Minipop

«El pilar bàsic del Minipop és crear un espai cultural i d’oci on  interactuïn diferents generacions»

Entrevista a Núria Serrano, directora del festival Minipop

Rafa Marrasé

Enguany celebreu la setena edició, en quin moment es troba el festival? Es troba en un moment dolç i bonic en l’àmbit de treball en equip, de consolidació de públic i de programació. Crec que hem sabut fer un festival diferent amb personalitat pròpia i que tota l’energia i entusiasme que hi posem durant mesos es veu reflectit els tres dies del festival i que el públic comparteix aquesta alegria. Per altra banda, com a projecte cultural i tenint en compte com es tracta la cultura al nostre país i a la nostra ciutat en particular doncs et diria que en un moment d’impàs. Crec en la cultura com a eina indispensable pel desenvolupament de la societat però professionalment és un àmbit on hi ha molta precarietat i al final com a professional has d’acabar decidint.

Com va sorgir la idea de fer un certamen com aquest? El grup d’amigues que vam crear Tecletes teníem molt clar que volíem seguir portant una vida cultural activa i anar de concerts després de la maternitat. I que ambdues coses no eren antagòniques. A Tecletes des del seu inici ja fèiem activitats d’aquest tipus, concerts en horari de tarda, tallers amb artistes, etc. Al final tot va sorgir de manera natural, de la nostra pròpia necessitat i ens vam tirar a la piscina. El primer any el Minipop durava una tarda, hi havia 4 concerts i 4 tallers, però ens va sorprendre tant la gent que va venir que l’any següent ja vàrem ampliar a diumenge al matí i així fins ara.

N’hi ha algun altre similar arreu de Catalunya? Hi ha un boom de festivals per a públic familiar, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat Espanyol. Nosaltres, però, diria que som dels primers que hi va haver i també som els únics que enfoquem la part musical del festival sense el condicionant del públic que hi ha al davant. Considerem la música com a llenguatge universal per tant no hi ha adaptacions per a nens, ni animadors ni res de res. Els concerts són els mateixos que pots veure a qualsevol altre festival que no sigui d’àmbit familiar. Si el nen a casa escolta La Bien Querida, veure-la en directe és un pas més.

Quins són els pilars bàsics del Minipop? La cultura contemporània agafant la música com a eix central, però hem anat incorporant altres disciplines artístiques. Els tallers creatius són també una part important. Darrere cada taller hi ha un artista i si mires el programa del Minipop des del seu inici veuràs que molts creadors tarragonins han passat pel festival, la Marta Contreras, l’Andaluplandú, els Mènsula, Gallus, Joan Rioné, Berta Artigal… Fa molta il·lusió. El pilar bàsic és crear un espai cultural i d’oci on interactuïn diferents generacions, per això darrere cada taller hi ha un artista per descobrir i tot està pensat perquè grans i petits gaudeixin i descobreixin conjuntament.

«Anem creixent a poc a poc i de manera sostinguda, tenim clar que la nostra fórmula és fer un festival petit i acollidor»

No hi ha només concerts, sinó que hi ha tallers, teatre i fins i tot cinema. Quines són les principals novetats per aquesta edició? Hem anat incorporant altres disciplines artístiques al Minipop. Divendres i dissabte hi ha cinema, sempre en versió original i subtitulat. Hi ha espai pels jocs tradicionals i pels jocs de taula, tallers literaris, teatre diumenge al matí i aquest any incorporem una sala d’art que acollirà una exposició de fotografia. Els artistes són els participants al taller de fotografia del Minipop de l’any passat que ens mostren la seva particular visió del festival. L’exposició tindrà la seva pròpia inauguració divendres a la tarda i estem treballant ara amb els fotògrafs per posar títol a les seves obres. Com a novetat també tindrem un Espai Caixa Fòrum amb 2 activitats pròpies. Ens fa il·lusió que un dels epicentres culturals de la ciutat tingui el seu espai dins el Minipop. I aquest any inaugurem també una Silent Disco, reconvertint l’Espai Dansa del festival en un lloc on ballar però sense so, utilitzant auriculars. Creiem que pot ser molt divertit.

Com ha evolucionat el festival des dels seus inicis fins ara? S’ha anat fent més gran, tant en nombre de dies com en nombre d’activitats i s’ha professionalitzat també. Però anem creixent a poc a poc i de manera sostinguda, tenim clar que la nostra fórmula és fer un festival petit i acollidor, que cuida els detalls i volem mantenir-lo així.

