El Priorat

El Priorat es reinventa

Text Marc Pons, fotografies Pierre Grubius

DSC_2539El Priorat es reinventa. La que havia estat la “ventafocs” de les comarques tarragonines -la comarca més despoblada i amb el P.I.B. més baix del sud de Catalunya; i al vagó de cua del rànquing de renda per càpita del país- va iniciar, fa uns anys, un procés de reinvenció que tenia el clar objectiu de posar, de nou, el Priorat al mapa de Catalunya, d’Europa i del món. La tenacitat de la seva gent i la fe que la seva societat ha demostrat en els seus projectes confirma que són en el bon camí. Actualment el Priorat es una potència vitivinícola i es un territori de turisme cultural en eclosió. Vi i paisatges -naturals i rurals- reunits en l’oferta de l’enoturisme són el nervi de la marca Priorat del segle XXI. Els vins del Priorat ja són coneguts i apreciats en els mercats més exigents del món. I l’oferta paisatgística s’obre camí amb força col·locant el territori com un dels destins cada cop més demandats i apreciats tant per la societat catalana com per l’europea. El Priorat es reinventa.

Una mica d’història.

Per entendre el procés de reinvenció del Priorat cal recular més d’un segle i explicar que l’actual creixement econòmic i demogràfic ve d’una època -no massa llunyana- en que es va tocar fons. El Priorat va ser víctima -com tantes comarques de l’interior del país- de la industrialització que es va oblidar del camp català i es va concentrar en les comarques del litoral mediterrani. Fa 130 anys -any 1887- el Priorat marcava el seu màxim poblacional i censava més de 25.000 habitants, la mateixa població que concentrava la ciutat de Reus. En l’actualitat, passats poc més d’un segle i quart, la capital del Baix Camp ha superat els 100.000 habitants, però en canvi el Priorat tot just supera els 10.000 habitants. Durant dècades l’èxode rural va marcar la història recent del Priorat. Milers de prioratins, força de treball i capacitat d’iniciativa, van emigrar cap a Reus i cap a Barcelona; i el territori va quedar sumit en una forta depressió per efectes de la brutal hemorràgia poblacional.

Fa 130 anys -any 1887- el Priorat marcava el seu màxim poblacional i censava més de 25.000 habitants, la mateixa població que concentrava la ciutat de Reus

Quan es toca fons.

Durant la dècada dels 90 del segle passat el Priorat va tocar fons. Les millores agràries implementades -durant les dècades anteriors- per incrementar la producció de vi i d’oli -els conreus tradicionals- no havien aconseguit aturar el dessagnament demogràfic. Sobretot en el pobles de la muntanya del Montsant. Llavors va ser quan la societat prioratina es va conjurar. Calia buscar solucions innovadores que evitessin allò que semblava inevitable: l’abandonament del territori. I de la necessitat, el Priorat en va fer virtut. O si es vol, aquella cita que resa “el català de les pedres en fa pa”. La idea era reunir cultura i natura, tradició i modernitat, oferta i qualitat. Era bàsic reorientar els esquemes tradicionals que havien dominat l’economia del territori. I creure’s allò que algú ja sabia: que el Priorat conté uns paisatges que expliquen una part molt important de la cultura i de la història catalana, i que els seus ceps engendren el millor vi del món.

Els pioners.

Quan Álvaro Palacios va marxar de casa, en el bon sentit de l’expressió, i va canviar els ceps de la Rioja pels del Priorat; alguna cosa molt potent el va animar a iniciar aquella aventura. Ho explica així en les diverses entrevistes que s’han publicat. Aquesta cosa tan potent era en la terra, en el clima i en el paisatge. El Priorat, una comarca que bona part dels catalans dels anys 90 del segle passat haurien tingut dificultats a situar en un mapa, cridava poderosament l’atenció de productors de vi de primeríssima qualitat. Palacios o Barbier són els més coneguts, senzillament per que procedeixen de nissagues de vinaters amb molta projecció internacional. Però no són els únics. Actualment en el conjunt de la comarca hi ha més de dues dotzenes de cellers que, seguint l’estela dels pioners, situen els seus vins en les taules dels millors restaurants d’Europa. Iniciatives sorgides, en bona part, de la societat prioratina; que ha apostat decididament pels recursos del territori. Coneguem-ho.

Falset

Ruta Priorat historic. Font Via MichelinComencem la nostra ruta a Falset, la capital del Priorat: 2.900 habitants (quasi un terç de la població de la comarca). Des de Reus (30 minuts) o des de Tarragona (45 minuts) per la N-420 direcció Mora i Alcanyís. Cal dir que Falset no te res a veure amb la comèdia que, a finals del segle XIX, va contribuir a popularitzar el nom de la capital de la comarca. Llavors es deia, popularment, que una cosa era com “la comèdia de Falset” quan, previsiblement, podia acabar de la manera més inimaginablement absurda. La “culpa” la va tenir Conrad Roure, un dramaturg que publicava amb el pseudònim Pau Bunyegas. Roure -o Bunyegas- va escriure “La comèdia de Falset”, una obra de teatre que al punt de l’acabament deia “ara, per que acabi be, fassin vostès el final”. Insisteixo, res a veure. Falset es la “vila” del Priorat: Consell Comarcal, Jutjat, Teatre, Institut de Secundària i un llarga corrua de serveis que es pressuposa ha d’allotjar qualsevol capital comarcal.

