Divorci

«La mediació no té guanyadors ni perdedors, tothom hi guanya»

Entrevista a Pepa Aguilà, tècnica responsable de mediació dels Serveis Territorials del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Text Rafa Marrasé. Fotos Pierre Grubius

DSC_9715Com arriba algú a una mediació? El ciutadà pot venir aquí directament, que seria la situació ideal perquè vol dir que coneix l’existència de la mediació o…

Però fa anys que existeix [interrompo]. Si no vaig errat, es va posar en marxa oficialment el mes de juliol del 2002. La llei és del 2001 [1/2001] però fa falta encara molta difusió.

El 2009, però es posa en marxa el centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. No és el mateix? El Centre de Mediació Familiar arran de la llei del 2001 tractava només conflictes de parella i fills, amb el del 2009 s’amplia a tot tipus de problemàtica familiar com els fills que s’han de fer càrrec de pares grans o temes d’herències, per exemple.

Disculpi, m’estava explicant vostè les vies d’accés a un procés de mediació. De vegades hi ha amistats i coneguts que recomanen a les persones que es volen divorciar aquest servei, o treballadors socials que reben a la persona i aquesta els explica la situació i els deriven aquí, o els Mossos també ho fan, o, una via que cada vegada va a més: la judicial. En aquest cas, són persones que ja tenen un procés judicial en marxa i que el jutge els diu que acudeixin a una sessió informativa de mediació.

«Els nens han de madurar abans d’hora perquè se senten responsables de que un dels seus pares s’enfadi o es posi trist quan ell marxa amb l’altra part, dins el programa de visites marcat. La mediació familiar tracta d’evitar tot això»

DSC_9735_1Les persones que acudeixen a una mediació ja estan en vies de separació o divorci? Tothom pot venir en qualsevol moment. Una persona pot venir arribar i dir: “Em vull separar i m’han parlat sobre la mediació”. Aquest seria un cas que es troba en una fase inicial del divorci i seria, per tant, la ideal perquè pot funcionar molt bé. Però també poden venir aquí quan les parts ja tenen advocats, o quan el procés judicial ja està en marxa. És a dir, de vegades, quan les dues parts estan a l’espera de les mesures provisionals pot passar que el jutge els derivi a una sessió informativa de mediació, on s’explica en què consisteix i les avantatges d’aquesta via i, si finalment volen fer-la, el procés s’atura fins que es vegi si arriben a un acord o no.

La psicòloga Conxita Cartil [entrevistada en aquest número] ens comentava que en alguns països europeus la mediació era condició prèvia a l’inici del procés judicial, com a norma. Sí, però s’ha de matisar que la mediació no pot ser mai obligatòria perquè seria un contrasentit. En tot cas, en alguns països europeus, en el primer pas del procés judicial el jutge els obliga a anar a la sessió informativa, no a la mediació, que són coses diferents. La mediació sempre és voluntària. De fet, tenim sessions informatives programades arran de la derivació del jutjat i les persones no venen.

Cal que les dues parts vulguin la mediació perquè es pugui fer? Sí. Una persona pot venir a demanar la mediació però després nosaltres ens hem de posar en contacte amb l’altra part i explicar-li que la seva exparella ha demanat una sessió informativa per veure si és possible fer una mediació o no. Aquesta persona és lliure d’acceptar o rebutjar venir a la sessió informativa. De totes maneres, en aquests casos, quan un dels dos acudeix aquí i demana fer-ho, l’altra part acostuma a acceptar venir. Després, que vulguin fer la mediació o no, és una altra cosa.

Un dels objectius de la mediació podria ser alleujar la sobrecàrrega de feina dels jutjats, no? Seria més aviat una conseqüència però no un objectiu, sinó que aquest seria que les persones no tinguessin aquell grau de conflictivitat que deriva en què les dues parts no es parlen. La gent hauria de poder tirar endavant un procés de ruptura de parella de forma cordial, normal, parlat i amb sentit comú i que els nens ho percebessin amb naturalitat però malauradament no és així. Hi ha casos als jutjats molt complicats on es fa servir als fills com a moneda de canvi en les negociacions. Al final els nens han de madurar abans d’hora perquè se senten responsables de que un dels seus pares s’enfadi o es posi trist quan ell marxa amb l’altra part, dins el programa de visites marcat. La mediació familiar tracta d’evitar tot això.

Gràfica1

I ho aconsegueix? Jo sempre explico el mateix: si quan una persona decideix separar-se acudeix de seguida a un advocat i les parts van a judici, tota la negociació la porta una altra persona. Primer seran els advocats i si no hi ha acord entre ells, serà el jutge qui decidirà què s’ha de fer, per tant sempre serà una tercera persona. És la teva vida, com a mínim decideix tu com ho vols fer. La mediació és precisament això, aquí no hi ha guanyadors ni perdedors, tothom ha de guanyar.

En un judici sempre hi ha una part que guanya i una altra que perd… I espera’t, si una de les parts no està d’acord amb la sentència, recorrerà, i la història i el conflicte encara durarà més i es reforçarà. Hi ha jutges que ens expliquen que han vist nens créixer als jutjats. Un procés judicial dura almenys un any, això sense parlar dels possibles recursos. Quan les parelles estan tan distanciades, n’hi ha prou perquè un proposi fer la comunió perquè l’altre digui que no, i així amb tot. Si no es tracta l’origen del problema, el nucli, no hi haurà solució. La mediació busca això.

