Rates amb ales o fauna urbana?

Incivisme amb ales

La capital del Baix Camp compta amb molts edificis buits i deteriorats ubicats al nucli antic, indrets que esdevenen focus per a la implantació d’aus, en la seva majoria coloms. En molts casos, es creen autèntics femers, on s’instal·len nombroses colònies, les quals provoquen brutícia i insalubritat

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

Des de l’Ajuntament de Reus es promouen una sèrie d’actuacions de neteja i control, però la proliferació d’aquesta espècie deixa enrere el ritme amb el qual opera el servei encarregat de la tasca. Per la seva banda, els diversos sistemes de control no responen a uns criteris bàsics de respecte segons apunten fonts animalistes. “Les mesures no valoren les bèsties i, en molts casos, són violentes”, diu el president d’ACTYMA, Lluís Altés. Amb aquesta dicotomia, tractem un tema polèmic i habitual. Tractem l’incivisme amb ales.

“Un dels focus més importants al barri d’El Carme és al carrer Sant Benet, que fa cantonada amb el de Sant Francesc, on hi ha un pàrquing. Aquell és el pitjor. També hi ha el carrer de Sant Jaume, on hi ha molta brutícia. S’hi suma la presència de l’edifici abandonat que, segons ens van dir, l’enderrocarien”, descriu la situació el president de l’Associació de Veïns de la zona esmentada, Pere Corrales. Fa un temps va trucar a l’Ajuntament, “perquè posen unes gàbies per empaitar coloms i hem rebut moltes queixes veïnals. Es deuen mirar cada tres mesos i acaben omplint-se de coloms morts. Prop d’una trentena, segons em van dir, que generen molta pudor”. “El tema dels coloms l’arrosseguem fa uns 8 anys i seguim amb el mateix. Creiem que no es fa prou campanya”. Respecte l’arribada de queixes, explica que “veïnals i verbals, totes les que vulguis, però de traslladades a l’àmbit municipal, imagino que poques”.

«Posen unes gàbies per empaitar coloms i hem rebut moltes queixes veïnals. Es deuen mirar cada tres mesos i acaben omplint-se de coloms morts»

Un punt amb el qual la portaveu de l’Associació Veïnal d’Amics del barri Fortuny, Pepita Roig, també hi està d’acord, però en què afegeix un apunt autocrític. “Hi ha queixes, evidentment. El que passa és que els focus que atrauen els coloms són aquells on veuen menjar i, les terrasses en són plenes. Suposo que no hi ha consciència suficient, perquè el que consumim les persones no és adequat per als coloms”, explica. I no és només amb el menjar de les terrasses, també són les escombraries que es deixen fora del contenidor i mig obertes. Un altre indret afectat és la zona del Passeig Prim, que llueix un panorama deteriorat. Tant els bancs com el terra són plens d’excrements. Des de l’Associació de Veïns Joan Prim es va fer una crida a la seva solució en una publicació al Diari de Tarragona, a principis de juny. La zona de Mas Iglesias i altres espais de pas, com l’Estació d’autobusos, també són grans espais de concentració. A la plaça del Canal, s’escampen grans quantitats d’aus establertes a qualsevol dels forats de l’estructura de l’estació o la font principal. Més positius es mostren des del barri de la Puríssima Concepció. “Tenim una problemàtica amb els coloms, però pensem que això no trigarà a solucionar-se. Fins ara hi ha hagut queixes, perquè hi ha unes cases buides plenes de coloms, però per qüestions burocràtiques amb els amos l’assumpte no ha avançat”, en paraules del president de l’Associació de Veïns de la Puríssima Concepció, Josep Baiget.

