Parròquia de Bonavista

La casa de Déu que els homes van fer tard i malament

L’església de Bonavista, que es va inaugurar el 20 de març del 2016, presenta importants mancances sobre el projecte inicial i també té defectes de construcció

Rafa Marrasé, text. Pierre Grubius, fotos

DSC_6403Són dos quarts de vuit de la tarda i mossèn Isidre Foguet acaba de fer missa davant d’un grup d’unes deu persones que abandonen pausadament l’edifici principal del complex religiós de Bonavista, inaugurat el 20 de març del 2016. Aquell va ser un dia molt important per al barri, pels feligresos i pel mateix Foguet, que havien esperat anys i panys perquè el nou temple fos una realitat després de dècades en una precarietat absoluta. «El 1966, i en només 13 dies, es va aixecar la que fins al 2009 va ser l’església de Bonavista aquí mateix, on estem ara. Aquella construcció era molt bàsica, amb sostre d’uralita i va perdurar fins que la van enderrocar l’any 2009», recorda mossèn Foguet. Abans d’aquell any, la missa es feia a l’aire lliure, sota uns pins, a l’entrada del barri. Aquest fet apareix també en el magnífic retaule que presideix l’altar de l’església i que en aquests apartats històrics va ser dissenyat per mossèn Antonio Martínez, delegat de patrimoni de l’Arquebisbat de Tarragona. «Vaig voler incloure alguns elements importants al meu entendre, com l’amfiteatre, amb la data del martiri de Sant Fructuós», explica.

DSC_8400L’enlluernador conjunt escultòric del retaule i la Mare de Déu Assumpta levitada i policromada, ajudada per dos àngels al vol —obres dels escultors Jorge i Jose Ángel Fernández—, no pot, però, amagar la realitat d’un edifici que es va quedar a mitges per culpa de les retallades econòmiques i també, segons mossèn Foguet «per la manca de coordinació entre la direcció facultativa i la constructora»: «El dia que començaven les obres van veure que tot just on anava la porta d’entrada hi havia un cable de la llum. Van tardar tres mesos a començar després de notificar-ho a Endesa. A més, van haver de fer servir una altra grua, més cara. Tot això eren pèrdues. Ja vam començar malament». Així, l’obra va tenir un cost de 2.166.000 euros, segons publicava el diari Més en la seva edició del 21 de març del 2016, però Foguet assegura que el projecte inicial contemplava un pressupost de més de quatre milions. «Amb les retallades es va mantenir el projecte però es van fer modificacions o simplement es van deixar de fer algunes coses per estalviar diners, això ha provocat que hi hagi greus mancances. Hauria estat millor que haguessin fet un projecte més modest i ajustar-lo al pressupost», diu.

L’enlluernador conjunt escultòric del retaule i la Mare de Déu Assumpta levitada i policromada, ajudada per dos àngels al vol —obres dels escultors Jorge i Jose Ángel Fernández—, no pot, però, amagar la realitat d’un edifici que es va quedar a mitges

Segons explica Foguet, la nau principal del temple no està aïllada tèrmicament. «L’interior havia d’estar cobert de plaques de pladur blanc que, estètica a banda, aïllaven tèrmicament l’edifici. Ara es veu el ciment i això no seria un problema, però la constructora no el va polir perquè pensava que aniria recobert». El resultat, fred a l’hivern i calor a l’estiu. Uns grans ventiladors de peu fan les funcions de refrescar l’aire quan es fa missa i altres celebracions. «Van posar terra radiant perquè escalfés la nau durant l’hivern però no el podem mantenir, per això el tenim apagat. Inicialment es va projectar un pàrquing subterrani de 25 places, 22 de les quals es llogarien i ajudarien a mantenir les despeses mensuals. No es va fer, com tampoc uns magatzems previstos. I d’igual manera els panells solars. Estaven projectats 16, només es van instal·lar dos».

La promesa incomplerta de l’alcalde

DSC_8388Un dels fets més destacables és que l’església no té campanes. «Aquí la gent és molt de campanes, ens ho reclamen sovint, especialment quan hi ha algun funeral. Hi ha veïns que estaven acostumats al fet que es toqués a morts però no ho podem fer perquè no tenim campanes», es lamenta. Així, mossèn Foguet explica que va ser l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros qui es va comprometre a trobar un patrocinador perquè pogués fer-se càrrec del cost de les campanes, un anunci que el batlle va fer durant les festes del barri fa «cinc o sis anys»: «Pep Fèlix va ser alumne nostre, de mossèn Martínez i meu al Seminari de Tarragona, ens coneixem personalment. Després d’aquell anunci el vam anar a veure, d’això farà un any i mig aproximadament. Aleshores li vam portar els pressupostos de tres, cinc i vuit campanes respectivament. Va triar el de vuit campanes, el més car, però des d’aleshores no n’hem tingut cap notícia més. Sembla que els Jocs Mediterranis ho estan acaparant tot, potser quan s’acabin…». El projecte per a vuit campanes tenia un cost d’uns 80.000 euros —el diari Més publicava que per a tres campanes el cost era de 34.800 euros—. «I hi ha més coses que s’han fet malament. A nosaltres no ens tenien en consideració, anàvem de tant en tant a les reunions, teníem veu, però no vot. Van fer el que van voler».

