Robots ganxets

La robòtica entra a les aules

L’automatització i la programació esdevenen eines complementàries per assolir més competències i desenvolupar la creativitat

Text Cristina Valls. Fotos Pierre Grubius

Els alumnes de la ESO de La Salle Reus fan classes extraescolars de robòtica,  molt útils per especialitzar-se

Els alumnes de la ESO de La Salle Reus fan classes extraescolars de robòtica, molt útils per especialitzar-se

En el món de l’ensenyament té una importància clau la resolució de conflictes i l’estructuració de les idees. La robòtica educativa té un paper molt important en el desenvolupament d’aquestes dues tasques i la seva immersió a l’aula en totes les franges d’edat ha revolucionat la forma d’impartir les classes de Tecnologia i Informàtica. D’aquest tema en parla el jove Ángel Piera, format a l’escola de La Salle Reus. Ell va decidir dedicar el seu Treball de Recerca de Batxillerat a fer un estudi sobre la robòtica, un projecte que va concloure amb la construcció d’un robot i que va esdevenir l’embrió de l’especialitat a la que li agradaria dedicar-se en un futur. “Vaig tenir molt clar que volia iniciar els estudis superiors amb un tema relacionat. Quan vaig documentar-me per poder contextualitzar el treball, em vaig adonar que els robots no eren un tema tan recent com creia”. Reconeix que programar és complex, però que hi ha una part tècnica que és “molt útil” i que “ajuda a l’ésser humà”. L’únic misteri per poder dominar-lo mínimament és dedicar temps. La tria del tema del treball va venir gràcies a l’experiència amb un projecte Lego elaborat a quart d’ESO. Piera ressalta sobretot que “s’han de tenir bones idees per desenvolupar projectes que tinguin futur”.

L’Institut Roseta Mauri està catalogat com a un dels centres de Màxima Complexitat i la robòtica suposa un al·licient pels alumnes

D’altra banda, el canvi que suposa per a molts professors haver d’adaptar-se a treballar la robòtica a l’aula, també és aclaparador. L’òptica és diversa. “Per a mi ha estat un gran salt, perquè estic especialitzada en la branca química i realment no s’estudia res de tot això. T’has de posar al dia amb rapidesa i el propi alumnat t’ho exigeix”, diu la seva Merche Gómez, professora de Tecnologia i Informàtica de segon, tercer i quart d’ESO a l’Institut Roseta Mauri de Reus. A hores d’ara, juntament amb Gregori Voltes, també professor de Tecnologia i Informàtica a segon, tercer i quart d’ESO al mateix centre, comencen a rebre formació en l’àmbit de l’automatització. Un dels factors positius que agilitza el procés d’aprenentatge, segons afegeixen tots dos és que els companys de feina “t’ajuden també a compilar informació, estem en contacte continu i ens informen també de les diferents plataformes que existeixen per anar aprenent”. I és que aquesta especialització no té cap mena d’aturador, ja que s’ innova constantment. A hores d’ara, Merche Gómez es troba immersa en el tema de les aplicacions mòbils i amb el projecte de l’Scratch, un llenguatge de programació visual desenvolupat pel MIT Media Lab. Tal com distingeix Toni Soler, més familiaritzat amb la robòtica i l’automatització a l’Institut Roseta Mauri, el centre està catalogat com a un dels centres de Màxima Complexitat i la robòtica suposa un al·licient pels alumnes. “Val a dir que també tenim el Certificat d’Innovació Pedagògica, un programa promogut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que impulsa els coneixements tècnics i digitals per l’aprenentatge”, estableix.

DSC_3946

Les tipologies de robots i les diverses aplicacions són creatives i provenen de les millors idees