DSC_2467Falset, però, conserva un deliciós aire vintage, que no vol dir decrèpit, sinó que crea la sensació de que fa temps que s’hi va aturar el temps. La part més reveladora d’aquest curiós atractiu es el centre de la població, que inspira -d’alguna manera- aquelles postals rurals franceses dels anys 70 del segle passat; de Renaults Gordini, de Citroëns 2CV i de Peugeots 304. El carrer Miquel Barceló -l’antiga N-420- que travessava el poble pel mig; el carrer de Baix o la Plaça de la Quartera; als qui tenim més de cinquanta anys i que ens hem criat en un poble, ens transporta inevitablement a la nostra infantesa. Es un viatge en el temps deliciós. Paga la pena passejar-hi amb calma fins el Celler Cooperatiu -a l’avinguda Generalitat, 21, a la sortida del poble en direcció a Móra-, un edifici modernista construït per l’arquitecte Cèsar Martinell l’any 1919 a iniciativa del Sindicat Local Agrari; que ha estat i continua sent la basílica local del vi.

Gratallops

GratallopsContinuem la ruta cap a Gratallops. Des de Falset per la T-710 -una carretera comarcal que convida a la prudència- i en poc més de 10 minuts arribem a Gratallops, 240 habitants, seu de la Vinícola del Priorat; una cooperativa de cooperatives que reuneix els cellers cooperatius d’uns quants pobles de la rodalia. Gratallops es l’essència pura del Priorat. La trama urbana -la històrica i la única- està formada per carrers sorprenentment amples -quasi places una a tocar de l’altra- que fan sospitar que en una altra època hi havia molt trànsit. Carros i mules, i probablement grans ramats. I cases-celler, que apunten una producció agrària destinada, en un altre temps, a la industria transformadora d’alcohols (la joia de la corona de Reus en temps del general Prim). El temple parroquial explica, també, la història de l’època daurada del camp català -durant la centúria del 1700- que Pierre Vilar -el gran historiador de la Catalunya del segle XVIII- va anomenar “del triomf dels conreus de secà”.

Les Vilelles. (La Vilella Baixa i la Vilella Alta).

people-931654Seguim la ruta per la T-710 -prudència- i ens endinsem en la muntanya del Montsant. Amb deu minuts de trajecte arribem fins a La Vilella Baixa, 200 habitants; i amb dos minuts més -per la T-702 direcció a Escaladei- fins a La Vilella Alta, 135 habitants. Les Vilelles, com son anomenades al Priorat, son dues poblacions bessones posades a mig pendent de les muntanyes que obren pas als rius que, quilòmetres avall, lliuraran les seves aigües a l’Ebre. Les Vilelles inspiren aquelles figuretes de pessebre tradicional. L’skyline de les Vilelles es la seva expressió identitària: cases d’arquitectura tradicional catalana -molt similars a les de la muntanya de l’alt Llobregat o de l’alt Segre- d’alçada important (algunes fins a set plantes), orientades cap llevant i amb grans obertures que busquen captar tota la llum i tota l’escalfor que brinda el sol. Cases de pedra que expliquen la història d’una època en que el Priorat era el bressol on es gestava la cita “Reus, París i Londres”.

Escaladei

L1050561Escaladei o Scaladei, despoblat, significa l’escala de Deu. Seguint la carretera T-702, a deu minuts de La Vilella Alta, arribem fins on el Montsant s’eleva amb parets verticals. A recer d’una d’aquestes parets, en un pla excavat per l’erosió natural, l’any 1163 Alfons Ramon I -comte independent de Barcelona i rei d’Aragó- va instal·lar en aquell paratge un grup de monjos de l’Orde de la Cartoixa –Chartrosa en provençal i Chartreuse en francès- procedents de la Provença que es convertirien en el primer establiment d’aquesta regla a la península Ibèrica. Els monjos d’hàbit blanc d’Escaladei es convertirien, amb el pas dels segles, en uns dels senyors feudals dels territori. Durant segles molts pobles del Priorat van pagar religiosament, i mai més ben dit, delmes -que vol dir impostos- a la Cartoixa destinats al seu manteniment. Els comtes-reis van obsequiar els cartoixans d’Escaladei amb el dret inalienable a cobrar tributs directes sobre la producció de totes les mines del territori.

