Divorci

«El règim de separació de béns manté aquesta idea d’igualtat entre els cònjuges i l’autonomia patrimonial de cadascun d’ells»

Entrevista a Joan Andreu Reverter, advocat

Redacció. Fotos Pierre Grubius

DSC_9858_1Quin paper juga l’advocat en un cas de divorci? La primera pregunta que acostumo a fer quan un client vol divorciar-se és: vol realment divorciar-se o creu que encara pot superar els problemes que té i refer el seu matrimoni? A partir d’aquí, vull destacar la possibilitat de la mediació, la que s’ofereix als Jutjats, amb una inicial sessió informativa i una posterior intervenció d’un mediador o mediadora, que tindrà per missió intentar apropar posicions i evitar el divorci o, si aquest no es pot evitar, que almenys sigui de mutu acord i el menys traumàtic possible. Els advocats també poden fer una tasca de mediació per a evitar un procediment judicial o bé poden assolir acords dins d’un procediment, amb la finalitat que siguin els cònjuges els qui acabin determinant els efectes i les conseqüències del divorci, solució que normalment és millor que delegar-ho en una futura sentència, el contingut de la qual ignoren les parts.

El divorci pot acabar sent reversible, perquè els cònjuges, un cop divorciats, poden tornar a casar-se, però no hem d’oblidar que sempre té un importantíssim cost emocional i econòmic en la majoria de casos. Per aquesta raó, els advocats intentem sempre aconseguir acords, perquè un procés judicial, sens perjudici de la durada del mateix, pot comportar que els problemes continuïn durant la vigència del mateix i fins i tot després que hi hagi sentència.

Quina diferència hi ha entre la separació i el divorci? A la separació, encara hi ha matrimoni, però es produeix el cessament de la convivència i evidentment uns efectes pel que fa a la guarda dels fills i uns altres de caràcter econòmic. Els cònjuges poden reconciliar-se, la qual cosa haurien de comunicar al Jutjat i tindria com a conseqüència la pèrdua de vigència dels efectes de la separació. En canvi, en el divorci, el vincle conjugal desapareix; si els ex-cònjuges es reconcilien, el matrimoni no reneix, sinó que s’haurien de tornar a casar.

Parlava abans de la reversibilitat del divorci. Em referia a la possibilitat de tornar-se a casar o de conviure junts. Però, l’aspecte més important són les mesures relatives als fills i a la protecció de la part més feble al matrimoni. Per aquesta raó, existeixen instruments de protecció com són les pensions alimentàries, pel que fa als fills i, en relació al cònjuge que té la posició més feble, l’anomenada prestació compensatòria i la compensació per raó de treball. La prestació compensatòria és un factor de correcció que va destinat a intentar pal·liar el desequilibri econòmic que una crisi matrimonial produeix en un del cònjuges. Per altra banda, la compensació per raó de treball es també un factor de correcció per a evitar la situació de desigualtat que es crea per a aquell cònjuge que s’ha dedicat a la casa durant el matrimoni o que ha treballat per al negoci del seu o de la seva cònjuge sense percebre cap salari o amb una retribució escassa o simbòlica. El pagament d’aquestes pensions pot arribar a pactar-se perquè siguin en metàl·lic, d’una vegada o periòdicament, o fins i tot amb l’atribució d’immobles (o de la quota indivisa d’una casa).

«La primera pregunta que acostumo a fer quan un client vol divorciar-se és: vol realment divorciar-se o creu que encara pot superar els problemes que té i refer el seu matrimoni?»

IMG_8422Entenc que la complicació augmenta en un divorci, si hi ha fills. Si aquests són majors d’edat, això en l’àmbit de pensions alimentàries, ja no influeix, no? Depèn. Si el fill està estudiant i obté un rendiment adequat dels seus estudis, la pensió alimentària continua encara que hagi arribat a la majoria d’edat. La base de tot això és ajudar el fill o la filla perquè arribin a tenir una preparació que els permeti ser autosuficients i guanyar-se la vida amb el seu propi esforç. Normalment, als convenis de separació o de divorci ja es preveu aquesta continuïtat més enllà de la majoria d’edat i sempre sota la premissa consistent en què el fill o la filla aprofitaran els estudis.