Mussols que espanten

DSC_5904Molts veïns, patidors de la presència de coloms i la brutícia que generen, decideixen emprar en mesures dissuasòries per poder espantar-los. És habitual veure un seguit de cd’s reciclats de música o fins i tot molinets penjant de molts balcons. “Tot això no serveix de res, ni tan sols els espanta”, explica convençuda Mar Capdevila, de la Ferreteria i Armeria Vernís de Reus, al carrer de Llovera. Fa un parell d’anys que venen uns elements de distracció que emulen mussols ben grans pensats per allunyar els coloms i altres aus. “Nosaltres no ho hem provat personalment, només podem parlar pel que ens diuen els clients, i cadascú té la seva història. N’hi ha que n’estan satisfets i d’altres que no. N’hi ha que et diuen que els canvien cada dia de lloc i d’altres que no”, continua Capdevila. En la majoria de casos, la seva compra té per objectiu l’allunyament dels coloms. “Hi ha gent que col·loca més d’un mussol a l’hort i fa la funció d’espantaocells”, acota Mar, tot assenyalant la mobilitat del cap del mussol, un tret que el fa més real, juntament amb uns ulls que brillen. “Ens va arribar el cas d’un home que es va comprar un mussol immòbil i els coloms, en veure que no es movia com un de debò, van decapitar-lo”, relata encara sorpresa per l’anècdota. No fan soroll, però tenen un acabat prou real com perquè una au els percebi. Preguntada sobre si en aquests dos anys de venda, la compra s’ha disparat o no, explica que “ha estat estable” i que “hi ha alternatives més efectives per espantar els coloms. És el cas de les punxes, que són més populars i efectives. I és que en veure que es poden fer mal, els animals ja no s’apropen. Ens ho demanen molt a l’hostaleria, per les terrasses”.

Els coloms són una espècie d’au que ha fet parlar la ciutat. Per fer una mica de repàs, s’ha de recordar que al ple del setembre de 2015, el grup municipal d’Ara Reus va presentar una moció al ple per demanar l’esterilització dels coloms del municipi, una proposta que es va demanar de forma reiterada perquè no s’havia fet encara efectiva. En aquesta línia, el president de l’Associació contra la Tortura i el Maltractament Animal (ACTYMA), Lluís Altés, va esmentar que el sistema d’esterilització era un mètode útil, que no calia matar els coloms. Amb tot, la moció es va aprovar per unanimitat. Temps després, al març de 2016, des d’ACTYMA van trobar que els mètodes de captura de coloms implicaven la “matança” de coloms, garses, tórtores i estornells, entre d’altres aus, amb “mesures de tortura que causen la mort d’aquests animals”. Per això, es va iniciar una recollida de signatures a la plataforma en línia Change.org, en la qual es van manifestar en contra d’aquests sistemes emprats.

Des d’ACTYMA van trobar que els mètodes de captura de coloms implicaven la “matança” de coloms, garses, tórtores i estornells, entre d’altres aus, amb “mesures de tortura que causen la mort d’aquests animals”

paloma-1073323“Quan ens vam assabentar que volien reduir la població a la meitat de coloms fa uns anys, vam voler saber quin cens havien fet per arribar a dir que hi havia 716 coloms per quilòmetre quadrat. Parlaven d’una massificació exagerada. Per això, l’any 2013 vam demanar que se’ns donés un cens. Vam presentar també un escrit per tal de rebre les queixes i denúncies que afectessin als coloms i vam haver d’esperar un any. Llavors, vam anar al síndic de greuges i quan ens van arribar els documents, al 2014, vam trobar que hi havia un total de queixes amb 92 casos de paneroles, 9 per mosquits, 4 de vespes, 3 de puces i paparres i la resta d’altres. És a dir, res de coloms”, repassa història el president d’ACTYMA, Lluís Altés, per a VIU a fons. Segons explica, poc després els van fer arribar “un informe de l’empresa Minuartia de 2009, en el qual els tècnics i especialistes havien fet una estimació en aquest cens”. Van anar a cap a la Fiscalia Provincial de Tarragona amb aquelles dades. “Entenem que es feia abús de diners públics, perquè si no hi havia queixes de cap colom i ens basàvem en un informe de 2009, bé que havíem de fer alguna cosa”, corrobora Altés. Per això, van decidir presentar una altra denúncia en base a un Decret Legislatiu de 2008. “Per fer una matança de coloms, has de declarar que tens una plaga a través d’un informe”, puntualitza el president d’ACTYMA. Per aquesta raó, van presentar la denúncia contra l’Ajuntament de Reus el 2016, davant la Direcció Territorial del Departament d’Agricultura i Medi Natural a Tarragona, per la “matança massiva” d’aus atrapades en gàbies trampa, les quals “van provocar la mort indiscriminada de diverses aus, fins i tot d’espècies protegides. Hi havia d’haver una documentació al darrere, del contrari incomplien la Llei de Protecció dels Animals”, denuncia. A hores d’ara i segons descriu Altés, la queixa també s’ha traslladat al Departament de Territori i Sostenibilitat. “Ara som a l’espera que emetin una resolució. Estem disposats a anar als jutjats. Tot i això, som conscients que és un procés lent”, conclou Altés.

