DAVID BEA

“Molta gent de Tarragona i de Reus tenen un origen jueu i ni tan sols ho sospiten”

David Bea Castaño (Tarragona, 1971). Doctor en Història. Imparteix docència a l’Escola Técnica Superior d’Arquitectura de la URV. Ha estat professor convidat a la Universitat Ben Gurion del Neguev, a Beer Sheva (Israel). Arqueòleg. És un especialista en el món prehistòric. Ha dirigit i ha col·laborat en diversos projectes arqueològics a Catalunya i al nord d’Àfrica. I és, també, un estudiós de la relació histórica entre Catalunya i Israel

Text Marc Pons. Fotos Pierre Grubius

DSC_3753Soci de l’ARCCI (Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel). Co-autor d'”El call jueu de Taragona” (Arola Editors). Ha creat Bet Israel, una iniciativa de recuperació de la memòria i de divulgació de la cultura de la comunitat jueva medieval de Tarragona. Bet Israel transporta les generacions del segle XXI a la música i a la gastronomia -adaptades a l’actualitat- d’aquells veïns de cultura jueva que, després de quatre segles de convivència, van desaparèixer totalment del teixit social i cultural de Tarragona.

Com arriben els jueus a Tarragona? Durant els últims segles de dominació romana, centúries del 300 i del 400, hi havien algunes famílies jueves a Tàrraco. Però van desaparèixer quan, tres segles més tard, la península va ser envaïda pels àrabs i Tarragona va quedar dins d’una zona de frontera; terra de ningú, insegura i, per tant, relativament abandonada. No seria fins que els comtes independents de Barcelona, quatre segles després, van restaurar Tarragona, cap a l’any 1116, que no tornem a tenir noticies d’una presència jueva a la ciutat.

Es pot dir que els jueus tarragonins arriben a la ciutat de la mà del nou poder cristià? Efectivament. Els jueus que vivien en territori cristià eren, sempre, súbdits del poder reial. No es permetia que el poder eclesiàstic o el poder nobiliari tinguessin jurisdicció sobre la comunitat jueva. I a Catalunya, el poder reial estava representat pels comtes independents de Barcelona. Més endavant, també, reis d’Aragó. Sabem que el comtes independents de Barcelona van posar la iniciativa i que la comunitat jueva de Barcelona va posar els mitjans econòmics i els recursos humans per a restaurar l’antiga comunitat jueva de Tarragona.

Com van encaixar els jueus en una ciutat on el principal poder era l’eclesiàstic? Com ho feien a tot arreu on s’establien. Tarragona va ser convertida en un domini dels arquebisbes, però dins de la ciutat hi havia carrers i places que eren de la jurisdicció dels comtes, com per exemple els voltants del Castell del Rei que, actualment, coneixem com la Casa de Pilats. Els jueus tarragonins van crear el seu barri, el call jueu, dins de la jurisdicció del seu senyor; es a dir, en la zona actual de la Plaça del Rei, carrer de la Portella i Plaça dels Àngels. Sabem que la Sinagoga es va construir fins a quatre vegades en indrets diferents de la Plaça del Rei.

Foto TolouseQuin pes tenien els jueus tarragonins sobre el conjunt de la ciutat? Numèricament no ho podem confirmar. Devia ser una comunitat important, però no tenim elements per a concretar un percentatge respecte a la població total. En canvi sabem que econòmicament eren una comunitat molt pròspera, com ho eren la majoria dels calls -barris jueus- catalans. Els call jueu de Tarragona era una fàbrica de metges, d’advocats, de notaris, de professors, de comptadors, … que exercien en qualsevol lloc de la ciutat. I també de mercaders. Molt probablement els primers grans comerciants de Tarragona eren famílies del call jueu.

I el mite del jueu usurer? El call de Tarragona era una reproducció a escala de la ciutat. És cert que al call hi havia la màxima concentració d’allò que avui anomenem professions liberals. La pràctica de la religió jueva obliga a l’estudi, i això implica certa relació entre judaisme i intel·lectualitat. Peró al call de Tarragona hi havia tota mena de professions i de condicions econòmiques: rics i pobres; pagesos, artesans, mercaders, … i usurers. La usura, el precedent de l’actual sistema bancari, era una activitat exclusiva dels jueus, per que l’Església no autoritzava aquesta pràctica entre els cristians.