Però això pot acabar generant situacions d’abús, per exemple els fills que vulguin continuar estudiant una carrera universitària darrera l’altra o bé màsters o estudis post-universitaris? Es tracta de buscar situacions lògiques; és a dir, que els fills hagin acabat els estudis reglats, al màxim nivell possible i que això els permeti guanyar-se la vida, tal com abans he dit. Allò que no pot ser és que els pares acabin finançant una manera de viure consistent en anar repetint cursos o fraccionar una carrera universitària durant el doble d’anys dels que estan previstos. Recentment, ha estat notícia una sentència de l’Audiència Provincial de Cantàbria, que ratificava una sentència del Jutjat de Primera Instància de Castro-Urdiales, per la qual el Tribunal rebutjava la petició d’una filla de vint-i-tres anys de rebre una pensió alimentària i el motiu del rebuig era precisament la manca de voluntat de la filla d’estudiar, ja que representa que no anava a classe i no aprofitava l’esforç econòmic que els pares havien fet fins al moment.

«Si el fill està estudiant i obté un rendiment adequat dels seus estudis, la pensió alimentària continua encara que hagi arribat a la majoria d’edat»

Quan els pares són de diferents nacionalitats i, amb el divorci, volen fixar la residència cadascuna en diferents països, la cosa es complica, sobretot en relació als fills? Sí, perquè s’ha de veure la diferent legislació aplicable, l’existència de convenis i la pertinença o no a la Unió Europea. S’ha de tenir en compte que la finalitat principal en tots els casos de crisi matrimonial amb fills és el benestar d’aquests. Reitero que no es tracta de buscar la millor solució per als pares, sinó per als fills.

La guarda compartida, pot acabar en situacions d’injusticia? Depèn. No ha estat fàcil arribar a aconseguir la guarda compartida com la solució més lògica i habitual en les crisis matrimonials, ja que fins fa pocs anys es considerava que era millor l’atribució de la guarda a un dels pares. Les situacions d’injustícia són independents de l’atribució de la guarda. Per la meva experiència als Jutjats, considero que la guarda compartida pot arribar a ser una molt bona solució quan els pares, encara que separats o divorciats, tinguin una bona relació. En canvi, si la relació no és bona, malauradament les situacions de guarda compartida poden generar problemes, però no considero adequat utilitzar el terme injustícia, que s’utilitza sovint en termes molts subjectius i que pot també venir referit a situacions de guarda atribuïda a un sol dels progenitors.

S’escolta als menors? La base és que als menors se’ls escolta en funció del seu grau de maduresa i s’acaba fixant els dotze anys com a paràmetre o base per a tenir en compte la seva opinió. Acaben sent molt importants els informes dels psicòlegs adscrits als Jutjats de Família, que estudien l’entorn dels menors i intenten verificar quin és el millor escenari per a ells. Això s’ha de relacionar amb la idea abans exposada que el més important és la protecció dels menors.

«La base és que als menors se’ls escolta»

Si passem a un altre àmbit, com afecta el divorci al patrimoni de la família? Cada cas és diferent, però també com abans he indicat, amb el divorci majoritàriament sempre hi ha un cost econòmic; és a dir, que tothom hi perd.

M’han explicat el cas d’una parella casada i amb dos fills que vivia a la casa dels pares del marit i que amb el divorci l’home va haver de marxar i endemés va haver de pagar una pensió als fills. Això deixava el pare en una situació complicada. En un principi, aquesta hauria de ser una situació temporal, a fi d’evitar un abús. Actualment, en la majoria de casos, les atribucions de domicili al cònjuge que no és titular són mesures temporals o transitòries, a fi de protegir al cònjuge més feble. Tot i això, he d’afegir dues qüestions, les atribucions d’ús d’habitatge poden accedir al Registre de la Propietat a fi de fer efectiva aquesta atribució. Per altra banda, quan els propietaris de l’habitatge familiar són terceres persones diferents dels cònjuges, com en el cas que has exposat, es pot donar el cas que els pares del marit puguin desnonar la jove i els néts, ja que aquests propietaris no quedarien vinculats pels acords dels cònjuges o per una sentència judicial en un procediment en el qual no han estat part; aquesta és una possibilitat real.