‘Guerra als coloms’

Els dispositius de captura i prevenció contra la proliferació de coloms que s’utilitzen a Reus són diversos i inclouen les captures; la intervenció sobre les persones que alimenten coloms a través de la Guàrdia Urbana; la inspecció, el sanejament i el tancament d’immobles afectats per colònies de coloms; les neteges periòdiques de l’arbrat i nius i visites d’inspecció i atenció a la ciutadania. El regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, fa un recull de la situació actual. Destaca l’adjudicació de l’empresa SOMA, encarregada de nou del servei de control i prevenció de la població d’aus salvatges urbanes de la ciutat en sortir a concurs públic el març de 2016, i puntualitza les darreres dades. “Durant els sis primers mesos d’aquest 2017, més de 900 coloms s’han capturat mitjançant xarxes a peu de carrer, en 25 punts de la ciutat i, més de 2.000 han estat apressats amb gàbies trampa”, acota. El total capturat des de principis d’any fins a l’1 de juny és de 3.032 coloms.

DSC_5925Respecte l’any passat, se segueix arribant a una xifra similar, ja que en tot el 2016 es van capturar un total de 6.855 coloms. Per ara, i segons explica Rubio, “s’han dut a terme més d’una vintena de visites a ciutadans per fer inspeccions relacionades amb l’afectació dels coloms” i “s’ha ofert suport i assessorament tècnic”. A la ciutat hi ha distribuïdes 12 gàbies de captura, que han estat repartides en els punts on s’han detectat major presència d’aquestes aus. També disposen d’una gàbia remolc que es pot traslladar segons les necessitats. Val a dir que el concurs va sortir amb un preu de licitació de 55.000 euros i preveia la incorporació de nous serveis, amb un increment màxim de pressupost del 19,38% respecte el contracte vigent de llavors, quantificat en 46.071,96 euros anuals. Segons es va anunciar llavors, l’empresa adjudicatària hauria de fer un cens per identificar i quantificar les aus de la ciutat i quins serien els millors mètodes per limitar la població. Tot i això, segons remarca Rubio “això és impossible de fer”.

«Durant els sis primers mesos d’aquest 2017, més de 900 coloms s’han capturat mitjançant xarxes a peu de carrer, en 25 punts de la ciutat i, més de 2.000 han estat apressats amb gàbies trampa»

