Crispetes

El cinema tornarà a Reus per Nadal

Pot ser que amb l’avenç de les noves tecnologies hagi passat a un segon pla anar al cinema tan sovint. Certament esdevé un ritual. Anar-hi ha estat sempre quelcom que va més enllà de seure i maridar amb crispetes la projecció d’una estrena

Cristina Valls, Text. Pierre Grubius, fotos.

DSC_8202Representa un hàbit, fins i tot. Un pla obligatori que ha de ser dins l’oferta d’oci d’una ciutat. S’ha de poder escollir anar a veure una pel·lícula. En aquest cas, Reus i cinema han estat dos mots que semblaven repel·lir-se. I és que s’ha passat per un dur traspàs: tant en el cas del tancament dels Cinemes Lauren, com en el de l’enderrocament del Cinema Palace. Aquest darrer, però, va significar un cop encara més dur, ja que va marcar més d’una generació i el seu posat estètic aclaparava molts dels seus clients habituals.

La situació, però, sembla veure la llum i el lloc escollit per establir els que seran els nous i únics cinemes de la ciutat ha estat la Fira Centre Comercial. A mitjans del mes passat es va saber que el grup valencià Axion apostava per invertir i gestionar set sales amb una inversió d’1,8 milions d’euros. Les obres, ja començades, ocuparan la part que l’Ajuntament va cedir a La Fira, ubicada a la planta superior de la zona de restauració, a més d’un local annex de 1.600 metres quadrats. Un espai on s’ubicaran prop de 700 butaques i que comptarà amb una tecnologia per satèl·lit per a la projecció de peces audiovisuals.

Un espai on s’ubicaran prop de 700 butaques i que comptarà amb una tecnologia per satèl·lit per a la projecció de peces audiovisuals

foto_170718_cp_cinemes_ccc_fira_0Com va explicar en la roda de premsa de presentació el cap d’obra i manteniment d’Axion, Joaquín Sanprimo, “les sales estaran equipades amb l’última tecnologia, amb sistemes de so 7.1, pantalles 2:1 i Scope”. Amb tot, els espectadors també podran comptar amb les darreres estrenes cinematogràfiques, de cinema independent, documentals i de projeccions en versió original. Un tret que no s’havia trobat fins ara, a Reus. Pel que fa a la durada de les obres, es va preveure la seva obertura al públic a finals d’aquest any. Per tant, l’equipament estrenarà les sales en plena campanya comercial de Nadal.

Per la seva banda, el director comercial de Merlin Propierties, Jesús Vicente, també va voler destacar que l’arribada del nou promotor oferia a la ciutat la recuperació de l’oferta de cinema, la qual era inexistent a la ciutat des de feia mesos amb el tancament de les úniques sales que restaven. El batlle de la ciutat, Carles Pellicer, també va dir-hi la seva i va recordar que per part de l’Ajuntament “s’ha cedit el local que ocuparà el futur cinema. Tot plegat, farà possible el projecte que situarà de nou a la ciutat de Reus, al capdavant de l’oferta d’oci i cultura d’aquesta àrea”.

Segons va apuntar Sanprimo, com a representant de Cines Axion, van escollir Reus per obrir-hi un cinema perquè van considerar la capital del Baix Camp un emplaçament potent en l’àmbit comercial i mitjançant el qual es podria atraure un públic ampli i diversificat. Un al·licient que es complementaria amb l’oferta gastronòmica que podran oferir els restaurants d’aquesta planta i les botigues de la resta del complex comercial de La Fira. Els responsables de l’operadora són conscients que el nou servei que suposa gaudir les noves set sales, complementa “a la perfecció l’oferta de comerç i oci que té Reus de manera tradicional”.

A hores d’ara, el Grup Axion opera en 60 sales de projecció de set cinemes de la comunitat valenciana i té en marxa nous projectes d’obertura a les ciutats de Madrid, Saragossa i Reus.

