Misericòrdia

Reus cremarà per les festes de Misericordia

Text: Cristina Valls. Fotos; Pierre Grubius

DSC_9117“Les festes de Misericòrdia per a nosaltres són la nostra essència, és la patrona de la ciutat. No entendríem l’existència del Ball de Diables a Reus sense aquesta cita. Sempre direm que ens estimem molt Sant Pere, però Misericòrdia és molt important per a nosaltres i els orígens de la colla”, aquestes són les paraules del cap de colla del Ball de Diables, Roger de La Cruz. I és que realment l’agrupació festiva espera amb delit el dia 25 de setembre i espera poder fer la Baixada i la carretillada any rere any.

Una de les posades en escena que millor reflecteix la rauxa que viurà Reus aquest setembre és l’exposició de vestits i elements del Ball de Diables que hi ha al Museu de Reus de la plaça de la Llibertat. La iniciativa d’exposar la mostra va sorgir arran del lliurament per part del Bravium Teatre d’un fons important de vestits antics del Ball de Diables juntament amb alguns vestits del segle XX cedits per particulars especialment per a l’ocasió i d’altres actuals dels diables que encara surten al carrer. “Els lliurats pel teatre eren procedents d’antics establiments de lloguer d’indumentària teatral i van ser conservats per aquest i lliurats al Museu. Ara, amb motiu de la capitalitat cultural i a partir d’aquest llegat, vam pensar en no només ensenyar els vestits, que ja són prou potents, sinó aprofitar l’avinentesa per explicar l’essència del Ball de Diables a Reus. Evidentment, també vam voler donar context amb altres vestit de Balls d’altres pobles de la rodalia. D’aquesta manera, vam tenir l’oportunitat de crear un discurs sobre per què s’han conservat vestits tant diferents”, introdueix a tall de descripció l’estudiós Salvador Palomar sobre la col·lecció de l’equipament cultural.

Els elements de l’exposició es divideixen en diferents parts. Hi ha vestits històrics del Ball de Diables de diverses comarques i als plafons amb fotografies s’explica la seva representació de la lluita del bé i del mal en el marc del ball de Sant Miquel i els diables. També es parla àmpliament de l’àrea d’influència de Reus i com evoluciona cap a una branca de participació individual. És a dir, quan hi ha festa, qui aconsegueix un vestit i compra els coets, surt a tirar carretilles. “Això és possible per diverses raons. Primer, perquè durant el segle XIX, els mateixos establiments de pirotècnia et deixaven el paquet si compraves les carretilles. Era una manera de vendre. I, a Reus hi havia una indústria de pirotècnia important. D’altra banda, a partir de la segona meitat del segle XIX, la capital del Baix Camp era un centre teatral important amb molt de teatre d’aficionat. Les cases de lloguer d’indumentària teatral, de la mateixa manera que llogaven vestits per dur a terme una obra de teatre, també ho van fer amb els vestits de diable”, especifica Palomar.

«A començaments del segle XX, el fet de ser diable es va vincular amb les festes religioses, sobretot amb la de la Mare de Déu de Misericòrdia. Formar-hi part donava prestigi»

Per tant, la gent, a títol individual, podia ajuntar-se al Ball de Diables quan li convenia. Aquest model es va mantenir durant bona part dels segles XIX i XX. “A partir del XXI, cada diable va començar a portar un vestit únic i personalitzat, no hi havia cap d’igual. A començaments del segle XX, el fet de ser diable es va vincular amb les festes religioses, sobretot amb la de la Mare de Déu de Misericòrdia. Formar-hi part donava prestigi”, ressalta l’especialista. Així doncs, en comptes de llogar indumentària de diable, hi va haver gent que se la va començar a fer. “A partir del 1979, aquestes cases de lloguer de vestits van tancar. Tot plegat, va coincidir anys més tard amb el sorgiment pels volts de l’any 1980 i 1981 de la creació de la Colla de Diables de Reus, amb la qual es va revitalitzar el Ball”, resumeix l’historiador. A partir de llavors, es va obrir una nova etapa amb un model associatiu que conserva, però, els trets característics de la indumentària antiga, com ara els dibuixos retallats i cosits.

Val a dir, que Reus conserva un acte que es correspondria d’alguna manera a l’antic model d’esdeveniment obert a tothom. “És el cas de la Baixada de Misericòrdia, un dia en el qual si un té vestit i no és de la colla, apuntant-se prèviament, hi pot participar”, esmenta el reusenc. El que es vol mostrar, doncs, amb l’exposició al museu és com aquest model de ball a la ciutat es diferencia de l’àrea de la resta del Camp, sobretot del model penedesenc entre d’altres. Per explicar tota aquesta història, l’exposició està encapçalada per un text del 1880 que parla d’un jove que explica com es deixa de fer el ball parlat i es comencen a tirar només carretilles. Aquesta persona parla dels anys 1820, 1840. “Hem volgut abordar un desenvolupament des d’aquestes dates fins al present amb la seva corresponent evolució. En molts casos, és complicat distingir un vestit de diable antic d’un de nou, molts van ser reaprofitats i venir al Museu és una bona oportunitat”, conclou Palomar.