Barcelona World

«El primer gran beneficiari del projecte és La Caixa»

Entrevista a Joan Pons, consultor ambiental i membre de la plataforma Aturem BCN World

Rafa Marrasé Text | Pierre Grubius Fotos

DSC_2307Com es va formar la plataforma? En aquells dies que hi havia el debat entre Madrid i Barcelona per Eurovegas, Barcelona World era el pla B de tot allò. Al cap de 15 dies de sorgir el projecte, diferents persones que venien d’altres moviments de defensa del territori ens vam posar en contacte i vam constituir una plataforma per saber què era tot allò. Passats cinc anys encara ens preguntem què tenim al davant.

Quanta gent forma Aturem BCN World? A la plataforma hi ha un grup de diferents col·lectius, aproximadament uns quaranta, que van als actes que es convoquen. El nucli que s’encarrega del dia a dia és un grup de set o vuit persones. Al començament ens veiem cada setmana o cada 15 dies i ara és més puntual.

Què no els agrada del projecte? El principal problema és el model turístic. El model actual és de sol i platja però s’ha de dir que és un model de turisme que fuig d’aquell altre de resort i polsera en què l’eix principal és un casino. Al començament del projecte hi havia sis macrocomplexos de joc i ara són dos com a màxim.

O sigui, vostès prefereixen l’actual, aquell que ve atret només per la sorra de la platja, el mar i el sol? El turista de Salou volta bastant quan està aquí, va a visitar Tarragona, Reus o on sigui, però el turista que pot venir amb aquest model de casinos, no. Un altre problema és el consum d’aigua i energia en un temps concret, així com la gran densitat de vehicles. L’altre cavall de batalla al seu moment va ser saber qui hi havia darrere de tot això.

«Al començament del projecte hi havia sis macrocomplexos de joc i ara són dos com a màxim»

Què vol dir? En el seu dia el projecte el va impulsar Enrique Bañuelos amb Veremonte i després, de forma descarada, empreses com Melco, a la que tenim pànic.

Pànic, per què? Melco està vetada en alguns estats dels Estats Units per vinculació amb la màfia i això ho diu tot. No és que ho diguem nosaltres, sinó que això està documentat. I, al final de tot això hi ha l’interès del propietari dels terrenys, que és la Caixa.

DSC_2318La caixa va comprar els terrenys pel projecte inicial de Port Aventura. Sí, però La Caixa ara no entra al negoci, sinó que només vol vendre els terrenys i, per tant, seria el primer gran beneficiari del projecte. Que hi hagi una intervenció pública per beneficiar una entitat financera com la Caixa…

Què vol dir? A través de la llei 1989 hi va haver expropiacions quan el govern Pujol va justificar l’interès general de disposar uns terrenys per a ús turístic. Nosaltres ja posem en qüestió això, que es pogués declarar interès general i expropiar per posar un hotel o un parc temàtic. Aquesta llei es va portar al tribunal constitucional, que va donar la raó a la Generalitat. Es van expropiar 800 hectàrees. Però el que s’ha fet fins ara, Port Aventura, Ferrari Land, Costa Caribe i el camp de golf són 400 i poc, en queda la meitat.

Perquè es van comprar tantes hectàrees aleshores? Es va aprofitar per comprar molts terrenys sense saber si es farien servir o no. La superfície és enorme. El parc temàtic no volia 800 hectàrees, que és un disbarat. L’any 89 potser no sabien que això havia de ser una macrocomplex de casinos però van dir, ja que ens hi posem…

Es van curar en salut. Des de principis del 2000 ja es va veure que hi hauria una sèrie de terrenys que no es podrien tirar endavant. La Caixa va fer tres camps de golf, després una urbanització de luxe, però no van vendre cap xalet i per l’entitat allò és un actiu tòxic. Què fa La Caixa ara? Marxa. S’ha venut totes les accions a Port Aventura. Si el negoci que ve ara és tan bo, La Caixa en formaria part i no ho fa, sinó que es desfà de tot. Això planteja molts dubtes.