paloma-1242430També es va indicar que realitzarien un mapa on s’ubicarien els alimentadors detectats i els habitatges que esdevenen colomars, captures amb xarxes i tractament farmacològic. En aquesta línia, Rubio destaca el repartiment del producte esterilitzant Ovistop, inclòs dins el plec de clàusules de la licitació. “Teníem les gàbies i les xarxades i, el gener de 2017 vam incorporar un dispensador de pinso anticonceptiu a la zona de La Palma. Es tracta d’un projecte car, i el que hem intentat és controlar la plaga que tenim en una zona i intentarem veure en el termini aproximat de dos o tres anys si els resultats en la natalitat minven. Suposa una solució alternativa a la captura més agressiva, que tampoc hem deixat de fer. És a dir, nosaltres estem en guerra contra els coloms”, subratlla Rubio. Altés també hi diu la seva: “Posem-hi remei, però de forma civilitzada. I ha de ser a través de l’esterilització. Les aus són molt territorials. Si en mates, generes un buit i la colònia es veurà alterada. Per tant, l’espècie tornarà a procrear ràpidament. El mateix passa amb els gats. Només hem de controlar i estabilitzar les agrupacions massives”. Una altra de les accions que s’han dut a terme és la retirada d’ous i polls de l’arbrat a la zona del Passeig Prim. “Una iniciativa que volem treballar és la creació de colomars ecològics. Faciliten l’activitat de l’animal i cada determinat temps, punxem els ous”, detalla. De fet, s’han retirat 21 nius de coloms amb ous i polls. Altres de les novetats del servei és el control zoològic. Un cop capturades les bèsties, es fa un seguiment fins que les aus són sacrificades. El servei també ha teixit una mena de llistat dels edificis deshabitats per engegar actuacions i han localitzat més de 100 punts amb major presència de coloms. “No els podem enumerar tots amb exactitud ara, però els ubiquem al centre de Reus: al barri d’El Carme, Passeig Prim i Sunyer, la plaça del Canal, o la zona on hi ha l’edifici abandonat del Carrilet”, corrobora el regidor. Assegura, però, que “la captura no és una solució al problema endèmic que hi ha. Em sap molt de greu dir-ho, però s’ha convertit en un gran maldecap”. I és que el colom domèstic s’alimenta a la via pública, però també en granges, magatzems i fàbriques de pinsos i, dorm en edificis abandonats on també cria. Pot dur paparres, puces i polls entre d’altres paràsits i hi ha una bona part d’aquests ocells que estan malalts. Malgrat aquests arguments, Altés desmunta molts dels mites que giren al voltant d’aquest ocell. “Molts diuen que els coloms són portadors de malalties, però els casos duts al metge són baixos, per no dir poc freqüents”, explica Altés.

«A Reus està prohibit donar de menjar als coloms i ho diu l’ordenança de tinença d’animals, a l’article 5.6, on queda prohibit alimentar qualsevol tipus d’animal a la via pública»

Cal recordar que entre el desembre i el gener de 2017 es va dur a terme una acció concreta per reduir una afectació d’estornells que afectava la plaça de la Llibertat. Allà es van emprar sistemes sonors anti estornells i es van dur a terme una sèrie de treballs de foragitament amb falcons.

Pel que fa als ciutadans que donen de menjar als coloms, en l’actualitat se n’han identificat a la ciutat més de 15, un número que ha anat a l’alça si es compara amb els que es van notificar a l’agost del 2015, quan n’hi havia 7. “A Reus està prohibit donar de menjar als coloms i ho diu l’ordenança de tinença d’animals, a l’article 5.6, on queda prohibit alimentar qualsevol tipus d’animal a la via pública”, conclou Rubio. Des del Departament de Medi Ambient s’està elaborant una campanya destinada a la restauració, per tal de sensibilitzar els ciutadans i evitar que els coloms disposin d’aliments a les terrasses. Es lliurarà material gràfic i es col·locaran adhesius a les taules.

Amb aquest reportatge s’han volgut copsar les opinions de diversos testimonis que pateixen de la presència de coloms a la ciutat i de les entitats animalistes. Des de l’Ajuntament s’admet el problema, tot i que s’assegura que s’actua per tal regular el volum d’aus. El cas és que es tracta d’una situació amb moltes arestes i s’han de tenir en compte les postures de la ciutadania partidària o no de segons quines mesures de control.

paloma-2037980