Festa Major de Sant Pere

«El repte és recuperar tocs de campana desconeguts»

Els Campaners de Reus són conjuntament dos agrupaments escoltes de la ciutat de Reus: l’agrupament MontsantCim amb prop de 60 anys d’història i l’agrupament Misericòrdia amb uns 30. Els inicis del col·lectiu campaner es remunten 17 anys enrere i la seva creació va tenir per objectiu recuperar de l’oblit els tocs tradicionals del campanar reusenc

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

DSC_4385Molts d’ells s’han recuperat a partir d’antics documents o a través de testimonis que recordaven antigues històries. “Sempre havia estat abocat en el món de les campanes i el folklore de la ciutat. En originar-se l’agrupament em vaig incorporar anys després i fins el dia d’avui. Un dels al·licients que té l’equip és que accepta tothom. No necessites una gran preparació física per poder ser campaner. Depenent de les quatre campanes que hi ha, però, potser sí que es necessita més control. Seria l’exemple de fer ventar la dels Gegants. No obstant això, la resta les pot tocar absolutament tothom”, explica el representant dels Campaners de Reus, Gerard Baiget, qui afegeix que l’important és estar molt atent al ritme, així pots diferenciar un toc d’un altre i no perdre el fil. Un factor important és que la tasca que elabora els Campaners de Reus és totalment voluntària.

“Tradicionalment, totes les campanes s’haurien de poder voltar, és a dir, donar el tomb i posar-les a seure (invertides). Tot i que no és el toc propi d’aquí, el de voltar sense parar, el mecanisme hauria de permetre fer-ho. En restaurar el campanar i tota l’església a l’any noranta, es van fixar. Suposo que també podria ser perquè ja feia molts anys que no hi havia campaners. Per tant, res de toc manual, sinó electrònic”, continua el representant campaner.

«Tradicionalment, totes les campanes s’haurien de poder voltar… … En restaurar el campanar i tota l’església a l’any noranta, es van fixar»

No obstant això, ara farà un any que també poden ventar les campanes del pis inferior i només resta immòbil la Petra Clàudia, segons diu Baiget. L’any 2000, però, en recuperar la figura dels campaners i començar tot aquest projecte, el col·lectiu reusenc es va adaptar al que hi havia: el toc general de processó en el qual s’havien de ventar totes les campanes. Val a dir, que fa prop de quatre anys, es va haver de despenjar la campana dels Gegants per arreglar-la, ja que es va partir el metall. “Això va permetre poder canviar el sistema de subjecció i vam poder ventar-la des de llavors”, recorda.

La salut de les campanes

Les campanes estan elaborades perquè durin tota una vida. “Sabem d’esglésies on hi ha campanes de 300 i 400 anys, per exemple. Encara que, tard o d’hora s’acaben deteriorant o poden acabar partint-se d’algun lloc. Per tant, s’ha de refondre”, puntualitza. Les campanes no estan preparades per suportar el cop d’una sola banda, s’hauria d’elaborar d’una forma més equilibrada. I és que el material es tracta d’un aliatge sensible. Està previst que es piqui des de dins. “El toc horari que es fa per fora no és que faci malbé la campana, però no és la funció més natural”, resumeix Baiget. Pel que fa a alguns tocs recuperats, el reusenc esmenta el toc de Pa i Nous que es du a terme per Tot Sants. “El repte és poder recuperar tocs desconeguts i no tant habituals. De fet, també és possible innovar en qüestió de tocs. El campanar en sí, és un instrument musical”, diu convençut. N’és un exemple un toc reivindicatiu que van fer l’any passat pels refugiats, una iniciativa dels campaners de Cervera a la qual s’hi van adherir. Sobre el futur de la figura romàntica del campaner, Baiget ho valora de forma realista: “A nivell de Catalunya i pel que hem vist a diferents trobades és que potser hi ha unes 5 poblacions on hi ha un grup de gent jove, però la majoria de gent són gent gran que ho ha fet tota la vida. Alguns sí que estan transmetent el llegat, però la resta no. No sé si d’aquí a 15 o 20 anys què pot passar”.

«Tradicionalment, totes les campanes s’haurien de poder voltar… … En restaurar el campanar i tota l’església a l’any noranta, es van fixar»

Es presenta un futur d’allò més incert i se solapa amb el debat d’un cert col·lectiu de la societat que defuig el soroll de les campanes. “Tot i això, la nostra tasca només es limita a recuperar tocs manualment en moments puntuals per Festa Major, Tots Sants, etc. Entenem que és diferent al debat dels tocs horaris automàtics, però considerem que és una llàstima que se silenciïn en molts casos campanars, quan tota la vida han sonat i han ubicat en el temps el ciutadà”, conclou Baiget.