«Melco està vetada en alguns estats dels Estats Units per vinculació amb la màfia i això ho diu tot»

Vostès ara han buscat un bufet d’advocats perquè els expropiats rebin més diners perquè els usos que es donaran a una part dels terrenys ara no serà la mateixa de la qual es preveia aleshores. L’any 89 i amb els plans urbanístics que van derivar de tot plegat es va valorar un preu públic per l’expropiació que responia bàsicament a la planificació que en l’àmbit polític es va decidir. Amb el pla director es modifiquen els usos i la superfície construïda. S’incorporen els casinos com un ús previst, que no estava programat abans. Si això s’hagués fet abans, se’ls hi hauria d’haver pagat molt més a aquelles persones.

DSC_2260Són moltes? Les finques eren molt petites, uns 400 propietaris. Si a una propietat hi havia el Dragon Khan i a l’altra un carrer, es podria donar la circumstància que hi hagués diferències de preu entre una i l’altra, perquè això no passés es va fer una mitjana a parts iguals, i tothom va cobrar el mateix en funció a la superfície que tenien. Què suposa ara això? Que tothom pot reclamar per l’increment de valor d’un part dels terrenys. Ara només es modifica la planificació i els usos de 150 hectàrees però això suposarà que la mitjana de tots canviï. Les persones que tenien la finca on ara està Port Aventura, poden reclamar evidentment. Faran una demanda conjunta. Uns 100 propietaris per ara.

Per què Veremonte va abandonar el projecte? La nostra teoria és que la marxa de Veremonte estava prevista. Veremonte no s’ha dedicat mai a fer parcs temàtics, sinó a buscar inversors però no són promotors de projectes així. Veremonte va fer de portaveu del projecte, va aparèixer a la televisió, als diaris, va comparèixer al parlament de Catalunya, a tot arreu. Ells sempre deien que s’havia de canviar la normativa i la qualificació dels terrenys i que si això es feia Veremonte no ho podia tirar endavant.

Però tot allò es va fer, es va canviar la normativa i la qualificació dels terrenys. Exacte, però ells marxen igual, per què? Perquè el grup Veremonte estava contractat per La Caixa, tot i que no tenim cap document que ho demostri.

Per què La Caixa hauria de contractar Veremonte? La Caixa va pagar el grup Veremonte perquè intentés donar sortida als terrenys que l’entitat financera tenia allí. Ara, fins i tot sense haver-hi construït res, els terrenys valen més. Pensa que la primera foto en roda de premsa de l’any 2012 hi havia el grup Veremonte i el president de la Caixa, Isidre Fainé. Després no l’hem vist més al màxim dirigent de l’entitat.

«(La Caixa) s’ha venut totes les accions a Port Aventura. Si el negoci que ve ara és tan bo, La Caixa en formaria part i no ho fa»

Ara sembla que és l’Incasòl qui assumeix el paper de Veremonte. L’Incasòl fa de corredor de finques i tenia clar aquest paper des del començament. Nosaltres ja veiem el seu gerent, Damià Calvet, a les rodes de premsa un any abans que Veremonte marxés i no enteníem què feia l’Incasòl en un projecte d’iniciativa i sòl privat.

Pel que vostè diu, això es tracta d’una trama en què l’administració pública vol afavorir una entitat financera. Sí, absolutament. Des del moment en què l’Incasòl signa una opció de compra sobre els terrenys. Això no vol dir que els vulgui comprar però sí que fa de mitjancer per vendre aquests terrenys. El primer contracte d’opció de compra que es va fer estava condicionat a què es modifiqués la planificació, és a dir, La Caixa condicionava l’opció de compra si es modificaven les condicions urbanístiques en un pla director, definint clarament els metres quadrats, i això està clarament exposat en una clàusula d’un document.

DSC_2297Per tant La Caixa ha imposat les seves condicions a l’administració pública. Així és, i nosaltres li vam dir a Damià Calvet però ell ho va negar encara que estigués escrit. S’ha de dir, però, que aquella clàusula formava part del primer contracte d’opció de compra i que en el segon, després que el primer caduqués, aquella clàusula ja no hi apareixia.

