Temps inestable

L’escenari de la sorpresa

Diuen que el conflicte entre partits polítics rivals en no arribar a cap entesa és una de les causes d’inestabilitat dins un govern. A la capital del Baix Camp, la governabilitat sovint es veu agreujada per la manca d’acords i, sigui per falta de voluntat o per un conflicte d’interessos propis, la sostenibilitat no està ni molt menys garantida

Text Cristina Vallls | Fotos Pierre Grubius

Si a més es tracta d’un govern en minoria que batalla perquè hi hagi unanimitat i no l’aconsegueix, és freqüent trobar-se situacions de col·lapse i, fins i tot, d’endarreriment. En un ambient tan enrarit com aquest, doncs, qualsevol taca en transparència o en l’àmbit econòmic pot suposar un dard enverinat que no condueix a cap escenari més que al de la sorpresa. Darrerament, l’activitat al consistori ha estat intensa. Quan el batlle va saber que el jutge del cas Innova, Diego Álvarez de Juan, investigava un possible finançament irregular de l’empresa Traiber a la campanya electoral de CIU de 2011 a canvi d’afavorir les vendes de les pròtesis als hospitals gestionats per Sagessa, l’alcalde va assegurar que no hi havia cap prova sobre això i va negar cap tipus d’aportació. “Estic d’allò més tranquil i no em preocupa. Si hi hagués hagut cap problema, s’hauria actuat i no hi ha hagut cap posició que m’hagi amoïnat. Hi ha moltes coses als sumaris i poden no ser veritat. El que sí que puc dir és que des d’aquest Ajuntament no cometrem mai cap il·legalitat”, explica a Viu a Fons l’alcalde reusenc, Carles Pellicer.

Per arribar a analitzar l’esmentada inestabilitat política a la ciutat, ens hem de remuntar als inicis del primer mandat de Pellicer, escollit amb 10 regidors de CiU (ara PdeCat) i amb el suport dels 6 del PP a les eleccions municipals del 2011. Llavors, governar en minoria es presentava com quelcom incert, però tot i així no era pas una situació única en la història d’aquesta ciutat. Cal fer la vista enrere 30 anys abans, quan els socialistes van governar amb unes condicions semblants durant el segon mandat democràtic del 1983 al 1987. El govern de Pellicer es va trobar amb feina per fer: va mirar de tirar endavant l’entrada de la ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI); va haver d’afrontar el crèdit de l’Hospital Sant Joan; va continuar amb el projecte urbanístic per reviscolar el teixit comercial amb les obres de l’empresa Metrovacesa, arrossegades del govern socialista, les quals donarien lloc a l’actual La Fira Centre Comercial; i va mirar de pal·liar certes esquerdes econòmiques, entre molts altres punts. Uns primers quatre anys que van esdevenir complicats en els vessants econòmic, polític i judicial. Cal destacar l’escàndol del cas Innova, la reestructuració de les empreses municipals i la feixuga entesa amb l’oposició. A nivell personal, el batlle també va rebre moltes crítiques pel fet que durant el mandat conciliés la tasca d’alcalde i de diputat al Parlament català.

La prorrogació dels pressupostos del 2017 va ser la gota que va fer vessar el got

DSC_9102Tot i això, va ser reelegit altre cop en les eleccions del 24 de maig de 2015. En aquest cas, amb tan sols set regidors. Malgrat la incertesa, el govern va estendre la mà per tal de teixir un equip més sòlid. A mitjans de gener del 2016 Ara Reus i el que va ser CiU van segellar un pacte per poder “sumar”, segons es va explicar. Això significava que dos regidors entrarien a govern. En aquest cas, Jordi Cervera va figurar com a quart tinent d’alcalde (posteriorment duria la cartera d’Esports) i Daniel Rubio va assumir les competències de Medi Ambient i Ocupació. Aquestes negociacions van augurar quelcom profitós, ja que significaven una reestructuració necessària de l’organigrama de govern. Totes les possibles discrepàncies sorgides en el passat van quedar al marge i es va fixar com a únic objectiu potenciar sinergies entre ambdues forces. Poc després, CiU i ERC també van decidir treballar en comú. Fruit de l’entesa, Noemí Llauradó va ocupar-se de la regidoria de Salut.

