Festa Major de Sant Pere

PLIM, una historia que es beu

Quan sentim esmentar la beguda Plim, de seguida escoltem a algú dir: “No, això era abans. Ara es diu ‘Fantasía de Frutas’”

Cristina Valls

plim 1I tot seguit, es produeixen laments sobre el canvi de nom o frases habituals com ara “a mi aquest refresc no m’ha acabat mai de fer el pes”. Hi ha gustos per a tot. De fet, la marca es distingeix com el beuratge propi de Reus, el seu lloc d’origen, i es remunta al 1928. Es tractava d’un compost elaborat a partir d’aigua, glucosa, caramel, essència afruitada, cítrics i àcid carbònic. Va viure la seva època daurada als 50 i va gaudir d’una popularitat que la van gairebé equiparar a grans segells com ara Coca-Cola o Pepsi. La fàbrica on va néixer la fórmula d’elaboració, S.A. Gili amb l’empresari Joan Gili i Boloix al capdavant, va tenir molta tirada.

Amb el temps, però, l’empresa va patir certa defallida i la marca presentava llavors seriosos indicis de desaparició. El novembre del 2000, l’empresa S.A. Gili va traspassar tota la distribució de productes al grup SEHRS, malgrat que la propietat de la marca Plim va continuar en mans reusenques. Matías Olesti va agafar el relleu i va arribar a un acord de fabricació amb l’empresa Sanmy, que va acabar per trencar-se. Segons es va fer públic més tard, el propietari de la marca Plim va fet efectiu el desacord amb l’empresa Sanmy per assumptes d’impagaments en el cànon comercial.

De fet, la resposta per part de Sanmy va ser distribuir el mateix producte, però amb una altra etiqueta en la qual deia, tant en català com en castellà, ‘Fantasia de Fruites/Frutas’. I per citar l’arrel reusenca, també hi van incloure ‘original de Reus’. Amb tot, Olesti va voler lluitar i va començar a buscar nous productors. En aquests termes, mitjançant unes publicacions aparegudes a la xarxa social de Twitter, també es va mostrar el canvi de nom a la societat local. La modificació va provocar una allau ciutadana defensora de la història del producte. Van ser moltes les publicacions digitals acompanyades d’etiquetes #Salvamelplim que criticaven la situació.

Es tractava d’un compost elaborat a partir d’aigua, glucosa, caramel, essència afruitada, cítrics i àcid carbònic

Tot i que actualment ja no se’n fabrica de Plim, s’han fet algunes provatures d’èxit. És un exemple el beuratge típic de la Festa Major de la ciutat: el Masclet. En aquest cas, va sorgir a partir de la mescla de Plim i el Vermut de Reus.

Val a dir que a finals d’aquest mes de maig i segons va confirmar el mitjà digital Reusdigital.cat es va celebrar la primera trobada d’ex treballadors de la desapareguda empresa reusenca S.A. Gili. Un acte commemoratiu on van assistir més d’una cinquantena de persones que van treballar en diferents etapes a l’empresa. Algunes de les personalitats conegudes a l’acte va ser Gabriela Bastida, que va exercir de secretària des de l’any 1946 fins al 1963. Després de 17 anys del seu tancament i per iniciativa d’alguns d’ells es va voler dur a terme aquesta cita per tal de recordar vells temps.

La cercavila del Masclet

34854811Fa 16 anys, un grup de persones de l’Orquestra La Padrina va voler elaborar un producte propi de la ciutat, una beguda típica de la festa major. El col·lectiu, format per persones com Albert Galcerà i Fito Luri, acostumava a revifar les cançons de revetlla. En el marc de l’ ’Estripadrina’ – ‘estripa’ i ‘padrina’–, en un dels actes del cicle d’activitats a la plaça del Mercadal, va néixer la idea de fer el Masclet. La barreja de Vermut Miró i refresc ‘Fantasia de Frutas’ va derivar amb el temps a la creació d’una ruta, la Cercavila del Masclet, que es duu a terme tant per Sant Pere com per Misericòrdia. En els inicis de la celebració, el grup de música de Les Mackenzies eren les que posaven veu, ànima i ritme a la ruta reusenca. Al llarg dels anys, doncs, la cercavila ha aplegat grans multituds de gent i ha passat per diferents formats. Al principi la ruta es duia a terme per diferents locals de la ciutat en els quals s’elaboraven un tipus de Masclet diferent d’un altre, ja que cada vermut era també de característiques diverses. Per tant, dins una d’aquestes rutes, s’arribaven a tastar una gran quantitat de variacions.

El col·lectiu, format per persones com Albert Galcerà i Fito Luri, acostumava a revifar les cançons de revetlla

Amb el temps, però, la quantitat de gent assistent es va disparar i va haver d’existir una regulació que va orientar la cita a un públic més familiar. Val a dir que la idea originària sempre ha estat elaborar una cercavila alternativa a la Festa Major, quelcom no tan oficial. Un espai on els elements del Seguici presents no haguessin de complir amb una serietat modèlica ni amb una coreografia perfecta. Només diversió.