Música en directe al Port

Música en directe per reviure el port

Mister Mojo s’ha sumat fa tan sols un mes als locals del Port Esportiu que ofereixen concerts en viu

Alícia Fàbregas, text i fotos

P1290001 como objeto inteligente-1Cada cop hi ha més gent que aposta pel Port Esportiu i treballa per revifar-lo. En especial persones que lluiten perquè augmenti la presència de la música en directe a Tarragona. Com l’Álvaro Montecinos, al capdavant de Mister Mojo, un local amb un ampli programa de concerts en viu, inaugurat a principis d’octubre en aquesta zona del sud de la ciutat, allà on havia estat Puentes fins el passat mes d’agost. “Mojo és un argot típic del blues i del jazz, és com el duende en el flamenc”, explica Montecinos.

La decadència

Anys enrere, l’oci nocturn a Tarragona es concentrava al Port Esportiu. Una zona viva plena de locals on anar a ballar o prendre una copa. Entre el 2000 i el 2006 un 95% dels establiments estaven oberts. Però els aldarulls van anar enterbolint el port i els seus voltants fins a convertir-ho en un indret perillós per on la gent tenia por de passejar de nit. Un dels incidents greus va tenir lloc a l’octubre del 2004, quan una moto es parava al costat d’un cotxe a la Plaça dels Carros i disparava als seus ocupants matant a un d’ells. Però més endavant, al 2010, també continuaven els incidents. Un jove moria a conseqüència d’una pallissa al Port Esportiu.

Entre el 2000 i el 2006 un 95% dels establiments estaven oberts. Però els aldarulls van anar enterbolint el port i els seus voltants fins a convertir-ho en un indret perillós

Així, la zona es guanyava la reputació d’un lloc que calia evitar especialment de nit. Al 2012, dels 51 locals disponibles només hi havia cinc ocupats. El fet de que estigui separat del centre de la ciutat per les vies del tren, que fan de barrera, i que només s’hi pugui accedir de manera directa per un punt, travessant la Plaça dels Carros i creuant el pont subterrani que hi ha al fons, tampoc ajuda a dinamitzar aquesta àrea de la ciutat, que compta amb el privilegi de mirar al mar.

L’any passat, MSS Real Estate, un grup inversor amb seu al Regne Unit, presentava un projecte per convertir el port en un espai similar al Maremàgnum de Barcelona, amb botigues, restauració i un hotel de cinc estrelles. Després d’un debat accionarial entre MSS Real Estate i la societat que gestiona el Reial Club Nàutic de Tarragona i el Port Esportiu (Nàutic de Tarragona, S.A) sembla que aquest projecte quedava descartat en convertir-se aquesta última en màxima accionista i desbancar la voluntat de control del grup inversor MSS.

Present i futur

Alex&Alv expo Mr. MojoEl que sí que sembla ja una realitat futura és la passarel·la que anirà des de la Baixada del Toro directament fins a la platja del Miracle. L’Autoritat Portuària és qui ha assumit el cost d’aquesta obra que hauria d’estar acabada l’estiu de 2018. Així, sembla que la connexió de la urbs amb el mar serà més fluïda en els propers anys, fet que pot potenciar l’afluència de visitants cap al port i contribuir poc a poc a que Tarragona deixi de donar-li l’esquena al mar.

Montecinos aposta per aquest futur i per això es va llençar a obrir Mister Mojo fa només unes setmanes. A més, s’ha de tenir en compte que en aquesta part de la ciutat les restriccions horàries pel que fa als locals musicals són més laxes perquè no hi ha veïns a prop.

Hem decidit crear una associació que d’alguna manera sigui una catapulta per a les inquietuds de la gent de la ciutat. Una associació d’àmbit filosòfic, científic i artístic»

El seu no és un projecte de bar com la majoria. “Hem decidit crear una associació que d’alguna manera sigui una catapulta per a les inquietuds de la gent de la ciutat. Una associació d’àmbit filosòfic, científic i artístic”. Així defineix Montecinos l’associació Stella Mundis, de la qual Mister Mojo n’és una branca. Ell ja organitzava les nits de jazz i blues quan el local estava en actiu sota el nom de Puentes i quan va tancar, va decidir agafar el relleu: “La gent que col·laboràvem a Puentes, alguns, vam decidir presentar-li un projecte al Club Nàutic, que són els que administren tot això. Els hi va semblar bé i ens van cedir aquest espai”. Per tant, no es tracta d’un lloguer habitual, sinó d’una cessió de l’espai que durarà fins al 2024. Per això no poden fer grans reformes, però sí redecorar una mica l’interior, com ja han fet.