El temps va passar i, si més no, va tornar a fer-se efectiva una situació de col·lapse en el marc de l’avenç dels comptes municipals. El full de ruta del govern municipal, en aquest cas, va esdevenir sorprenent i la prorrogació dels pressupostos del 2017 va ser la gota que va fer vessar el got. En aquest cas, el passat mes d’abril, Pellicer es va sotmetre a una qüestió de confiança vinculada als pressupostos, la qual no va superar. A partir d’aquest moment, es va obrir un escenari polític de conseqüències encara imprevisibles. Una situació, de fet, que ja ha viscut anteriorment l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La qüestió de confiança es va presentar, per tant, com a l’únic mecanisme legal perquè la ciutat pogués tenir uns pressupostos. Així doncs, la majoria de l’oposició al ple extraordinari convocat al consistori, va carregar contra el model de ciutat i de gestió. El Partit Popular va criticar la manca d’entesa i d’agilització en l’aplicació de mocions aprovades. Els socialistes també van dir-hi la seva, tot i que van mostrar-se respectuosos amb el govern, van votar en contra de la qüestió de confiança en no estar del tot convençuts de com s’estava duent la gestió de la ciutat. Una mica més directes van ser des de Ciutadans, que van criticar la capacitat de negociació del batlle, del qual van objectar també que “se sentia acorralat” i operava “sense lideratge”. Pel que fa a la CUP, els independentistes van fixar el seu discurs en la inexistència d’un full de ruta, del qual deia que només era “fum” i van acusar Pellicer de “fer ús de la mentida”.

DSC_9092El batlle encaixa les crítiques amb un to molt tranquil i explica que “com que no s’havien aprovat encara els números, la llei em permetia només aquesta sortida. Sent conscient que amb uns pressupostos prorrogats no es podrien fer inversions, ni canviar les partides, ja que necessitaria l’acord de tots els grups, un afer complicat. Veient aquesta fragmentació del consistori amb els grups municipals, tots amb la seva legitimitat, però votant en contra, vaig decidir sotmetre’m a la qüestió de confiança”. Admet que la decisió va comportar “els seus riscos”, però apunta que “jo, per la ciutat, ho havia de fer. Es tractava de no abocar-la a una possible situació de paràlisi fins al 2020”. Amb tot, corrobora que la capital del Baix Camp necessitava (i necessita, assegura) anar endavant en molts sentits i cita com a exemple la Capital de la Cultura Catalana, la qual “evidentment, esdevindria molt perjudicada en no tenir xifres clares”. Val a dir, que un cop exhaurit el termini de 30 dies i sense cap alternativa de govern amb les 14 signatures necessàries, els comptes municipals es validaran de forma automàtica aquest 12 de maig.

El passat mes d’abril, Pellicer es va sotmetre a una qüestió de confiança vinculada als pressupostos, la qual no va superar

Dins aquest termini, en el qual els diferents grups polítics de l’oposició s’haurien posat d’acord per trobar un candidat alternatiu, cal recordar que la CUP es va oferir a les forces d’esquerres i Ara Reus per erigir-se com a alternativa a través d’una moció de censura a Pellicer. En aquest punt i al mateix ple extraordinari en què es va traçar la qüestió de confiança, l’alcalde de la ciutat va carregar contra aquesta mesura, la qual va descriure com “anàrquica”. “O el Reus de l’ordre, o el caos”, va dir en el seu moment. Preguntat sobre aquesta declaració, Pellicer reitera que “el projecte de la CUP és un caos. Vaig posar en comparació el model d’ordre que té la ciutat, de treball i de convicció per fer-la progressar i, en canvi, en el cas de la CUP no saben cap a on va. El seu model no m’interessa. Si volen canviar la situació hauran de guanyar-s’ho a les eleccions, no als jutjats”.