Un desig allunyat

DSC_8198Ara bé, tornar a tenir cinema a la ciutat ha estat un clam popular que ha trigat molt a arribar. A més, va suposar per al fins llavors únic cinema, el Palace, tot un detonant amb el qual no podia competir per qüestions tecnològiques. La decisió de cedir el local amb el qual el consistori comptava a La Fira (resultat del conveni entre el consistori i l’anterior gestora del complex comercial, Metrovacesa) per disposar d’un nou cinema va ser aprovada al ple del passat mes de gener gràcies al vot a favor del govern que van formalitzar els socialistes. Per la seva banda, però, l’oposició (formada per la CUP, Ciutadans i PP) es va mostrar descontenta i va carregar amb duresa contra el govern de l’alcalde, Carles Pellicer. Cal remuntar-se als inicis del projecte de construcció de La Fira Centre Comercial, en la qual s’hi va preveure en un principi l’arribada d’uns cinemes. L’empresa guanyadora del concurs per construir l’equipament, Metrovacesa, va fer figa poc temps després de començar les obres, que es van haver d’aturar durant anys. Per part seva, i llavors a l’oposició, Carles Pellicer es va trobar, un cop va ser alcalde, havent de desencallar un projecte que no satisfeia uns veïns de la zona amb els quals el convergent havia fet pinça per desgastar el seu rival, el socialista Lluís Miquel Pérez. Ja al 2013, Metrovacesa i el consistori van signar el conveni de col·laboració definitiu, no sense algunes renúncies importants per part de l’Ajuntament. La més significativa va tenir a veure amb el cànon que la promotora havia de pagar al consistori (previst inicialment en 124 milions en 50 anys), reduït a un únic desemborsament de 38 milions. Per acabar-ho d’adobar, quan La Fira Centre Comercial es va inaugurar, ho va fer sense cinema. Mesos abans, Cinemes Lauren havia tancat.

Molts dels petits comerciants del nucli antic de Reus i ciutadans preguntats en anteriors ocasions per altres exemplars de Viu a Fons Reus, s’havien mostrat contraris a l’arribada del nou gegant comercial abans de la seva obertura, a la tardor de 2015. Un fet que va sentenciar molts negocis del centre, amb la conseqüent marxa de marques potents. La possibilitat de que inclogués, a més, uns cinemes, suposava tota una amenaça. Un nou actor comercial podia trencar la comoditat del comerç reusenc de tota la vida, ubicat al carrer i de fàcil accés quan es passeja. Precisament, els vianants sovint van ressaltar l’al·licient del comerç de Reus concentrat al cor de Reus, que es podia fer a peu.

La inestabilitat econòmica també va fer estralls i va deixar força incògnites en l’oferta de cinemes multisales a Reus. A la primavera de 2015 va provocar el tancament sobtat dels Cinemes Lauren, els quals en un principi van cessar la seva activitat de forma provisional. Ja al 2016, Reus en el camp cinematogràfic seguia sense passar pel seu millor moment. Les ciutats veïnes com ara Tarragona, el complex comercial de les Gavarres i territoris més petits, com ara Cambrils, tenien un flux d’espectadors més dinàmic. El declivi era evident, tot i que la força comercial i cultural de la ciutat era (i és) indiscutible. En aquell moment, l’alternativa era marxar a peu fins al Cinema Palace, propietat d’una empresa familiar amb gairebé 40 anys de trajectòria, que va viure una segona època d’or amb la situació. Conservava la visió romàntica dels cinemes dels vuitanta i satisfeia la necessitat de tenir un recinte fílmic a prop.

Una gran pèrdua

El tancament del Cinema Palace va suposar una gran pèrdua, a finals del passat mes de març. El seu propietari, Alejo Zúñiga, va explicar als mitjans que s’havia decidit a vendre les sales en part per l’arribada del nou complex a La Fira. D’aquesta manera, Reus es quedava sense cinema i encara restava a l’espera de la construcció del nou cinema a l’avinguda de Sant Jordi. Els treballs d’enderroc, a càrrec de l’empresa Prorifex, han anat deixant al descobert un gran espai que esdevindrà un geriàtric privat valorat en 7,5 milions d’euros, segons va avançar el Diari de Tarragona. Es preveu que el nou equipament entri en funcionament de cara a l’any vinent, gestionat per la companyia Intercentros Ballesol. A hores d’ara, però, el cas és que els cinèfils reusencs segueixen havent d’agafar el cotxe o el transport públic per anar a veure una pel·lícula. Almenys, ara ja saben que, per Nadal, el cinema tornarà a Reus.

Els treballs d’enderroc, a càrrec de l’empresa Prorifex, han anat deixant al descobert un gran espai que esdevindrà un geriàtric privat valorat en 7,5 milions d’euros

DSC_8192