna la Generalitat de Catalunya. Aquesta distinció té per objectiu distingir als negocis en actiu que al llarg de més de cent anys han ofert un servei de qualitat i personalitzat als seus clients, tot adaptant-se als canvis en les necessitats de compra de la ciutadania que s’han anat produint al llarg de la seva trajectòria professional.

La botiga de la Casa Navàs, és una de les que millor conserva el seu mobiliari i el seu llegat és extraordinari

DSC_5524La botiga de la Casa Navàs està íntimament lligada a la Casa i el seu tancament suposa una porta oberta a un futur nou. El seu conjunt suposa tot un exemple del Modernisme en l’àmbit europeu. L’obra va ser construïda entre els anys 1901 i 1907 i amb l’arquitecte Domènech i Montaner hi van col·laborar especialistes del món de l’artesania com van ser Lluís Bru, Alfons Juyol o Anton Rigalt. L’habitatge, encarregat per Joaquim Navàs, conté un gran nombre de punts de claror que exalten la seva singularitat i la decoració interior es conserva gairebé immaculada. La construcció, però, no està del tot completa. Durant els anys de la Guerra Civil Espanyola va caure una bomba molt a prop i va produir danys importants a la zona on hi havia la torre, la qual va quedar destruïda. Juntament amb tot això, també va patir la part del segon pis i el balcó. No obstant això, alguns dels vitralls de l’escala van ser recuperats l’any 1990. Detalls de ceràmica, mosaics i treballs elaborats en pedra nodreixen el camp estètic de l’edifici. Un altre tret essencial a destacar són els vitralls, els quals són visibles a la zona de la façana que dóna a la plaça del Mercadal.

Una mirada cap enrere

Joaquim Navàs Padró va néixer a Reus l’any 1851. De pare comerciant, va iniciar-se en l’ofici del tèxtil ben jove en una botiga situada al carrer Monterols, la qual es va traslladar diversos cops fins que va acabar per situant-se a la plaça del Mercadal. Sota la denominació de ‘Joaquín Navás e hijo’ van començar una aventura comercial que va eixamplar-se amb el casament de Navàs Padró amb Josepa Blasco Roura, filla d’un altre comerciant de teixits. La unió va donar pas a l’obertura d’una botiga de teixits al carrer Jesús, la qual va competir directament amb la ja oberta a la plaça. Pels volts del 1893, el matrimoni va fer efectiva la compra de la casa Simó-Cardenyes, una construcció del segle XVII que donava a la Mercadal tot fent cantonada amb el carrer Jesús. Arran la mort del pare, Joaquim Navàs Padró va emprendre un viatge per Europa, on es va consolidar com el principal distribuïdor de teixits a diverses províncies de la península Ibèrica. Cap al 1901, el matrimoni va decidir fer un pas endavant i instal·lar un habitatge i una botiga en l’antiga casa Simó-Cardenyes. L’habitatge encara pendent de perfilar en algunes aspectes estètics, es va començar a fer servir el 1907. Aquell mateix any, Navàs va patir un atemptat a causa d’un petit petard a la casa que tenia a la Boca de la Mina. Arran del succés, va decidir traslladar-se a Barcelona, tot i que va tornar a la ciutat més endavant i en va conservar la doble residència.

Quant als horaris de visites de la Casa Navàs, és possible els dissabtes no festius, quan hi ha tres torns: un a les 10.30 hores, un altre a les 11.30 hores i un darrer a les 12.30 hores. Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme de la ciutat i el preu és de 10 euros i 8 pels joves que comprenen entre els 3 i 1els 4 anys. També s’aplicarà tarifa reduïda pels majors de 65 anys.

L’adéu d’un altre referent

Les rutes d'establiments emblemàtics de la ciutat perfilen el terreny del tèxtil com a un dels que més agraden. Foto: Alfredo González

Les rutes d’establiments emblemàtics de la ciutat perfilen el terreny del tèxtil com a un dels que més agraden. Foto: Alfredo González

D’altra banda, la Llauneria Mata, un establiment referent en el sector dels estris de la cuina i la pastisseria amb més de 100 anys, també tancarà aviat. Fundat a mitjans del segle XIX per Francisco Mata, la llauneria del Raval de Santa Anna fou tot un punt de venda de ginys per cuinar. El negoci va iniciar la seva activitat el 1868 i la seva singularitat s’arrelava en la seva naturalesa botiga-taller. I és que el besavi de les actuals propietàries, Montserrat i Misericòrdia, era llauner. El van precedir Manuel i Jordi Mata, aquest últim pare de les esmentades. L’ofici de llauner va anar a la baixa amb el pas del temps. Malgrat tot, es va continuar conservant el taller al negoci, ja que en molts casos, clients habituals podien encarregar estris especials, gairebé fets a la mida de cadascú. La botiga va ser testimoni d’una gran quantitat de curiositats comercials. El pare de Misericòrdia i Montserrat, de fet, va haver d’ampliar els seus coneixements en aparèixer el plàstic com a nou competidor.

El temps va passar i en jubilar-se Jordi Mata, es va haver de prendre una decisió. Va suposar un punt d’inflexió pel local familiar que va modernitzar-se prescindint del taller i augmentant l’espai de la botiga. L’últim dels canvis estètics, de fet, va ser l’any 2001. De tota aquesta tasca es van encarregar la Misericòrdia i la Montserrat, pertanyents a la cinquena generació rere el taulell. En un primer moment, la primera es va encarregar d’atendre els clients i la segona de les tasques administratives i de gestió. L’evolució constant ha fet de la botiga tot un concepte de la lluita contra el temps. A hores d’ara, amb només la Misericòrdia al capdavant, s’han trobat amb la dificultat de trobar relleu generacional i la jubilació de l’actual propietària, han obligat a prendre una decisió.

Val a dir que a la ciutat de Reus encara en queden força locals antics, és el cas de la Confiteria Padreny, que va ser fundada l’any 1815. Li precedeix la Cereria Salvadó, oberta l’any 1835, l’Armeria Ferré, el 1840 i Òptica Salas, el 1862.