Barcelona World

«És irracional plantejar unes expectatives de llocs de treball i riquesa quan no hi ha un projecte definit»

Entrevista a Sergi Saladié, professor associat al departament de Geografia de la URV

Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

Sergi Saladié i Antonio Russo, ambdós professors de la URV, van publicar el 2014 un informe titulat ‘BCNWorld, el desencaix d’un projecte’, en què criticaven el model turístic i urbanístic de la proposta. La URV es va desmarcar de l’informe d’aquests dos investigadors dies després. Saladié ha estat i és molt crític amb el projecte ara anomenat CRT (Centre Recreatiu i Turístic)

Allò que van escriure el 2014 es manté vigent? Sí, aleshores ens trobàvem davant una idea, perquè jo sempre m’he negat a considerar-lo com un projecte, que no estava concretada en dades, simplement era un nom inventat (Barcelona World) amb una web i amb un senyor al capdavant, Enrique Bañuelos. Però tot fonamentat sense cap suport tècnic. Aleshores volíem exposar què es pretenia fer i amb quina intenció.

I què es pretenia fer? L’objectiu últim de tota aquesta operació era simplement una transferència de la titularitat d’uns terrenys que són de La Caixa i que en el seu moment tenien unes expectatives de poder generar unes plusvàlues. Amb l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, els terrenys deixen de tenir aquestes expectatives i perden aquest valor i el que fa La Caixa és un procés de desinversió. L’entitat financera comença per desprendre’s de Port Aventura i els hotels i li queden en estoc uns terrenys, part dels quals estan urbanitzats però no construïts arran d’un pla parcial del 2006 i uns altres que són erms, que no tenen un ús definit. De fet, Antoni Brufau, en la inauguració de Port Aventura al seu moment ja va dir que el negoci no estava en el tiovivo [cavallets de fira] sinó en la urbanització dels terrenys. Port Aventura comença el 1995, al 2000 s’afegeixen els hotels i el 2005-2006 inicien el procés per fer el negoci que ells volien, que era urbanitzar, però no ho poden fer del tot perquè esclata la bombolla i ara volen marxar. Aleshores inicien un pla B que es vendre els terrenys en parts, i aquí és on entra l’Incasòl.

No és molt greu que una administració pública estigui fent una tasca de vendre uns terrenys per afavorir una empresa privada? En aquest projecte diverses administracions, també locals i altres institucions, han actuat per justificar la venda d’uns terrenys amb l’argument de la creació de llocs de treball i riquesa i que, d’entrada, saben que és mentida. Estan jugant amb la situació dramàtica de la societat perquè aquesta surti en defensa d’aquesta operació.

«La URV també forma part d’aquest joc en defensa del suposat interès general, és un dels poders fàctics que han donat suport a tot aquest projecte»

Vostè diu que és mentida, aleshores, d’on surten les xifres que s’han donat? Això t’ho hauria de respondre l’administració. És irracional plantejar unes expectatives de llocs de treball i riquesa quan no hi ha un projecte definit. Èticament és difícil de defensar. Jo puc arribar a entendre que hi ha un projecte definit amb uns números clars i que l’administració pugui arribar a entrar en nom d’allò que s’anomena l’interès general, però aquest no és el cas. Allò que és incomprensible és que l’administració pública defensi d’aquesta manera un projecte que té peus de fang.

DSC_2060Vostè treballa a la URV i aquesta universitat va publicar un estudi amb unes xifres de creació de riquesa i llocs de treball… La URV no publica res, ho fem els professors que en formen part, com a investigadors.

Sí, d’acord, però aquell estudi sembla avalat per la mateixa universitat mentre en el que va fer vostè juntament amb el professor Antonio Russo la URV es va desmarcar clarament. Sí, així és. En el nostre cas, un parell de dies després d’aquell informe la URV se’n va desmarcar però no ho va fer amb l’estudi que tu esmentaves. A més, crec que la universitat ha fet bastant el ridícul en tot això perquè va signar un conveni amb BCN World, una entitat que ja no existeix, de pràctiques i ajuts per a la investigació. Una universitat seriosa no pot signar un conveni així quan no hi ha res darrere que ho sustenti, tot era paper mullat. La URV també forma part d’aquest joc en defensa del suposat interès general, és un dels poders fàctics que han donat suport a tot aquest projecte.

Per tant, no és només l’administració catalana qui s’ha posicionat en favor d’un projecte que encara no s’ha concretat sinó altres institucions. Efectivament. Tots són potes de la mateixa cadira que no té altre interès que la venda d’uns terrenys. Jo sempre dic el mateix, si el negoci fos tan bo com el pinten, La Caixa no marxaria. Les entitats financeres sempre estan allà on hi ha negoci per això va començar tenint el 5% de les accions i després el 100% però quan s’adonen que el negoci de construcció dels terrenys s’ensorra per la crisi, marxen.

Com a acadèmic entén aquell altre estudi econòmic que es va fer fa uns mesos per part d’altres professors de la URV? Metodològicament s’aguanta però és molt arriscat emprendre l’estudi d’una cosa quan no tens les dades per poder fer-ho.