Quins altres aspectes són rellevants en relació al patrimoni dels divorciats? El règim econòmic matrimonial. A Catalunya, per defecte, és a dir quan no s’atorguen capítols matrimonials, s’aplica el règim de separació de béns. Fora de Catalunya, el règim majoritari, també en defecte de capítols matrimonials, és l’anomenada societat de guanys (Sociedad de Gananciales) del Codi Civil espanyol, encara que en determinats territoris hi ha altres règims, la majoria també de caràcter comunitari com la societat de guanys, com és el cas d’Aragó, Navarra, …

DSC_9846El règim de separació de béns, no pot ser perjudicial per a un dels cònjuges? Jo crec que no, perquè parteix d’una premissa molt assumida per la nostra societat, com és la igualtat de gènere. Al meu entendre, l’origen dels règims de comunitat, com són la societat de guanys, en la qual els cònjuges, a partir del matrimoni, generen tot un patrimoni comú amb independència de qui genera els guanys, radica en la protecció d’un cònjuge, que normalment era la dona, perquè abans no tenia la mateixa integració al món laboral que l’home. Per sort, això avui s’ha superat i el règim de separació de béns manté aquesta idea d’igualtat entre els cònjuges i l’autonomia patrimonial de cadascun d’ells.

Però poden haver situacions de desigualtat en el règim de separació de béns? És cert, però disposem de factors de correcció, com són la prestació compensatòria i la compensació per raó de treball. El Codi Civil de Catalunya regula aquestes figures per a pal·liar les conseqüències de desequilibri que es produeixen per al cònjuge més feble econòmicament immediatament després de la crisi matrimonial.

Hi ha més règims econòmics matrimonials al Codi Civil de Catalunya? Hi ha diferents modalitats de règims econòmics matrimonials. Està per exemple el règim de participació en els guanys, que intenta ser, a grans trets, una certa barreja entre el règim de separació de béns i els de comunitats; és a dir, mentre el matrimoni està vigent funciona pràcticament com una separació de béns, però quan s’ha de liquidar el règim, permet a un dels cònjuges el dret a participar en l’increment patrimonial que ha obtingut l’altre cònjuge durant el matrimoni. També hi ha altres règims més associats a determinades comarques o zones de Catalunya, com és el règim d’agermanament propi de les Terres de l’Ebre, que és un règim de comunitat total i l’anomenat règim de mitja guadanyeria, que és una associació de guanys i pèrdues entre els cònjuges, propi de la Vall d’Aran.

Hi ha una altra cosa, un matrimoni compra una casa, tots dos contribueixen per igual a pagar-la, però només la posen a nom d’un d’ells, l’altre perd tots els drets sobre la casa en cas de divorci? En el cas del règim de separació de béns, els béns adquirits per compra pertanyen al cònjuge que figura com a titular, amb independència que els diners provinguin també de l’altre cònjuge. En aquest cas, el propi Codi Civil de Catalunya ens diu que es presumeix la donació.

Això és just? Aquesta norma parteix d’un principi de responsabilitat, que cadascú ha de tenir en el moment de la compra. Ningú pot anar contra els seus propis actes; un ha de ser responsable i prevenir tot el que pugui passar en el futur. Raó per la qual, aconsello que tothom busqui assessorament davant d’aquestes previsions de futur.

«Ningú ha d’anar contra els seus propis actes; un ha de ser responsable i prevenir tot el que pugui passar en el futur»

I com sabem com s’aplica un règim econòmic matrimonial o un altre? Ja he dit abans, que els diferents règims s’apliquen en defecte de capítols matrimonials. Això vol dir que els cònjuges poden escollir el règim econòmic matrimonial que se’ls ha d’aplicar; és a dir, poden anar davant d’un Notari i manifestar quin règim prefereixen. De la mateixa manera, mentre estigui vigent el matrimoni, el règim econòmic només es pot canviar si tots dos cònjuges així ho volen.

Quan no s’atorguin capítols matrimonials s’aplica el règim que cada territori estableixi, en el cas de Catalunya el de separació de béns. Quan els dos cònjuges tenen veïnatge civil diferent, per exemple un és català i un altre és valencià, i no han atorgat capítols matrimonials, haurem d’estar al règim propi del territori on hagin tingut la residència habitual en comú immediatament posterior a la celebració del matrimoni i, quan no tinguin residencia habitual en comú (cosa no corrent però possible), haurem d’estar al règim propi del lloc de celebració.