Les activitats

Mr. MojoAlex Bramwell, una jove de Michigan que ja fa uns anys que viu al Tarragonès, és l’encarregada d’organitzar els esdeveniments amb la seva agència Bramabe. “Per alguns músics és un lloc on practicar en un ambient divertit i relaxat. Perquè hi ha molts músics a Tarragona però no espais suficients on poden trobar-se i connectar”, explica Bramwell, que també és cantant a diferents grups.

Però en aquest bar no tot es redueix a la música. Com descriu Montecinos, l’objectiu és “difondre les diferents arts. Tot el que signifiqui un desenvolupament a les diferents àrees d’expressió de l’ésser humà”. Per això compten amb un ampli programa que dissenya Bramwell, amb una temàtica diferent segons el dia. Els dijous són les nits de cinema, els divendres micròfon obert, dissabtes concerts i diumenges tallers que van des de classes de tango o flamenc fins a pallassos. A més, a les parets del bar s’hi poden trobar també exposicions d’art. Com defineix la jove nord-americana, “cap altre lloc ofereix tanta varietat com nosaltres. Aquí cada nit pots trobar tot tipus de públic”, perquè no es tanquen només a un tipus d’art, ni tan sols a un tipus de música. Fan concerts tant de jazz com de reggae, funk, soul o flamenc.

Un altre exemple

Ballant (IdelM)Però Mister Mojo no és l’únic establiment que lluita per la música en directe i que aposta per instal·lar-se al port. Abans que ell ja ho havia fet La Isla del Mojito, que durant vuit anys va tenir el local prop de la Rambla Nova i que, fa més d’un any i mig, va traslladar-se al sud, creuant les vies del tren, per instal·lar-se en un lloc que dóna alhora a la platja del Miracle i al port esportiu: sorra a un costat, vaixells a un altre i el mar constant, a babord i a estribord. Són tres els socis que ho porten: Ramon Masdeu, Ramón València i Marelaine Megret –Magda per a la majoria de gent.

Ells estan enfocats a la música cubana, sobretot tradicional. Tots els diumenges i un dissabte al mes fan concerts. A més, els dimecres ofereixen classes de salsa gratuïtes. Tot un ambient que transforma aquest espai en un trosset de Cuba a Tarragona.

Ells estan enfocats a la música cubana, sobretot tradicional… …Tot un ambient que transforma aquest espai en un trosset de Cuba a Tarragona.

Socis IdelMUn de les raons que els van fer moure’s cap al port van ser les restriccions horàries que hi ha al centre de la ciutat. “Allà no deixen que l’oci funcioni bé”, assegura Megret. En canvi aquí poden estar oberts i amb música fins a les 5h del matí, tot i que normalment tanquen abans.

La seva és també una batalla per dignificar la música en viu. “L’Ajuntament no li dóna molt peu a la cultura de la música en directe. Quan estan tocant al carrer ja van a posar multa, a requisar els instruments…Això també és cultura. En comptes de fomentar-ho el que fan és eliminar-ho, l’Ajuntament podria posar una mica de la seva part”, es queixa Masdeu.

A més d’aquests dos bars, al Port Esportiu està també La Tarara, que ofereix concerts de flamenc tot i que amb una freqüència menys regular. A part d’alguna discoteca on alguna vegada també fan música en directe.

Queda molt camí per recórrer per aconseguir revifar aquesta zona de Tarragona, però es van donant passos en aquesta direcció. Hi ha gent que s’esforça per aconseguir-ho i que posa el seu granet de sorra. Potser poc a poc, la música en viu aconseguirà fer de catalitzador per l’anhelada transformació.

«L’Ajuntament no li dóna molt peu a la cultura de la música en directe. Quan estan tocant al carrer ja van a posar multa, a requisar els instruments…»

Concert IdelM