LUTIERS

Els artesans dels instruments musicals

Parlem amb diferents perfils de constructor, sobre la seva realitat i els detalls més singulars del seu ofici

Cristina Valls

Salerno 2

L’italià Marco Salerno en el seu taller de Ravós del Terri. Foto cedida

La producció artesana d’un instrument musical no és tasca fàcil, té la particularitat d’exigir un ampli coneixement de la música. Almenys això és el que fa palès l’italià establert a Ravós del Terri (Girona) Marco Salerno, qui construeix instruments clàssics de forma totalment manual, també en fa reproduccions fidels d’instruments clàssics i a vegades també en repara peces. “Abans de dedicar-me a això en exclusiva vaig ser músic. Em vaig treure la Diplomatura de Guitarra i vaig apropar-me a la música antiga, vaig fer concerts i vaig tenir el privilegi de poder tocar gran varietat d’instruments, com ara el llaüt i el cornet, un instrument de vent del renaixement elaborat a partir de fusta”, comença explicant els seus inicis Salerno. A poc a poc, va apropar-se a la construcció d’instruments, una feina que requereix un coneixement profund de la música. Així doncs, des del 1990 ha compilat anys d’experiència com a lutier. “Com a empresa oficial, he arribat a fer 845 instruments. Depenent de l’instrument, el procés és més lent, radica en la senzillesa o quan laboriós sigui l’encàrrec”, explica l’italià. És a dir, pot trigar una setmana o un mes i mig amb un instrument, segons si es vol un treball més esculpit o amb molts filets.

El seu rang d’actuació se centra en instruments antics de corda fregada, instruments d’arc, barrocs, renaixentistes i medievals. És el cas d’arpes de diferents èpoques, llaüts, guitarres i arcs. “Pel que fa al tipus de públic solen ser professors de conservatori o alumnes, però no hem tanco en l’àmbit local només. Ans el contrari, nosaltres els constructors ens movem per fires internacionals i treballem per encàrrec per tot el món”, aclareix Salerno. Trobar un expert en reproduccions d’instruments antics d’època mitjana i renaixement respon a un nombre limitat de persones. “No hi ha a tot arreu, potser dedicats a aquesta especialització concreta en som una cinquantena. I és que reproduir peces a partir d’imatges de 500 anys enrere requereix la creació d’un projecte i ha de funcionar si o si, altrament només has fet un moble”, corrobora Salerno.

Reproduir peces a partir d’imatges de 500 anys enrere requereix la creació d’un projecte i ha de funcionar si o si, altrament només has fet un moble

José Antonio Fuentes realizant un treball artesà al seu taller de Rubí. Foto cedida

José Antonio Fuentes realizant un treball artesà al seu taller de Rubí. Foto cedida

Un cas ben diferent és el de José Antonio Fuentes, natural de Rubí. Ell va ser fuster durant més de 15 anys i el 2004 es va endinsar en aquest gran ofici. “Vaig començar des d’un vessant amateur i autodidacta. A partir del 2009, va ser quan em vaig establir com a professional. El fet d’haver-me decidit a fer el pas, va produir-se arran de l’afició que tinc per la música. I és que des de sempre havia tocat la guitarra. Fer un moble per a mi era bonic, però un instrument suposa fer una peça amb ànima”, determina Fuentes. Al llarg de la seva trajectòria, ha contemplat que és d’allò més important tenir coneixements musicals, però afirma també que haver tingut accés a les noves tecnologies al costat, l’han ajudat a completar la seva formació. “El sector del constructor d’instruments és una mica tancat. És difícil començar quan no tens una família que es dediqui a això. A més, et trobes poca gent que et vulgui transmetre els seus coneixements. Ser autodidacta en aquest ofici era impensable fa 50 anys enrere i crec que els ‘nouvinguts’ al sector donem una empenta necessària, ja que el sector s’està revifant”, corrobora l’artesà. José Antonio Fuentes està especialitzat en fer guitarres, en crea sobretot de clàssiques i de flamenques. “Alguna elèctrica n’he fet, però més aviat de consum propi. Algun llaüt i bandúrries també. Les tipologies més exitoses, sens dubte, són les clàssiques i les de flamenc. Hi ha un mercat molt ampli de professionals que es dediquen a la música i volen una guitarra d’aquestes, feta a mida. La gent que vol comprar guitarres elèctriques té una mica de ‘marquitis’, és a dir, prefereixen les marques conegudes. Avui dia, no et compren una guitarra d’aquest tipus si no tens un nom reconegut internacionalment. Tant se val els acabats o la sonoritat”, evidencia l’expert. Més aviat, en preferiran una Fender, una Gibson o una PRS.

DSCN2172Respecte al nombre d’instruments que ha fet, ho té tot documentat, cada guitarra du una fitxa individual al seu arxiu amb totes les seves característiques amb gruixos de coberta, fons, cèrcols, escala, materials, etc. De fet, aquest mes ha finalitzat l’instrument número 109. Pel que fa al seu àmbit de distribució, Fuentes ven les seves obres a tota Espanya i algun encàrrec puntual a l’estranger. De fet, ha enviat peces fins a Noruega, Grècia, França, Regne Unit, Corea del Sud, Uruguai i Emirats Àrabs. “Recentment, he trobat un nou distribuïdor a Alemanya, es tracta d’una feina que no té fronteres”, remarca. Sigui com sigui, el lutier assegura que d’aquest ofici se’n pot viure i assegura que hi ha un vertader segell en la seva forma de fer: “Crec que el so dels meus instruments és equilibrat en greus i aguts. Aconsegueixo un timbre propi i característic, tant en la qualitat com en la textura de la veu de la guitarra, és a dir, el color del so. També hi ha un bon ‘sustain’, projecció i ´és fàcil de tocar”.

Per a més informació:

www.marcosalerno.it

www.fuentesguitars.com