Quina era la llengua dels jueus tarragonins? El català que es parlava a les cases, als carrers, a les places i als mercats del país. Els jueus tarragonins; com la resta de jueus catalans, valencians i mallorquins; tenien el català com a llengua pròpia. L’hebreu, la llengua històrica dels jueus, només s’utilitzava en la litúrgia. Alguns, els més erudits de la comunitat, podien arribar a tenir una conversa en hebreu. Però el català era la llengua de la vida quotidiana; la de casa, la del call, la dels oficis, la dels negocis, la de la música i la de l’amor. La llengua no era el fet diferencial de la comunitat jueva.

El call de Tarragona era l’únic “barri jueu” més enllà del de Barcelona? No. Tarragona era, probablement, el més potent del seu territori, pel valor comercial del seu port. Però sabem que hi havien altres calls més petits a Reus, a Falset, o a Valls; que eren ciutats més petites. Tots formaven part d’una xarxa entrellaçada de calls, que abastava més enllà dels límits estrictes del Principat, i que liderava el de Barcelona. Els grans calls del país, com els de Barcelona, Girona, Montblanc, Lleida, Tortosa, Perpinyà o Tarragona exercien certa tutela sobre els més petits. Era la mateixa relació, a escala, que exercien les grans ciutats respecte a les petites.

«Els calls de la península ibèrica van ser assaltats i saquejats, i molts dels seus habitants brutalment assassinats»

Foto 1Pere Martell, el negociant tarragoní que va finançar l’empresa conqueridora de Mallorca, era jueu? No ho sabem. El que si sabem es que era un navilier molt ric amb interessos comercials als ports islàmics de Mallorca. I que era una persona molt propera al poder. I això porta a pensar que formava part de la xarxa relacional entre la corona i la comunitat jueva de Barcelona -que era la que finançava les empreses conqueridores dels sobirans catalanoaragonesos-. Pere Martell, si era jueu, provaria que els jueus de Tarragona, contra la imatge que es pugui tenir, tenien relacions molt fluïdes amb el conjunt de la societat, tant amb el poder com amb les classes populars. Fins l’any 1492, que els Reis Catòlics decreten la conversió forçosa o l’expulsió. Els calls catalans ja havien entrat en crisi un segle abans. L’any 1391, cent-un anys abans del decret dels Reis Catòlics, Europa estava immersa en una crisi brutal que estava provocant fam, pestes i mortalitat. Els calls de la península ibèrica van ser assaltats i saquejats, i molts dels seus habitants brutalment assassinats; per multituds dirigides per certs sectors del poder eclesiàstic i nobiliari, que volien debilitar el poder reial massacrant els seus principals aliats. Naturalment aquells “pogroms” es van vestir amb un discurs religiós molt simple però molt efectiu.

Que va passar amb el call de Tarragona? Va ser dels que va resistir millor la destrucció. Sabem que la comunitat jueva de Tarragona es va refer. I ho sabem per que les investigacions de les professores Marta Serrano i Maria Bonet, de la URV, revelen que la Sinagoga va ser reconstruïda. Però la destrucció els va afectar. Ho sabem per que la investigació revela una destrucció important; causada per una multitud incontrolada, prèviament inflamada per saquejadors professionals d’origen castellà i aragonès, que molt probablement ja havien fet el mateix en altres ciutats de la península.

Després vindria el decret d’expulsió, el de 1492 dels Reis Catòlics. Seria la pedra de toc definitiva. El call de Tarragona s’havia refet. Però, després del pogroms de 1391 les relacions de veïnatge entre les dues comunitats locals, la cristiana i la jueva, quedarien molt contaminades. També va passar que, durant aquell segle que separa els pogroms de l’expulsió, el bombardeig de calumnies i difamacions sobre la comunitat jueva, per part de certs sectors del poder, va anar en augment. Durant un segle el debat “conversió o expulsió” va ser constant, per que es pretenia acabar amb el fet diferencial jueu, com a fenòmen social, cultural i econòmic.