Quin és el paper de Port Aventura en tot això? Un paper bastant sorprenent. Al començament, segons algunes fonts que vam consultar nosaltres, Port Aventura no tenia constància que s’havia de fer Barcelona World, i això sobta. Més endavant van dir que estarien interessats a formar part del projecte. Algunes fonts internes del parc temàtic ens deien que ells creien que això finalment no es faria. Ara per ara no formen part del projecte, però podria ser que un cop se sàpiga qui presenta què, en formi part. Personalment penso que Port Aventura tindrà una posició central si finalment es fa Barcelona World. Ells sempre han treballat amb molta calma i la prova és Ferrari Land, on no han fet un projecte megalòman, en el sentit que inicialment van dir que farien un hotel de luxe que per ara no han fet. De totes maneres, els terrenys de BCN World estan a tocar del parc i això els pot anar molt bé si decideixen entrar.

Vostè va dir fa uns mesos que el projecte estava en caiguda lliure, continua pensant el mateix? Sí, i més si veiem que es va haver de prorrogar el termini de presentació de projectes, que expirava el mes de març i ara s’ha allargat fins al juny.

Hi ha un estudi fet per diferents professors de la URV que parla de xifres milionàries d’ingressos i milers de llocs de treball. Sí, però d’acord amb què?

Què vol dir? Sobre quin projecte? No n’hi ha cap.

Aleshores, aquest projecte no s’aguanta? No. Si suposem que Melco i Hard Rock presenten projecte, seran dos casinos i si ho fa Grup Peralada, serà només un. Aleshores, en què es basa l’estudi? No se sosté de cap manera, poso molt en dubte la solidesa de l’estudi que s’ha fet, entenc, amb moltes presses i perquè tocava.

«Alguns dels municipis més turístics com Salou o Lloret de Mar són dels que tenen aquest l’índex de renda per càpita més baix»

Vostès s’han oposat al projecte des de bon començament però algú pot pensar que en un context de crisi econòmica, amb taxes d’atur elevades, Barcelona World seria una bona opció per al territori. Quina seria l’alternativa al projecte? Nosaltres en cap moment neguem que la situació econòmica no és bona. Si jo estigués a l’atur i tingués una família presentaria currículum a Barcelona World, evidentment. Però la qüestió és si volem aquest model econòmic fonamentat en els casinos al nostre territori. De fet, l’altre dia sortia publicat al diari Ara un mapa amb la renda per càpita de cada municipi i alguns dels més turístics com Salou o Lloret de Mar són dels que tenien aquest índex més baix. No plantegem cap pla B, sinó que demanen al Govern que aquest esforç que ha fet la Generalitat buscant inversors arreu del món, ho facin per altres sectors.

Això els hi van transmetre als governants de la Generalitat? Quan va entrar el nou govern, vam mantenir algunes converses amb ells i aleshores ja vam intuir algun canvi de rumb per aquests terrenys, tot de paraula, és clar. Es parlava de fer parcs de recerca científica i també d’oci.

Com el Cosmocaixa? Per exemple. Des del govern s’havien fixat en alguns models de França. Però de cop i volta es va posar sobre la taula que es tramitava el pla director.

Creu que finalment veurem aquest projecte, el de Barcelona World, anomenat ara CRT, fet realitat? Cada vegada tinc més clar que alguna cosa sí que es farà, però molt petita. Però tots els capítols no estan escrits. S’haurà de veure qui presenta els projectes i com són. Quan van publicar la pròrroga al mes de març i van ficar una disposició al DOGC on es deixava ben clar que els promotors podien desenvolupar el projecte per fases, explicitant què farien amb els terrenys que no es farien servir mentrestant. Per tant, és possible que es comenci amb poca cosa. Amb tot, tant si es fa o no, és un fracàs perquè després de cinc anys sembla que l’única via de progrés sigui fer casinos.

DSC_2293