“El món de la robòtica t’exigeix una formació continuada i ràpidament queda obsoleta. Els mateixos alumnes són els que et reclamen aquests canvis, ja vénen de primària amb coneixements cada cop més avançats i això ens obliga a reinventar-no”, continua Soler, també professor de Tecnologia de tercer d’ESO, Primer de Batxillerat i Coordinador del Projecte de la First Lego League del centre. Tot plegat, implica invertir temps i com bé diuen tots els professors preguntats, “requereix invertir el teu temps lliure, fora de la feina”. El dubte més habitual dels professors que han de migrar del coneixement més ‘mainstream’ de la tecnologia al més capdavanter, és saber per on començar. Segons especifica la professora de Tecnologia i Informàtica de primer, quart d’ESO i primer curs de Batxillerat, Sofia Gómez, explica que “la disciplina és molt àmplia i és fàcil perdre’s”. Ells han triat en concret Arduino, una plataforma de hardware lliure basada en una placa amb un microcontrolador i un entorn de desenvolupament. Està dissenyada per facilitar l’ús de l’electrònica en moltes disciplines i el seu software és d’allò més flexible, però hi ha molts tipus de tecnologies per poder emprar. El projecte Arduino, que impulsa Sofia Gómez juntament amb Josepa Miró, ajuda a potenciar la robòtica amb els de quart d’ESO. “El procés formatiu del professor ha de començar amb objectius assumibles al principi i anar a creixent a poc a poc. Més que ensenyar quelcom nou als alumnes, se’ls ha d’acompanyar en el procés. Molts aprofiten hores de pati per poder avançar el seus projectes”, atribueix Sofia Gómez.

De fet, l’Institut Roseta Mauri és un dels centres de la província amb més projecció en l’àmbit de la robòtica i ho va demostrar a Logronyo el passat mes de març quan va aconseguir arribar a la final internacional de la First Lego League. “Nosaltres vam tenir fa un temps una aposta clara pel que fa a la robòtica i la programació a l’aula des del departament de Tecnologia. Pensàvem que el treballador del futur seria més un programador de màquines que no un constructor”, estableix Toni Soler. Diferents centres de la ciutat també s’han adherit a la Setmana Europea de la Programació. És el cas de l’Institut Baix Camp, el qual va afegir-se del 7 al 22 d’octubre. Van dur a terme diversos tallers formatius per introduir tot l’alumnat en el món de la programació i la robòtica. Els Cicles Formatius de Grau Mitjà de Sistemes Microinformàtics i Xarxes va dur a terme tallers d’Scratch, App Inventor i geolocalització amb HTML5 i els de Cicles Formatius de Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma i Web van participar en tallers de llocs web per mòbils i de JavaScript.

Sofia Gómez i Josepa Miró, professores de l'Institut Roseta Mauri amb robots socials

Sofia Gómez i Josepa Miró, professores de l’Institut Roseta Mauri amb robots socials

Els esmentats tallers també van tenir per objectiu complementar la formació ja emmarcada en el desenvolupament normal de les classes. Es van incloure reactivitats sobre introducció a algorismes o programació amb Java, JavaScript, PHP i Android, per part de l’alumnat dels Cicles Formatius de Grau Superior; també coneixements sobre la confecció de videotutorials per part dels de primer d’ESO; la construcció d’un robot amb Arduino per part dels de quart d’ESO i les dues hores setmanals dedicades a robòtica i programació per part dels estudiants del Batxillerat Científic. En el cas dels alumnes de l’Institut Roseta Mauri, també participen a la Code Week i a la Setmana de la Ciència.

Són nombroses les funcionalitats que es poden arribar a programar en diferents robots. Segons enumera Soler pel que fa a la tipologia en el marc de la First Lego League, els seus alumnes van desenvolupar un projecte de robòtica amb robots mindstorms de Lego. “Sempre va d’una temàtica diferent i s’han de fer dues tasques. Un robot que ha de complir missions i una altra on s’ha de fer un projecte científic”, determina. Han elaborat una gran diversitat de projectes, com ara una aplicació com a alimentador automàtic per a mascotes (Pet feeder) programat amb tecnologia Arduino. Per la seva banda, tant Josepa com Sofia, porten tres anys presentant diferents projectes a CosmoCaixa. “Entre els invents més curiosos hi ha el canviador de bolquers intel·ligent per a nadons amb Arduino”, detalla Sofia Gómez. El projecte va quedar finalista l’any 2016 en el marc del concurs estatal de Desafío Stem de Madrid. Enguany, però, el que ha tingut força tirada són els robots socials, aquells que ajuden a les persones i interactuen amb ella. Tot ells estan controlats mitjançant la tecnologia Arduino. Hi ha creacions tan interessants com el ‘Profe-bot’, un robot que emula un professor que emmagatzema una bateria de preguntes per millorar les competències bàsiques de quart d’ESO; el ‘Nani-bot’ pels infants, que consisteix en premiar el compliment d’una sèrie de rutines en un temps determinat; i una tercera creació, la del ‘Pasti-bot’, una màquina programada per recordar quan prendre la medicació.