DSC_2041En el document s’indica un impacte econòmic d’entre 3.900 i 5.400 milions anuals, i entre 3 i 5 milions de visitants a l’any… És pràcticament impossible fer càlculs perquè no saps com serà el projecte. Pots fer suposicions en el sentit que si creus que es construiran tants metres destinats a una activitat econòmica hi pot haver un impacte de tants milions, però això és fer ciència-ficció, no és rigorós. Però, atenció, el mateix estudi ja admet això que estem dient.

Què admet? Que tot està basat en suposicions i incerteses, ho indica clarament a la introducció. Per tant, encara amb més raó per no fer-lo.

Què hi guanya la URV en tot això? Suposo que la manera de buscar finançament. Apropar-se a sectors que poden aportar-li diners mitjançant convenis en una època en què l’administració pública ha fet retallades.

Al final el projecte inicial ha minvat molt. Sí, al començament es parlava de sis casinos i ara com a màxim se’n faran dos, depenent de l’operador que entri. És una cosa que no acabo d’entendre bé. Ha estat la mateixa administració qui ha limitat el projecte. Per què no volen fer tres casinos? És a dir, podrien adjudicar-li un a Grup Peralada i els altres dos a Melco i Hard Rock. Segurament és per la llei del joc, per pactes interns al PdCAT però no ho entenc massa.

Vostè sempre ha criticat el model que plantejava BCN World. Al document del 2014 ja ho explicàvem. A la zona central de la Costa Daurada fa més de 20 o 30 anys que s’intenta reconduir el turisme i s’han invertit molts diners públics per aconseguir-ho d’acord amb uns paràmetres: intentar que els turistes no vinguin només atrets pel sol i platja, sinó que visitin el Priorat, la Tarragona romana, el modernisme de Reus, etc. Aleshores, no s’entenia que la idea de BCN World no s’hagués inclòs en cap pla estratègic de turisme, ni haver parlat amb el sector que, per cert, va ficar el crit al cel al començament en veure que es plantejaven 12.000 noves places hoteleres. Amb això es demostra que no es tracta d’un projecte turístic, sinó d’una qüestió especulativa sobre la venda d’uns terrenys.

«Fa anys es van expropiar aquests terrenys en nom d’un suposat interès general… … i el millor seria tornar les terres als seus antics propietaris»

Aquest tipus de turisme ja s’havia plantejat en altres llocs del país i de l’Estat. Efectivament. Els turistes de casino no encaixen amb el model que durant anys s’ha volgut implantar a la zona, més familiar i que s’interessi per la cultura i les ciutats del voltant del lloc d’estada. Pensa que un casino pot estar aquí però també es va parlar de posar una macrocomplex als Monegres, al costat de Madrid o a prop de Barcelona. Per tant, és un model aterritorial fonamentat, no oblidem-ho, amb el joc.

En aquell informe del 2014 vostè posava com a exemple Eslovènia, on, segons explicaven, hi anava la màfia italiana a blanquejar diners. Hi ha tres models de casinos: l’europeu, on no deixen entrar a menors, no es pot jugar a crèdit, i si acumules molts deutes no pots tornar a jugar en molt temps. Aquest model seria, podríem dir-ne, més civilitzat. El model americà és intermedi, prohibeix l’entrada de menors i no pots jugar a crèdit però si t’endeutes, el casino et dóna més diners i, per tant, fomenten més el vici. Finalment hi ha el model asiàtic on tot val, entren menors, màfies, de tot. Melco està declarada com una màfia a diferents estats dels Estats Units. A Eslovènia, com preguntaves, hi ha un centre de joc proper a la frontera amb Itàlia, i allí, l’altre professor que signava l’informe, Antonio Russo que és italià i d’aquella zona, coneix bé.

DSC_2044Pel que vostè explica, el millor que li pot passar al territori és que BCN World no es faci? BCN World no es farà, segur. Aquella idea de tants casinos ja està descartada, per tant, no és el mateix. Crec que la situació més probable és que el Grup Peralada pugui fer-ne un allà, que seria com traslladar el que tenia a l’hotel Imperial Tàrraco. Si finalment passa això, no serà dramàtic perquè estarem davant d’un trasllat d’un casino ja existent a un altre lloc, això sí, més gran. El que realment serà preocupant és si l’Incasòl executa l’opció de compra dels terrenys.

Ho farà? Si la Generalitat es gasta 110 milions en 150 hectàrees i després l’operador que vingui no les vol totes, què farà amb les que sobraran? Seria un escàndol que l’administració es gastés uns diners en això amb tots els problemes que té el país, especialment socials, amb persones que tenen moltes dificultats.

En tot cas, l’Incasòl no està obligat a comprar els terrenys. Clar, si la Caixa no els ven, ha de ser problema de l’entitat financera.

Si al final no es fa res, què creu que passarà amb els terrenys? Crec que el millor seria fer un procés de reexpropiació.

Com diu? Fa anys es van expropiar aquests terrenys en nom d’un suposat interès general. Ara ha passat molt de temps des d’aleshores i, per tant, podem dir que no s’ha fet res, han estat incapaços de desenvolupar aquell interès general pel qual es va fer l’expropiació i el millor seria tornar les terres als seus antics propietaris.