Diner crida diner. Avui, ahir i sempre. La força econòmica d’Escaladei, personificada en els seus Priors (la màxima autoritat de la Cartoixa), es traduiria en una progressiva adquisició de terres que els convertirien en la primera força patrimonial de la comarca. Tant es així que el nom actual de la comarca fa referència al domini dels Priors d`Escaladei: el Priorat d’Escaladei. Durant aquella etapa expansiva, que va ocupar tota l’Edat Mitjana i Moderna (segles XII al XIX), els Priors van estimular la plantació de vinya i la creació de masies ocupades per jornalers a sou de la Cartoixa. Fins l’any 1835. Amb l’anomenada desamortització -que malgrat el que es pretenia no va ser més que una expropiació de bens eclesiàstics per acabar en mans de les oligarquies rurals-; Escaladei va restar abandonat per sempre; i en l’actualitat només resten uns quants testimonis del que va ser el gran centre del poder del territori que donaria nom a la comarca.

Poboleda

PoboledaSeguint la carretera T-702, passats sis minuts de trajecte, trobem Poboleda, 360 habitants. Si les Vilelles son bessones per qüestions paisatgístiques, Poboleda està indissociablement unit a Poblet per qüestions toponímiques. Poblet -el monestir- i Poboleda -la vila- tenen una mateixa arrel: “popoletum”, que en llatí vulgar volia dir bosc d’alberes. Una curiosa arrel que ens revela que Poboleda es, probablement, el poble més humit de la comarca; amb totes les reserves que implica associar humitat i Priorat. Poboleda està situat sobre un turonet que li marca el pas al riu Siurana. Però el principal actiu de la vila es el temple parroquial, que explica una història de lluites pel domini del poble i dels seus recursos. El mobiliari de la parròquia, marcat amb uns reveladors signes identificadors explica que Poboleda va ser, en l’època del domini del priors d’Escaladei, una peça cobejada tant per l’Arquebisbat de Tarragona, com per l’Orde dels Cavallers Hospitalers.

Porrera

32649636772_7d575bf0b4_bRiu Siurana amunt, seguint la T-702, arribem fins a la cruïlla amb la C-242 (la carretera de Les Borges del Camp a Ulldemolins, passant per Alforja i Cornudella). En aquella cruïlla, que ens assenyala la històrica Venta del Pubill, cal canviar de direcció i prendre la TP-7402 direcció Falset. Des de Poboleda fins a Porrera, vint minuts de trajecte. Porrera, 500 habitants, te diversos actius paisatgístics que la fan especialment atractiva: es el poble de la pissarra. Tot el paisatge que envolta el poble està esquitxat de pedra negra. A les vinyes, a les oliveres, als camins i als arenys dels barrancs que solquen el poble i el terme; la pissarra es l’element característic. Fins i tot sota de l’arrebossat de les façanes de les cases més antigues. Porrera es pissarra. I a Porrera la pissarra es vi. L’especial composició del sol, amb la presència de la pissarra, fa que la terra de Porrera engendri el raïm que, oportunament piat, es convertirà en un dels vins més singulars i més apreciats del món.

Porrera, com Gratallops, es l’essència pura del Priorat. Construïda en la mateixa època que Escaladei, es un dibuix de la història de la lluita dels homes i de les dones pel domini del medi. Situada dalt d’un petit turó que li marca el camí al riu Cortiella, els seus carrers i les seves places semblen traçats per evacuar els grans aiguats que a la tardor, en ocasions, castiguen el Priorat. Val la pena passejar-los -carrers i camins que entren i surten del poble-; testimonis que, inevitablement, transporten a una època desgraciadament desapareguda que havia estat dominada pel rellotge de la natura: les campanes, les collites i les festes. Així ho va veure, ja fa molts anys, Lluïs Llach; que està unit a Porrera per llaços afectius (la seva mare era de Porrera) i per a fer créixer la inspiració artística (a Porrera hi ha composat una part de la seva producció musical).

La ruta

Aquesta ruta, que es pot portar a terme en un o dos dies, posa de relleu els veritables actius del Priorat: paisatge i vi. Es un recorregut de 52 quilòmetres pel Priorat estrictament històric que permet conèixer un territori amb una marcada singularitat i una forta personalitat. El Priorat que ha estat tant lluny i que, en realitat, es tan a prop. Vint minuts, per la TP-7042 ens porta al punt d’origen: Falset. 24 o 48 hores per conèixer en profunditat i per gaudir de debò una comarca que està cridada, en un futur proper, a ser protagonista destacada de la Marca Catalunya.

On menjar i on dormir

A la comarca del Priorat hi ha una extensa oferta d’establiments de cuina i allotjament tradicional.

• La web de Priorat Enoturisme http://www.prioratenoturisme.com/restaurants/ presenta una oferta de molt nivell i amb un cert grau de sofisticació.

• La web de Priorat Turisme http://www.turismepriorat.org/ca/restaurants ofereix una àmplia llista d’establiments per a tots els gustos i per a totes les butxaques