Nuria3Els grups que toquen, les bandes, són molt reconegudes en el panorama musical català. Quan s’adreceu a elles i els hi plantegeu actuar al Minipop, explicant en què consisteix, com reben la proposta? En Lluís [Gavaldà] els hi explica la filosofia del festival, el recinte i el tipus de públic que tindran tot i que cada vegada el coneixen més i no s’ha d’explicar gaire. El boca-orella entre els músics també funciona. Els hi encanta tocar en un escenari tan privilegiat, un dels més bonics de Catalunya sens dubte [Passeig de les palmeres] i el fet de tenir un públic tan variat és un repte.

Precisament per la presència de bandes de qualitat, el pressupost ha d’anar creixent. Com us financeu? Les institucions us ajuden? Com et deia al principi costa molt tirar endavant iniciatives culturals al nostre país. Ara tot s’associa a l’impacte econòmic que genera l’esdeveniment i per mi això és un plus evidentment però la cultura sempre és inversió. A nivell d’ajuts públics és molt difícil perquè no hi ha aquesta inversió. Nosaltres aquest any tenim un suport més gran en l’àmbit públic per part del Patronat de Turisme, però tot i això el festival és finança en un 80% principalment gràcies al patrocini privat, els recursos propis i a l’esforç i treball del seu equip. Això fa difícil treballar a llarg termini i et situa en un estat molt precari. No pots créixer si cada any comences el projecte des de zero. Hi ha poques empreses al territori que estiguin interessades a finançar projectes culturals, tothom els hi demana ajut i han de repartir. I els interessos canvien també cada any. El finançament és una feina molt de porta a porta. La llei del mecenatge cultural no està desenvolupada i si no hi ha interès per part de l’administració pública, les empreses també el perden. Per sort nosaltres tenim una xarxa de micromecenes formada per petits comerços i negocis, principalment de Tarragona però també de poblacions del voltant que ens ajuda cada any, ja no només en l’àmbit econòmic sinó a nivell de participar del projecte i sentir-se’l seu i això fa que el Minipop sigui una iniciativa molt estimada.

Quin és el perfil de l’assistent tipus al Minipop? Estem parlant de gent de Tarragona o, arran de la popularitat del festival, cada vegada hi ha més gent de fora? Cada vegada hi ha més gent que ve de fora, sempre hem treballat molt el festival des del punt de vista turístic perquè creiem que és un projecte que pot atraure visitants a la ciutat. De fet jo quan viatjo sempre miro quins esdeveniments culturals hi ha i a vegades em fa decidir una destinació o un altre depenent d’aquest factor.

La qualitat del cartell d’artistes fa que molts joves s’acostin al festival independentment de tenir fills o no. Aquesta és la prova definitiva que la cultura i la música no tenen edat? Exactament, si vens al Minipop veus gent de diferents generacions tots junts i gaudint dels concerts i de l’entorn. Sempre comparem el Minipop amb els concerts de festa major d’envelat, on s’ajuntava tot el poble. Actualment hi ha tanta segmentació de públics que costa veure gent d’edats tan diferents compartint una activitat cultural i d’oci conjuntament i això precisament és el que més ens agrada del festival, aquesta barreja intergeneracional sense complexos.

Què implica l’organització d’un certamen així? Quantes persones hi treballen i des de quan us hi poseu? No et pots imaginar la feina que comporta, tot i que és una feina molt agraïda i que em fa molt feliç. Es pot dir que hi treballem quasi tot l’any, compaginant-la amb altres projectes. D’octubre a gener som un petit equip de 3 o 4 persones que comencem a buscar complicitats i a mirar la viabilitat del projecte, sobretot econòmica. A buscar i temptejar patrocinadors. I comencem també a programar les activitats, a contactar amb els grups de música i pensar novetats. Al gener s’incorpora ja el gruix de l’equip, Coordinació de tallers, Instal·lació, Xarxa Minipop, Disseny, Comunicació… i després hi hem d’afegir tots els voluntaris, tant l’equip d’arquipops, Tecletes i els que ens ajuden activament els tres dies de festival fent tot tipus de tasques. En total el cap de setmana del Minipop som unes 115 persones directament involucrades a l’organització. Una gran família. Tot l’any mantenim el grup de whatsapp i els dijous fem un vinipop a la Vineteria Clot Martell, som un equip molt cohesionat i que fa molts anys que treballem junts i s’ha creat una relació molt especial. Em sento molt afortunada de formar part de l’equip Minipop.

Quin és el futur del festival, ampliar actuacions, buscar espais més grans o bé continuar amb el mateix format i apostar per la qualitat? Definitivament continuar amb aquest format i apostar per la qualitat, creixent a poc a poc i millorant gràcies a la col·laboració i complicitat del públic i els artistes.

Nuria1