«Hauria estat millor fer un projecte més modest però perfectament acabat»

Al costat del temple, travessant un pati al mig del qual hi ha una olivera, hi ha el centre parroquial. Tot el llarg d’aquest edifici havia d’estar cobert per una marquesina que arrencava des de la porta lateral de l’església. A banda del seu aspecte estètic «simulant un claustre d’un convent», feia una funció d’aïllant tèrmic. «Ja veus com tot aquest lateral és de vidre. Aquí hi ha els despatxos, on no s’hi pot estar a la tarda de la calor que hi fa, la marquesina l’hagués protegit del sol. Pel que fa a la sala d’actes, només hi ha un endoll, els mobles els vam haver de trobar de segona mà i del projector i altres elements previstos no hi ha res».

DSC_8421El gran edifici de formigó que té tants defensors com detractors té una sèrie de línies a l’exterior que simbolitzen «una espiga» de blat, en relació a l’eucaristia. «La porta va ser una de les coses que més ens va decebre. Hauria d’estar tot just a la façana i no uns metres més endins. Des de fora, especialment els laterals, no es veu el seu missatge. A sobre hi havia d’haver una petita coberta per protegir la gent de la pluja. No la van fer i suposo que per això van decidir inserir-la, així també s’estalviaven la segona porta interior de fusta», diu amb tristesa mentre, tot entrant al temple de nou assenyala el sostre: «Veus allà dalt? Sobre el retaule, a la dreta, allí hi tenim goteres. Es veu el reguerall per la paret. Imagina’t si hi hagués el pladur, tot a terra. En fi, a mitges i mal acabat». Foguet i mossèn Martínez van reclamar que l’edifici no fos tan gran perquè ho trobaven innecessari: «Primer volien fer-lo de 21 metres d’alt i al final vam aconseguir que fos de 18. Després, amb els ajustos econòmics van venir les retallades. Falten un parell de frases als laterals per l’exterior. Aquí, en la paret de vidre de la dreta no van posar l’alabastre projectat, vam insistir i quan el van posar, ho van fer per fora en lloc de per dins i una fila menys de la que tocava. Han estat tantes coses…Hauria estat millor fer un projecte més modest però perfectament acabat».

La manca de vocacions

Mossèn Isidre Foguet (80 anys) està a punt d’abandonar la que ha estat casa seva des de l’any 1985, quan hi va arribar —viu a la parròquia—. L’arquebisbat el substituirà per un mossèn de la diòcesi cap al mes d’octubre i ell haurà de desenvolupar altres tasques dins l’Església tarragonina. «Jo formo part de la Germandat dels sacerdots operaris diocesans, que és una germandat d’àmbit universal, que es va crear a Tortosa a principis del segle XX però que es troba a tot el món. La nostra tasca és formar futurs sacerdots i promoure les vocacions entre el jovent. Ara el conveni entre la meva Germandat i l’Arquebisbat es trenca perquè no disposem prou sacerdots i això suposa el meu relleu», diu. Llicenciat en teologia i filosofia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, mossèn Foguet , que va treballar a Uganda i també va ser rector del Seminari Pontifici de Tarragona (1977-1988), es mostra molt crític amb l’educació dels col·legis religiosos avui en dia: «Abans els mestres de les escoles concertades érem religiosos. A banda de fer les nostres hores de classe, estàvem sempre allí, la nostra implicació era més gran. Ara aquests centres educatius han deixat la gestió als laics, que és molt respectable, però no entenc per què els religiosos no se n’ocupen. No m’estranya que cada vegada hi hagi menys vocacions», diu mentre recorda que durant els anys 80 del segle passat es va viure una edat d’or de les associacions juvenils religioses: «Vaig crear un grup que es deia Camins Oberts i que va arribar a reunir a 200 joves cada any de tota condició. De fet, Begoña Floria o Carles Sala, en van formar part. Aquell jovent s’entregava a una tasca d’ajudar als altres, de fer activitats. Ara tot això s’ha perdut, i si algú ho vol fer, la resta se’n riuen», diu mostrant-se pessimista pel futur del sacerdoci.

Quan es va fer el projecte de la nova església de Bonavista es parlava de crear dues grans parròquies, aquesta i la de Torreforta, per donar servei a tots els barris de Ponent, però aquest projecte s’ha anat diluint. «Es plantejava fer un equip amb tres o quatre sacerdots per parròquia però ara és inviable. No hi ha sacerdots».