L’obra de la Seu

Una passejada per la Catedral

Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

DSC_9273És un matí d’estiu a Tarragona. Tot i estar en plena temporada turística, hi ha molta tranquil·litat a l’interior d’un dels principals monuments de la ciutat, la catedral. Aquest edifici es va començar a erigir l’any 1711, quan Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, va llegar en el seu testament la majoria de les seves pertinences per iniciar l’obra, que es va consagrar el 1331, sent aleshores Joan d’Aragó l’arquebisbe de la ciutat i patriarca d’Alexandria. La Pesta Negra va interrompre els treballs el 1348 que es van reprendre anys més tard però no es van acabar mai del tot. «La catedral és l’església mare de la diòcesi. Cal recordar que la primera referència eclesial a Tarragona és del 259 amb les Actes Martirials del bisbe Sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi», diu Antonio P. Martínez, delegat diocesà per al patrimoni artístic i documental i l’art sacre de l’arxidiòcesi de Tarragona. Mossèn Martínez és el nostre mestre de cerimònies en un recorregut que descobreix algunes de les joies de l’edifici, declarat monument nacional el 1905, a més de ser Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La Pesta Negra va interrompre els treballs el 1348 que es van reprendre anys més tard però no es van acabar mai del tot

Hortus conclusus

DSC_9237El claustre és una meravella. Un indret que destil·la pau i tranquil·litat, serenor. «El claustre simbolitza el paradís perdut bíblic. És un hortus conclusus, un jardí tancat on hi ha arbres fruitals. Les taronges servien per alimentar els membres de la congregació durant les hores d’esbarjo però també van ser testimonis d’un fatal accident. Un nen va pujar a un arbre per agafar una taronja i va caure, perdent la vida. Aleshores els capitulars van decidir tancar el claustre amb reixes de ferro, com pots veure ara», diu Antonio P. Martínez. Aquesta part de la catedral es va començar a finals del XII i s’hauria acabat a la segona meitat del XIII.

«Era el lloc d’esbarjo, de lectura i passeig, i també un espai per jugar, com es pot veure en alguns taulers a terra», assenyala mossèn Martínez. En algunes parts dels passadissos del claustre hi ha taulers de pedra per jugar a diferents jocs. El paviment és de principis del segle XX (els taulers són originals) perquè la pedra original es va anar desgastant amb els anys.

Els castells en un dels capitells són referències atribuïbles a l’arquebisbe Ramon de Castellterçol (1194-1198) i al seu successor Ramon de Rocabertí (1199-1215).

DSC_9226En la part interior d’un dels murs del claustre hi ha un vestigi d’origen romà, el temenos, o mur de tancament de l’àrea del recinte de culte de la religió imperial. El mur, fet en opus quadratum, té una alçada de 9 metres i formava part d’un rectangle de 153×136 metres. En la part exterior d’aquest mur —la que es veu a la foto— hi hauria finestres cada 12 metres.

DSC_9242La processó de les rates. Al cimaci d’un grup de capitells del claustre hi ha una de les més famoses representacions de tot el conjunt escultòric. Allí s’hi descriu una història: hi havia una vegada un gat que no caçava cap rata. Un dia, fart del seu fracàs, el gat va decidir fer-se el mort i les rates, en veure-ho, van decidir fer un banquet per a celebrar-ho. El duien sobre les espatlles com en una processó fúnebre i algunes ja cavaven la seva tomba però aleshores el gat va despertar de la seva mort fingida i va cruspir-se moltes d’elles. «Aquesta escena està basada en el llibre grec “El fisiòleg” [segle IV]», diu mossèn Martínez, tot i que altres estudiosos asseguren que podria estar inspirat en una faula d’Esop. Els gats a les catedrals vivien com a reis i complien una important missió, perquè eren els desratitzadors de l’edifici.

DSC_9244En aquest cimaci es poden veure diferents escenes relacionades amb el treball al camp que representa les diferents estacions de l’any.

Capella dels Sastres

DSC_9275Aquesta capella va ser cedida per la Confraria dels Preveres a la dels Sastres, és aquí on li ve el nom, explica mossèn Martínez. Es tracta d’una capella ricament decorada, amb colors molt vius. «La catedral estava policromada però els anys i el fum de les torxes la van ennegrir. Aleshores, Gaspar Seronetti es va encarregar de tornar-li el seu antic esplendor però va utilitzar calç, que es va menjar el color», diu. El delegat de patrimoni de l’arquebisbat aprofita per explicar una teoria seva en relació a aquesta capella: «Veus la clau de volta del sostre? És realment desproporcionada. Allí, si t’hi fixes, hi ha uns ancoratges. Després de molt estudiar i pensar he arribat a la conclusió que els ancoratges servien per pujar i baixar alguna imatge, molt possiblement de la Mare de Déu [el nom oficial de la capella és de Santa Maria], el misteri de l’ascensió, per exemple». També s’hi observa una canturia d’influència anglesa.

Urna sepulcral de pedra de l’arquebisbe Pere de Clasquerí (1388), flanquejada per les imatges de Sant Pau i Santa Tecla.DSC_9253

DSC_9252El retaule és de pedra calcària policromada i s’hi poden observar els misteris de la Mare de Déu i de Crist.

DSC_9260L’altar major mostra la vida de Santa Tecla. Contràriament a l’opinió tradicional, mossèn Martínez assegura que l’escena central no és la de la Santa escoltant Sant Pau, sinó que la figura que es troba al mig és Crist: «Per a mi és claríssim, si observem detingudament l’escena, podem veure una mà a la part superior dreta, que és la mà de Déu, i a l’esquerre i hi ha el colom, símbol de l’Esperit Sant. És una teofania trinitària, una representació de la Santíssima Trinitat».

DSC_9263Les parets de la catedral estaven sovint policromades i era freqüent que les pintures simulessin tapissos tèxtils, com és el cas.

DSC_9267Actualment es troben en procés de restauració els grans batents de l’orgue major. Aquest és un instrument colossal que es va construir al segle XVI, tot i que anteriorment n’hi havia hagut altres de més petits a l’edifici. L’orgue major té 20 metres d’alçada i 9 d’amplada.

DSC_9280Lamento molt que no hi hagi hagut una resposta adequada per part de la societat, les institucions i les empreses de Tarragona al dossier de restauració que nosaltres vam fer de la capella de la nostra patrona, Santa Tecla. És molt trist veure com està, plena de filtracions. Com pot ser que Burgos també tingui una capella a aquesta santa i estigui en unes condicions envejables? Són coses que han de fer reflexionar a tots», diu mossèn Martínez en relació a un projecte de restauració que es va fer des del seu departament però que no va trobar el finançament necessari. La capella es va fer arran de l’arribada de la relíquia de la santa i va ser promoguda per Jaume de Cortada i de Brú (1753-1762), col·locant-se la primera pedra el 1760. Els murs estan ennegrits. «És una llàstima, de veritat, aquí hi ha marbres, ònix, àgates…».