DSC_9082 copiaUn dels trets que tenia molt clars la formació independentista en el marc de la moció de censura, doncs, era que no pactaria res amb Ciutadans i PP a causa de la barreres ideològiques que els separen. No obstant això, va parlar amb Esquerra i els socialistes. Tot i voler començar de zero i “sense línies vermelles”, la rèplica d’ERC va cenyir-se al suport al govern i, en el cas d’Ara Reus, es va reiterar la seva lleialtat cap al consistori. És més, Cervera va declarar que la moció de censura cupaire era una “cortina de fum”.

Un govern de ‘tres socis’

Sobre l’entesa amb els seus socis i la capacitat de governabilitat, Pellicer valora que l’actual govern compost per PdeCat, Ara Reus i ERC, és un equip de “tres socis” que “funciona perfectament. Anem tots a l’una: debatem i comentem. En general, el que trobem més complicat és negociar amb l’oposició. Segueixo amb la proposta de la mà estesa cap als grups d’ordre que vulguin arribar a un pacte de governabilitat. Ho vaig dir al ple i ho continuo dient”.

Arribats a aquest punt, cal parlar sobre la negociació amb l’oposició. Per fer-ho, s’ha de comentar la relació que té aquesta amb el govern. L’alcalde Pellicer fa comparativa sobre el canvi de comportament de la CUP, que va passar d’abstenir-se a l’aprovació dels pressupostos en l’anterior exercici a una “radicalització. La gent ha de veure que el model que ens proposa és el d’una ciutat que no vull. Ni jo, ni molta gent. Seria un error que governin. La seva mentalitat, tot i ser legítima, comporta un endarreriment per poder avançar. La seva idea de progrés és tan socialitzadora que la fa excessivament autoritària”, subratlla. Per la seva banda, la portaveu del partit independentista, Marta Llorens, justifica a VIU a Fons el perquè d’aquest canvi de comportament. “Quan vam entrar a l’Ajuntament, sent la primera força de l’oposició, vam optar pel canvi. Vam passar d’una a sis regidores, a l’Ajuntament. Llavors ens vam dir que havíem de tenir un canvi d’actitud i mirar de generar pactes per anar treballant a la ciutat. En aquest sentit, doncs, ens vam abstenir en els pressupostos del 2016, sí. Va ser una prova que, ara des de la llunyania i sent autocrítics, ha acabat per confirmar que realment no es van complir amb els acords que es van plantejar”, argumenta.

«O el Reus de l’ordre o el caos», va dir Pellicer en el seu moment

DSC_9049Sobre aquesta qüestió, la portaveu de la CUP explica que “el govern incompleix constantment totes aquelles mocions aprovades des de l’inici de mandat i de l’anterior” i que, per tant, a partir d’aquí, els regidors de la formació van decidir fer una anàlisi de la situació. És per això, revela Llorens, que van decidir plantejar una moció de censura en un escenari previ en què “nosaltres encara desconeixíem l’assumpte de la qüestió de confiança de l’alcalde. Crèiem que sí que tenia pensat de sotmetre-s’hi, però no amb uns terminis tan ajustats a la nostra moció”. Des de la CUP intueixen que el fet de fer efectiva la moció de censura el dia dels pressupostos, “va fer que l’alcalde s’avancés al que ja tenia pensat fer”.

Des de la primera força de l’oposició, doncs, veuen un “govern inestable” i sobretot en una qüestió que “és primordial a la ciutat”. En aquesta línia es posa com a exemple el pla d’acció municipal aprovat a través d’una moció que “realment, el govern no ha posat en pràctica”. Això, segons diu, denota que és “un govern sense cap línia estratègica de futur per a la ciutat”. La portaveu del partit independentista posa com a exemple l’assumpte de l’Hospital de Sant Joan, del qual es va dur a terme un ple monogràfic i “ens vam quedar sols en una de les mocions que vam presentar. Nosaltres, dins un marc de dissolució de les empreses del Grup Salut, a més del que havia suposat el cas Innova, vèiem que hi havia una mala gestió endèmica i que s’havia de solucionar, ja que s’ha traduït en un dèficit que s’allarga a uns dos anys”. Per aquest motiu, afegeix, els cupaires van defensar que “el millor era que l’Ajuntament deixés de gestionar-lo directament, que prescindís de la seva competència no obligatòria i que la passés a la Generalitat. Resultat? Tothom se’ns va tirar a sobre”, lamenta.

