SANT VICENÇ DE CALDERS

Una colònia ferroviària que lluita contra l’oblit

El barri, construït inicialment per als treballadors del tren i actualment propietat d’Adif, porta més de 100 anys en peu

Text i fotos Alícia Fàbregas

“Això era com Sants [a Barcelona], una gran estació d’enllaç”, afirma un dels veïns de la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders. Perquè aquesta era una estació imprescindible a finals del s.XIX i principis del s.XX. En aquella època el tren era l’opció més ràpida per viatjar i transportar mercaderies i qui volia moure’s de Barcelona a Tarragona havia de passar per Sant Vicenç. Era i és la connexió entre les dues províncies, tant per la costa com per l’interior.

Es converteix en barri

mapa2L’antiga companyia ferroviària Madrid-Saragossa-Alacant (MZA) -quan encara no existia RENFE- va ser l’encarregada d’aixecar, a principis del s.XX, els primers 6 blocs d’edificis per a maquinistes, interventors, tècnics de senyals, mecànics i altres, amb habitatges de sostres alts, amplis i amb parets robustes que encara es conserven tot i que ni molt menys en perfecte estat. “Els caps, per exemple, s’instal·laren en cases a part dels pavellons i que són, avui en dia, les edificacions que es troben a cada extrem del barri”, descriu l’Adriana Rivas, historiadora de l’art, veïna i autora d’un treball d’investigació sobre la colònia ferroviària.

A poc a poc va anar creixent i consolidant-se com un dels principals nusos ferroviaris de Catalunya, atraient així a molts treballadors del sector de tota Espanya i erigint un barri per a ells i les seves famílies just darrera de l’estació, tan a prop que es divisa fàcilment fins i tot des de la finestra del tren quan para a Sant Vicenç.

«Qui volia moure’s de Barcelona a Tarragona havia de passar per Sant Vicenç»

Però va arribar la Guerra Civil i aquesta zona va patir les conseqüències. L’Aviació Legionària italiana i la Legió Còndor alemanya van sobrevolar aquestes terres, llançant més de 100 bombes sobre l’estació de tren i part del barri. Aquest era un punt estratègic que connectava Catalunya amb la resta del territori republicà i que “va permetre abastir a diferents fronts actius durant la guerra, com podrien ser el de l’Ebre o el d’Aragó. Destruint Sant Vicenç de Calders, destruïen el contacte amb aquests dos punts. A més, cal tenir present que s’esperava un atac marítim i no pas aeri, amb la qual cosa l’aprovisionament d’armes antiaèries va ser més aviat escàs a tot el litoral, i els atacs foren més destructius perquè no tenien defenses suficients”, afirma Rivas.

Eusebio Hervás en un local que abans feia les funcions de bar

Eusebio Hervás en un local que abans feia les funcions de bar

Tot i les adversitats, el barri va resistir i entre 1950 i 1970 es van construir tres blocs més, conformant un total de 82 habitatges i 9 pavellons. Un nucli que va arribar a sobrepassar els 300 habitants als anys 60, la seva època daurada. “El metge venia una o dues vegades per setmana, teníem els col·legis…Després també venia l’economat, que era un tren de fusta, un supermercat. Aparcava aquí dos dies [per setmana] i les famílies anaven a comprar. Era molt bonic, estàvem tots al carrer. Fins i tot la primera televisió que va haver-hi la van posar a l’Associació Ferroviària”, recorda la Rosa María Aragón, que va néixer al pavelló de la colònia i que s’ha passat la vida aquí. La seva filla, l’Emelina Córdoba, de 29 anys, també ha viscut sempre en aquest barri que estima: “Això quan jo era petita sí que tenia una vida impressionant. Els meus avis es van conèixer aquí a la festa major i es van casar a la capella ferroviària, i tant la meva mare, com el meu oncle, com els meus altres dos oncles van néixer aquí, al pavelló. Després, casualitats de la vida, jo vaig conèixer al meu marit també a la festa major. Ell és de Terol i va venir a treballar a ADIF. Encara hi ha gent que ve a treballar aquí, el que passa és que busquen pisos en altres llocs. Ell sí, ell va lluitar amb el sindicat perquè li donessin un pis aquí i li van donar”, continua mentre el seu fill correteja pel pati de davant de la casa i se senten trens arribant o marxant de l’estació, que està just enfront.

El present

Rellano

Replà d’un dels pavellons

Ara, la colònia, que segueix en peus com un fantasma de l’esplendor industrial d’una altra època, és propietat de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif). “A dia d’avui quedem poques famílies en general al barri”, assegura Rivas, i que siguin antics treballadors del ferrocarril, al voltant d’una desena. Paguen uns lloguers que oscil·len entre els 50 i els 250 euros per uns habitatges en un estat que deixa molt a desitjar. Els veïns es queixen d’això i dels okupes que omplen gairebé tot un pavelló sencer. Ningú els fa fora i segons assegura l’Eusebio Hervás, veí del barri, “allà fan fins i tot foc al pis”. L’Emelina matisa que “sí que alguna vegada han vingut els Mossos d’Esquadra, però que jo sàpiga no hi ha hagut baralles”. Segons fonts d’Adif, s’està fent tot el que està a les seves mans, tot el que és legalment possible, per solucionar aquest problema. S’han presentat denúncies als Mossos, però els episodis continuen.