Li poso un exemple: si una parella va al jutjat, el jutge dicta sentència i l’altra part recorre i la dinàmica és molt negativa, el jutge, si veu que el nen pateix, pot derivar a una mediació o després d’una sentència judicial no hi ha mediació possible? La mediació sempre està oberta, en qualsevol moment. Només hi ha una excepció: no es pot fer la mediació si es tracta d’un cas de violència perquè es considera que les parts no estan en igualtat de condicions.

«No es pot fer la mediació si es tracta d’un cas de violència perquè es considera que les parts no estan en igualtat de condicions»

Qui pot ser mediador? Han de ser titulats en psicologia, dret, treball social o educació social i, a més, han de fer un curs homologat per a preparar-se com a mediador. A la URV, per exemple, es fa un màster de mediació.

DSC_9710_1Han de fer oposicions? No, el Centre de Mediació de Catalunya estableix una sèrie de requisits per formar part de la borsa de mediadors. Un dels requisits és que estiguin col·legiats en el seu col·legi professional (si són llicenciats en dret, doncs en el d’advocats, i així). En el seu defecte, poden estar associats a l’única associació homologada en mediació, que es diu ACDMA.

Quantes mediacions es fan anualment? El 2016 es van fer 603 expedients de mediació als partits judicials de Tarragona, Reus, Valls i el Vendrell.

I a tot Catalunya? Més de quatre mil.

Quin percentatge d’èxit hi ha? És a dir, de totes les mediacions que es fan, quantes acaben en un acord entre les dues parts? Els resultats, tot depenent de la via d’entrada a la mediació de cada cas, són molt diferents. Així, pensa que els col·legis d’advocats de Reus i Tarragona tenen un servei d’orientació a la mediació. És a dir, quan una persona va a buscar un advocat en aquests col·legis professionals per un tema de divorci, ells l’informen que existeix una via alternativa com és la mediació i fan la sessió informativa directament. Dit això, els casos de les persones que no provenen de la via judicial, que encara no l’han iniciat, tenen un percentatge d’èxit, és a dir, arriben a un acord en la mediació, d’entre un 60% i un 70%. Aquelles mediacions que arriben a través de la via judicial tenen un percentatge d’acord d’un 50%.

Aquests casos procedents de la via judicial deuen estar més enquistats, no? El que costa més en aquesta via és que les dues parts, després de la sessió informativa, acceptin la mediació. Pensa que són persones que ja estan en el procés judicial, tenen advocats i, per tant, allò que parlàvem abans: han cedit la seva capacitat de decisió en l’advocat, que és qui ja negocia per ells i, clar, és difícil que tornin a agafar les regnes.

«Alguns jutges ens admeten que es nota quan una parella ha passat per una mediació perquè hi ha menys bel·ligerància entre ells»

Per tant, no tots els que venen a la sessió informativa derivada pel jutge, acaben fent la mediació, oi? Així és. Mira, l’any 2016, vam rebre 342 expedients derivats dels jutjats [dels 603 expedients en total, és a dir 261 eren expedients arribats per via directa, o sigui, de persones que es van adreçar al Departament de Justícia pel seu compte] per fer sessions informatives i només 66 van acceptar mitjançar finalment. D’aquests, 50 van acabar la mediació i 26 dels quals van arribar a un acord.

DSC_9722_1O sigui, els altres que van anar a la sessió informativa però que no van començar la mediació, van decidir continuar el judici? Sí, pensa que la mediació l’han d’acceptar els dos.

Els acords de la mediació són d’obligat compliment? Són acords que signen les dues parts i el mediador, però si allò no ho portes a un notari o un jutjat és la validesa de la paraula d’un contra l’altre.

Aleshores? Perquè es compleixi s’ha d’elevar a un jutjat, aquesta és l’única manera perquè si una de les parts no compleix, es pugui reclamar. Has de tenir en compte que fins i tot hi ha persones que no compleixen les sentències judicials…

Com es porta al jutjat aquell acord de la mediació? Ho ha de fer un advocat. Tu no pots anar al jutjat i portar el teu acord de divorci. En un procés de divorci ho pots fer de mutu acord o per la via contenciosa, però necessàriament has d’acabar al jutjat per una via o per l’altra. Si ho fas de mutu acord, arribes al jutjat i busques un advocat [només en cal un pels dos en aquest cas] perquè et faci el tràmit judicial presentant el teu acord de mediació. En aquest cas, això és molt ràpid perquè el jutge crida a les dues parts i els pregunta si es ratifiquen en els acords signats en el document de mediació.

Quant dura la mediació? Un màxim de sis sessions en un període de tres mesos.

On es fa la mediació? Allà on el mediador tingui el seu despatx.

Què costa la mediació? 40 euros per sessió i persona, a no ser que tinguis dret a justícia gratuïta pels teus ingressos.

No sembla massa car si es té en compte que pot estalviar molts maldecaps. Allò que fa el mediador és que cada part escolti a l’altra. Això sembla poca cosa però no ho és. De fet, quan les parelles decideixen separar-se sovint estan molt enfadades i el que fan és agafar un advocat, a partir d’aquell moment ja no parlen, ho fan els seus lletrats. El mediador escolta una versió i l’altra i cada part pot argumentar i també escoltar i això, com a mínim, provoca que la situació entre ambdós sigui menys tensa. De fet, alguns jutges ens admeten que es nota quan una parella ha passat per una mediació perquè hi ha menys bel·ligerància entre ells. Els mediadors són neutrals i, per tant, no prenen partit per cap part.