DSC_9061Mesos després, els grups polítics s’han anat posicionant fins al punt que “el govern s’ha acostat una mica a la nostra proposta. És a dir, ara s’han adonat que el consistori no pot escanyar més els recursos públics per sufragar els costos del recinte sanitari i ha pres la decisió de crear un consorci amb la Generalitat de Catalunya”. Amb aquesta opció, però, tampoc hi estan d’acord del tot, ja que troben algunes “llacunes que la gent encara no sap. El CatSalut té un 55% del futur consorci, però en un primer moment la despesa anirà cap a l’Ajuntament. Per tant, no veiem que sigui una solució adequada per solucionar tot plegat”, carrega.

Sobre unes altres qüestions, Llorens també posa en rellevància que l’Ajuntament es pronunciés en el marc de la proposta d’estudi d’internalització dels serveis, perquè “per contra, el govern vol mantenir una competència que no li és obligatòria. En canvi, es renta les mans en no assumir una d’obligatòria, com és la gestió del servei de residus”, diu. Una mesura que segons destaca la portaveu cupaire, hauria suposat un estalvi d’un 1,300.000 euros l’any per a les arques municipals.

El partit independentista planteja un govern de canvi, “no pas un govern de la CUP. Malgrat que no puguem implementar tot un programa, com nosaltres diríem, de naturalesa ideològica, ara veiem que hem de donar prioritat a la ciutat i que el que aquesta requereix és un govern de concentració, per tal de salvar la situació”. De cara al futur i en els dos anys de mandat que queden, des de la CUP es pensa que pel que fa al tema d’acció municipal, que contemplen com “urgència”, s’hi seguirà treballant. “Anirem posant els diferents punts sobre la taula i forçarem al govern a actuar d’una vegada per totes de manera consensuada al que es debati al ple”, conclou. I és que, com determina per últim Llorens, la manera de treballar de la CUP és “independent de si assumim l’alcaldia o no. Són temps difícils i ens hem d’arremangar. Tenim ànsia de treballar i canviar les coses. A l’oposició se’n fa molta, de feina, però és molt poc visible”.

Autocrítica als plens

També es parla d’autocrítica, als plens. N’és un exemple el suggeriment que va fer el Partit Popular a Pellicer d’aplicar-la al govern. “Jo no crec que hagi de fer autocrítica. En tot cas, he fet les meves reunions amb tothom. Si hi ha d’haver més diàleg, d’acord. Obrirem més espai de conversa, però clar, si es negocia un pressupost, per exemple, i en l’últim moment ens diuen que no, no sabem què més fer…”, raona l’alcalde de la capital del Baix Camp. Seguint en la línia dels populars, el portaveu del partit, Sebastià Domènech, ja va justificar la negativa del seu grup a aprovar els pressupostos a conseqüència de l’incompliment de diversos acords, els quals va enumerar. És el cas de la targeta resident i el canvi del nom de l’aeroport de Reus a per lligar-lo a l’arquitecte Gaudí, que han acabat , segons paraules de Domènech, en “paper mullat”.

«El govern incompleix constantment totes aquelles mocions aprovades des de l’inici de mandat i de l’anterior»

No s’arriba a cap consens. Què està passant? La resposta de l’alcalde és ferma: “Hi ha més tàctica que estratègia i poca visió de ciutat, ja que tothom mira cap a una finalitat encarada a la rendibilitat política. Si hi haguessin menys grups per negociar, tot potser seria més fàcil, però la ciutadania així ho ha decidit. La composició de l’Ajuntament fa molt difícil arribar a les majories i per assolir-les tot arribant als 14 suports necessitem un grup de quatre i de dos. O un grup de quatre que ens voti sempre que sí o un grup de quatre i un de dos que s’abstingui”. I això segons el batlle, costa molt de lligar.