«Paguen uns lloguers que oscil·len entre els 50 i els 250 euros per uns habitatges en un estat que deixa molt a desitjar»

Adif posseeix molts actius immobiliaris repartits per tota Espanya, molts són antigues colònies com aquesta. La gran majoria han sortit a la venda mitjançant subhastes i quan aquestes queden desertes es passa a la venda directa. No obstant, Sant Vicenç de Calders representa una excepció. Aquí no hi ha res a la venda perquè, segons afirmen fonts d’Adif, estan pendents d’un pla urbanístic per part de l’Ajuntament del Vendrell que es va iniciar el 2007 i que encara segueix obert. L’alcalde, Martí Carnicer (PSC), assegurava fa un any al Diari de Tarragona que l’objectiu és preservar els blocs i aplicar un pla que millori la zona i que permeti un aprofitament social dels pisos buits. Una de les propostes és la construcció d’un pàrquing per a passatgers de la regió, “per dinamitzar el territori”. Carnicer denunciava que Adif no ha tingut mai interès en acceptar cap pla de millora.

Les condicions

Rosa María Aragón, Emelina Córdoba i el seu fill davant de la casa del seu tiet, a la colònia, on viu tota la família

Rosa María Aragón, Emelina Córdoba i el seu fill davant de la casa del seu tiet, a la colònia, on viu tota la família

L’Emelina i la Rosa María em conviden a passar a casa seva i m’ensenyen unes habitacions molt àmplies, amb sostres altíssims que asseguren que poden tenir fins a 4m d’alçada. “Això són cases molt velles”, explica l’Emelina, “nosaltres el que vam fer va ser arreglar algunes finestres, perquè són de fusta i arriba un moment en què no tanquen bé”. Es queixen de que se senten oblidats, que ADIF no els hi fa casi cap reforma, excepte el sanejament de les canonades que va començar a l’estiu.

Les cases dels antics ferroviaris solen tenir un contracte per a tota la vida, com és el cas del tiet de l’Emelina i germà de la Rosa María. “Quan el meu germà mori doncs això ja… o fem un altre tipus de contracte o no sé. Es paga aigua, es paguen les escombraries… Al mes paguem 52€. Però nosaltres, perquè a ell li van deixar la renda antiga”, diu la Rosa María. El seu germà va patir un accident i per això es beneficia d’unes condicions de lloguer particulars.

Escala interior d'un dels pavellons

Escala interior d’un dels pavellons

L’Eusebio Hervás, en canvi, paga al voltant de 200€. Amb 73 anys i jubilat, després d’haver estat vivint gairebé 40 a Barcelona, s’ha tornat a instal·lar a la colònia ferroviària de Sant Vicenç, on va viure de jove. “En aquella època hi havia 150 empleats aquí a l’estació, però ara està gairebé tot centralitzat en el lloc de comandaments a Barcelona i ja no fa falta tanta gent aquí. A més, hi ha llocs de feina que ja ni existeixen perquè tot s’ha automatitzat”, explica mentre fuma una cigarreta, assegut en una cadira de plàstic en un local privat.

La millor època de l’any

L'Associació Ferroviària, que també fa les funcions de bar del barri

L’Associació Ferroviària, que també fa les funcions de bar del barri

El punt de reunió de la gent de la colònia és l’Associació Ferroviària que fa les funcions de bar. Però quan realment s’aprecia l’esperit comunitari i revifa el barri és durant el primer cap de setmana d’agost, a les festes. “És una festivitat que l’Associació Familiar Ferroviària lluita per mantenir any rere any”, explica Rivas. Des de no fa molt, el dissabte d’aquell cap de setmana es porta a terme una visita guiada “i es completa, si escau, amb algun altre acte de commemoració. Aquest any, per exemple, l’acte commemoratiu va ser durant el mes de maig i tenia relació amb els bombardejos que va patir l’estació”, afirma Rivas. Però no són només festes culturals, també hi ha diversió. Dissabte al migdia hi ha dinar popular, “a la tarda hi ha festa de l’escuma i pallassos també”, descriu l’Emelina, i a la nit orquestra. Diumenge es fa missa a l’església –que ja només s’obre aquest dia de l’any- i després hi ha un vermut.

Els veïns continuen lluitant per no caure en l’oblit, per no passar a ser ‘un poble’ més abandonat, com n’hi ha tants. Només el temps dirà si els seus esforços obtenen recompensa i si, finalment, aquesta colònia ferroviària, amb més de cent anys d’antiguitat, sobreviu.

Dades

• Construcció: 9 pavellons amb un total de 82 habitatges

• Propietari actual: Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif)

          • Preu dels lloguers: Entre 50€ i 250€