Els jueus tarragonins es van convertir o van marxar? Molts van marxar. Tot i que no se’ls permetia endur-se les seves propietats; i l’èxode els condemnava a la ruïna, la seva identitat, basada en el fet cultural i religiós, devia pesar molt. Van ser embarcats a la platja del Miracle cap al port dels Alfacs; i d’allà cap al sud de França, cap a Itàlia o cap els Països Baixos. Al call de Roma; o al de Liorna, a la Toscana; o al d’Anvers, a Flandes; i es van dissoldre, progressivament, entre la comunitat jueva local que els havia acollit. Amb el pas de les generacions es perdria la llengua catalana i la consciència d’origen tarragoní.

I els que es van quedar? Eren els dos extrems de la comunitat: els més rics i els més pobres. Els primers per que el gran patrimoni que posseïen pesava més que la identitat, i els segons per que no tenien recursos econòmics ni tan sols per plantejar-se l’èxode. Es van convertir al cristianisme, es van mestissar amb la comunitat cristiana local i van ocultar a les generacions futures el seu origen cultural i religiós. Això també va passar a la resta de calls de la Corona d’Aragó. Molta gent; a Catalunya, a l’Aragó, al País Valencià o a Mallorca; te un origen jueu i ni tan sols ho sospita.

Vostè ha creat Bet Israel, una iniciativa per posar llum sobre aquesta etapa fosca. Bet Israel es una iniciativa de turisme cultural que aproxima les generacions actuals a la vida d’aquells veïns jueus de Tarragona desapareguts sobtadament. Expulsats o convertits. Organitzem visites a l’antic call, i amb l’ús de recursos teatrals, descobrim els aspectes més curiosos d’aquella comunitat. Donem molta importància a la música i a la gastronomia, que considerem elements molt importants per a explicar i per a entendre la vida quotidiana de la comunitat jueva de Tarragona. Ho fem, habitualment, un cop al mes i extraordinàriament amb grups de més de vint persones.

«Bet Israel es una iniciativa de turisme cultural que aproxima les generacions actuals a la vida d’aquells veïns jueus de Tarragona desapareguts sobtadament»

Bet 5Com arriben fins a la música dels jueus tarragonins? Amb la col·laboració d’importants investigadors, hem aconseguit reconstruir la música judeocatalana. La Pilar Cugat (la Jueva de Tortosa) interpreta un cant de noces judeocatalà que, del tot segur, devia ser molt habitual en la Sinagoga tarragonina. Es una peça molt emotiva i molt reveladora; que transporta no tan sols a una època sinó que també a una cultura i a una manera d’entendre la relació entre l’home i la dona. També s’interpreten cants sefardites, que ens transporten a la dramàtica Diàspora dels jueus castellans després del decret d’expulsió.

I a la gastronomia? A partir dels receptaris medievals catalans, bàsicament el Llibre del Coch del cuiner reial Rupert de Nola, del segle XV, hem seleccionat diferents plats, reelaborats i actualitzats, que segueixen escrupulosament la normativa del kashrut, la dieta documentada en el Talmud -el llibre sagrat del judaisme-. En el viatge de “descobriment” del call tarragoní, oferim una tapa de bunyols de bacallà o de croquetes de corder guisat amb salsa d’albergínia i “pólvores de duc”, una barreja d’espècies que s’utilitzava habitualment en la cuina medieval.

I com ho “mullen”? Amb vi negre kosher. La degustació la fem a l’Espai Vi, al carrer Santa Anna, que és el nostre col·laborador en aquesta aventura de descobriments. El kosher es un vi elaborat segons la llei jueva. Kosher en hebreu significa pur. I el kosher que oferim -el Petit Peraj Ha’abib- s’ha elaborat al Celler Cooperatiu de Capçanes, al Priorat, que també exporta aquest vi a Israel. Música i gastronomia completen una experiència que ens aproxima, d’una manera didàctica i entenedora, a la cultura d’aquells veïns, pot ser avantpassats, desapareguts sobtadament fa cinc segles.

Com ho fem? Tothom qui vulgui “descobrir” aquells veïns desapareguts, pot ser avantpassats, ho pot fer a través de la nostra pàgina www.iberapt.com, del nostre correu electrònic contacte@iberapt.com o telefònicament al 628 539 843. Bet Israel. Els jueus de la Tarragona medieval.