DSC_9106Però les desavinences no s’acaben aquí. Amb el partit dels socialistes també es va produir una mena de malentès. I és que al ple on s’havien d’aprovar els pressupostos es va deixar entreveure un possible preacord entre govern i socialistes. Tot plegat, però, va concloure en la negativa del partit liderat per Andreu Martín. “Teníem un acord clar amb el seu grup municipal. Fins i tot, havíem mogut un milió i mig d’euros en funció de les seves peticions, que no és poc. Nosaltres anàvem treballant en totes les seves demandes. No obstant això, l’assemblea del partit socialista, de forma legítima tot sigui dit, va dir que no. No entro en temes interns del PSC, però per a la propera vegada, desitjaria que quan es negociés quelcom es fes amb el consens de tot el partit de forma directa. En cas contrari, perdem el temps i entrem en una dinàmica de govern del tot perversa”, opina el batlle de la ciutat. I és que no és la primera vegada que passa quelcom semblant, ja es va repetir amb la CUP en el marc de l’aprovació de les ordenances fiscals municipals.

Seguint la línia socialista, cal recordar que aquest partit va fer palès que no es creia el govern en el ple del mes d’abril per manca de confiança i va esmentar l’aprovació del Pacte de Salut. En aquest punt, i un cop creada la nova societat on la Generalitat assumirà el control de la seva gestió, Pellicer diu que “el Pacte de Salut és totalment compatible i és necessari, perquè també ens aporta un espai de debat i ens guia a tots sobre cap a on anem i l’Hospital Sant Joan de Reus necessitava una solució clara com la que s’ha proposat. Nosaltres no hem enganyat ningú, sempre hem dit que hi havia un problema d’ordre intern, és a dir, que calia endreçar la qüestió de la despesa”.

DSC_9070Pel que fa a Ciutadans (C’s), aquesta formació acostuma a posar èmfasi en el futur comercial de la ciutat. De fet, al ple de l’abril va acusar el govern d’una mala gestió pel que fa a la decisió del destí del futur cinema de La Fira Centre Comercial, del qual van dir que l’assumpte no s’havia negociat gens bé, ja que es va “recórrer al crèdit” i això suposa “refer el pressupost des del començament”. D’altra banda, C’s també ha anat assolint una naturalesa més arrelada a la llengua i a qüestions de sentiment nacional. L’adhesió de Reus de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), contra la qual el grup municipal de Ciutadans va presentar una moció en la qual demanava la seva sortida immediata, va ser polèmica. L’argument del grup liderat per Juan Carlos Sánchez per justificar-la és que la majoria de ciutadans no estan a favor de la independència de Catalunya. La força va posar com a exemple els resultats de les últimes eleccions autonòmiques. Val a dir que en un dels plens dels últims mesos, el portaveu dels taronja, Juan Carlos Sánchez, va esmentar també que no votarien mai en relació a quelcom que, segons va dir, exclou la meitat de la ciutadania. Sobre tot plegat, Pellicer explica que “pertanyem a l’AMI, però ens trobem en una sentència judicial que no ens permet avançar més. Per tant, estem a l’espera de la sentència i veurem com queda el recurs proposat al jutjat”.

Tot aprofitant l’avinentesa de l’assumpte i a les portes d’un referèndum sobre la independència, preguntem al batlle sobre com seria la posició del govern. Pellicer no respon de manera clara i explica que “encara s’ha d’esperar per veure com es desenvolupa tot, abans de posicionar-se”.

En clau de futur, l’escenari que preveu l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, per aquests dos últims anys de mandat és de “molta feina” i d’una situació “força complexa”. Bàsicament, avança, “m’esperen uns anys tan difícils com els que ja he passat i com els quatre que vaig passar en el primer mandat. Els visc com sempre, amb il·lusió i moltes ganes, perquè m’agrada. De fet, m’hi dedico totes les hores del dia. El que demano als grups municipals és que siguin responsables i que sabent on som, i amb tots els fronts oberts que tenim, pensin més en la ciutat i no tant en la tàctica de destruir”, conclou Pellicer.