Han elaborat una gran diversitat de projectes, com ara una aplicació com a alimentador automàtic per a mascotes (Pet feeder) programat amb tecnologia Arduino

DSC_4128En el cas de l’escola La Salle Reus, també desenvolupen l’ensenyament de robòtica a l’aula. Sota el lema “la robòtica és el pretext per treure el millor dels alumnes”, el professor de secundària del centre, Jesús Gallegos, estableix que pretén “formar persones autònomes i capaces de treballar en equip, creatius, socialment compromesos i respectuosos amb el medi ambient”. Al centre es treballa la robòtica a través de la matèria Robotics Desing Process, que cursen tots els alumnes de segon d’ESO, i l’activitat extraescolar de Robòtica, que s’ofereix per a qui vol anar més enllà del què es fa a l’aula. “Són temaris que es duen a terme en anglès, ja que som una escola multilingüe i algunes de les matèries les fem en llengua anglesa. Així, progressivament i de forma natural, els alumnes van perdent la por a comunicar-se en un idioma que no és ni el Català ni el castellà”. Encara que pugui semblar ambiciós, Gallegos corrobora que treballar la robòtica té molts valors. “La manera com treballem la Robòtica forma part d’un sistema d’innovació educativa molt més ampli i que no és pas una ocurrència passatgera. Ja fa molts anys que des de La Salle Catalunya es dissenyen i es desenvolupen programes d’innovació educativa, perquè als nostres centres (25 repartits per tot Catalunya) s’estimulin les intel·ligències múltiples i es potenciïn tant el treball per projectes com l’aprenentatge cooperatiu. La Robòtica facilita molt tota aquesta feina”.

Tot plegat, no vol dir que tots els alumnes hagin de ser enginyers o programadors només, l’objectiu és que “pensin d’una forma crítica i creativa”. De cara al futur, Gallegos estableix que des de La Salle Reus “impulsaran de manera molt més significativa i valenta el pensament computacional en l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria dins de l’entorn de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, les arts i les matemàtiques (STEAM), tot aprofitant, per exemple, les iniciatives que s’estan desenvolupant des del Campus Universitari de La Salle – Universitat Ramon Llull, o des de qualsevol de les altres escoles i centres de La Salle Catalunya. I és que a La Salle Reus tenim la gran sort de treballar en xarxa”. “Vam participar dos anys seguits a la First Lego League, però ara en farà quatre que no ho fem. De cara al futur, mirarem de reactivar-ho, perquè creiem que és una motivació positiva pels alumnes”, formula el coordinador TAC de La Salle Reus, Eduard Gallofré, qui a més explica que enguany s’està madurant molt bé la introducció de la robòtica a segon d’ESO i la idea és que “facin una mena de First Lego League, de forma interna al col·legi”. D’aquesta manera, es familiaritzaran amb la dinàmica. Viu a fons ha parlat amb diferents alumnes de La Salle de segon i tercer d’ESO, tots ells han rebut classes extraescolars de robòtica. Es tracta de Matí Romero (2n), Víctor Virgili (2n), Alfons Alarcón (3er) i Xavi Pérez (3er). “Una de les característiques que més ens atrau és la versatilitat dels robots, les formes de combinar peces i la familiarització de la programació”, determinen Víctor i Alfons. En Xavi explica que per als companys que acaben de començar, també solen sorgir expectatives molt normals. “Molts pensen que als inicis faran un gran robot i després en veure la realitat, es desil·lusionen, és una carrera de fons”, matisa. El primer contacte amb la programació, segons expliquen ha estat complex, però quan ja van portar uns mesos, “ja recordàvem els tipus de motors, de cablejat i sensors”. Per ara, els projectes que han dut a terme en el camp de la robòtica han estat relacionats amb la First Lego League. “Vam elaborar un projecte d’una granja d’animals, on vam trigar una mica en el muntatge i la recerca dels animals va ser costosa. Ara que comencem amb els coneixements de robòtica, creiem que tenim l’avantatge d’haver aprofitat l’activitat extraescolar tenim experiència i una base inicial”, detalla Martí Romero.

Tot són avantatges, però des d’un punt de vista més crític, la majoria dels professors consultats fan palès que les tecnologies ajuden molt l’ésser humà, però no han d’esdevenir indispensables. “L’objectiu o finalitat no és treballar aquesta eina, busquem quelcom complementari, perquè la robòtica és una gran eina de motivació”, conclouen.